Ras i curt (II) ma mare odia la Beth Rodergas

Avui he dinat a casa ma mare. - I què? - preguntaran vostés amb tota raó...
Doncs que ma mare m'ha sobtat amb una dosi d'odi en essència.  L'odi d'una mare és com l'amor, és únic, pur i incondicional.

- nen, has vist mai el programa de la Trinca?

La veritat és que no. No hi tinc rés en contra, ans el contrari, em sembla molt bé recuperar una icona com aquesta, però sempre he tingut coses millors a fer o veure.

- És molt divertit, però a la Beth aquesta li trencaria la cara...

Davant aixó no hi hauria rés més a dir, però he volgut comprovar el que ma mare em deia i sempre m'ha semblat. Amb els cinc primers minuts n'he tingut prou. Comença amb una actuació coral, correcta, però poc conjuntada. Entra l'estrella : Es veu que avui han  de triar un Miquel Àngel (el de la barba que no va tenir vista amb Gestmusic i va tocar el dos) i en la seva gairebé primera frase aquesta noieta s'equivoca de personatge. Un minut més tard acomiada els candidats amb un "Adiós-adiós-adiós" d'alló més odiós. Gràcies mama, però abans de trencar-li la cara, ara que ja no bruteja tant li perforaria amb un canó carnal de fabricació materna però de la meva entera possessió (sub-arrendat a la meva senyora).

Apa! Espero escriure aviat amb un text més elaborat. O no, que els camins de l'odi no sé per on em portaran.

Ah, si. Ahir va nevar.. tant me fot. Ahir no em tocava treballar i la meva dona va plegar abans. Collonut.

Els que neden contra corrent...moren

Ja ha arribat el principi del final de Lost. Però aquest post, no va de les excel·lències o misèries de tan sublim sèrie. Ni de fabular les mil i una teories més o menys plausibles que desentrallin el misteri de l'illa i els ocupants del vol 815 d'Oceanic. Va de la gent que afirma amb orgull... que ELLS no miren Lost.

No puc aspirar a que tothom tingui els mateixos gustos que jo, encara que aixó els converteixi en gent una mica més ensorrada en la subnormalitat que no pas la resta. Però m'he trobat concretament entre la facció moderniqui de les meves amistats que afirmen amb orgull que ells no l'han mirada mai ni pensen fer-ho. Ei, puc entendre que no t'agradi aquesta sèrie, però no em vulguis convèncer que per no seguir-la ets millor que la resta.

Fent una mica de recerca al Facebook, us detallo una llista de comentaris i arguments anti-Lost.

• Avui fan LOST. És trist, però cert. Així que si els LOSTIANS ens marginen, els podem dir que com a mínim ja som 700 els que no ho mirem! (bufa, quin èxit! 700 persones que pensen com tu!)
• mai ho he vist, realment, si la televisió dona la felicitat...la meva idea de felicitat dista bastant de la tele xD (aixó ho diu un pájaru que s'ha fet fan de tretze pàgines que fan referència a programes televisius. Encara que em quedo amb aquest "Ir al banco con un kilo de spaguettis i decir "quiero ingresar toda esta pasta")
• Serie,x llamarle algo, q no soporto y mnos ver al d al lado q no deja d mirar ls pantslla...cm si lo hipnotizaran....no lo entenderé nunca!   me parece patética y aburrida cm ninguna.... ( si el teu manso no et fot cas, la culpa no és de la tele... i apren a escriure, puta!)
• Els meus companys co-caps d'agrupa del Joan Maragall estan abduïts per aquesta sèrie de "Buscando el Valle Perdido". Em sento desplaçat... (Ha de ser molt fotut ser el marginat dins el món dels escoltes)
• és una pèrdua de temps, no només pels qui ho miren, sino pels que hem d'aguantar llaargues converses sobre el punt de la temporada en que es troba cadascun d'ells. es podria parlar de tantes altres coses,.,! (parlarem del que tu vulguis, que tu ets el centre del món i ens en havíem oblidat)
• tampoc! Crec que he guanyat moltes hores per fer altres coses. Perquè la gent fan de Lost no es conforma amb veure las 340 temporades, si no que xerren, pensen i creen teories sobre con acabarà. Això és molt de temps invertit. (que ho digui un tio del Madrid i defensor del Villarato, ja té pebrots)

Però em quedo amb el millor de tots.

