Alcaldes, la culpa és vostra

La inseguretat ciutadana és una de les majors preocupacions de la nostra societat segons les darreres enquestes. Una sensació que ha anat creixent en els darrers dies i dels que pocs se'n salven. Ni servidor, que ja ha canviat algun dels seus costums.

Ara, alguns alcaldes catalans demanen que es despleguin més Mossos d'Esquadra al territori. Per començar, jo estic d'acord parcialment amb aquesta afirmació. Crec que una major presència policial als carrers pot ser positiva, com a mètode dissuasiu i efectiu en la posterior detenció. Però el que amaguen aquests alcaldes és un fet molt greu que intenten descarregar sobre altres administracions.

El pla de desplegament dels Mossos d'Esquadra en les diferents demarcacions catalanes tenia uns terminis molt clars, amb la intenció de poder crear una fornada suficient tant en nombre com en nivell. Un cos del que ens en hauríem sentit orgullosos, si tot s'hagués fet com cal.

Les primeres passes donades van ser molt positives i aquest optimisme desfermat va fer que s'avancessin els plans en les successives circumscripcions. A més, el bon sou que s'oferia va crear un efecte crida molt interessant, complementat amb l'arrodoniment de Guardies Civils que es passarien al nou cos, amb menys èxit de l'esperat.

Però el drama ve a partir del 2006. S'acosten eleccions municipals i els alcaldes aprofiten qualsevol excusa per esgarrapar vots i simpaties ciutadanes. Aquests alcaldes, pensant en el curt termini van esgarrar-ho tot. Com? Molt fàcil. Cada cop que la consellera (la Tura, en aquest cas) es reunia amb un alcalde o amb les diverses "meses de seguretat" s'acabava amb el mateix compromís, avançar entre sis mesos i un any el desplegament en el determinat lloc. I de reunions n'hi van haver moltes... Per tant, d'aquesta culpa també en dono part a la Consellera d'Interior responsable de portar a terme l'arribada dels Mossos, que per treure's del damunt les mosques colloneres va donar sempre la mateixa solució com a resposta a les seves interessades demandes.

I com t'ho fas per avançar els terminis? Intentant arribar a la dotació necessària per la via ràpida fent molt més laxes els requisits per entrar-hi, descuidant la formació i segons el que m'han arribat a explicar, manegant alguns exàmens. Una autèntica tupinada.

I ara alcaldes, què voleu? Que "papa Generalitat" us salvin la vida les eleccions? Doncs tranquils, que venen al rescat.  Barcelona i Salt ja poden estar tranquil·les. El president de l'Associació Catalana de Municipis no ha trigat a demanar el mateix.

I pel problemà logístic, cap problema. En Saura té a punt la cadena de muntatge per ensamblar nous agents.

- Amb aquest dit pitjaré el botó!

Per primera vegada en Saura no té la culpa, ves per on...

PD (totalment fora de tema): Fa pocs minuts acabo de veure com el filldeputa d'en Pablo Motos simulava tallar una serp viva per la meitat amb unes tisores. Visca l'espectacle per tota la familia, si senyor.

NI saben, NI volen saber

El pitjor del que passa amb el jovent d'avui en dia no és que ni treballin ni estudiin, sino que ni saben ni volen saber. Sembla que visquin en el dia a dia i no tinguin cap interés en coneixer rés del passat. Els hi poso un exemple que he trobat en un blog sobre cine (No el del senyor Manel) en el que parlen de "El Hombre Lobo" de Fenicio del Moro, i on postejaven amb hilarants intencions el crític comentari sobre aquesta d'una jove fan de Crepúsculo a la web Latino Review.

“Da mala imagen de los hombres lobo y los hace parecer una mutación deforme de un perro rabioso. Empezaron a gustarme los HL después de ver a un impresionante Jacob Black (el tio merda que fa aquest paper a Crepúsculo o Luna nueva, jo què sé…) hasta que ví vuestro mierdoso remake de lo que llamáis un HL”

"[...]¿Cómo puede morir un HL con una bala de plata? Peor, has visto la transformación del hombre que se supone es el lobo? Se sienta en una silla y todo su cuerpo se transforma en el de un “freak” deforme. Si ves la transformación de Jacob Black, no parece ni de lejos tan falsa, barata o mutada”

- "¿HOYGAN, un hombre Lobo latino y de mediada edad? Son unos chingones y  me hasen yorar..."

Tampoc no cal entrar massa a valorar aquesta mostra (o monstre) d'ignorància superlativa.

També va ser prou comentat el cas d'una adolescent que s'havia trobat amb un video-clip d'un grup als que acusava de plagiar el só i les pintes dels seus estimats Tokio Hotel... i resulta que parlava de Guns 'n' Roses i el "Welcome to the Jungle". Els semblarà extrem, però si tenen contacte o senten a parlar a qualsevol jove (adolescents i alguns ja no tant) ho podran percebre.

