S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 1 d’abril de 2010

Catalunya misteriosa (1)


Fent honor al meu esperit inconformista i "pacontraries", avui era el meu darrer dia de descans setmanal. D'ara en endavant em queden quatre dies de pencar quan la resta s'estarà tocant ous i figa. Així que he decidit aprofitar el dia i anar amb dona, gossa i sogres cap a Camprodon. Allà, en la pirenaica vall ens hem trobat amb un exemplar únic, que no és la excepció que confirma la regla, si no la que fa trontollar tota una escala de valors.

- Bona i màyica nit... o dia... o yoquesé...

Com que el Professor d'Arbó no hi era, ja els hi ho explico jo, que a més de ser-ne el testimoni sé fer servir correctament els pronoms febles: Comencem la nostra visita a Camprodon pel seu Pont Nou, que de fet és un dels pocs atractius arquitectònics que té. Mentre el creuem i ens deixem fer les fotografies de rigor, pensem en deixar el gos sense lligar quan arribem a l'altra banda, on hi ha un petit passeig amb jardins a la mateixa vora del Ter. Abans d'arribar-hi veiem una senyal que ens ho impedeix. Fem unes passes més i ens trobem un gos (un dàlmata magnífic) ben lligadet en una barana, mentre els seus propietaris gaudeixen enjogassadament amb els seus fills a la riba del riu. Dos individus perroflàutics de manual, ràstes incloses, encara que de la classe pijoprogre per la seva roba que sembla ser de marca.

Ens hem anat a voltar per la muntanya on la gossa ha campat totalment lliure, i en tornar al nucli urbà ens hem trobat una estampa ben diferent: una família composada per varis membres de diverses edats i d'aparença convencional m'ha constatat la importància del fenòmen presenciat un parell d'hores abans. Al mateix pont, a la mateixa ribera del Ter on vàries senyals indiquen la prohibició de portar-hi gos, aquesta família en portava un i sense lligar.


Què ens està passant? Doncs que Catalunya, cada cop més, és un poble quillo.


Pd - Si, he comprat Galetes Birba. El contrari seria com anar a Àmsterdam i no fumar-se una puta.


PD2: prego que em suggereixin algun substítol per classificar aquest fenomen de la Catalunya, màyica, misteriossa... i quilla.

6 comentaris:

  1. Si el màxim quillisme que trobéssim en aquest país fos aquest, viuríem en l'indret més idíl·lic d'Europa. El subtítol podria ser la Catalunya que no hi vol veure. Seria que no havien parat atenció amb la senyal?

    ResponElimina
  2. Aquestes galetes són una enorme merda, no valen res, monopoli per les trias ja :D!!

    ResponElimina
  3. la kataluña de tós (y de toas)
    O si ho vol en català correcte
    La Catalunya plural

    ResponElimina
  4. Una cançó que amb els anys va guanyant.
    Diuen que la PxC de l'Anglada la farà servir com a himne de campanya.
    "Catalunya killa lliure d'andalusos del sud (marroquins)".

    ResponElimina
  5. Jo ja no hi vaig a Camprodon perquè està ple de "ien" que mira la "iuna" a prop del "rio"...quin fàstig. Xaves que tenen merda a la boca. Només així s'explica que parlin tan malament el català! semblen els col.laboradors de l'Aruscitys... (ja se que jo faig faltes , però almenys pronuncio bé). Això mereix un post.

    ResponElimina
  6. Escolti, Efrem, les que no valen res són les Trias al costat de les Tuyarro, que són les mateixes però de pastisseria i fetes per la família. Prengui-se'n una i després m'ho explica.

    Les senyals són orientatives. Amb l'excusa de ser lliure pel que els roti acaben suant de complir uns mínims. Després que es vagin queixant d'altres coses.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.