S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 11 de febrer de 2010

Deconstruïm l'Spot (1): Ausònia

Comença una nova secció d'aquest raconet de l'odisfera. Com ja saben els que em segueixen, un dels temes que ha rebut una dosi més alta de menyspreu per la meva part és la publicitat. I és que hi ha anuncis dolents en si (tots i cada un dels d'Ono) perquè estan mal concebuts o parteixen d'una idea merdosa i també n'hi ha que tenen un punt malvat que mereixen ser analitzats. Veiem-ne el primer


Aquesta és la versió llarga de l’anunci que hem pogut veure a televisió.

Dels creadors del "posa’t un mocador contra el càncer de mama", ens arriba el seu nou anunci. La professora, que suposem que s’ha recuperat d’un càncer i torna de la seva baixa, es troba un passadís ple de miradetes que poden ser de complicitat (“no he tingut càncer però t’entenc”) , llàstima ("ay, pobreta..."), enveja (“tothom se la mira i a més s’ha quedat més prima”) o desig (“quina sort que no li han hagut d’amputar els pits, a veure si al proper sopar de Nadal es torna a deixar grapejar")... etc.

Arriba a la classe i es troba tooots els seus alumnes (si, els presumptes mascles també) portant el mocadoret rosa de marres. I ara arriba el moment definitiu...
- Alerta! Deconstruïm l’spot!

La professora ensumant el que és a punt de passar ordena:
-Los besos y los abrazos los dejamos para luego

I què succeeix? Doncs que una alumna que normativament no puc anomenar “pilota” ni “empollona” perquè no hi ha equivalència en català, s’aixeca i li clava una abraçada.

Ooooh! Quin final més bonic, direu. Doncs aneu molt equivocats.

Ey tu! Què t’acaba de dir la professora? Que no us aixequéssiu a fer el paperina, collons! Si els mestres d’avui en dia no fossin tant de l’escola del bonrollisme, aquesta rateta sàvia seria expulsada per desobedient i a més expedientada per organitzar un avalot enmig de classe! Menys educació en el lleure i més educació en el respecte i l'obediència!

Tantmateix, jo també em solidaritzo amb la gent que pateix càncer, faltaria més. Emperò no em posaré cap mocador ROSA per fer-ne ressò. El càncer de mama no és l’aneguet lleig de les malalties canceroses que necessita d’aparadors d’aquest tipus. Però em quedo amb el missatge malèvol del final de l’anunci: Per cada euro que et gastis en aquestes compreses ells dediquen un minut a la lluita contra el càncer. No sé com es computa tot plegat però no importa. Menyspreo profundament les campanyes publicitàries que fan servir el xantatge emocional amb l’ànim de vendre.

8 comentaris:

  1. Si la utilitat de la campanya és directament proporcional a la seva odiositat, al càncer de mama li queden dos telediaris.

    ResponElimina
  2. Mai no havia vist l'anunci sencer... em feia ràbia el començament i ja no m'el mirava més. No havia vist es mocadorets. Fan ràbia, sí. Per cada comentari a aquest apunt, vostè ha de matar un publicista...

    ResponElimina
  3. mare de déu senyor!! i ningú pensa dir res de la gran actuació de la profa? Si aquesta tia m'ha de transmetre un sentiment, és el de llàstima per la pobra gent que sí que sap actuar i que està sense feina. Qui fot els càstings dels anuncis? Àngel Llàcer?

    ResponElimina
  4. És veritat. Fa molta ràbia que utilitzin el drama aliè per vendre. Em fa bastanta pena també aquestes festes solidàries (tan de moda) que s'organitzen per la jet-set. La prensa rosa els entrevista a l'entrada del local i ells diuen "lo que sea para ayudar a los mas desfavorecidos" i el capullo porta unes Raiban a les 11 de la nit o una jaketa de 1500 euros...però la festa és per ajudar als negrets i queda molt bé anar-hi...

    ResponElimina
  5. Hi ha res més miserable que voler endinyar-te un producte mentre et toquen la fibra sensible? En aquests casos salta a la vista que una enfermetat com aquesta és un ganxo de primera categoria. Tot plegat és una estratègia premeditada per fer-se amb allò que empresaris i publicistes anhelen: la fidelitat del consumidor. Si us plau, que s'acabi ja aquesta merda. Per fer diners amb les malalties ja en tenim prou amb les farmacèutiques, no cal que ho explotin també els publicistes. S'ha de ser filldeputa, cony.
    Els anuncis d'Ono, infames. I del darrer de Bancaja, d'aquell musical que faria trallar un orc de Mòrdor, què me'n diu?

    ResponElimina
  6. De moment, com suggereix remitjó, toquen sis publicistes a qui fer-los la pell. Risto Mejide entre ells, heu dit?

    Si fos així, SaliSucre hauriem descobert el binomi de la mort de l'alçada del grup Bildenberg.´

    Noa, força d'acord amb tu, però tens 10 punts de mort per escriure jaKeta.

    Sergi, oi que seria maco, que l'odiositat fos útil? Imagini's la Marató de l'any vinent presentada per Manel Fuentes i Àngel Llàtzer. Amb la col·laboració especial de Guti, Relaño i Luis Figo.

    Sr. Merdevalista, l'anunci de Bancaja és coherent amb el cutrerio estètic del País Valencià.

    ResponElimina
  7. Ostres, jaKeta...els mòbils estan fent molt de mal a la llèngua...

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.