Minister's Clit

Diuen els economistes que un dels principals errors històrics de l'economia d'aquest estat en el que vivim és no haver apostat decididament en la investigació. Una gran errada d'aquest i altres governs que es vol solucionar des d'un Ministeri... el d'Igualtat. Llàstima confondre investigació amb encarregar estudis més o menys inútils.

I és que la Ministra Bibiana Aido destinarà 1.450.000 € en diversos estudis d'una importància tan vital que no entenc com hem pogut anar passant dies i empenyent anys. Més endavant en donaré alguns títols, que us faran compendre com de bé estan emprats aquests diners quan el govern ha remarcat un cop i un altre la necessitat de l'austeritat en l'administració de cabdals públics, que també podria anomenar-se "no gasteu calers en merdes, que la cosa està mu malita".

Però dins de tot plegat també hi ha un fet extremadament remarcable: Dels vint-i-dos investigadors beneficiats d'aquesta remesa del ministeri, només n'hi ha un que sigui home. Ministeri d'Igualtat, diu?

- El tema investigat més turbador de tots és aquest: "Elaboración de un Mapa de Inervación y Excitación Sexual en Clitoris y Labios Menores; aplicación en Genitoplastia"

- heu vist l'àcid acudit del paràgraf anterior?

Admeto que no sé què coi significa tot aquest pompós títol, dedueixo que potser parla de les dificultats d'arribar a l'excitació sexual per part d'aquelles dones que han patit algun tipus de mutilació genital. Aixó ho dedueixo jo solet, ja que no he trobat en cap nota d'agència, article de premsa o blog on surtia aquesta notícia una explicació. I molts obviaven la part de "aplicación en Genitoplastia", deixant a entendre que la ministra investiga com s'han d'escòrrer les dones espanyoles. Un cop feta l'estirada d'orelles al periodisme en general, seguim.

Aixó es manipulació. Lo dels periodistes, també.

- "Topografías domésticas en el imaginario femenino. Una visión comparativa, transnacional y hemisférica". Maniiii...? Fent un ús intens de les meves capacitats neurològiques, endevino que és un estudi de com és "la casa dels seus somnis" de dones de tota mena.

- Molt bona nit, i benvinguts a "topografies domèstiques

de personalitats que gaudeixen de popularitat"

 Al tanto, que trobo que entre els estudis n'hi ha de ben profitosos i útils, però necessiten d'aquesta dotació econòmica? Per què tot els estudis s'han fet en clau femenina? És aquest el millor moment per aprobar dues partides de 845.000 i 600.000 euros? No ens estan prenent el pél? Oi que els mascles que visiten aquest blog es tirarien la ministra igual que jo? Aixó si que és un exemple d'igualtat.

- Com ministre d'igualtat juro solemnement que malgastaré els

calers de tots els contribuents ja siguin homes o dones

Tots som uns corruptes

Un cop més ha tornat a passar. El tema de la setmana ha estat l’escàndol de l’ajuntament de Santa Quillola. Que encara que s’exclamin alguns per la fi de l’oasi català, no és cap novetat. Com tampoc ho és que un munt de comentaristes (tertulians o internàutics) s’apuntin al “fa temps que feia pudor” “tota la ciutat n’anava plena...”, “era qüestió de temps que esclatés”

I tot plegat tornarà a passar. Quantes sentències per nomenaments a dit hi ha sobre ajuntaments catalans? Uns quants. Vigileu i guardeu aquests noms pels propers mesos. Sabadell i Manuel Bustos. Però ara no parlem de desafecció política, perquè tots som iguals. I és que no és el poder el que corromp, perquè és inherent en l’home. Però és obvi que com més poder tens més t’embutxaques

Qui no té un amic (o ell mateix) que intenta fer tot tipus de pirules en la declaració de la renda? Qui no ha cobrat o pagat “en negre”? O s’ha agafat una baixa fraudulenta? Són coses petites, però són petits furts que tenim a l’abast de la nostra mà. N’hi ha una altra de molt catalana: La martingala dels abonaments del Barça, que pel qui no ho conegui és la mar de curiós. És un dels pocs bens que un català comú pot fer servir per traficar. I és que resulta que ningú es dona de baixa de l’abonament del barça. Vol dir això que cap barcelonista ha mort en els darrers anys, o que no han notat la crisi, o ni tan sols van acabar fins els ous en etapes fosques com les de Van Gaal? Estem fets d’una altra fusta els del Barça? Som éssers superiors? Si, però no tant. Fa divuit anys que en sóc soci i en aquest temps el meu número d’associat ha minvat en ens 40.000. Això vol dir que són abonaments que han desaparegut? No. Perquè el pots cedir fent un senzill tràmit de canvi de nom, amb un petit desemborsament al club, i aquest abonament no queda lliure per la disposició de qualsevol altre soci que espera pacientment que arribi el seu torn. La cessió implica gratuïtat, però no és el cas. El meu cunyat fa 9 anys que és soci i en aquest temps no ha tingut l’oportunitat d’aconseguir la seva cadira al Camp Nou. Per sort, el 1991 sobrava lloc.

aquest encara tindrà l'abonament? O se l'haurà venut?

I ara imagineu que teniu poder real. Pot ser una cosa senzilla com ser el directiu d’una empresa. No hi col·locaríeu algun parent vostre encara que no sigui el millor candidat? No cal que sigueu tant fillsdeputa per col·locar un inútil. No, això no ho feu mai de la vida per l’amor de Dèu. Doncs comenceu a pensar en gran escala i en cobrar-vos els favors.

I Figo, filldeputa.