- Alerta! A les trinxeres, que arriba el comentari bonrollista!

• 
  
  Lost,es una serie como muchas otras como por ejemplo GH, FAMA, PROGRAMAS DEL CORAZON, etz. (reina, crec que quan a bàsica et van explicar la teoria dels conjunts et vas fer un gran embolic) Peinso q Tal y como esta el mundo hoy en dia,(haiti, la economia mundial, la salud, el medioambiente....),que la unica preocupacion sea no perderse el capitulo, enterarse de los cotilleos y marujeos, me parece muy triste.No me g...ustaria acusar a estos programas basura de fomentar la estupidez (no m'agradaria dir-te imbècil però... ups! ho he dit!) porque la culpa es de quienes los ven (no s'assembla al la culpa és de los padres que las visten como p...?). Sin lugar a dudas, hoy triunfa la estupidez. Ya lo dijo el gran Albert Einstein: solo hay dos cosas infinitas en el mundo, el universo y la estupidez humana.(aquí et dono la raó. Per cert et recordo que formes part de la humanitat, i de l'estupidesa) Aprovechemos el tiempo para dedicarlo a temas que nos afectan a todos/as y asi cambiar el mundo en que vivimos, que al fin y al cabo es deber de todos. un saludo. (Durant el temps que has fet servir per escriure tot plegat, que coi has fet per salvar el món, maca? No és una pèrdua de temps unir-se a 201 pàgines de Facebook? O totes les hores que has fet servir jugant al Fishville? Que sàpigues que seguint el teu raonament, ets responsable de la mort de tres mil haitians mentre teclejaves bejenades per la teva inacció)

Aquesta gent no té cap recança en titllar de freaks els que sí que ens la mirem. Perdoneu, però seguir una de les sèries que des de la seva estrena i ara més que mai és un fenòmen de nivell mundial, automàticament us converteix en uns putus outsiders a tots els que no ho feu. Vaja, que el frikisme no casa amb la corrent general. Perdedors.

Pd: El Bharma, però, és una puta merda.

 - Com deia l'Ampariues , "me l'imaxinava més gran".

La nostra, contesta.

Fa més d'una setmana que vaig enviar una carta elèctrica a totes les putes cadenes de televisió espanyoles per intentar que em donèssin les dades d'audiència de dues dates determinades. Ho vaig fer amb l'excusa de ser un estudiant de Ciències de la Comunicació que les necessitava per fer un treball de merda. En realitat les volia pel blog. Volia saber què collons mira la gent en un horari determinat. Volia saber què cony mirava el 92% de gent que a les dues de la matinada es troba davant la tele i no mira "True Blood", per exemple.

Doncs rés, ni una sola televisió de les espanyes m'ha respost, a excepció de TV3. Serà aquest el tret diferencial?

Benvolgut XXXXXX,

Les audiències no estan disponibles per al públic. Les medicions audiomètriques no les fem nosaltres, sinó l'empresa Sofres AM, que ens subministra les dades a través de pagament. Sofres n'és, doncs, la propietària, i per tant no les subministra al públic i de franc. Ens sap greu.

Ben cordialment,

Televisió de Catalunya
Atenció a l'Audiència

Me'n he sortit amb la meva? No. Ho comprenc en certa manera, però no m'acaba de fer el pes la resposta, perquè és falsa. Tv3 com la resta de televisions filtren les dades als mitjans quan els convé. D'on collons surten sino les que apareixen en premsa o en la infinitat de blogs que parlen de notícies del món catòdic? Sobretot perque en aquests mitjans difusors el que maneguen són xifres molt generals i no pas detallades com les que necessitava, si ells paguèssin a SOFRES, publicarien fins l'últim punt i coma.

