dimecres, 1 de desembre del 2010

Tralla musical (Música per trallar, vaja) - Dia de la Cançó Casposa 2010


La música casposa és un gènere molt difícil de catalogar: Alguns podrien afirmar que la cançó de l'estiu és el màxim exponent d'aquest só caspós i llardós, però anirien molt equivocats. Dins l'univers seborreico-musical hi ha figures majors.

El pas del temps és un jutge implacable, i en ocasions alló que en el seu dia gaudia del favor del públic és vist (o escoltat) amb les nostres oïdes modernes com a autèntics crims musicals: 


De totes maneres, per aixó s'han fet els revivals i la modernitat acostuma a recuperar i reivindicar cada cert temps grups i artistes que provoquen autèntica vergonya. Un cas ben actual és la cançó perpetrada pel transexual ibèric Bibi Andersen que avui amaneix la programació de TeleCinco, Sálvame. No la posaré (seria molt fàcil) però...

Han dit vostés TetaCinco?


També n'hi ha que neixen amb una vocació humorística. Valen aleshores com a candidats a ingressar en les files de la "Caspa Hall of Fame"? Jutgin vostés mateixos:


Però com n'és de gloriós quan la intenció de "l'artista" pretén ser seriosa i no ho aconsegueix. Aleshores els resultats són superiors:





Concluem


Hem estat criats en la caspa musical, en l'abominació feta partitura, i així ens va ara. Des dels grups musicals infantils, que feien les nostres delicies i que ara mateix...



Què collons!! Continuen sent uns himnes!!

I es que a mi no em faran pas renegar de la cançó caspa! No senyora! L'autèntica música higronàutica que tantes nits de gloria em va fer viure en el meravellós "Sábanas con Chinchetas" (el millor programa del món). Senyor José Miguel Cruz, als seus peus!

Tanco amb la meva favorita, el meu número 1 i que per art de "màngia" vaig aconseguir en vinil.


L'any que ve, preparo artilleria pesada. Llista Spotify amb hores i hores de merda per rebentar les seves oïdes i podrir els seus I-pods, nanos.


9 comentaris:

  1. Bones opcions, sí senyor.

    Per cert, quan es va estrenar la pel·lícula d'Enrique y Ana jo, aleshores encara un nen sense cap mena de malícia, vaig anar a veure-la i es comentava que la nena que canta allò del "caca culo" és la filla del...Ramoncín.

    ResponElimina
  2. Tremendo, tremendo!. Tot i així, prefereixo unes Mamachicho que a la Reina del Pueblucho and Company

    ResponElimina
  3. Quina putada que no tinc altaveus a l'ordinador!!! i a mi, l'Enrique y Ana m'agradaven moooolt!

    ResponElimina
  4. La darrera em provoca un dubte: ON CONY HA TROBAT VOSTÈ AIXÒ!??

    ResponElimina
  5. Hòstia, s'ha lluït vostè! La primera m'ha posat els pèls de punta, quins calfreds, és realment odiosa!
    Comparteixo el dubte del sr. Josep. "No me mates con tomate, mátame con bacalao... u-ku-ki u-ka-ka, u-lu-li u-la-la...". Cabró, se m'ha enganxat!

    ResponElimina
  6. El de la cumbia te una retirada al Garzon... felicitats... Cada blog que llegeixo supera l'anterior.

    ResponElimina
  7. Aquest Bizarro no sou vós mateix? És brutal!

    ResponElimina
  8. Bravo! Una sel·lecció ideal ! Sembla la panera de Nadal dels horrors!

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.