No tenen cap referent cultural, per molt que aquesta generació llegeixi més (encara que siguin llibres de ràpid consum) . Són la generació que han nascut amb un accés total a la cultura i a tot tipus d'informació, però incomprensiblement no el fan servir. Si, segurament tots ells sabran el que és un bukkakke, però al mateix temps preguntaran en qualsevol fòrum si poden deixar prenyada la seva "periquilla" per mirar-li la xona amb lluna plena...

Els que neden contra corrent...moren

Ja ha arribat el principi del final de Lost. Però aquest post, no va de les excel·lències o misèries de tan sublim sèrie. Ni de fabular les mil i una teories més o menys plausibles que desentrallin el misteri de l'illa i els ocupants del vol 815 d'Oceanic. Va de la gent que afirma amb orgull... que ELLS no miren Lost.

No puc aspirar a que tothom tingui els mateixos gustos que jo, encara que aixó els converteixi en gent una mica més ensorrada en la subnormalitat que no pas la resta. Però m'he trobat concretament entre la facció moderniqui de les meves amistats que afirmen amb orgull que ells no l'han mirada mai ni pensen fer-ho. Ei, puc entendre que no t'agradi aquesta sèrie, però no em vulguis convèncer que per no seguir-la ets millor que la resta.

Fent una mica de recerca al Facebook, us detallo una llista de comentaris i arguments anti-Lost.

• Avui fan LOST. És trist, però cert. Així que si els LOSTIANS ens marginen, els podem dir que com a mínim ja som 700 els que no ho mirem! (bufa, quin èxit! 700 persones que pensen com tu!)
• mai ho he vist, realment, si la televisió dona la felicitat...la meva idea de felicitat dista bastant de la tele xD (aixó ho diu un pájaru que s'ha fet fan de tretze pàgines que fan referència a programes televisius. Encara que em quedo amb aquest "Ir al banco con un kilo de spaguettis i decir "quiero ingresar toda esta pasta")
• Serie,x llamarle algo, q no soporto y mnos ver al d al lado q no deja d mirar ls pantslla...cm si lo hipnotizaran....no lo entenderé nunca!   me parece patética y aburrida cm ninguna.... ( si el teu manso no et fot cas, la culpa no és de la tele... i apren a escriure, puta!)
• Els meus companys co-caps d'agrupa del Joan Maragall estan abduïts per aquesta sèrie de "Buscando el Valle Perdido". Em sento desplaçat... (Ha de ser molt fotut ser el marginat dins el món dels escoltes)
• és una pèrdua de temps, no només pels qui ho miren, sino pels que hem d'aguantar llaargues converses sobre el punt de la temporada en que es troba cadascun d'ells. es podria parlar de tantes altres coses,.,! (parlarem del que tu vulguis, que tu ets el centre del món i ens en havíem oblidat)
• tampoc! Crec que he guanyat moltes hores per fer altres coses. Perquè la gent fan de Lost no es conforma amb veure las 340 temporades, si no que xerren, pensen i creen teories sobre con acabarà. Això és molt de temps invertit. (que ho digui un tio del Madrid i defensor del Villarato, ja té pebrots)

Però em quedo amb el millor de tots.

- Alerta! A les trinxeres, que arriba el comentari bonrollista!

• 
  
  Lost,es una serie como muchas otras como por ejemplo GH, FAMA, PROGRAMAS DEL CORAZON, etz. (reina, crec que quan a bàsica et van explicar la teoria dels conjunts et vas fer un gran embolic) Peinso q Tal y como esta el mundo hoy en dia,(haiti, la economia mundial, la salud, el medioambiente....),que la unica preocupacion sea no perderse el capitulo, enterarse de los cotilleos y marujeos, me parece muy triste.No me g...ustaria acusar a estos programas basura de fomentar la estupidez (no m'agradaria dir-te imbècil però... ups! ho he dit!) porque la culpa es de quienes los ven (no s'assembla al la culpa és de los padres que las visten como p...?). Sin lugar a dudas, hoy triunfa la estupidez. Ya lo dijo el gran Albert Einstein: solo hay dos cosas infinitas en el mundo, el universo y la estupidez humana.(aquí et dono la raó. Per cert et recordo que formes part de la humanitat, i de l'estupidesa) Aprovechemos el tiempo para dedicarlo a temas que nos afectan a todos/as y asi cambiar el mundo en que vivimos, que al fin y al cabo es deber de todos. un saludo. (Durant el temps que has fet servir per escriure tot plegat, que coi has fet per salvar el món, maca? No és una pèrdua de temps unir-se a 201 pàgines de Facebook? O totes les hores que has fet servir jugant al Fishville? Que sàpigues que seguint el teu raonament, ets responsable de la mort de tres mil haitians mentre teclejaves bejenades per la teva inacció)

Aquesta gent no té cap recança en titllar de freaks els que sí que ens la mirem. Perdoneu, però seguir una de les sèries que des de la seva estrena i ara més que mai és un fenòmen de nivell mundial, automàticament us converteix en uns putus outsiders a tots els que no ho feu. Vaja, que el frikisme no casa amb la corrent general. Perdedors.