Tot i l'enrabiada, si més no són els únics que m'han fet cas. I no és la primera vegada que m'adreço al defensor de l'espectador de TV3. L'altra cop va ser protestant perque en l'emissió de la pel·lícula X-Men 3 s'havien petat una escena que hi havia rera els crèdits per la puta mania de que en quan apareixen dues línies de lletres, talla i a publicitat. Si m'han fet realment cas, no crec que ho arribi a comprovar perquè no me la tornaré a mirar.

I aixó explica perquè fa una setmana que no actualitzo el blog dels collons.


PD: I pel sopar de l'empresa, rés destacable... quan no sigui el nou (espero, l'any vinent) ja podré remenar més el cistell de les cireres. Ni violentes borratxeres, ni ningú va acabar a mar (pel que sé), i aquest cop tampoc vaig mullar.

La brometa fàcil

El món de l’humor no és fàcil. Ho sé. Ho he intentat en diverses ocasions i pel que es veu, i fixant-me en la meva actual situació laboral, no sóc prou bo o no he tingut prou sort. I això que quan em trobo amb algunes amistats antigues no paren de recordar-me que no saben què faig que no ho intento de nou. Ja arribarà el moment indicat. Però no he vingut a parlar del meu llibre...

Quan escolto o miro un programa de televisió d’humor hi ha certes coses que no tolero. I és la broma fàcil i l’acudit de manual. Això no es pot permitir quan es compta amb un equip prou ample, quan s’està a primera fila.

Exemples:

Carla Bruni

És evident que de la dona del president francès se’n pot fer broma. No escric això per censurar cap guionista ni humorista. Però cal posar cada cop el “quelqu’un m’a dit” i que aquesta inserció musical sigui l’acudit en si? S’ha d’afinar una mica més, senyors...

I no em resisteixo a dir que la Bruni em posa molt calent. Físicament i musicalment. I reconeguin quants de vostès no mullen els calçotets quant senten una paia xiuxiuejar qualsevol merda en gavatxo.

- En motu xupa-xupaa... ega així la chansón, Anthony?
- Si, xupa-xupa

I quants cops haurem de sentir acudits de Falete? Ep, aquest no em fot calent. Ni recitant-me el Bukowski dels collons. Però es el contrapunt perfecte per a quedar lliure de la sospita de favoritisme.

Falete La Nuit, Oliver de Jour

Un altre dia els parlaré dels monologuistes. Gènere tan explotat avui en dia, que fins i tot m’hi veig amb cor d’entrar-hi. Però francament m'estimo més esperar que passi la febre i intentar competir amb els realment bons i que o bé em fotin una pallissa o triomfar com un campió que estar-me anys navegant en l'autocomplaença de la mediocritat enganyant-me en aquests circuits de merda.

Acabem-ho bé amb una altra cançoneta, preciosa, de la Bruni

BUDDYNOTÍCIES

Tres post i m'estic estancant. Sembla que no faci cap altra cosa que mirar televisió. I el poc que la miro ni tan sols sé per què si no faig més que emprenyar-me amb la caixa dels trons. Però avui li toca la meva dosi de menyspreu als... Informatius.

No penso malparlar de l'ofici de periodista, ofici que cada cop s'exerceix pitjor, d'altra banda. Però caldria aleshores parlar de grups mediàtico-polítics o de precarietat, o de l'herència de la reforma educativa.

"Y ahora las notícias econòmicas con Mike 'down' Jones..."

Avui en dia, la taula d'un informatiu és cada cop més la barra d'un bar. Primer van ser els espais esportius qui van agafar aquest to que ja és del tot incontrolable avui en dia. Una cosa és intentar lligar amb gràcia un tema amb un altre, cosa que Matias Prats ha portat fins a la ridícula exageració. I no és del que em queixo, que pot ser una qüestió estilística, més o menys afortunada, però és un segell personal. El que trobo intolerable són les converses de col·legues, brometa i xascarrillos entre notícia i notícia. De debò fa falta? Si miro les notícies vull notícies, vull rigor, i aixó resta credibilitat. Si m'ho pregunten, prefereixo el que es coneixia com a "busts parlants" que showmans de Noche de Fiesta.

