S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 30 d’octubre de 2009

Tots som uns corruptes

Un cop més ha tornat a passar. El tema de la setmana ha estat l’escàndol de l’ajuntament de Santa Quillola. Que encara que s’exclamin alguns per la fi de l’oasi català, no és cap novetat. Com tampoc ho és que un munt de comentaristes (tertulians o internàutics) s’apuntin al “fa temps que feia pudor” “tota la ciutat n’anava plena...”, “era qüestió de temps que esclatés”

I tot plegat tornarà a passar. Quantes sentències per nomenaments a dit hi ha sobre ajuntaments catalans? Uns quants. Vigileu i guardeu aquests noms pels propers mesos. Sabadell i Manuel Bustos. Però ara no parlem de desafecció política, perquè tots som iguals. I és que no és el poder el que corromp, perquè és inherent en l’home. Però és obvi que com més poder tens més t’embutxaques

Qui no té un amic (o ell mateix) que intenta fer tot tipus de pirules en la declaració de la renda? Qui no ha cobrat o pagat “en negre”? O s’ha agafat una baixa fraudulenta? Són coses petites, però són petits furts que tenim a l’abast de la nostra mà. N’hi ha una altra de molt catalana: La martingala dels abonaments del Barça, que pel qui no ho conegui és la mar de curiós. És un dels pocs bens que un català comú pot fer servir per traficar. I és que resulta que ningú es dona de baixa de l’abonament del barça. Vol dir això que cap barcelonista ha mort en els darrers anys, o que no han notat la crisi, o ni tan sols van acabar fins els ous en etapes fosques com les de Van Gaal? Estem fets d’una altra fusta els del Barça? Som éssers superiors? Si, però no tant. Fa divuit anys que en sóc soci i en aquest temps el meu número d’associat ha minvat en ens 40.000. Això vol dir que són abonaments que han desaparegut? No. Perquè el pots cedir fent un senzill tràmit de canvi de nom, amb un petit desemborsament al club, i aquest abonament no queda lliure per la disposició de qualsevol altre soci que espera pacientment que arribi el seu torn. La cessió implica gratuïtat, però no és el cas. El meu cunyat fa 9 anys que és soci i en aquest temps no ha tingut l’oportunitat d’aconseguir la seva cadira al Camp Nou. Per sort, el 1991 sobrava lloc.

aquest encara tindrà l'abonament? O se l'haurà venut?

I ara imagineu que teniu poder real. Pot ser una cosa senzilla com ser el directiu d’una empresa. No hi col·locaríeu algun parent vostre encara que no sigui el millor candidat? No cal que sigueu tant fillsdeputa per col·locar un inútil. No, això no ho feu mai de la vida per l’amor de Dèu. Doncs comenceu a pensar en gran escala i en cobrar-vos els favors.

I Figo, filldeputa.

2 comentaris:

  1. Totalment en d'acord. Això està en la natura humana, tant és la ideologia o l'ètica que creguis tenir.

    I sí, Figo filldeputa. Però filldelagranputa.

    ResponElimina
  2. "La llotja del Barça és com la del Liceu, mentre que la del Madrit és com la del Molino" Juan Gaspart

    "No tinc res contra El Molino, allà hi vaig celebrar el meu comiat de solter" Juan Gaspart

    El mític Josep Lluís Nyunyes guanyant eleccions gràcies als vots del socis traspassats (no pas dels jugadors traspassats) i convidant jutges i inspectors d'Hisenda a la llotja del Camp Nou.

    Digne d'una novel·la de Mario Puzo. Una novel·la d'humor, és clar.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.