S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 31 de maig de 2010

Hi ha classes i classes


Avui us parlaré de la discriminació per classe social.

Fa una setmana que a banda de la famosa retallada es debat sobre la pujada d'impostos a les rendes més altes. Una proposta del govern Zapatero que com d'altres, s'anuncien primer i es pensen després. I és que els globus sonda són la principal ocupació del govern dels desgoverns que ara hi ha a Espanya. I és que hi ha algú a la sala que pugui dir com serà aquest nou impost? I a quí realment afectarà? Perquè la xifra no s'ha donat en cap moment (que superi en molt el milió d'euros, diuen) perquè encara no en tenen ni pajolera idea.

A Catalunya, no contents amb tenir un Estatut al Constitucional i unes inversions que es veuran de nou aturades, en lloc de plorar per mamar com fan i faran altres comunitats ens estrenyerem més el cinturó per iniciativa pròpia. La consellera Marina Geli en sentir que la paraula per la que fa anys que mulla la roba interior ronda per l'horitzó, s'hi ha llençat de cap embogida pel frenesí.

El password és "co-pagament", però hi afegeixo "melafo".
No, a la Geli, no.

El co-pagament per a l'assistència sanitària és un assumpte molt més greu del que sembla. Afecta alló que se'n ha dit és imperturbable i inalterable: la sacrosanta Constitució que ens (des)ampara. I no només perquè s'hi parla de la gratuïtat del programa sanitari espanyol, sino perque en la proposta catalana es va molt més enllà. Quina és la paraula que en aquest context acompanya a "Gratuïtat"?


"Universalitat", que se us ha de dir tot!! I de nou "melafo"

A què treu cap lo de la universalitat? Doncs perquè la Consellera de Salut vol que es pagui en proporció als ingressos que tingui l'usuari. Amb tot, resulta que no tots som iguals i que la Constitució no és tan sagrada com ens la volen vendre.

Personalment, trobo que no és una mala idea el co-pagament si es tracta d'un preu simbòlic com pot ser un euro que es puguin estalviar les persones amb pensions no-contributives i els malalts crònics. Pot ser molt útil per a descongestionar les sales d'espera de gent que realment no necessita de la visita al metge i rebre ingressos extres. Del copagament ja en parlaré un altre dia, que segurament tocarà fer-ho. Però fer pagar més a uns que a d'altres em fa pensar en discriminació.

Ara els tocarà als milionaris, però ja poden preveure sense fer ús del pèndul del mag Fèlix que aviat o tard ens tocarà el rebre a la resta en matèria de serveis. 

I han pensat mai en perquè hi ha gent que té més ingressos que d'altres? Que consti que no generalitzo pas. N'hi ha que neixen rics, però també n'hi ha que si tenen un millor sou o feina és perquè abans han invertit temps, diners i esforços en la seva formació o han decidit muntar una empresa en aquest país on ni els estudiants d'empresarials tenen cap intenció de fer-ho. No és pas cap fórmula matemàtica, i jo en seria un exemple: Afortunadament treballo en alló que vaig estudiar però ara visc d'una mísera mitja jornada, vaig muntar una empresa fallida i fa poc que vaig abandonar el meravellós món del falsament anomenat "treballador autònonom". La vida és plena de casos com el meu, i de molt pitjors, però resulta cómode compadir-se per estar mal pagat quan no t'has mullat mai el cul.

I és que vull constatar que l'economia espanyola s'ha fonamentat en un sector on hi ha molta gent amb poca instrucció, on s'ha defraudat molt i que ara engrossen les files de "la classe obrera", mai millor dit.

Quan penso en política i retallades, aquesta és la imatge que em ve al cap:

- Hasta la vista, baby (no, no diu "Sayonara" en l'original)

PD: post no massa meditat escrit a quarts de cinc de la matinada, tornant de la feina. Ja em perdonaran, o no.

dimarts, 25 de maig de 2010

Algú ho havia de dir!!

Mireu l'anunci si és que no ho heu fet abans (que ja seria estrany)


"Con Panrico tendrás el culo tierno como la cara" és un eslogan de merda.

I si no, pregunteu-li a aquest pobre marrec.

si, pero tinc la pell com el culet d'un nadó!
 

divendres, 21 de maig de 2010

Post preventiu i post caducat


Crec que tinc poders extrasensorials. I em temo que demà TV3 em donarà motius per fer una bona rajadeta. (Edit: em refereixo a divendres 21)

Si es confirma la sensació, crec que aprofitaré el meu dó per a fer el bé.

Però no malgastem espai virtual (amb el que costa) per a conjetures estúpides, que aixó no és e-noticies. I ja que potencialment domino tant l'espai-temps, parlarem de coses passades.

La setmana passada Manolo Lama va fer l'imbècil  va mostrar-se un cop més tal i com és. Ja està prou comentat, com les patètiques disculpes, que no excuses o reconeixement d'error, que va fer l'endemà a Cuatro. Però el que ningu no ha dit és el que va passar l'endemà. Manu Carreño també té un comunicat per als espectadors: Els hi dóna les gràcies per les audiències i els agraeix que el dia anterior havien batut el seu propi rècord. Si senyor, amb dos collons. Que no fos, maco que si us van mirar tanta gent era per veure què deia el filldeputa del Lama, o per veure si us mullaveu amb el tema Paco Gonzalez. Aixó és  el més pur cinisme.


Aquests feien més gràcia encara que fossin de Sants (xist!)

dilluns, 17 de maig de 2010

Reflexió gràfica i demagògica (però certa)



Aquesta és la gran conclusió que extreu Jordi Hereu de la consulta sobre el tranvia (no era de la Diagonal, a mi no m'enganyen), que la ciutadania li demana que pensin en la crisi.

