Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perroflutes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perroflutes. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 d’abril del 2010

Catalunya misteriosa (1)


Fent honor al meu esperit inconformista i "pacontraries", avui era el meu darrer dia de descans setmanal. D'ara en endavant em queden quatre dies de pencar quan la resta s'estarà tocant ous i figa. Així que he decidit aprofitar el dia i anar amb dona, gossa i sogres cap a Camprodon. Allà, en la pirenaica vall ens hem trobat amb un exemplar únic, que no és la excepció que confirma la regla, si no la que fa trontollar tota una escala de valors.

- Bona i màyica nit... o dia... o yoquesé...

Com que el Professor d'Arbó no hi era, ja els hi ho explico jo, que a més de ser-ne el testimoni sé fer servir correctament els pronoms febles: Comencem la nostra visita a Camprodon pel seu Pont Nou, que de fet és un dels pocs atractius arquitectònics que té. Mentre el creuem i ens deixem fer les fotografies de rigor, pensem en deixar el gos sense lligar quan arribem a l'altra banda, on hi ha un petit passeig amb jardins a la mateixa vora del Ter. Abans d'arribar-hi veiem una senyal que ens ho impedeix. Fem unes passes més i ens trobem un gos (un dàlmata magnífic) ben lligadet en una barana, mentre els seus propietaris gaudeixen enjogassadament amb els seus fills a la riba del riu. Dos individus perroflàutics de manual, ràstes incloses, encara que de la classe pijoprogre per la seva roba que sembla ser de marca.

Ens hem anat a voltar per la muntanya on la gossa ha campat totalment lliure, i en tornar al nucli urbà ens hem trobat una estampa ben diferent: una família composada per varis membres de diverses edats i d'aparença convencional m'ha constatat la importància del fenòmen presenciat un parell d'hores abans. Al mateix pont, a la mateixa ribera del Ter on vàries senyals indiquen la prohibició de portar-hi gos, aquesta família en portava un i sense lligar.


Què ens està passant? Doncs que Catalunya, cada cop més, és un poble quillo.


Pd - Si, he comprat Galetes Birba. El contrari seria com anar a Àmsterdam i no fumar-se una puta.


PD2: prego que em suggereixin algun substítol per classificar aquest fenomen de la Catalunya, màyica, misteriossa... i quilla.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Els que neden contra corrent...moren

Ja ha arribat el principi del final de Lost. Però aquest post, no va de les excel·lències o misèries de tan sublim sèrie. Ni de fabular les mil i una teories més o menys plausibles que desentrallin el misteri de l'illa i els ocupants del vol 815 d'Oceanic. Va de la gent que afirma amb orgull... que ELLS no miren Lost.

No puc aspirar a que tothom tingui els mateixos gustos que jo, encara que aixó els converteixi en gent una mica més ensorrada en la subnormalitat que no pas la resta. Però m'he trobat concretament entre la facció moderniqui de les meves amistats que afirmen amb orgull que ells no l'han mirada mai ni pensen fer-ho. Ei, puc entendre que no t'agradi aquesta sèrie, però no em vulguis convèncer que per no seguir-la ets millor que la resta.

Fent una mica de recerca al Facebook, us detallo una llista de comentaris i arguments anti-Lost.
  • Avui fan LOST. És trist, però cert. Així que si els LOSTIANS ens marginen, els podem dir que com a mínim ja som 700 els que no ho mirem! (bufa, quin èxit! 700 persones que pensen com tu!)
  • mai ho he vist, realment, si la televisió dona la felicitat...la meva idea de felicitat dista bastant de la tele xD (aixó ho diu un pájaru que s'ha fet fan de tretze pàgines que fan referència a programes televisius. Encara que em quedo amb aquest "Ir al banco con un kilo de spaguettis i decir "quiero ingresar toda esta pasta")
  • Serie,x llamarle algo, q no soporto y mnos ver al d al lado q no deja d mirar ls pantslla...cm si lo hipnotizaran....no lo entenderé nunca!   me parece patética y aburrida cm ninguna.... ( si el teu manso no et fot cas, la culpa no és de la tele... i apren a escriure, puta!)
  • Els meus companys co-caps d'agrupa del Joan Maragall estan abduïts per aquesta sèrie de "Buscando el Valle Perdido". Em sento desplaçat... (Ha de ser molt fotut ser el marginat dins el món dels escoltes)
  • és una pèrdua de temps, no només pels qui ho miren, sino pels que hem d'aguantar llaargues converses sobre el punt de la temporada en que es troba cadascun d'ells. es podria parlar de tantes altres coses,.,! (parlarem del que tu vulguis, que tu ets el centre del món i ens en havíem oblidat)
  • tampoc! Crec que he guanyat moltes hores per fer altres coses. Perquè la gent fan de Lost no es conforma amb veure las 340 temporades, si no que xerren, pensen i creen teories sobre con acabarà. Això és molt de temps invertit. (que ho digui un tio del Madrid i defensor del Villarato, ja té pebrots)
Però em quedo amb el millor de tots.
- Alerta! A les trinxeres, que arriba el comentari bonrollista!

