S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 25 de desembre de 2009

Telonejant el post nadalenc: Aigua al vi (II)

Del Nadal ja parlaré més endevant, però hi ha una cosa que he de treure del pap. Potser és a destemps, però mira, un té temps quan pot, no quan vol.
- El público tambien tiene su calidad, pero los que no han venido,
utomáticamente són unos hijos de puto.

Estic d'acord amb Johan Cruyff. El Camp Nou hauria d'haver estat ple. És més, jo hauria afegit que els que van preferir mirar-ho per la tele, són uns fillsdeputa. Que sí, que també calia un respecte per als 53000 espectadors que van mig omplir el Camp Nou i que omplirien tots els camps de la primera divisió (Ay, que ara es diu lliga BBVA), exceptuant també el Bernabeu. Per descomptat, a cals pericos més de 10.000 persones quedarien al carrer. Però tornant a les paraules del mestre, tornem a preferir els gestos de cara a la galeria que tant han destrempat l'afició que la sinceritat per dolorosa que sigui.

I acabant, un pal a l'organització que ningú no ha destacat. Per a mi, va faltar un homenatge per al jugador de Sant Boi que sens dubte hauria estat convocat pel partit, Dani Jarque. El problema és que a banda del seleccionador, no hi ha ningú amb el cap clar dins la direcció de la Federació.

Bones Festes, fillsdeputa!

diumenge, 20 de desembre de 2009

Aigua al vi

El Barça de Guardiola serà un que farà època.
Sens dubte és el millor Barça de la història.
Potser tingui finalment el reconeixement internacional de ser ja no el millor club del segle passat, sino el millor club de tota la història per palmarés, filosofía, trajectòria, estima...

Amb la victòria d'ahir, s'instaura un rècord dificilment igualable i pràcticament insuperable, pero...


NO HEM GUANYAT TOTS ELS TÍTOLS QUE HEM DISPUTAT!!



- què dius ara, Anthony?


I la Copa Catalunya?
Aquesta la vam deixar passar jugant una semifinal pensosa plena de nanos del juvenil a St Carles de la Ràpita.



Però tranquils, amants de l'estadística, es va jugar a l'octubre del 2008. 
Si la Federació Catalana no anes fent invents any si, any també, ja s'hagués jugat i guanyat. Vinga Pep, que tu pots. I l'Espanyol ja té motiu per viure, intentar fer el set de set.

divendres, 18 de desembre de 2009

El post de la setmana

Com que s'acumulen els temes, resumint els esdeveniments (odio els que diuen aconteixement, o pitjor encara, event) dels darrers dies:

Veni, Vidi ... i signi?

Ja tinc l'exemplar de "Jesucrist era marica" signat pel gran Guionista Brillant. Ara no sé amb que forrar-lo per no tenir problemes al transport públic.


 Si, el meu mòbil fa una merda de fotos
 
Lliga anti-Cirurgia

Un italià contrari a la cirurgia estètica ha honrat el president de la seva república tornant-li la dignitat. Per fi, Berlusconi sembla de l'edat que té. Tot gràcies a que li faltin les dents. No descartin que Il Cavaliere aprofiti per perfeccionar la seva tècnica menjant figues verdes.



Un tio dur com Berlusconi, segur que es farà unes fundes amb el Souvenir

Belen Esteban, pots estar tranquila, que al paio aquest no el trobaran fins que es reemprenguin les prospeccions arqueològiques a  Pompeia.


Matrimonis catòdics

No, no va de quins periodistes carden entre ells. Que segur que són molts, que ja se sap el ques es diu de la gent de la faràndula... ah, que els periodistes NO són de la faràndula? No serà en aquest estat...

Però al que anava... Antena 3 i la Sexta es fusionen. També ho farà TeleCinco i Cuatro. Llàstima, m'han espatllat un acudit GENIAL. Tant és, el poso igual.


 con un seis y con un cuatro, aquí tienes tu retrato

dimarts, 8 de desembre de 2009

Tots som iguals.... Taxi!!


Aprofitant que ahir m’acusaven de masclista en els comentaris, m’hi torno.
 
Taxis roses. La nova collonada feminista.

Pels qui no sapigueu de què va aixó, us ho explico. A Barcelona començaran a entrar en servei taxis conduïts per a dones i que només agafaran passatgers del seu mateix sexe. Aquesta iniciativa va sorgir a Londres i que després ha estat copiat a per exemple Nova York. I tot plegat per resoldre un problema de seguretat que patien les dones que necessitaven d’aquest servei en franges nocturnes on hi ha menys nombre de taxis circulant. Un problema que, atenció, es reduïa a robatoris i violacions que patien aquestes dones a mans de conductors de taxis il·legals. Coi, que et fots sortint d’una discoteca (amb el que implica en horari, estat etílic i factor meuca) dins un cotxe d’un paio sense llicència ni taxímetre de matinada. L’equivalent urbanita de fer dit a un camioner un kilòmetre abans d’arribar a un puticlub.