Aquest bust no em fa cap nosa, no

Però pitjor és que tot aquest ambient hagi traspassat de la presentació a les redaccions i trobar-se locucions plenes de dobles sentits i entonacions burletes com fan a TeleCinco, que no saps si és que ja ha començat el programa del Risto Mejide i no te'n has adonat (per canviar de canal, és clar).

Nova categoria que m'aportarà bons post, els informatius. Temps al temps.

La Sexta és un frau

Comencem nova categoria per abocar-hi fems: la puta tele.

Hi ha la tira de canals on triar i probablement n'hi ha molts més que es mereixin que els hi fotin canya, però tampoc són masses els canals que miro de la multi-oferta poc variada de la TDT, i aquells que no segueixo no els hi demano rés.

Per començar, el que més m'interessa de la programació televisiva són les sèries. Sobretot la producció estrangera, perquè siguem seriosos, quantes sèries produïdes aquí valen els calers que costen? Cap ni una.

M’importa una merda la línia editorial de la cadena. Els programes d’entreteniment no són tampoc tan dolents, amb notables excepcions com el “videos de primera” que foten i altres merdes per l’estil que sí són autèntica gasòfia. O les pel·lícules que programen, de videoclub de barri els 80. Però les sèries, això ja és una altra cosa...

Quan Cuatro va començar a fer de TeleCinco, posant fins a quatre capítols seguits dels èxits de la cadena, la Sexta semblava l’alternativa. Van probar Prison Break, de la que tothom en parlava, que no els va anar malament fins que la trama va anar desinflant-se com un sufflé. Però van apostar per l’especialització en el que van denominar com a “sèries de culte”. Una bona tria que emetien després de Buenafuente. Encara que l’etiqueta és discutible perquè Extras, Larry David o The office (US version) sí que són prou minoritàries des de l’optica del teleespectador nacional hi ha altres que a Cuatro arrasarien com Entourage o Como conocí a vuestra madre. Me llamo Earl no sé en quin grup encaixaria. Però no sé si es que no les mira prou gent (que a quarts de dues no sé què esperen) o que a la Sexta no surten els números perque estrenar estrenen, però de temporades noves no n’emeten. Bé, ara mateix en el seu lloc tornen a posar l’Intermedio i després algun CallTv.

Entourage, sis temporades. Dues a la sexta repetides fins l’avorriment.

Què pot fer que un grapat de bones sèries o, si més no de sèries exitoses no acabin de funcionar en un canal? Doncs perquè segurament no et mira ni Dèu (que deu mirar Intereconomia).
O perquè un cop ja has vist tots els capítols més d'un parell de vegades i no hi ha esperances de veure'n de nous et desinfles. I perquè el tipus d'espectador al que et dirigeixes si no li dones el que vol ni li dones esperances de veure-ho, se'n va de pet a la xarxa, burros!!

I és que la Sexta ha esdevingut un canal que no té res a oferir. La fórmula 1 i el futbol que no té en exclusiva i que no representa més que una molt petita part de la seva programació i en la que, a més tampoc són líders indiscutibles? És una cadena contranatura perquè qualsevol empresa en aquestes condicions plegaria. Però no és el cas quan ets a la nómina del govern. Per aixó és un frau, perque si no saps fer una bona tele, o si més no una tele que la gent es miri, i has demostrat ser incapaç de tenir idees per fer-ho, plega.

Ah! I que ara s'omplin la boca amb lloances al Montes quan fa un més el van fotre al carrer, és de jusgat de guàrdia.

PD: i als de Prisa avui els ha donat per endarrerir True Blood més d'una hora i quart per posar un reportatge de la BBC sobre gerontofilia. Es clar que True Blood va del mateix afegint-hi la part necrófila.