  • Lost,es una serie como muchas otras como por ejemplo GH, FAMA, PROGRAMAS DEL CORAZON, etz. (reina, crec que quan a bàsica et van explicar la teoria dels conjunts et vas fer un gran embolic) Peinso q Tal y como esta el mundo hoy en dia,(haiti, la economia mundial, la salud, el medioambiente....),que la unica preocupacion sea no perderse el capitulo, enterarse de los cotilleos y marujeos, me parece muy triste.No me g...ustaria acusar a estos programas basura de fomentar la estupidez (no m'agradaria dir-te imbècil però... ups! ho he dit!) porque la culpa es de quienes los ven (no s'assembla al la culpa és de los padres que las visten como p...?). Sin lugar a dudas, hoy triunfa la estupidez. Ya lo dijo el gran Albert Einstein: solo hay dos cosas infinitas en el mundo, el universo y la estupidez humana.(aquí et dono la raó. Per cert et recordo que formes part de la humanitat, i de l'estupidesa) Aprovechemos el tiempo para dedicarlo a temas que nos afectan a todos/as y asi cambiar el mundo en que vivimos, que al fin y al cabo es deber de todos. un saludo. (Durant el temps que has fet servir per escriure tot plegat, que coi has fet per salvar el món, maca? No és una pèrdua de temps unir-se a 201 pàgines de Facebook? O totes les hores que has fet servir jugant al Fishville? Que sàpigues que seguint el teu raonament, ets responsable de la mort de tres mil haitians mentre teclejaves bejenades per la teva inacció)
Aquesta gent no té cap recança en titllar de freaks els que sí que ens la mirem. Perdoneu, però seguir una de les sèries que des de la seva estrena i ara més que mai és un fenòmen de nivell mundial, automàticament us converteix en uns putus outsiders a tots els que no ho feu. Vaja, que el frikisme no casa amb la corrent general. Perdedors.

Pd: El Bharma, però, és una puta merda.




 - Com deia l'Ampariues , "me l'imaxinava més gran".

dimarts, 2 de febrer del 2010

Boicot als cines, premis i un joc.

Ahir algunes sales de cinema van decidir tancar les seves portes en senyal de protesta per la nova "llei del cinema" aprovada pel Parlament de Catalunya.
1- Acte estèril. Algú creu que es faran enrera perquè unes sales de cinema, un sector poc significatiu dins l'economia, tanqui un dia? Alguna cosa ha canviat quan milers de treballadors fabrils de sectors com l'automoció, s'han manifestat davant la Generalitat? Au va, a més de fatxes, gilipolles (i no és un oximoron).
2- Que un cinema obrís ahir no significa que recolzi la llei. Vaig sentir a El Món a Rac1 responsables d'altres sales que de fet consideraven la nova llei una imposició. La democràcia del pensament únic contra la dictadura de les opcions. Fatxes i gilipolles de nou. Però encara queden els pitjors...
3- Els cinemes Verdi. aquests van tancar, però atenció! Perquè es van veure obligats per les distribuïdores diu l'excusa oficial! És a dir que les multi-cultis, modernes, culturetes i perroflàutiques sales del carrer Verdi de Gràcia van tancar doblegades pel diabòlic capital! Però tampoc és d'estranyar, considerant que el tipus d'individus que les freqüenten es solidaritzen amb qualsevol causa menys la catalana.
Total, que anar o deixar d'anar al cinema de rés no valdrà. Sobretot perquè la llei s'aplicarà... i punt

La cerimònia dels Premis Gaudí, tampoc no va estar tan malament, excepte per la deficient sonorització dels comentaris de l'Àlex Gorina I l'Òscar Andreu. Tampoc va ser per cagar-s'hi. Ja veurem les dels Oscar (els de Hollywood) que aquest any presenten novetats. Ah, i espero que el Cameron no repeteixi l'èxit de Titànic.

I ara el joc. Rés complicat. Heu d'endevinar el títol de la pel·lícula (en versió original).

Vinga, participeu. A veure si en faig un post de profit, de tot plegat. A partir del tercer comentari, ja posaré alguna pista si no aneu ben encaminats.

PD: Veure Invictus doblada (al català o al castellà) és d'imbècils. I fins i tot en versió original, pel que diuen els que l'han vista.

divendres, 22 de gener del 2010

El negoci de la solidaritat

Situació viscuda avui. Protagonistes: una amiga meva i un individu perruflàutic (italià per a més senyes) que pressumptament col·labora amb una ONG per ajudar Haití . No és una transcripció, més aviat una recreació.

- Vols ajudar els pobres haitians que blaoblaoblao...
-  Home, doncs...
- Però no una ajuda puntual, que no serveix per rés, sino amb aportacions mensuals i... STOP

Pot ser que no n'hi hagi prou amb donar uns eurus un sol cop, però hi ha límits que no es poden creuar. Quan demanes CARITAT s'ha de ser una mica més humil. Que la gent ja va prou collada! Que els que tenim la sort (potser desgràcia per a ell) de treballar ja fem beneficiència amb la part del nostre sou dedicada a pagar pensions i altres béns que ja veurem si gaudim quan siguem grans.

Em recorda als típics manguis que demanen que els donis voluntàriament els teus calers i que es queixen si en tens pocs.


-Tienes cien pesetiya?

Continuem. Aquí ja la meva amiga es vol escaquejar.

- Pero no recordo els vint números del compte corrent...
- És igual jo demà estaré aquí tot el dia. Ja me'ls donaràs... l'important és ajudar la gent d'Haití que blaoblaoblao
- I no podries donar-me el paper, per a que m'ho miri a casa?
- QUÈ PASSA? M'estàs dient mentider, o què?


Vaja, sospitosa la reacció, oi?

Quin negoci la solidaritat...

Ja que parlem de quinquis, m'estimo més els que surrten al "Pandilleros" de la Fundación Tony Manero. Fins el 24 de gener al teatre Borràs de Barcelona. No s'ho perdin. Ep, si es volen gastar els pocs euros (15, em sembla) que val l'entrada. O és que no tens 15 eurus, filldeputa?