S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 15 de març de 2011

Ja ha passat Carnestoltes

Quan vaig obrir el bloc, vaig aprofitar un nom fals de merda com Anthony S. que tenia vinculat a un correu electrònic secundari (Si, el del porno i altres merdes) Al cap del temps vaig pensar que un dia, em treuria la màscara i posaria el meu nom real. Aquest dia no ha arribat.

M'he obert un compte a Twitter. Aquest si amb el nom que els meus pares van decidir posar al Registre Civil. Però me'n he adonat que m'estalviaré un munt de problemes si torno a l'anonimat. Però com fer-ho sense perdre pel camí les amistats que em coneixen en persona? Doncs tornant a falsejar una nova personalitat.

No sé si amb 160 caràcters en tinc prou. Així que el bloc torna a ser viu, amb un nom nou que serà el mateix del Twitter. Anthony S. ha passat a millor vida. En Dr. Trumbo us saluda.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Qui vulgui TV3, que la pagui

Tot el cap de setmana que vinc llegint i escoltant  arreu la indignació que suposa l'apagada de les emissions de TV3 al País Valencià. Doncs no sé si serà el meu esperit una mica "pacontràries" però no combrego amb el que sembla és l'opinió majoritària.

TV3 és un instrument molt útil per a la normalitat no només del país sino de la llengua. Conceptualment als catalans ens posa "berracos", plens d'aquest orgull molt característic nostre i que no ens allunya massa del xovinisme francés que ens fa babejar quan veiem els anuncis d'Estrella Damm, per exemple. Aixó quan no estem massa ocupats amb l'auto-odi, també molt nostre, és clar...

Com els deia malgrat ser crítics amb TV3 quan convé, n'estem orgullosos. Potser per aixó ho volem compartir amb els nostres cosins valencians. Però la Corporació costa molts calers i n'estic segur que podria ser molt més sostenible econòmicament. Al capdevall, si hi ha televisions privades serà que és negoci, no? Doncs com ja els dic en l'enunciat, si els valencians volen veure TV3, que la paguin ells també. Si volen escoltar les transmissions de la Champions en català, que com ja vaig escriure fa uns dies tant ens costarà, que s'escurin la butxaca.

La Corporació desaprofita l'ocasió de negoci que Camps els ha obert. Actualment,  la senyal internacional de TV3 es pot veure a través de la plataforma Digital+. Si com estem veient hi ha un nínxol d'espectadors tan gran al País Valencià pendents dels diferents mitjans de la Corporació, doncs podrien entrar a Digital+ amb tots els seus canals (esfereïdors els testimonis de pares que demanaven que els seus fills veièssin el Super 3) i treure`n una altra font d'ingressos. Sense la censura de Camps, no seria possible. Moltes gràcies.


Per aixó , engego aquesta contra-campanya. I als que no els agradi, que vagin a votar quan toqui i que no torni a tenir majoria absoluta aquest impresentable.

dissabte, 19 de febrer de 2011

Les teles públiques no saben què és la crisi

Després de setmanes sense escriure rés, pensava fer avui una bona rajadeta pel tema Ryanair. I de passada tocar la censura del govern valencià amb les emissions de TV3. Però ves per on, TV3 serà avui la protagonista d'aquesta entrada, però no com a víctima sino com a focus de la meva crítica.

TV3 i TVE renoven els drets d'emissió dels partits de la Champions League fins al 2015. Que bé, no? Doncs no senyors, és una bona merda.

En què collons pensen els caps de les dues corporacions públiques? La televisió espanyola no fa molt va haver de fer una regulació de plantilla per rebaixar el pou sense fi del seu dèficit. I ara, que ni tan sols tenen ingressos publicitaris, decideixen gastar una morterada de diners en renovar els drets de la Champions. TV3 no ha regulat la seva plantilla, tot i que en certs moments algun capitost socialista va llençar el globus-sonda. Pot ser que TV3 no passi les mateixes angúnies que la televisió espanyola, però tampoc es troben per massa alegries económiques.

Però sigui com sigui, el cas de la televisió catalana em toca molt més la pera. En un moment en que el govern paralitza el país en ares de la crisi econòmica, a què treu cap aquest dispendi? Per què competir amb les altres televisions privades que també volien aconseguir aquests drets, en una batalla d'ofertes i contra-ofertes? Ja cal que s'expliquin la mar de bé.