Pd: El Bharma, però, és una puta merda.

 - Com deia l'Ampariues , "me l'imaxinava més gran".

Boicot als cines, premis i un joc.

Ahir algunes sales de cinema van decidir tancar les seves portes en senyal de protesta per la nova "llei del cinema" aprovada pel Parlament de Catalunya.

1- Acte estèril. Algú creu que es faran enrera perquè unes sales de cinema, un sector poc significatiu dins l'economia, tanqui un dia? Alguna cosa ha canviat quan milers de treballadors fabrils de sectors com l'automoció, s'han manifestat davant la Generalitat? Au va, a més de fatxes, gilipolles (i no és un oximoron).

2- Que un cinema obrís ahir no significa que recolzi la llei. Vaig sentir a El Món a Rac1 responsables d'altres sales que de fet consideraven la nova llei una imposició. La democràcia del pensament únic contra la dictadura de les opcions. Fatxes i gilipolles de nou. Però encara queden els pitjors...

3- Els cinemes Verdi. aquests van tancar, però atenció! Perquè es van veure obligats per les distribuïdores diu l'excusa oficial! És a dir que les multi-cultis, modernes, culturetes i perroflàutiques sales del carrer Verdi de Gràcia van tancar doblegades pel diabòlic capital! Però tampoc és d'estranyar, considerant que el tipus d'individus que les freqüenten es solidaritzen amb qualsevol causa menys la catalana.

Total, que anar o deixar d'anar al cinema de rés no valdrà. Sobretot perquè la llei s'aplicarà... i punt

La cerimònia dels Premis Gaudí, tampoc no va estar tan malament, excepte per la deficient sonorització dels comentaris de l'Àlex Gorina I l'Òscar Andreu. Tampoc va ser per cagar-s'hi. Ja veurem les dels Oscar (els de Hollywood) que aquest any presenten novetats. Ah, i espero que el Cameron no repeteixi l'èxit de Titànic.

I ara el joc. Rés complicat. Heu d'endevinar el títol de la pel·lícula (en versió original).

Vinga, participeu. A veure si en faig un post de profit, de tot plegat. A partir del tercer comentari, ja posaré alguna pista si no aneu ben encaminats.

PD: Veure Invictus doblada (al català o al castellà) és d'imbècils. I fins i tot en versió original, pel que diuen els que l'han vista.

Tots som iguals.... Taxi!!

Aprofitant que ahir m’acusaven de masclista en els comentaris, m’hi torno.
 

Taxis roses. La nova collonada feminista.

Pels qui no sapigueu de què va aixó, us ho explico. A Barcelona començaran a entrar en servei taxis conduïts per a dones i que només agafaran passatgers del seu mateix sexe. Aquesta iniciativa va sorgir a Londres i que després ha estat copiat a per exemple Nova York. I tot plegat per resoldre un problema de seguretat que patien les dones que necessitaven d’aquest servei en franges nocturnes on hi ha menys nombre de taxis circulant. Un problema que, atenció, es reduïa a robatoris i violacions que patien aquestes dones a mans de conductors de taxis il·legals. Coi, que et fots sortint d’una discoteca (amb el que implica en horari, estat etílic i factor meuca) dins un cotxe d’un paio sense llicència ni taxímetre de matinada. L’equivalent urbanita de fer dit a un camioner un kilòmetre abans d’arribar a un puticlub.

L’adaptadora local de la idea, reconeix que no és una situació que es doni a les nostres terres. Vaja, que tampoc caldria portar-ho a terme. Però ens surt amb que “el servei serviria també per aquelles dones víctimes de la violència masclista i que se senten més segures amb un cotxe conduït per una dona.”  Genial.

És a dir, que ben aviat es posarà en funcionament un servei públic que marginarà a certs elements de la societat. En concret els que ostenten un parell de cromosomes XY. No havíem quedat que érem iguals? On queda la presumpció d’innocència? Vinga, reconec que portant-ho a l’extrem, si una dona víctima d’una agressió necessita aquest tipus de tranquil·litat, pot fer-ne ús. Però segur que si trucava a l’emissora de taxis i demanava una taxista li portarien sense tanta cerimònia.

