dijous, 18 de març del 2010

Passin i vegin: Crítica del poder al periodisme

En termes generals, quan un periodista entrevista un dirigent polític del partit en el poder del mitjà públic on és treballador  té mala peça al teler. En el minut zero ja té la opinió de l'espectador en contra, que prejutjarà que fa temps que va vendre's l'ètica. Després es trobarà que l'oposició dirà que ha esta massa complaent, que s'ha dedicat a fer una sessió d'escuma i massatge i que no ha tractat els temes de fons. Són molt pocs els casos en que aquestes circumstàncies no passen. I és aleshores quan cal aplaudir el periodista. (també podria donar-se el cas que no es vulgui reconeixer que ho ha fet bé, per diversos motius interessats).

Ara, hi ha un cas excepcional: Quan l'entrevistat i el seu entorn s'emprenyen. Bé, no tant excepcional, ja que moltes vegades són gent que desconeixen del tot l'art de l'oratòria que hauria de caracteritzar algú que s'erigeix en representant de la ciutadania. I que es troben intimidats per la persona, normalment més intel·ligent i preparada, que està fent les preguntes. Hi ha assessors, gabinets de premsa, responsables de comunicació, un estol de corbs en definitiva que ja s'ocuparan de tocar-li el crostó al pobre desgraciat que ha gosat contrariar o deixar en evidència que l'entrevistat sap poc més que posar una cama davant l'altra en caminar.

Quina cosa negativa pot transmetre aquesta imatge?

La sublimació d'aquesta rara avis és quan el poder, emprenyat i dolgut, ho expressa públicament. És el cas de la directora de TV3, Mònica Terribas. L'entrevista que dilluns va fer al President Montilla ha tingut violentes reaccions des del PSC. I ja abans de començar haurien de saber tots els seus assessors que es trobarien davant un gegantí "Epic Fail". Terribes no tenia cap ganes ni necessitat d'entrevistar-lo, ell si. Entre el temporal i les enquestes (les que ells deuen tenir i també les de La Vanguardia, que segur que coincideixen) Montilla va concertar-se una entrevista a Tv3. El President no té el do de la paraula, i no em refereixo al domini de la llengua, que sincerament tampoc és tan dolent, sino que s'adoleix d'un baix ritme i d'una poca convicció que de vegades et preguntes si s'està creient mitja paraula del que diu.

Les reaccions

Joan Ferran fa anys que com a portaveu adjunt del PSC al Parlament fa oposicions a ser el successor de'n Zaragoza per atiar l'oposició. El seu èxit més important en aquest sentit va ser crear la teoria de la "Crosta Nacionalista" dels mitjans públic catalans... ay, perdó... de TV3 i Catalunya Ràdio, encara que ben mirat a la Com no han tingut mai aquest problema, el del nacionalisme, no el de la manca de pluralitat. Ferran afirma que na Terribas va sotmetre al President a un "interrogatori". La réplica que puc escriure no arriba a la sóla de la sabata del que ha escrit en Iu Forn a la Contraportada de l'Avui.

Però hi ha un altre personatge, que en Forn també esmenta i que paga la pena comentar. Miguel Ángel Martín López, una d'aquelles persones a qui la sort d'afiliar-se a un determinat partit l'han convertit en un home multi-càrrec : conseller de l'ajuntament de Barcelona, vice-president del Districte de Sant Martí i i president de l'Institut Metropolità del Taxi (segurament el responsable de que en la nevada de fa uns dies fos impossible trobar un taxi fent el servei públic que se suposa que són)´. Aquest home segurament molt preparat per a fer tantes i tan ben remunerades tasques va posar en el seu Feisbuc frases com "No es pot ser tan mala persona, tan tendenciosa, tant cínica, tant despectiva cap el seu president...", però la perla de totes les seves desqualificacions va ser quan va afirmar que la directora de Tv3 "va mal follada". Encara que va tenir la delicadesa d'escriure abans "Vaig a ser groller però..." Una mica com el títol d'aquest bloc. QUan algú comença una frase afirmant que va des del respecte... prepara't que la dirà ben grossa. Un cop s'ha sabut ha reaccionat amb una sèrie d'excuses d'alló més melíflues i buides de tota convicció i en cap cas amb ànim de contradir-se. Una de les seves excuses favorites ha constat en dir que el que va dir en el feisbuc forma part de la seva intimitat i que la seva divulgació l'ha sobtat... una intimitat formada per milions de persones que podien mirar el que fins ahir era un perfil públic? Però què es pot esperar d'algú que acte seguit de menysprear la feina de la periodista (per no dir la seva vida familiar que em consta que té unes dificultats que encara haurien de fer avergonyir més la persona que ha gosat esmentar-la) afirma que "tots els seues esforços li han sortit malament, perque hem vist un IMMENS president Montilla..."