I ara anem a un altre tipus d'analisi: el profit que en poden fer de la retransmissió dels partits les dues televisions. La champions té els seus propis patrocinadors que paguen una morterada a la UEFA per la seva exclusivitat. TV3 encara hi pot inserir la seva propia publicitat a la mitja part del partit, el que li dona la ocasió de recuperar una petita part dels diners invertits. Però i la televisió espanyola? Ni tan sols aixó. Les privades necessiten molt més els índex d'audiència que aquests partits els donen per a competir en el mercat publicitari televisiu.

I el dret a sentir la transmissió en català? Amb la TDT ara tots els operadors poden incloure diferents canals d'audio pel que ben probablement els partits els donarien amb opció en català. I si no, sempre queda la ràdio com s'ha fet tota la vida, si és que aquestes quadren la senyal (A Rac1 ho intenten).

I ja que parlo de la nostra, remato una antiga història. Fa uns mesos vaig escriure al bloc l'entrada La Nostra em pren el pél i em pren per imbècil. Fa unes setmanes la Sexta va emetre la pel·lícula que em va portar a escriure aquella entrada sulfurant. Ells si que van fer bé les coses, editant el final del film per incloure l'escena que TV3 ens va privar de veure. Per a descàrrec seu diré que fa unes hores a la Nostra han emés "L'increïble Hulk" i han pres la mateixa decisió per emetre una escena de les mateixes característiques. Aquest cop ho han fet molt bé.

dijous, 27 de gener de 2011

Ens petem les caixes?

Ja tocava tornar a escriure alguna cosa. Avui reprenc el meu costat tertulianesc. Crec que mica en mica , al final podré anar a dir bestieses al costat dels sospitosos habituals de les tertúlies del país. Tinc bona veu, i en pantalla no faig vomitar. Tinguin també aixó en compte, senyors dels mitjans...

Sen's volen petar les caixes. Les directrius europees que imposa al govern espanyol pretenen reconvertir aquestes entitats en bancs, peti qui peti. Les caixes estan fotudes, cert, però és des de fora que els ordenen els índex als que han d'arribar per poder aconseguir l'aprovat europeu. Vaja, que Europa marca els límits de l'estar sà, fotut o irrecuperable. I Espanya, per reblar el clau afegeix que aquelles entitats que necessitin ajuda, entre d'altres coses, necessiten fer-se bancs. Enteneu la jugada?

Diferències entre bancs i caixes

La primera d'elles és que els bancs són bàsicament entitats privades i les caixes tenen cert control públic a través dels seus consells d'administració on hi ha representants escollits de diversos estaments públics, de vegades en funció dels territoris en que han estat fundades.

Primer destrueixen un model econòmic no centralitzat. I després, forçant les caixes a ser bancs, un govern pretesament d'esquerres, inexplicablement vol incentivar la creació d'entitats privades que han de rendir comptes davant d'uns accionistes.

Aquests últims que he esmentat són molt importants, ja que ara rau la diferència més gran entre bancs i caixes. Els beneficis anuals d'un banc, repercuteix en el seu accionariat. Però els beneficis de les caixes, concretament el 50 % va destinat al que s'anomena obra social.

Les caixes amb el que inverteixen en conservació de museus, biblioteques, ajuts al foment de la cultura, l'esport, a sectors desfavorits de la població, són un gran bàlsam per les arques de l'estat. O és que ells se'n faran càrrec de tot plegat?

No és força estrany que vulguin petar-s'ho? No és sospitós que unes entitats que tenen control polític (no estatal) les facin desapareixer? O que a Catalunya hi tinguem un nombre elevat d'aquest tipus d'entitats financeres? Ens volen escanyar.

Clar que... a qui l'importen els bancs i les caixes?

Jo no tinc cap simpatia per la caixa que em té collat per a que li pagui el pis i que té als meus pares pràcticament en la ruïna. Però tinc molt clar que si aquesta fos una entitat privada que ha de presentar uns beneficis als seus accionistes seria molt més implacable.

I ja posats, per què no es reformulen les injusticies del sistema fiancer hipotecari espanyol? Per què el govern no ha parat de donar calers sense que no hagi exigit rés a canvi en benefici dels ciutadans? Per què si perdo el pis perquè no el puc pagar, a més em queda un deute amb l'entitat fiancera? Aixó no es pot canviar?

Avui ha sortit una sentència que ordena al BBVA a no reclamar aquest deute pendent a un navarrés que es va quedar sense el pis per no poder-lo pagar. El Suprem haurà de parlar, i després el Constitucional. O el que és el mateix, que acabarà pagant.

dimarts, 11 de gener de 2011

Sóc una mica lent

Aquesta no es una entrada sobre la velocitat variable.

Aquesta és una d'aquelles entrades en les que parlaré de mi, i no ho faré en termes gens elogiosos.  Només per aixó ja val la pena la seva lectura.

