La brometa fàcil

El món de l’humor no és fàcil. Ho sé. Ho he intentat en diverses ocasions i pel que es veu, i fixant-me en la meva actual situació laboral, no sóc prou bo o no he tingut prou sort. I això que quan em trobo amb algunes amistats antigues no paren de recordar-me que no saben què faig que no ho intento de nou. Ja arribarà el moment indicat. Però no he vingut a parlar del meu llibre...

Quan escolto o miro un programa de televisió d’humor hi ha certes coses que no tolero. I és la broma fàcil i l’acudit de manual. Això no es pot permitir quan es compta amb un equip prou ample, quan s’està a primera fila.

Exemples:

Carla Bruni

És evident que de la dona del president francès se’n pot fer broma. No escric això per censurar cap guionista ni humorista. Però cal posar cada cop el “quelqu’un m’a dit” i que aquesta inserció musical sigui l’acudit en si? S’ha d’afinar una mica més, senyors...

I no em resisteixo a dir que la Bruni em posa molt calent. Físicament i musicalment. I reconeguin quants de vostès no mullen els calçotets quant senten una paia xiuxiuejar qualsevol merda en gavatxo.

- En motu xupa-xupaa... ega així la chansón, Anthony?
- Si, xupa-xupa

I quants cops haurem de sentir acudits de Falete? Ep, aquest no em fot calent. Ni recitant-me el Bukowski dels collons. Però es el contrapunt perfecte per a quedar lliure de la sospita de favoritisme.

Falete La Nuit, Oliver de Jour

Un altre dia els parlaré dels monologuistes. Gènere tan explotat avui en dia, que fins i tot m’hi veig amb cor d’entrar-hi. Però francament m'estimo més esperar que passi la febre i intentar competir amb els realment bons i que o bé em fotin una pallissa o triomfar com un campió que estar-me anys navegant en l'autocomplaença de la mediocritat enganyant-me en aquests circuits de merda.

Acabem-ho bé amb una altra cançoneta, preciosa, de la Bruni