Abans de marxar, però, un parell de coses més:

Després de petar-se el primer tinent d'alcalde, crec que el responsable de comunicació i de la imatge municipal no és el candidat idoni per ascendir-lo. Però així són els "caps pensants" de l'Ajuntament de Barcelona.

En Portabella ara es calla com un puta, però la consulta dels pebrots, va ser idea seva...

dijous, 13 de maig de 2010

Estrenem secció: La frase imbècil del dia

Mira que em seria fàcil una bona rajada de les retallades del govern de ZP. Però m'he fixat que darrerament faig uns post antològics (per extensió). Per escriure un totxo com el que el tema requereix, desmuntant punt per punt les propostes del govern sense tenir ni la més remota idea d'economia corro el risc de ser confós amb un Marc Vidal, o un Carles Torrecilla qualsevol o el gurú de l'economia que aquesta setmana es porti i tenir el bloc inundat de Trolls fins la cuina. És per aixó i per la mandra que avui passo del tema i... inauguro nova secció!!!


LA FRASE IMBÈCIL DEL DIA!

"De la meva gestió quedaran les comissaries i no les paraules"  
Barcelona, 13 de maig de 2010.
Joan Saura, Conseller d'Interior i paleta a mitja jornada.


Poden comentar vostés, s'obre la veda i l'acarnissament és permés.

divendres, 7 de maig de 2010

Prèvia eleccions: Can barça

Encara falta més d'un mes (quin gran domini de l'accent diacrític) per a que arribin les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, del que me'n enorgulleixo ser soci des de 1990.

Des que l'any va començar que em resistia a escriure'n res fins que comencés el procés electoral, però avui ja no ho he pogut resistir.

Crec que l'etapa Laporta ha portat coses positives al club, sobretot si considerem quins són els precedents que hem patit els barcelonistes. Però s'ha transformat en un personatge  de tipus històric, concretament en un tirà. Escollit democràticament amb uns principis basats en la transparència, ha anat enfosquint cada cop més la gestió del club arribant ja a l'esperpèntic nomenament de Johan Cruyff com a president d'honor a dos mesos d'acabar el mandat.

Tinc clar que no votaré Rossell ni Ferrer. Per què? Per ser dos personatges molt sinistres representants del pitjor del laportisme, per molt que li pesi al Sandro que l'inclogui en la categoría.

Sandro Rossell: va ser vicepresident esportiu en els primers anys d'en Laporta. Mèrits? Haver portar Ronaldinho a un club que en aquells moments era un mort vivent. I ja està.
D'altra banda porta un munt d'anys atiant i intoxicant, sense donar massa la cara el seu odi i menyspreu vers al que va ser el seu gran amic. Quí té raó? No ho sé, i no m'importa. No som familia ni tan sols ens coneixem, així que si es maten entre ells és el seu problema.

Però perquè no votaré Rossell? Perquè crec que ser president del barça no és tant important com per merèixer el tipus de joc bruc, subterrani i manipulador que Rossell practica en llocs com el panflet disfressat de diari esportiu "GOL". Si arribar a la cadira de la llotja necessita d'aquest exercici, ni em vull imaginar què farà quan sigui president i no tingui ningú que li pugui parar els peus.

Gairebé són els mateixos motius que em porten a no donar el meu suport a la candidatura de Jaume Ferrer. I és que fins i tot que el president sortint l'hagi hagut de designar com a successor, quant a més no va ser-ne ni la primera opció, és lamentable. I és que Ferrer tenia tot el dret a voler ser president,  però ara és esclau dels pitjors moments del seu cap. Com la infecta campanya mediàtica contra el Grup Godó començada pel mateix Laporta i continuada per imbècils integrals com el cocaïnòman de'n Salvador Sostres a qui li han donat feina a BarçaTV per a que faci aquesta feina destructiva.


El vot no el tinc del tot decidit, però avui s'ha presentat una candidatura que em sembla seriosa. La de Marc Ingla: Va ser directiu al començament i es va fer càrrec de l'àrea esportiva quan Rossell va tocar el dos. Va aguantar fins la moció de censura en un gest perfectament lògic i fins i tot aplaudible que Laporta, en un acte de divinitat (de diva, no de diví) va pendre's com un atac personal. El veig valedor de les millors intencions que van marcar els primers anys de l'era Laporta, també ha participat en la forja del Barça que avui tenim i gaudim i el que és més important, i que sempre he defensat (fins i tot crec que ho he escrit per aquí): que és necesari petar-se Joan Oliver, el tèrbol director general del club. Aquest tenebrós personatge de sou sobredimensionat és el braç executiu i executor del pitjor del laportisme. No m'agrada però, que Godall estigui en el projecte amb el seu numeret d'ara el president m'estima, ara no. El nou president hauria de tancar la ferida i no sé si Godall estarà per aquesta feina.



Salvat? Potser té alguna cosa a explicar que sigui positiva... però ve avalat per Minguella. Collons, si en Cruyff era un personatge maquiavèlic rera el laportisme, no m'imagino com serà un president que té com a ideòleg l'exrepresentant de jugadors i bocamoll professional. El seu nom no s'escriurà a les enciclopèdies (l'acudit era fàcil, ho sé)

Els altres, si passen de precandidats ja en faré un anàlisi més acurat. I és que fins i tot jo puc ser pre-candidat. No podria superar el tràmit mai de la vida, però...

Aviso que no em caso amb ningú i que el meu vot no està decidit, ni molt menys. S'accepten ofertes.

PD: ara estava escoltant el "Tu Diràs" de Rac1, i Ingla ha evitat caure en l'insult a Laporta després que en Joan Maria Pou l'hagi intentat fer caure-hi. Aixó és elegància.