S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 31 de juliol de 2010

Em comença a fastiguejar tot...

Aviso, si els espanta el començament del post, una mica derrotista i poc interessant, els prometo un gir de guió que tanca el cercle de manera més interessant. Si no els conveç, pensin que hi ha coses pitjors en la vida com llepar-li la calva a Xavi Coral, o estirar bosses de iaies.

No estic patint nàusees d'embarassada (un problema genètic m'ho impedeix: per un parell de cromosomes  XY de no-rés), però darrerament tot em fa venir basques.

La política m'està portant molt més enllà de la desafecció. Ja fa un mes de la manifestació i la trempera no em dura tant de temps, encara que no hagi arribat a culminar cap vegada. Diuen que ja hi ha data per les eleccions. ja cal que s'ho currin si algú preten que li doni el vot.

El Barça comença a portar-me-la molt fluixa. Estic tip de Cesc Fàbregues i el seu estira-i-arronsa amb el Wenger. Sobretot estic ben fart de sentir-ne parlar sense gaires novetats pel mig. I ja no parlem de la nova directiva. Sandro Rossell i la seva colla em recorden el primer tripartit i el seu modus operandi. Condemnar tot el que s'ha fet en el passat els va molt bé per amagar la seva impossibilitat de tirar endevant molts assumptes, començant per les seves pròpies promeses electorals. "És que és herència del Pujolisme Laportisme..." diuen, quan en realitat volen dir "És que no tinc ni puta idea de com fer rés, sóc inútil". Però què volen que els digui. Ara per ara, tampoc no em crec gaire els d'abans, que van fer servir el club del meu cor com el seu cortijo. 

No quedaria gaire bé queixar-se de la feina. Estic agraït de tenir-ne tot i que començo a trobar-me una mica estancat. És el que té estar-se dedicant a la branca que menys m'apassiona de la meva professió... ja em mentalitzaré, però ara, amb la poca activitat inherent a la temporada d'estiu, se'm fa més difícil de pair.

Deu ser que ja he fet les vacances, o que tot plegat és una gran merda. Sort en tinc de la dona (No, no mira el bloc, o aixó crec jo...).

Per a fer útil aquest post de caire palla-mental, si volen poden entrar a aquesta web: AscoDeVida. Dosis de fàstic i odi a parts iguals. 

---

Treiem-li ferro al post d'avui i anem a la reflexió cítrica que tanca el cercle....

Si en  català un sinònim de nàusea és basca, per alguna cosa serà. No només per l'escassa empatia que tenen vers els catalans, als qui políticament menystenen, quan no boicotegen. La societat basca també ens menysprea: els espanyols que viuen al País Basc ens tenen la mateixa tírria, sino més que a la resta d'Espanya (Extremadura inclosa) i els Euskalherritarres es creuen superiors pel sòl fet que no som uns putos cafres, es veu que el  nostre titafredisme endèmic els dóna l'autoritat de petar-nos l'ullera sempre que ens posem a l'objectiu.

Però com deia nàusea i basca són conceptes que lliguen molt i molt bé. No és menys cert que l'estereotip físic i estètic de la dona basca és aquest.



Aquest tipus de dones basques no em provoquen.
Les dones d'aquest tipus em provoquen basques.

Reflexions del món, pensaments íntims, enllaços a webs i  jocs de paraules. Finalment aquest post (el número 51) ha estat un gran post. 

I ara comentin.

diumenge, 25 de juliol de 2010

Boca-molls (d'alcohol)

La setmana passada vaig poder assistir a un ritual gastronòmic pre-vacacional dins l'àmbit laboral. vam fer un sopar a la feina per celebrar el final de la temporada i el començament de les vacances, tot i que aquest últim fet quedi molt desdibuixat donat el gran nombre de gent que treballarà en diferents torns aquest agost.

No em vull estendre massa amb el munt de llocs comuns i tòpics que poblen aquest tipus de celebracions, que per aixó qui més qui menys ja ho ha viscut. Però si que vull deixar constància d'un factor d'una gran potència destructiva: l'alcohol allibera la llengua... massa i tot.

No és un post d'esbargiment eròtic el que proposo, sino una cosa molt més mundana. Durant el sopar, frugal (és a dir escàs, no sé si perquè l'empresa va ser garrepa tot i els èxits, o perquè els organitzadors els van ensarronar) vaig anar deambulant d'un grup a un altre. És ben curiós que tot i no ser una persona extrovertida de bones a primeres, de fer uns torns incompatibles amb la majoria de companys i el poc temps que hi treballo, vaig anar parlant ara amb uns, ara amb altres. En molts d'aquests petits grupúscols vaig haver de soportar la vergonya aliena de veure com algú massa tocat per l'alcohol passava de les converses trivials a la "rajada in situ". Vaja, qui no aprofita l'avinentesa i la coincidència per parlar malament dels caps? Però cal fer-ho enmig d'una marea d'oïdes de les qui desconeixes les filiacions o fins i tot directament davant un dels caps?


Ja sabem con s'han fet les llistes del PSC

Memorable va ser quan un d'aquests verborreics indicrets va preguntar-me que "qui era aquella morenassa".

- La filla de XX (un dels caps)
- I treballa aqui?
- Si al departament del seu pare...
- vaja... coto privado de caza, doncs...
- ejem...
- Doncs té pinta de ser una fiera al catre.
- ejem...
- És que per aquí costa trobar bon ramat..
- Ey ara torno.

