Munteu-la ben grossa!

Avui no podré anar a la manifestació. Em dol, perquè no em sabria gens de greu fotre-li una empenta al President de la Generalitat per posar-m'hi al capdavant, mentre li engego "Si a tu et fa cosa, ja m'hi poso jo, cony de titafreda!!"

Ara que hi ha excuses molt pitjors i mesquines que guanyar-se el pa per a no anar-hi.

"Un dissabte de Juliol, a les 6 de la tarda!" és com comença la frase un filldeputa per exclamar-se que si no fos per aquesta salvetat temporal hi anirien amb molt de gust.

Què collons has de fer un dissabte entrada la tarda que t'impedeixi manifestar-te en contra dels qui et trepitjen per viure a Catalunya? I és que siguis independentista o no, el TC t'ha tret drets que ja tenies i que altres autonomies gaudeixen, algunes d'elles després d'haver copiat fil-per-randa el nostre Estatut.

- Anar a fer un té a una terrasseta ...
- Anar a fer un Mojito a una terrasseta ...
- Fer el merdes en una terrasseta, en general ...
- Recuperar-me de la enculada que em va fer el poni ahir la nit, que avui m'hi torno a posar ...

Que cadascú faci el que li sembli, però ATENCIÓ, que jo em reservo el dret a fotre una patada al gec a tota persona que en els propers mesos es posi Catalunya i la independència del país a la boca i al mateix temps tracti de justificar amb excuses ridícules que no va anar a la manifestació. Aviso.

Passin i vegin: Crítica del poder al periodisme

En termes generals, quan un periodista entrevista un dirigent polític del partit en el poder del mitjà públic on és treballador  té mala peça al teler. En el minut zero ja té la opinió de l'espectador en contra, que prejutjarà que fa temps que va vendre's l'ètica. Després es trobarà que l'oposició dirà que ha esta massa complaent, que s'ha dedicat a fer una sessió d'escuma i massatge i que no ha tractat els temes de fons. Són molt pocs els casos en que aquestes circumstàncies no passen. I és aleshores quan cal aplaudir el periodista. (també podria donar-se el cas que no es vulgui reconeixer que ho ha fet bé, per diversos motius interessats).

Ara, hi ha un cas excepcional: Quan l'entrevistat i el seu entorn s'emprenyen. Bé, no tant excepcional, ja que moltes vegades són gent que desconeixen del tot l'art de l'oratòria que hauria de caracteritzar algú que s'erigeix en representant de la ciutadania. I que es troben intimidats per la persona, normalment més intel·ligent i preparada, que està fent les preguntes. Hi ha assessors, gabinets de premsa, responsables de comunicació, un estol de corbs en definitiva que ja s'ocuparan de tocar-li el crostó al pobre desgraciat que ha gosat contrariar o deixar en evidència que l'entrevistat sap poc més que posar una cama davant l'altra en caminar.

Quina cosa negativa pot transmetre aquesta imatge?

La sublimació d'aquesta rara avis és quan el poder, emprenyat i dolgut, ho expressa públicament. És el cas de la directora de TV3, Mònica Terribas. L'entrevista que dilluns va fer al President Montilla ha tingut violentes reaccions des del PSC. I ja abans de començar haurien de saber tots els seus assessors que es trobarien davant un gegantí "Epic Fail". Terribes no tenia cap ganes ni necessitat d'entrevistar-lo, ell si. Entre el temporal i les enquestes (les que ells deuen tenir i també les de La Vanguardia, que segur que coincideixen) Montilla va concertar-se una entrevista a Tv3. El President no té el do de la paraula, i no em refereixo al domini de la llengua, que sincerament tampoc és tan dolent, sino que s'adoleix d'un baix ritme i d'una poca convicció que de vegades et preguntes si s'està creient mitja paraula del que diu.

Les reaccions

Joan Ferran fa anys que com a portaveu adjunt del PSC al Parlament fa oposicions a ser el successor de'n Zaragoza per atiar l'oposició. El seu èxit més important en aquest sentit va ser crear la teoria de la "Crosta Nacionalista" dels mitjans públic catalans... ay, perdó... de TV3 i Catalunya Ràdio, encara que ben mirat a la Com no han tingut mai aquest problema, el del nacionalisme, no el de la manca de pluralitat. Ferran afirma que na Terribas va sotmetre al President a un "interrogatori". La réplica que puc escriure no arriba a la sóla de la sabata del que ha escrit en Iu Forn a la Contraportada de l'Avui.

