Els que neden contra corrent...moren

Ja ha arribat el principi del final de Lost. Però aquest post, no va de les excel·lències o misèries de tan sublim sèrie. Ni de fabular les mil i una teories més o menys plausibles que desentrallin el misteri de l'illa i els ocupants del vol 815 d'Oceanic. Va de la gent que afirma amb orgull... que ELLS no miren Lost.

No puc aspirar a que tothom tingui els mateixos gustos que jo, encara que aixó els converteixi en gent una mica més ensorrada en la subnormalitat que no pas la resta. Però m'he trobat concretament entre la facció moderniqui de les meves amistats que afirmen amb orgull que ells no l'han mirada mai ni pensen fer-ho. Ei, puc entendre que no t'agradi aquesta sèrie, però no em vulguis convèncer que per no seguir-la ets millor que la resta.

Fent una mica de recerca al Facebook, us detallo una llista de comentaris i arguments anti-Lost.

• Avui fan LOST. És trist, però cert. Així que si els LOSTIANS ens marginen, els podem dir que com a mínim ja som 700 els que no ho mirem! (bufa, quin èxit! 700 persones que pensen com tu!)
• mai ho he vist, realment, si la televisió dona la felicitat...la meva idea de felicitat dista bastant de la tele xD (aixó ho diu un pájaru que s'ha fet fan de tretze pàgines que fan referència a programes televisius. Encara que em quedo amb aquest "Ir al banco con un kilo de spaguettis i decir "quiero ingresar toda esta pasta")
• Serie,x llamarle algo, q no soporto y mnos ver al d al lado q no deja d mirar ls pantslla...cm si lo hipnotizaran....no lo entenderé nunca!   me parece patética y aburrida cm ninguna.... ( si el teu manso no et fot cas, la culpa no és de la tele... i apren a escriure, puta!)
• Els meus companys co-caps d'agrupa del Joan Maragall estan abduïts per aquesta sèrie de "Buscando el Valle Perdido". Em sento desplaçat... (Ha de ser molt fotut ser el marginat dins el món dels escoltes)
• és una pèrdua de temps, no només pels qui ho miren, sino pels que hem d'aguantar llaargues converses sobre el punt de la temporada en que es troba cadascun d'ells. es podria parlar de tantes altres coses,.,! (parlarem del que tu vulguis, que tu ets el centre del món i ens en havíem oblidat)
• tampoc! Crec que he guanyat moltes hores per fer altres coses. Perquè la gent fan de Lost no es conforma amb veure las 340 temporades, si no que xerren, pensen i creen teories sobre con acabarà. Això és molt de temps invertit. (que ho digui un tio del Madrid i defensor del Villarato, ja té pebrots)

Però em quedo amb el millor de tots.

- Alerta! A les trinxeres, que arriba el comentari bonrollista!

• 
  
  Lost,es una serie como muchas otras como por ejemplo GH, FAMA, PROGRAMAS DEL CORAZON, etz. (reina, crec que quan a bàsica et van explicar la teoria dels conjunts et vas fer un gran embolic) Peinso q Tal y como esta el mundo hoy en dia,(haiti, la economia mundial, la salud, el medioambiente....),que la unica preocupacion sea no perderse el capitulo, enterarse de los cotilleos y marujeos, me parece muy triste.No me g...ustaria acusar a estos programas basura de fomentar la estupidez (no m'agradaria dir-te imbècil però... ups! ho he dit!) porque la culpa es de quienes los ven (no s'assembla al la culpa és de los padres que las visten como p...?). Sin lugar a dudas, hoy triunfa la estupidez. Ya lo dijo el gran Albert Einstein: solo hay dos cosas infinitas en el mundo, el universo y la estupidez humana.(aquí et dono la raó. Per cert et recordo que formes part de la humanitat, i de l'estupidesa) Aprovechemos el tiempo para dedicarlo a temas que nos afectan a todos/as y asi cambiar el mundo en que vivimos, que al fin y al cabo es deber de todos. un saludo. (Durant el temps que has fet servir per escriure tot plegat, que coi has fet per salvar el món, maca? No és una pèrdua de temps unir-se a 201 pàgines de Facebook? O totes les hores que has fet servir jugant al Fishville? Que sàpigues que seguint el teu raonament, ets responsable de la mort de tres mil haitians mentre teclejaves bejenades per la teva inacció)

Aquesta gent no té cap recança en titllar de freaks els que sí que ens la mirem. Perdoneu, però seguir una de les sèries que des de la seva estrena i ara més que mai és un fenòmen de nivell mundial, automàticament us converteix en uns putus outsiders a tots els que no ho feu. Vaja, que el frikisme no casa amb la corrent general. Perdedors.

