S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 24 d’abril de 2010

Rectificació, indignació i reflexió

Com que fa dies que no escric res per aquí tot i tenir assumptes per analitzar, avui fem un tres per u. I les tres són de franc. Diguin vostés a quin supermercat es trobaran una oferta similar.

- quina oferta més estranya: 3X1= 0 €?
- Yokesé, que soi de letrahs puras. Tiene targeta kliente to wapah?

1.Rectificació

La setmana passada vaig parlar-vos de l'esglèsia catòlica i dels atacs rebuts per part d'alguns mitjans de comunicació. Sincerament, no vaig enfocar gaire bé el tema i no se'm cauen els anells en reconeixer-ho. Havia pensat fer un post recopilatori de totes les estupideses que destacats membres de l'esglèsia han dit en les darreres setmanes sobre els casos de peidofilia que han sortit a la llum. Han estat moltes, i semblava una competició de a veure qui la deia més i més grossa. Sembla que la jerarquía eclesiàstica ara està començant a tombar de rumb sobre l'assumppte i fins i tot Monsenyor Bronco Pamela ha dit que portarà els casos a la justícia. Que ben pensat, tampoc no té molt de mèrit dir que actuaràs ddins de la legalitat vigent, com hem de fer tots.

El que sí que vull expressar és que evidentment ni els cristians ni l'esglèsia poden prendre's tota crítica a les accions criminals d'alguns dels seus membres com si d'un atac personal es tractés a les seves creences. Però al mateix temps no és de rebut atacar personalment la fé d'algunes persones pel que facin alguns individus, de la mateixa manera que ningú ataca la carrera de magisteri per molt que hi hagi casos de pederastia en el professorat.

2.Indignació

La Consellera de Treball Mar Serna ha presentat al Parlament una memòria anual dels accidents laborals enfocada en els aspectes econòmics del tema. Vaja, que ara sabem què han costat el passat 2009 els accidents laborals. Ens hem de felicitar perquè ha baixat el nombre de morts, però ai las! Quina putada, que els accidents han estat més cars els del 2009 que no pas els del 2008. Mira que som malparits de fer-nos mal i que ens hagin de curar, indemnitzar i ja en el despropòsit total que ens hagin de pagar una pensió indefinida.

Potser si que al Parlament s'han de passar tot tipus de comptes, però és molt truculent desglossar aquestes xifres no només en despeses mèdiques (Holaaaa, Seguretat Social gratuïta i universal, recordeu?) sino també en pèrdues d'ingressos i de producció.

Però el que és més indignant és que compari totes aquestes despeses, valorades en 543 milions d'euros, amb la de les possibles destinacions que haurien pogut tenir afirmant, per exemple, que s'haurien pogut fer 136 escoles donant places a 61000 alumnes. Mira que hi ha gent filladeputa que es talla un dit o la mà per tal que el seu fill continui anant a barracons en lloc d'una classe com Dèu mana. Que se'ls ha d'endurir des de petits, caguncony!!

No entenc el perquè d'aquest enfoc sobre aquest problema, i més encara quan al meu parer la Consellera infla les xifres incloent-hi els atacs de cor i els accidents neurològics dins la categoria de malaties professionals a les que vincula a l'estress. I al colesterol, i a la genètica, i al consum de substàncies perjudicials per la salut (ay no, que només es mamen els guiris en aquest pais, i no som el principal pais consumidor de coca d'Europa...)

3.Reflexió

No penso abundar, de moment, en el tema Estatut. Cada cop estic més convençut que no tenim encaix en Espanya i aixó ja no té solució. Plantegem-nos per un moment que Catalunya definitivament decideix fer un pas en ferm cap a l'autodeterminació.

I ara els plantejaré un dels pitjors escenaris: Si alguns dels acuarteraments que tenim al territori o el gruix de l'exèrcit espanyol provés de sufocar el procés d'independència de Catalunya, quants de vostés estarien disposats a defensar-se agafant les armes? Que quedi clar que no parlo EN CAP CAS d'una acció armada DE CAP TIPUS per part del poble català per aconseguir la independència, sino de la reacció que s'hauria de prendre en cas d'una presència armada de l'exèrcit espanyol.

Que Dèu ens agafi confessats i amb els comptes llestos per si la Consellera ens passa la factura.

6 comentaris:

  1. Digui-ho sense por, home: INDEPENDÈNCIA! Sembla que ens cobrin cada vegada que ho diem joder!

    ResponElimina
  2. 1. La gent es mofa del catolicisme perquè surt gratis i queda progre. Jo només espero que els meus fills puguin viure en un país on es puguin fer acudits sobre Mahoma i el Corte Inglés.
    2. Crec que en l'Alemanya nazi posaven problemes d'aquest tipus a l'escola: l'hospital de discapacitats costa x milions de marcs. Quantes famílies alemanyes sanes i normals podrien viure amb aquests diners?
    3. Una pregunta encara més inquietant. Quants catalanistes es prendrien la molèstia d'anar a votar a favor de la independència si el referèndum se celebŕes a mig mes d'agost?

    ResponElimina
  3. Cada vegada hi ha més espanyols i més catalans que veuen que junts no anem bé.

    Però pocs es plantegen les dues opcions: o ho arreglem o tallem.

    Tria si me quede o me'n vaig

    ResponElimina
  4. Això del punt 2 és la continuació del que ja van començar amb el tema dels rescats a la muntanya. A sobre de passar-les magres, a pagar el rescat. Ja posats, poden fer el mateix per aquells que es lesionen fent esport, per exemple. És ridícul.
    Pel punt 3, en le marc de la Unió europea, no ens poden treure els tancs pk això suposaria la seva immediata expulsió de la UE i la nostra entrada sense més problemes. Res a témer!

    ResponElimina
  5. Mai ens deixaran ser lliures. Però no cridi el mal temps parlant d'armes, que m'acollono.

    ResponElimina
  6. Força d'acord amb tots vostés. Lamento no actualitzar gaire sovint i no estar a l'alçada que jo mateix voldria.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.