La idea prosperarà però no passarà com les altres ciutats on el servei és implantat. No, no aniran els taxis pintats de rosa. Seguiran sent negres i grocs i senzillament portaran un distintiu d’aquest color. Creieu que aquestes ments benpensants d’esquerres contemplaran el dret a demanar que em porti un taxista no estranger?  Segur que si...

 Distintius Rosa per a taxis femenins, com haurien de ser els d’altres col·lectius del taxi?

-         Taxistes que escoltin la cope

-         Taxistes bakales

-         Taxistes que et donen la tabarra

-         Taxistes que t’estafen

-         Taxistes lents

-         Taxistes kamikazes

Però si us hi fixeu, tots aquests trets també els poden complir les conductores del taxi rosa.Jo vull un distintiu especial per als taxistes com els d'abans que es coneguin els carrers i no vagin mirant el puto GPS.

-Donde le llevo, jefe?

Últim apunt. Dels 14000 taxistes que operen normalment a Barcelona, unes 700 són dones, col·lectiu beneficiat amb aquest nou servei, que podrà gaudir d’una exclusivitat que es passa per la bossa escrotal la lliure competència.

Nostàlgia i odi (ex-nòvies 1)

Recordar ex nòvies o rollets passats és beneficiós, sobretot perquè dona per a palla. Rememores aquells moments del despertar sexual i ho sublimes tot amb els anys passats reescrivint la fantasia al teu propi gust. Però amb els Facebooks i aquestes galindaines pot ser un suplici.


I és que entre sopar d’antics alumnes (que dóna per a tema però m’ espero que al proper al que m’hi convidin hi hagi una llista de més de 12 persones confirmades i que a mi em vagi bé per poder treure conclusions) i cops d’ulls a perfils i fotos, es reparteixen tot tipus de sorts en el sector femení. I és que desenganyem-nos, els mascles quan arribem a la trentena, o estem més o menys iguals o pitjor.

Com que no estic descobrint rés que no sapigueu ja, vaig una mica més al gra:

 

Foto mostra (forània, of course) amb una mica de tot. Orcos de Mordor, alguna

francament  beneficiable  i la lesbiana que no hi pot faltar en totes les salses

Com estan ara les que vaig o hauria volgut beneficiar-me?

La gran majoria es mantenen força bé i em recorre una gran admiració per la justícia poètica que s’ha encarregat de les que em van fer patir per raons diverses i les ha convertit en infra-èssers. Però hi ha un cas que em té els collons ben inflats i no pas d’amor contingut.

Vam ser companys de pupitre una bona temporada. Xerràvem de manera amistosa d’un munt de coses. No m’hi havia fixat massa en ella com a objectiu carnal per la roba carrinclona que portava habitualment. Fins que un dia me la vaig trobar en una discoteca amb indumentària força diferent. De les amples bruses (si,si, bruses de iaia) que portava freqüentment, vaig passar a contemplar-la amb una samarreta més arrapada que la pròpia epidermis, mostrant tot allò que intentava dissimular en aquella escola concertada i religiosa. A més, lo collonut era que l’única competència testosterònica la tenia fora de les parets de l’ institut, pel que sortia amb un gran avantatge sobre els galifardeus que intentaven portar-la a un raconet fosc els caps de setmana.

Jo no m’hi llençava però ella sabia llegir entre línies i sense proposar-nos-ho ens vam acabar embolicant en dues de les situacions més morboses que he viscut mai en la vida. Però ai las! La consciència! El puto pepito grillo que em va recordar que jo tenia una relació extramurs i vaig tallar la situació d’arrel... En efecte, algú, sobretot ella, podria pensar que la vaig tractar com un tros de carn. Però en la meva defensa diré que si més no, no ho vaig explicar a ningú.

I ara arriba l’odi.

Setmanes després va iniciar una relació amb un company de curs i tal dia farà 14 anys. Aquesta setmana he trobat el seu perfil a Facebook i una foto que m’havia passat desapercebuda d’un sopar d’ex-alumnes al que no hi vaig anar. Els ous em van caure al terra. S’ha abandonat “como se abandonan los zapatos viejos” que diria el Sabina. I el seu marit és aquell que es va acabar el plat que vaig deixar a mitges.

Com pot permetre aquest cretí que aquell tros de femella sigui ara aquest tros de carns abundants des d’un punt de vista no-sexual? Encara que sigui per egoisme, i pel teu propi gaudi, no ho pots permetre, home! Que ets el puto Botero, o què?

- Cariño, esta vez la lluvia en lugar de dorada, la dejo en bronce, que hay crisis

Aquest filldeputa es mereix que s’aprimi i li acabin birlant la dona davant els nassos. I res no li garanteix que quan això passi no acabi sent servidor. Ara mateix no m’ho penso pas proposar però sé que, amb absoluta modèstia per part meva, aquelles brases les puc encendre en un tres i no-res encara que esclati en flames el seu propi matrimoni. GILIPOLLES!!