Alerta! Pantuflades als comentaris permeses i garantides!

Sabeu un d'aquells moments en que de sobte hi ha un parell de connexions neuronals que encaixen i tot d'un plegat us en adoneu d'alguna cosa que fins en aquell moment us havia passat desapercebuda? Normalment, si estàs molt capficat en el tema en qüestió, aquest desenllaç fulgurant és força immediat. Només cal deixar de pensar-hi i tot lliga per art de màgia. 
 
Aquest no és el cas de la revelació que ahir va arribar a la saturada "safata d'entrada" del meu cervell.

Tornava de la feina cap a casa. M'agrada en la mesura del possible fer el màxim del trajecte a peu. També hi té molt a veure no tenir encara cap permís de conducció. Però aprofito les llargues passejades per anar pensant en les meves coses.  I em va arribar de cop i volta.

 Tenim efectes especials i tot!

Vaig tenir una revelació arribada directament des de l'abril de 1993. Era el meu aniversari i tot just feia 14 anys. Per seguir ubicant cronològicament la història, en pocs mesos acabaria l'EGB. Vaig fer una petita festa d'aniversari i a més de la meva colla hi vaig convidar també un parell de noies que em queien molt bé, principalment na M, de qui n'estava completament penjat. 

Na M es fonia per en R, un dels gallets de classe, però ell no queia en els seus encants (i n'eren molts, creguin-me). A mi em tocava aguantar els seus dubtes i indecisions. I per molt que vaig intentar fer-li veure com n'estava per ella els meus intents fracassaren un rera l'altre.

Però tornem de nou al meu aniversari. Arriba el torn dels regals.  Francament no recordo que cony em van regalar la gent de la meva colla. Però si que recordo que na M i la seva amiga G, que havia d'aguantar els meus frustrats intents de lligar amb la seva amiga van fer-me un regal conjunt. [...]

Per aquests afers misteriosos de la memòria acabo de recordar que en una clara mostra de l'estreta frontera entre la nostàlgia i la síndrome de Diògenes que m'impedeix desenpallegar-me d'alguns objectes, conservo el regal  d'aquestes dues. L'he trobat dins una caixa de llauna i he anat a fotografiar-lo. 

[...] A banda de l'inevitable targeteta de felicitació on m'agraïen que les haguès convidat (els recordo que no eren part de la meva colla), van començar a fer-me passar una gimcana de cinc proves i a cadascuna d'elles  hi havia un regal associat. Hi havia alguns adhesius independentistes, una figureta de'n Jordi Culé i alguna altra tonteria més. Per aconseguir aquests obsequis ronyosos vaig haver d'aconseguir paper i boli, que deu desconeguts em signessin el paper, cantar el clavelitos enmig del carrer i... després de regalar-me aquesta bosseta de tela...


Em van desafiar a aconseguir un preservatiu per a omplir-la.

...
...
...

Doncs ahir de matinada, caminava per Barcelona tornant de la feina. Vaig creuar el passeig de Gràcia i...

Cagunlaputa! En anglés: Facepalm

Senyores i senyors, divuit anys més tard me'n he adonat que, quan tenia catorze anys i anava més calent que una mona (com si ara no hi anés), si la noia que em feia parar boig va regalar-me una bossa pels condons i em va reptar a aconseguir-ne un, es que volia fer-s'ho amb mi.

I ara ja em poden insultar.

dimecres, 5 de gener de 2011

De qui es tracta? - Resultat

El concurs fàcil no era, i potser hi haurà qui després d'ensenyar la solució em recomanarà anar a l'oftalmòleg.

EL RESULTAT ÉS...


Per cert avui serà el jugador que ha vestit més cops la samarreta del Barça en partits oficials, passant per davant d'en Tarzàn Migueli.

Noa, tu ets la guanyadora. Ara et toca a tu fer la teva proposta.

dimarts, 4 de gener de 2011

Concurs de reis: De qui es tracta?

En aquest impasse nadalenc abans de decidir què és el que faig amb aquest bloc, els proposo un joc.

Es tracta d'un joc de "semblances raonables", o com dirien els fills de la immersió lingüística de "paressidos rassonables". I és que de l'ús i abús d'expressions manllevades del castellà no n'hem de culpar la sentència del Suprem. El català l'estem sentenciant dia rera dia.

I després de l'opinió, canviem les tornes.

I ARA ... EL CONCURS!!



El protagonista d'aquest concurs és ben d'actualitat. Del personatge de còmic també en diuen el "noi meravelles".

De qui es tracta?