S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 4 de desembre de 2009

Nostàlgia i odi (ex-nòvies 1)

Recordar ex nòvies o rollets passats és beneficiós, sobretot perquè dona per a palla. Rememores aquells moments del despertar sexual i ho sublimes tot amb els anys passats reescrivint la fantasia al teu propi gust. Però amb els Facebooks i aquestes galindaines pot ser un suplici.


I és que entre sopar d’antics alumnes (que dóna per a tema però m’ espero que al proper al que m’hi convidin hi hagi una llista de més de 12 persones confirmades i que a mi em vagi bé per poder treure conclusions) i cops d’ulls a perfils i fotos, es reparteixen tot tipus de sorts en el sector femení. I és que desenganyem-nos, els mascles quan arribem a la trentena, o estem més o menys iguals o pitjor.

Com que no estic descobrint rés que no sapigueu ja, vaig una mica més al gra:

 
Foto mostra (forània, of course) amb una mica de tot. Orcos de Mordor, alguna
francament  beneficiable  i la lesbiana que no hi pot faltar en totes les salses

Com estan ara les que vaig o hauria volgut beneficiar-me?
La gran majoria es mantenen força bé i em recorre una gran admiració per la justícia poètica que s’ha encarregat de les que em van fer patir per raons diverses i les ha convertit en infra-èssers. Però hi ha un cas que em té els collons ben inflats i no pas d’amor contingut.

Vam ser companys de pupitre una bona temporada. Xerràvem de manera amistosa d’un munt de coses. No m’hi havia fixat massa en ella com a objectiu carnal per la roba carrinclona que portava habitualment. Fins que un dia me la vaig trobar en una discoteca amb indumentària força diferent. De les amples bruses (si,si, bruses de iaia) que portava freqüentment, vaig passar a contemplar-la amb una samarreta més arrapada que la pròpia epidermis, mostrant tot allò que intentava dissimular en aquella escola concertada i religiosa. A més, lo collonut era que l’única competència testosterònica la tenia fora de les parets de l’ institut, pel que sortia amb un gran avantatge sobre els galifardeus que intentaven portar-la a un raconet fosc els caps de setmana.

Jo no m’hi llençava però ella sabia llegir entre línies i sense proposar-nos-ho ens vam acabar embolicant en dues de les situacions més morboses que he viscut mai en la vida. Però ai las! La consciència! El puto pepito grillo que em va recordar que jo tenia una relació extramurs i vaig tallar la situació d’arrel... En efecte, algú, sobretot ella, podria pensar que la vaig tractar com un tros de carn. Però en la meva defensa diré que si més no, no ho vaig explicar a ningú.

I ara arriba l’odi.

Setmanes després va iniciar una relació amb un company de curs i tal dia farà 14 anys. Aquesta setmana he trobat el seu perfil a Facebook i una foto que m’havia passat desapercebuda d’un sopar d’ex-alumnes al que no hi vaig anar. Els ous em van caure al terra. S’ha abandonat “como se abandonan los zapatos viejos” que diria el Sabina. I el seu marit és aquell que es va acabar el plat que vaig deixar a mitges.

Com pot permetre aquest cretí que aquell tros de femella sigui ara aquest tros de carns abundants des d’un punt de vista no-sexual? Encara que sigui per egoisme, i pel teu propi gaudi, no ho pots permetre, home! Que ets el puto Botero, o què?


- Cariño, esta vez la lluvia en lugar de dorada, la dejo en bronce, que hay crisis

Aquest filldeputa es mereix que s’aprimi i li acabin birlant la dona davant els nassos. I res no li garanteix que quan això passi no acabi sent servidor. Ara mateix no m’ho penso pas proposar però sé que, amb absoluta modèstia per part meva, aquelles brases les puc encendre en un tres i no-res encara que esclati en flames el seu propi matrimoni. GILIPOLLES!!

6 comentaris:

  1. Aquest número que acompanya l'enunciat vol dir que serà una sèrie? I la segona pregunta: Cal?

    ResponElimina
  2. Esperaba algo de sexo dentro del relato.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat: L'etiqueta de "malmetre el patrimoni"

    No m'ha agradat: Que no hi ha gi posat la de "excuses patètiques". Relació extramurs? Però que estava, al pati de la presó?

    ResponElimina
  4. Bajopena (?) - Benvingut. Aquí escric el que em rota. I parlaré de rollets, ex-nòvies i conilles que vulgui, sempre i quan convingui. No per ostentació, sino per raons sentimentals (odi inclós, sobretot)

    Victor - Sóc un gentleman. Però espero rebre notícies de la Sonrisa Vertical qualsevol dia. Paciència. No et dono la benvinguda perquè crec que ja ens coneixem, oi?

    Sherrick - Torni quan vulgui. En el lloc de patrimoni també podria haver posat paissatge, però no reflexa el mateix. Ja que era una tia molt ben formada, no és de les que provoquen tortícolis. Però trencar-me un mite com ho ha fet, no té perdó. i tanquil que a la presó per adulteri, des que vam canviar de règim que n¡ja no es porta. Però si que trenco un dels manaments principals. I ja que et condemnen pel sol fet de desitjar la dona d'altri, espero poder passar als fets. A més, que seria d'una venjança sense complir? Encara que aixó sigui molt català...

    ResponElimina
  5. Pues a mi me parece que tu articulo es un poco machista. Y sí, me parece que la trataste y la tratas como un trozo de carne. Y por lo que veo, en el futuro quieres tratarla como un trofeo. Enhorabuena.

    ResponElimina
  6. El que jo em pregunto és per què la inicial que oculta el seu cognom és la que correspon a la part paterna dels seus progenitors. Passi-ho bonet.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.