S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 31 de maig de 2010

Hi ha classes i classes


Avui us parlaré de la discriminació per classe social.

Fa una setmana que a banda de la famosa retallada es debat sobre la pujada d'impostos a les rendes més altes. Una proposta del govern Zapatero que com d'altres, s'anuncien primer i es pensen després. I és que els globus sonda són la principal ocupació del govern dels desgoverns que ara hi ha a Espanya. I és que hi ha algú a la sala que pugui dir com serà aquest nou impost? I a quí realment afectarà? Perquè la xifra no s'ha donat en cap moment (que superi en molt el milió d'euros, diuen) perquè encara no en tenen ni pajolera idea.

A Catalunya, no contents amb tenir un Estatut al Constitucional i unes inversions que es veuran de nou aturades, en lloc de plorar per mamar com fan i faran altres comunitats ens estrenyerem més el cinturó per iniciativa pròpia. La consellera Marina Geli en sentir que la paraula per la que fa anys que mulla la roba interior ronda per l'horitzó, s'hi ha llençat de cap embogida pel frenesí.

El password és "co-pagament", però hi afegeixo "melafo".
No, a la Geli, no.

El co-pagament per a l'assistència sanitària és un assumpte molt més greu del que sembla. Afecta alló que se'n ha dit és imperturbable i inalterable: la sacrosanta Constitució que ens (des)ampara. I no només perquè s'hi parla de la gratuïtat del programa sanitari espanyol, sino perque en la proposta catalana es va molt més enllà. Quina és la paraula que en aquest context acompanya a "Gratuïtat"?


"Universalitat", que se us ha de dir tot!! I de nou "melafo"

A què treu cap lo de la universalitat? Doncs perquè la Consellera de Salut vol que es pagui en proporció als ingressos que tingui l'usuari. Amb tot, resulta que no tots som iguals i que la Constitució no és tan sagrada com ens la volen vendre.

Personalment, trobo que no és una mala idea el co-pagament si es tracta d'un preu simbòlic com pot ser un euro que es puguin estalviar les persones amb pensions no-contributives i els malalts crònics. Pot ser molt útil per a descongestionar les sales d'espera de gent que realment no necessita de la visita al metge i rebre ingressos extres. Del copagament ja en parlaré un altre dia, que segurament tocarà fer-ho. Però fer pagar més a uns que a d'altres em fa pensar en discriminació.

Ara els tocarà als milionaris, però ja poden preveure sense fer ús del pèndul del mag Fèlix que aviat o tard ens tocarà el rebre a la resta en matèria de serveis. 

I han pensat mai en perquè hi ha gent que té més ingressos que d'altres? Que consti que no generalitzo pas. N'hi ha que neixen rics, però també n'hi ha que si tenen un millor sou o feina és perquè abans han invertit temps, diners i esforços en la seva formació o han decidit muntar una empresa en aquest país on ni els estudiants d'empresarials tenen cap intenció de fer-ho. No és pas cap fórmula matemàtica, i jo en seria un exemple: Afortunadament treballo en alló que vaig estudiar però ara visc d'una mísera mitja jornada, vaig muntar una empresa fallida i fa poc que vaig abandonar el meravellós món del falsament anomenat "treballador autònonom". La vida és plena de casos com el meu, i de molt pitjors, però resulta cómode compadir-se per estar mal pagat quan no t'has mullat mai el cul.

I és que vull constatar que l'economia espanyola s'ha fonamentat en un sector on hi ha molta gent amb poca instrucció, on s'ha defraudat molt i que ara engrossen les files de "la classe obrera", mai millor dit.

Quan penso en política i retallades, aquesta és la imatge que em ve al cap:

- Hasta la vista, baby (no, no diu "Sayonara" en l'original)

PD: post no massa meditat escrit a quarts de cinc de la matinada, tornant de la feina. Ja em perdonaran, o no.

6 comentaris:

  1. Retallant despeses quan el que fallen són els ingressos?

    O més ben dit, quan els ingresos no els gestionem nosaltres?

    ResponElimina
  2. L'euro per visita hauria d'estar institucionalitzat fa anys.

    Però el què realment haurien de fer és adaptar les dosis de medicació a la prescripció del metge. Per què per un tractament de 5 pastilles diàries has de comprar una capsa de 40?

    Només amb l'estalvi que això produiria no caldria anar pensant en copagament.

    ResponElimina
  3. Aquí al País Valencià, el govern està optant per la privatització de la sanitat i ja es van notant els retalls... cada cop més coses es curen amb aspirina.


    (jo també melafo)

    ResponElimina
  4. Això del copagament no és que tots vam ajudar a pagar l'operació d'en Juancar Borbon?
    A mi això del pagament més alt per gent més rica tampoc em fa gaire gràcia, sobretot perquè la gent amb peles de debó tipus Emilio Botín no tenen res a nom sou i tot a nom de l'empresa. Quan penses en la quantitat d'inspectors d'hisenda que es necessiten per controlar-ho i els advocats fiscalistes que tenen els ricatxos per evitar pagar ja es veu que és més senzill posar un únic preu a tots i avall.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.