Però hi ha un altre personatge, que en Forn també esmenta i que paga la pena comentar. Miguel Ángel Martín López, una d'aquelles persones a qui la sort d'afiliar-se a un determinat partit l'han convertit en un home multi-càrrec : conseller de l'ajuntament de Barcelona, vice-president del Districte de Sant Martí i i president de l'Institut Metropolità del Taxi (segurament el responsable de que en la nevada de fa uns dies fos impossible trobar un taxi fent el servei públic que se suposa que són)´. Aquest home segurament molt preparat per a fer tantes i tan ben remunerades tasques va posar en el seu Feisbuc frases com "No es pot ser tan mala persona, tan tendenciosa, tant cínica, tant despectiva cap el seu president...", però la perla de totes les seves desqualificacions va ser quan va afirmar que la directora de Tv3 "va mal follada". Encara que va tenir la delicadesa d'escriure abans "Vaig a ser groller però..." Una mica com el títol d'aquest bloc. QUan algú comença una frase afirmant que va des del respecte... prepara't que la dirà ben grossa. Un cop s'ha sabut ha reaccionat amb una sèrie d'excuses d'alló més melíflues i buides de tota convicció i en cap cas amb ànim de contradir-se. Una de les seves excuses favorites ha constat en dir que el que va dir en el feisbuc forma part de la seva intimitat i que la seva divulgació l'ha sobtat... una intimitat formada per milions de persones que podien mirar el que fins ahir era un perfil públic? Però què es pot esperar d'algú que acte seguit de menysprear la feina de la periodista (per no dir la seva vida familiar que em consta que té unes dificultats que encara haurien de fer avergonyir més la persona que ha gosat esmentar-la) afirma que "tots els seues esforços li han sortit malament, perque hem vist un IMMENS president Montilla..."

- no hase falta disir nada más..

Una última cosa, que si des del PSC s'afirma que totes aquestes opinions són a títol personal, que no toquin la pera quan els altres xerren coses que no els agraden i demanen dimissions...

La nostra, contesta.

Fa més d'una setmana que vaig enviar una carta elèctrica a totes les putes cadenes de televisió espanyoles per intentar que em donèssin les dades d'audiència de dues dates determinades. Ho vaig fer amb l'excusa de ser un estudiant de Ciències de la Comunicació que les necessitava per fer un treball de merda. En realitat les volia pel blog. Volia saber què collons mira la gent en un horari determinat. Volia saber què cony mirava el 92% de gent que a les dues de la matinada es troba davant la tele i no mira "True Blood", per exemple.

Doncs rés, ni una sola televisió de les espanyes m'ha respost, a excepció de TV3. Serà aquest el tret diferencial?

Benvolgut XXXXXX,

Les audiències no estan disponibles per al públic. Les medicions audiomètriques no les fem nosaltres, sinó l'empresa Sofres AM, que ens subministra les dades a través de pagament. Sofres n'és, doncs, la propietària, i per tant no les subministra al públic i de franc. Ens sap greu.

Ben cordialment,

Televisió de Catalunya
Atenció a l'Audiència

Me'n he sortit amb la meva? No. Ho comprenc en certa manera, però no m'acaba de fer el pes la resposta, perquè és falsa. Tv3 com la resta de televisions filtren les dades als mitjans quan els convé. D'on collons surten sino les que apareixen en premsa o en la infinitat de blogs que parlen de notícies del món catòdic? Sobretot perque en aquests mitjans difusors el que maneguen són xifres molt generals i no pas detallades com les que necessitava, si ells paguèssin a SOFRES, publicarien fins l'últim punt i coma.

Tot i l'enrabiada, si més no són els únics que m'han fet cas. I no és la primera vegada que m'adreço al defensor de l'espectador de TV3. L'altra cop va ser protestant perque en l'emissió de la pel·lícula X-Men 3 s'havien petat una escena que hi havia rera els crèdits per la puta mania de que en quan apareixen dues línies de lletres, talla i a publicitat. Si m'han fet realment cas, no crec que ho arribi a comprovar perquè no me la tornaré a mirar.

I aixó explica perquè fa una setmana que no actualitzo el blog dels collons.


PD: I pel sopar de l'empresa, rés destacable... quan no sigui el nou (espero, l'any vinent) ja podré remenar més el cistell de les cireres. Ni violentes borratxeres, ni ningú va acabar a mar (pel que sé), i aquest cop tampoc vaig mullar.

Next Coming

Mireu, em falta temps i unes dades (des de quan es necessiten dades a Internet per despotricar i supurar odi?) per acabar el proper post d'aquest humil racó de la xarxa. I no, encara no m'atreveixo a intentar postularme com a membre de l'odisfera... em falten osques a la culata.

Però en rigurosa exclusiva mundial us anuncio que ben aviat tractaré de El que miren els altres i n'estic convençut que en set dies, vuit a molt estirar, tindré material per parlar de Sopars d'empresa.

I vinga, per què no dir-ho:
-Senyoreta... no he penjat cap post perquè el gat s'ha menjat el ratolí...