Evidentment la susuditxa "morenassa" es trobava a tres metres. I tothom sap que a mesura que el consum d'alcohol augmenta, també ho fa el volum de la nostra veu. No hi vaig tornar. No m'el vaig creuar més en tota la nit. Qui sap, igual al setembre resulta que ha pegat un braguetassu.

De propina, un consell:

Si hi ha disco-mòbil, o aneu a un bar, pub o disco us aviso: si posen la cançó d'Amaral "Marta, Sebas, Guille y los demás" (la de sooooon mis amiiigooooos) no us poseu a cantar com energúmens la part de "...al imbécil de tu jefe ni un minuto mas". Feu el favor. També, directament si aneu a un lloc on soni Amaral, toqueu el dos.

diumenge, 11 de juliol de 2010

I ara, que?

No hi he pogut anar, ja ho sabeu, avui treballava. El que no sabia jo és que em passaria la tarda de braços creuats. Pensant en positiu, de la meva jornada laboral, més del 70 % no he fotut rés. Podriem dir que avui m'han pagat per anar a fumar a la feina. Només hauria faltat que el tabac també l'haguessin posat ells.

De totes maneres, la manifestació l'he seguida. Però vull coneixer les vostres impressions. Hi heu anat? Què us ha semblat?

La pregunta que alguns es feien és: "i dilluns, què?" . Què passarà dilluns? Per què sembla que ho hem de deixar en mans dels polítics? Avui els hem donat una lliço molt valuosa: que el poble es mou quan toca i que es posa per davant dels seus conflictes caciquils (a més de manera literal: després de tanta murga amb l'encapçalament de la manifestació, el poble s'ho ha passat pel folre dels ous) Crec que l'encàrrec que els hem enviat és força clar i contundent, però tinc la sensació que pensem que nosaltres com a societat ja hem fet el que ens tocava i que ara el problema és seu.

- YA-TÁ! Jo ja he complert amb la meva part!


No senyors. Ens hem de seguir movent. I no cal esperar a dilluns. Ara, cal decidir les properes passes a donar.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Munteu-la ben grossa!

Avui no podré anar a la manifestació. Em dol, perquè no em sabria gens de greu fotre-li una empenta al President de la Generalitat per posar-m'hi al capdavant, mentre li engego "Si a tu et fa cosa, ja m'hi poso jo, cony de titafreda!!"

Ara que hi ha excuses molt pitjors i mesquines que guanyar-se el pa per a no anar-hi.

"Un dissabte de Juliol, a les 6 de la tarda!" és com comença la frase un filldeputa per exclamar-se que si no fos per aquesta salvetat temporal hi anirien amb molt de gust.

Què collons has de fer un dissabte entrada la tarda que t'impedeixi manifestar-te en contra dels qui et trepitjen per viure a Catalunya? I és que siguis independentista o no, el TC t'ha tret drets que ja tenies i que altres autonomies gaudeixen, algunes d'elles després d'haver copiat fil-per-randa el nostre Estatut.

- Anar a fer un té a una terrasseta ...
- Anar a fer un Mojito a una terrasseta ...
- Fer el merdes en una terrasseta, en general ...
- Recuperar-me de la enculada que em va fer el poni ahir la nit, que avui m'hi torno a posar ...

Que cadascú faci el que li sembli, però ATENCIÓ, que jo em reservo el dret a fotre una patada al gec a tota persona que en els propers mesos es posi Catalunya i la independència del país a la boca i al mateix temps tracti de justificar amb excuses ridícules que no va anar a la manifestació. Aviso.

divendres, 2 de juliol de 2010

Dia de la teta: Ben grosses i de dues en dues

Aquest bloc tot i no tocar gaires temes personals, és un reflexe de com sóc. Les coses que m'empipen, les meva manera de pensar, els diagnòstics que faig de l'actualitat i com tenim el país... Però no massa vegades he parlat de les meves preferències en temes més terrenals. I tenia clar que en el dia de la teta era un bon dia per a fer-ho.

Els qui em coneixen realment bé (parin atenció perque ara vostés entraran en aquest grup selecte) saben perfectament cap a quina banda tiro quan parlem de mamelles i quina és la classificació que faig servir. I és que en el meu diccionari vaig encunyar la millor definició que vaig poder-me empescar: A mi m'agrada el pitram de "tavernera medieval".

  - Què et poso, xato?

Desmesurats, quantiosos, però pel damunt de tot desbordants. Una mica maternals en el sentit més primari, el de ser alletat i sustentat per aquestes dues masses mòrbides. Influència potser dels meus primers mites sexuals, que van marcar quines serien les dones en les que em fixaria,  que no han estat necessàriament les parelles amb qui al final coincidiria. Però aixó és un altre tema.

La Sharon de "Gent del Barri" encarna aquest primer desig pre-adolescent. La filla del propietari del pub, jove, d'abundant pitrera, efervescent i una mica "lleugera de cascos". I molt semblant a Samantha Fox, mamelluda número 2 de la meva llista. 

Què els hi donen de menjar a Anglaterra?

 Porquetes angleses i femelles d'Oktoberfest. Aixó sí, no tenen pinta d'aguantar-se gaire bé (ni elles ni evidentment els pits) a partir de determinada edat.

 PD: Estic fora de termini a l'hora d'acabar el post, però quan estava fent-lo ha vingut la meva dona i no era qüestió de fer-la fora per escriure sobre els pits d'altri.