Aviso, si els espanta el començament del post, una mica derrotista i poc interessant, els prometo un gir de guió que tanca el cercle de manera més interessant. Si no els conveç, pensin que hi ha coses pitjors en la vida com llepar-li la calva a Xavi Coral, o estirar bosses de iaies.
No estic patint nàusees d'embarassada (un problema genètic m'ho impedeix: per un parell de cromosomes XY de no-rés), però darrerament tot em fa venir basques.
La política m'està portant molt més enllà de la desafecció. Ja fa un mes de la manifestació i la trempera no em dura tant de temps, encara que no hagi arribat a culminar cap vegada. Diuen que ja hi ha data per les eleccions. ja cal que s'ho currin si algú preten que li doni el vot.
El Barça comença a portar-me-la molt fluixa. Estic tip de Cesc Fàbregues i el seu estira-i-arronsa amb el Wenger. Sobretot estic ben fart de sentir-ne parlar sense gaires novetats pel mig. I ja no parlem de la nova directiva. Sandro Rossell i la seva colla em recorden el primer tripartit i el seu modus operandi. Condemnar tot el que s'ha fet en el passat els va molt bé per amagar la seva impossibilitat de tirar endevant molts assumptes, començant per les seves pròpies promeses electorals. "És que és herència del Pujolisme Laportisme..." diuen, quan en realitat volen dir "És que no tinc ni puta idea de com fer rés, sóc inútil". Però què volen que els digui. Ara per ara, tampoc no em crec gaire els d'abans, que van fer servir el club del meu cor com el seu cortijo.
No quedaria gaire bé queixar-se de la feina. Estic agraït de tenir-ne tot i que començo a trobar-me una mica estancat. És el que té estar-se dedicant a la branca que menys m'apassiona de la meva professió... ja em mentalitzaré, però ara, amb la poca activitat inherent a la temporada d'estiu, se'm fa més difícil de pair.
Deu ser que ja he fet les vacances, o que tot plegat és una gran merda. Sort en tinc de la dona (No, no mira el bloc, o aixó crec jo...).
Per a fer útil aquest post de caire palla-mental, si volen poden entrar a aquesta web: AscoDeVida. Dosis de fàstic i odi a parts iguals.
---
Treiem-li ferro al post d'avui i anem a la reflexió cítrica que tanca el cercle....
Si en català un sinònim de nàusea és basca, per alguna cosa serà. No només per l'escassa empatia que tenen vers els catalans, als qui políticament menystenen, quan no boicotegen. La societat basca també ens menysprea: els espanyols que viuen al País Basc ens tenen la mateixa tírria, sino més que a la resta d'Espanya (Extremadura inclosa) i els Euskalherritarres es creuen superiors pel sòl fet que no som uns putos cafres, es veu que el nostre titafredisme endèmic els dóna l'autoritat de petar-nos l'ullera sempre que ens posem a l'objectiu.
Però com deia nàusea i basca són conceptes que lliguen molt i molt bé. No és menys cert que l'estereotip físic i estètic de la dona basca és aquest.
Aquest tipus de dones basques no em provoquen.
Les dones d'aquest tipus em provoquen basques.
Reflexions del món, pensaments íntims, enllaços a webs i jocs de paraules. Finalment aquest post (el número 51) ha estat un gran post.
I ara comentin.