Pd: El Bharma, però, és una puta merda.

 - Com deia l'Ampariues , "me l'imaxinava més gran".

Nostàlgia i odi (ex-nòvies 1)

Recordar ex nòvies o rollets passats és beneficiós, sobretot perquè dona per a palla. Rememores aquells moments del despertar sexual i ho sublimes tot amb els anys passats reescrivint la fantasia al teu propi gust. Però amb els Facebooks i aquestes galindaines pot ser un suplici.


I és que entre sopar d’antics alumnes (que dóna per a tema però m’ espero que al proper al que m’hi convidin hi hagi una llista de més de 12 persones confirmades i que a mi em vagi bé per poder treure conclusions) i cops d’ulls a perfils i fotos, es reparteixen tot tipus de sorts en el sector femení. I és que desenganyem-nos, els mascles quan arribem a la trentena, o estem més o menys iguals o pitjor.

Com que no estic descobrint rés que no sapigueu ja, vaig una mica més al gra:

 

Foto mostra (forània, of course) amb una mica de tot. Orcos de Mordor, alguna

francament  beneficiable  i la lesbiana que no hi pot faltar en totes les salses

Com estan ara les que vaig o hauria volgut beneficiar-me?

La gran majoria es mantenen força bé i em recorre una gran admiració per la justícia poètica que s’ha encarregat de les que em van fer patir per raons diverses i les ha convertit en infra-èssers. Però hi ha un cas que em té els collons ben inflats i no pas d’amor contingut.

Vam ser companys de pupitre una bona temporada. Xerràvem de manera amistosa d’un munt de coses. No m’hi havia fixat massa en ella com a objectiu carnal per la roba carrinclona que portava habitualment. Fins que un dia me la vaig trobar en una discoteca amb indumentària força diferent. De les amples bruses (si,si, bruses de iaia) que portava freqüentment, vaig passar a contemplar-la amb una samarreta més arrapada que la pròpia epidermis, mostrant tot allò que intentava dissimular en aquella escola concertada i religiosa. A més, lo collonut era que l’única competència testosterònica la tenia fora de les parets de l’ institut, pel que sortia amb un gran avantatge sobre els galifardeus que intentaven portar-la a un raconet fosc els caps de setmana.

Jo no m’hi llençava però ella sabia llegir entre línies i sense proposar-nos-ho ens vam acabar embolicant en dues de les situacions més morboses que he viscut mai en la vida. Però ai las! La consciència! El puto pepito grillo que em va recordar que jo tenia una relació extramurs i vaig tallar la situació d’arrel... En efecte, algú, sobretot ella, podria pensar que la vaig tractar com un tros de carn. Però en la meva defensa diré que si més no, no ho vaig explicar a ningú.

I ara arriba l’odi.

Setmanes després va iniciar una relació amb un company de curs i tal dia farà 14 anys. Aquesta setmana he trobat el seu perfil a Facebook i una foto que m’havia passat desapercebuda d’un sopar d’ex-alumnes al que no hi vaig anar. Els ous em van caure al terra. S’ha abandonat “como se abandonan los zapatos viejos” que diria el Sabina. I el seu marit és aquell que es va acabar el plat que vaig deixar a mitges.

Com pot permetre aquest cretí que aquell tros de femella sigui ara aquest tros de carns abundants des d’un punt de vista no-sexual? Encara que sigui per egoisme, i pel teu propi gaudi, no ho pots permetre, home! Que ets el puto Botero, o què?

- Cariño, esta vez la lluvia en lugar de dorada, la dejo en bronce, que hay crisis

Aquest filldeputa es mereix que s’aprimi i li acabin birlant la dona davant els nassos. I res no li garanteix que quan això passi no acabi sent servidor. Ara mateix no m’ho penso pas proposar però sé que, amb absoluta modèstia per part meva, aquelles brases les puc encendre en un tres i no-res encara que esclati en flames el seu propi matrimoni. GILIPOLLES!!