S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 25 de juliol de 2010

Boca-molls (d'alcohol)

La setmana passada vaig poder assistir a un ritual gastronòmic pre-vacacional dins l'àmbit laboral. vam fer un sopar a la feina per celebrar el final de la temporada i el començament de les vacances, tot i que aquest últim fet quedi molt desdibuixat donat el gran nombre de gent que treballarà en diferents torns aquest agost.

No em vull estendre massa amb el munt de llocs comuns i tòpics que poblen aquest tipus de celebracions, que per aixó qui més qui menys ja ho ha viscut. Però si que vull deixar constància d'un factor d'una gran potència destructiva: l'alcohol allibera la llengua... massa i tot.

No és un post d'esbargiment eròtic el que proposo, sino una cosa molt més mundana. Durant el sopar, frugal (és a dir escàs, no sé si perquè l'empresa va ser garrepa tot i els èxits, o perquè els organitzadors els van ensarronar) vaig anar deambulant d'un grup a un altre. És ben curiós que tot i no ser una persona extrovertida de bones a primeres, de fer uns torns incompatibles amb la majoria de companys i el poc temps que hi treballo, vaig anar parlant ara amb uns, ara amb altres. En molts d'aquests petits grupúscols vaig haver de soportar la vergonya aliena de veure com algú massa tocat per l'alcohol passava de les converses trivials a la "rajada in situ". Vaja, qui no aprofita l'avinentesa i la coincidència per parlar malament dels caps? Però cal fer-ho enmig d'una marea d'oïdes de les qui desconeixes les filiacions o fins i tot directament davant un dels caps?


Ja sabem con s'han fet les llistes del PSC

Memorable va ser quan un d'aquests verborreics indicrets va preguntar-me que "qui era aquella morenassa".

- La filla de XX (un dels caps)
- I treballa aqui?
- Si al departament del seu pare...
- vaja... coto privado de caza, doncs...
- ejem...
- Doncs té pinta de ser una fiera al catre.
- ejem...
- És que per aquí costa trobar bon ramat..
- Ey ara torno.

Evidentment la susuditxa "morenassa" es trobava a tres metres. I tothom sap que a mesura que el consum d'alcohol augmenta, també ho fa el volum de la nostra veu. No hi vaig tornar. No m'el vaig creuar més en tota la nit. Qui sap, igual al setembre resulta que ha pegat un braguetassu.

De propina, un consell:

Si hi ha disco-mòbil, o aneu a un bar, pub o disco us aviso: si posen la cançó d'Amaral "Marta, Sebas, Guille y los demás" (la de sooooon mis amiiigooooos) no us poseu a cantar com energúmens la part de "...al imbécil de tu jefe ni un minuto mas". Feu el favor. També, directament si aneu a un lloc on soni Amaral, toqueu el dos.

5 comentaris:

  1. Estava per dir el mateix amb què ha tancat vostè aquest brillant post.
    Afortunadament, la meva actual feina em lliura de patir festivals d'aquesta mena, però l'acompanyo en el sentiment, mossènyer.

    ResponElimina
  2. També resulta desagradable la versió contraria: el teu cap, un senyor d'avançada edat (la de ton pare, per més dades) està tota la nit parlant de lo bona que està la noia nova i detallant com li agradaria cardar-se-la.

    ResponElimina
  3. Sempre m'he escapat d'aquesta mena de trobades. És més: no he anat mai a ni una. No és que m'hi trobi millor o pitjor, però ja se'ls veu prou a la feina com per a fer-ho després fora!

    ResponElimina
  4. Doncs a mi m'agraden aquestes coses, sempre que donin peu a lligar amb la susodit.ta morenassa.

    Els nazis feien sonar Wagner pels altaveus dels camps de concentració. Si haguessin fet sonar Amaral, els jueus s'haguessin ficat ells sols dins els forns crematoris.

    ResponElimina
  5. Mestre, aquests àpats són encara millors en la precarietat laboral: contractes curts i malpagats, dinars frugals i barats.

    Ara el que toca és el sopar d'empresa de la gent que està a l'atur. Són legió. (aviat diré "som legió"

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.