S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 7 de maig de 2010

Prèvia eleccions: Can barça

Encara falta més d'un mes (quin gran domini de l'accent diacrític) per a que arribin les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, del que me'n enorgulleixo ser soci des de 1990.

Des que l'any va començar que em resistia a escriure'n res fins que comencés el procés electoral, però avui ja no ho he pogut resistir.

Crec que l'etapa Laporta ha portat coses positives al club, sobretot si considerem quins són els precedents que hem patit els barcelonistes. Però s'ha transformat en un personatge  de tipus històric, concretament en un tirà. Escollit democràticament amb uns principis basats en la transparència, ha anat enfosquint cada cop més la gestió del club arribant ja a l'esperpèntic nomenament de Johan Cruyff com a president d'honor a dos mesos d'acabar el mandat.

Tinc clar que no votaré Rossell ni Ferrer. Per què? Per ser dos personatges molt sinistres representants del pitjor del laportisme, per molt que li pesi al Sandro que l'inclogui en la categoría.

Sandro Rossell: va ser vicepresident esportiu en els primers anys d'en Laporta. Mèrits? Haver portar Ronaldinho a un club que en aquells moments era un mort vivent. I ja està.
D'altra banda porta un munt d'anys atiant i intoxicant, sense donar massa la cara el seu odi i menyspreu vers al que va ser el seu gran amic. Quí té raó? No ho sé, i no m'importa. No som familia ni tan sols ens coneixem, així que si es maten entre ells és el seu problema.

Però perquè no votaré Rossell? Perquè crec que ser president del barça no és tant important com per merèixer el tipus de joc bruc, subterrani i manipulador que Rossell practica en llocs com el panflet disfressat de diari esportiu "GOL". Si arribar a la cadira de la llotja necessita d'aquest exercici, ni em vull imaginar què farà quan sigui president i no tingui ningú que li pugui parar els peus.

Gairebé són els mateixos motius que em porten a no donar el meu suport a la candidatura de Jaume Ferrer. I és que fins i tot que el president sortint l'hagi hagut de designar com a successor, quant a més no va ser-ne ni la primera opció, és lamentable. I és que Ferrer tenia tot el dret a voler ser president,  però ara és esclau dels pitjors moments del seu cap. Com la infecta campanya mediàtica contra el Grup Godó començada pel mateix Laporta i continuada per imbècils integrals com el cocaïnòman de'n Salvador Sostres a qui li han donat feina a BarçaTV per a que faci aquesta feina destructiva.


El vot no el tinc del tot decidit, però avui s'ha presentat una candidatura que em sembla seriosa. La de Marc Ingla: Va ser directiu al començament i es va fer càrrec de l'àrea esportiva quan Rossell va tocar el dos. Va aguantar fins la moció de censura en un gest perfectament lògic i fins i tot aplaudible que Laporta, en un acte de divinitat (de diva, no de diví) va pendre's com un atac personal. El veig valedor de les millors intencions que van marcar els primers anys de l'era Laporta, també ha participat en la forja del Barça que avui tenim i gaudim i el que és més important, i que sempre he defensat (fins i tot crec que ho he escrit per aquí): que és necesari petar-se Joan Oliver, el tèrbol director general del club. Aquest tenebrós personatge de sou sobredimensionat és el braç executiu i executor del pitjor del laportisme. No m'agrada però, que Godall estigui en el projecte amb el seu numeret d'ara el president m'estima, ara no. El nou president hauria de tancar la ferida i no sé si Godall estarà per aquesta feina.



Salvat? Potser té alguna cosa a explicar que sigui positiva... però ve avalat per Minguella. Collons, si en Cruyff era un personatge maquiavèlic rera el laportisme, no m'imagino com serà un president que té com a ideòleg l'exrepresentant de jugadors i bocamoll professional. El seu nom no s'escriurà a les enciclopèdies (l'acudit era fàcil, ho sé)

Els altres, si passen de precandidats ja en faré un anàlisi més acurat. I és que fins i tot jo puc ser pre-candidat. No podria superar el tràmit mai de la vida, però...

Aviso que no em caso amb ningú i que el meu vot no està decidit, ni molt menys. S'accepten ofertes.

PD: ara estava escoltant el "Tu Diràs" de Rac1, i Ingla ha evitat caure en l'insult a Laporta després que en Joan Maria Pou l'hagi intentat fer caure-hi. Aixó és elegància.

5 comentaris:

  1. Estic amb vostè, l'Ingla sembla un tio correcte i té un cognom que dóna joc. A més, es presenta amb en Soriano sota el braç, que també em fa bona impressió.

    ResponElimina
  2. Hòstia... quin mes que ens espera....

    ResponElimina
  3. EL setmenari GOL és del més vomitiu que he llegit mai. Recordo una suposada enquesta on quasi el 70% dels socis asseguraven que el Núñez havia estat el millor President de la història del Barça. Aquest pamflet no fa més que confirmar que tot el nuñisme està amb ell. Motiu de sobres per a no votar-lo.
    Personalment, m'és força indiferent que guanyi el Jaume Ferrer o el Marc Ingla. Tots dos continuaran la bona línia dels darrers anys. Però, si us plau, que el Rosell no sigui President!

    ResponElimina
  4. Com saps que en Sostres és cocainòmam?
    L'Ingla és opció correcta, crec que el votaré. Si em dónes una direcció de mail per escriure't, millor.

    ResponElimina
  5. Laura, si avui tornés a escriure aquest post, segurament hi canviaria algunes coses, en aquesta precampanya he vist i escoltat massa coses amb les que no hi estic d'acord. No canviaria el comentari de Sostres perquè m'ho ha dit algú que el coneix i al que no tinc per cap mentider. El mail el tinc disponible visitant el meu perfil (no sé perquè no era visible).

    Però sap el que és pitjor? Que la setmana passada me'n vaig adonar que els bitllets d'avió que tinc per gaudir de 10 dies de vacances són del dia 12, ergo no podré votar.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.