- no hase falta disir nada más..

Una última cosa, que si des del PSC s'afirma que totes aquestes opinions són a títol personal, que no toquin la pera quan els altres xerren coses que no els agraden i demanen dimissions...

12 comentaris:

  1. Veu vostè, això aquí al País Valencià no ens passarà mai.

    1. El Molt Honorable Paco Camps mai no dóna entrevistes ni fa roda de premsa. Només parla ell sense possibilitat de rèplica.


    2. Si un dia en fes a Canal 9, les preguntes per part del periodista serien del tipus: Oh, Gran Señor Mío Que Sobre Nosotros los Valencianos Gobiernas, cómo se siente siendo tan guapo?

    3. Les paraules vestit, regal i Gürtel serien tabú. Si el periodista gosara pronunciar-les, un porta secreta s'obriria al terra i cauria a un pou ple de cocodrils en dejú.


    4.Si el periodsta es tornés boig i, jugant amb el pa dels seus fills, gosara aplicar allò que va aprendre a la facultat, moriria cremat a una falla i l'endemà un altre ocuparia el seu lloc al noticiari sense que ningú hagués de donar cap explicació.


    5. Si algú demanés explicacions pel fet anterior, s'habilitaria un nou dia de "cremà" per acabar amb la seva vida.



    6. Tots els polítics posarien a parir als periodistes morts als seus feisbuks emprant paraules com ara puta, fill i grandisim (no necessàriament en aquest ordre)

    7. Cap d'aquest dirigents es veuria mai obligat a disculpar-se per els insults.



    I finalment, el millor...



    8. EL 90% del poble valencià (la resta, de la qual formo part no té sintonitzada Canal 9 ) buscaria la tomba dels periodistes per escopir damunt les despulles al crit de "rojos, comunistas, mediocatalanes!"

    ResponElimina
  2. Així que aquest filldeputa és vice-president del meu districte? El que em faltava!!!
    Si volien que els xupessin la polla, no haver anat a buscar la Terribas. Però com es nota que no els agrada allò que fuig del seu control...!

    ResponElimina
  3. El senyor gerent es posa morcillón amb la Terribas,.....jaaaal, ja la veig amb lligueros i un fuet a la mà....xas....xas....

    Els deixo, tinc una urgència humida entre les mans.

    ResponElimina
  4. - Remitjó: Si en el fons, els polítics catalans voldrien els mitjans públics que hi ha a la resta de l'Estat. Al mateix temps que s'omplen la boca amb lo collonuda que és "la nostra".

    - Senyor Merdevalista: Per aixó cada cop s'estilen tant les falses rodes de premsa, on convoquen a tots els mitjans per un anunci "super-important" i un cop hi són... llegirem un comunicat i no feu preguntes. O els vídeos auto-editats pels partits (per cert, ara que TV3 ha passat als 16:9, canten com una almeja al sol)

    - Senyor Gerent: La Terribas com a dona em descoloca mot sovint. un dia la trobo molt atractiva i a l'endemà em sembla un espantall disfressat. Encara no ha trobat el seu look. Però com a professional sempre m'ha semblat un 10.


    A banda de tot, quina merda de títol que l'hi he posat a l'entrada.

    ResponElimina
  5. I jo que vaig veure a la Terribas tobeta.... aquests sociates s'esveren per ben poca cosa, ells sí que van malfollats!. O estàs amb ells o ets el seu enemic, aquesta és la seva filosofia!.

    ResponElimina
  6. Gran anàlisi de tot el que ha passat els darrers dies. La Terribas va estar del tot impecable, el President penós. Ara el Martín ha fet un amagat de dimissió rebutjada pel seu partit. Així són!

    ResponElimina
  7. Després de veure part de l'entrevista al Montilla, crec que qualsevol papanates podria ser president de la Generalitat.

    ResponElimina
  8. Sembla que encara no estem preparats per acceptar i respectar la llibertat d'expresió respecte a que malfollada es una expresió que s'utilitza a nivell col·lquial pero un politic no l'hauria de fer servir, ni per una dona ni per un home

    ResponElimina
  9. A veure si tot plegat és una tàctica de marketing... per a que tothom vegi l'entrevista d'avui a en zapatero a mans de la directora de TV3. La seguiré amb molta atenció...

    ResponElimina
  10. Cal que us recordi que al novembre tenim eleccions?

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.