L’adaptadora local de la idea, reconeix que no és una situació que es doni a les nostres terres. Vaja, que tampoc caldria portar-ho a terme. Però ens surt amb que “el servei serviria també per aquelles dones víctimes de la violència masclista i que se senten més segures amb un cotxe conduït per una dona.”  Genial.

És a dir, que ben aviat es posarà en funcionament un servei públic que marginarà a certs elements de la societat. En concret els que ostenten un parell de cromosomes XY. No havíem quedat que érem iguals? On queda la presumpció d’innocència? Vinga, reconec que portant-ho a l’extrem, si una dona víctima d’una agressió necessita aquest tipus de tranquil·litat, pot fer-ne ús. Però segur que si trucava a l’emissora de taxis i demanava una taxista li portarien sense tanta cerimònia.

La idea prosperarà però no passarà com les altres ciutats on el servei és implantat. No, no aniran els taxis pintats de rosa. Seguiran sent negres i grocs i senzillament portaran un distintiu d’aquest color. Creieu que aquestes ments benpensants d’esquerres contemplaran el dret a demanar que em porti un taxista no estranger?  Segur que si...

 Distintius Rosa per a taxis femenins, com haurien de ser els d’altres col·lectius del taxi?


-         Taxistes que escoltin la cope
-         Taxistes bakales
-         Taxistes que et donen la tabarra
-         Taxistes que t’estafen
-         Taxistes lents
-         Taxistes kamikazes

Però si us hi fixeu, tots aquests trets també els poden complir les conductores del taxi rosa.Jo vull un distintiu especial per als taxistes com els d'abans que es coneguin els carrers i no vagin mirant el puto GPS.



-Donde le llevo, jefe?

Últim apunt. Dels 14000 taxistes que operen normalment a Barcelona, unes 700 són dones, col·lectiu beneficiat amb aquest nou servei, que podrà gaudir d’una exclusivitat que es passa per la bossa escrotal la lliure competència.


divendres, 4 de desembre de 2009

Nostàlgia i odi (ex-nòvies 1)

Recordar ex nòvies o rollets passats és beneficiós, sobretot perquè dona per a palla. Rememores aquells moments del despertar sexual i ho sublimes tot amb els anys passats reescrivint la fantasia al teu propi gust. Però amb els Facebooks i aquestes galindaines pot ser un suplici.


I és que entre sopar d’antics alumnes (que dóna per a tema però m’ espero que al proper al que m’hi convidin hi hagi una llista de més de 12 persones confirmades i que a mi em vagi bé per poder treure conclusions) i cops d’ulls a perfils i fotos, es reparteixen tot tipus de sorts en el sector femení. I és que desenganyem-nos, els mascles quan arribem a la trentena, o estem més o menys iguals o pitjor.

Com que no estic descobrint rés que no sapigueu ja, vaig una mica més al gra:

 
Foto mostra (forània, of course) amb una mica de tot. Orcos de Mordor, alguna
francament  beneficiable  i la lesbiana que no hi pot faltar en totes les salses

Com estan ara les que vaig o hauria volgut beneficiar-me?
La gran majoria es mantenen força bé i em recorre una gran admiració per la justícia poètica que s’ha encarregat de les que em van fer patir per raons diverses i les ha convertit en infra-èssers. Però hi ha un cas que em té els collons ben inflats i no pas d’amor contingut.

Vam ser companys de pupitre una bona temporada. Xerràvem de manera amistosa d’un munt de coses. No m’hi havia fixat massa en ella com a objectiu carnal per la roba carrinclona que portava habitualment. Fins que un dia me la vaig trobar en una discoteca amb indumentària força diferent. De les amples bruses (si,si, bruses de iaia) que portava freqüentment, vaig passar a contemplar-la amb una samarreta més arrapada que la pròpia epidermis, mostrant tot allò que intentava dissimular en aquella escola concertada i religiosa. A més, lo collonut era que l’única competència testosterònica la tenia fora de les parets de l’ institut, pel que sortia amb un gran avantatge sobre els galifardeus que intentaven portar-la a un raconet fosc els caps de setmana.

Jo no m’hi llençava però ella sabia llegir entre línies i sense proposar-nos-ho ens vam acabar embolicant en dues de les situacions més morboses que he viscut mai en la vida. Però ai las! La consciència! El puto pepito grillo que em va recordar que jo tenia una relació extramurs i vaig tallar la situació d’arrel... En efecte, algú, sobretot ella, podria pensar que la vaig tractar com un tros de carn. Però en la meva defensa diré que si més no, no ho vaig explicar a ningú.

I ara arriba l’odi.

Setmanes després va iniciar una relació amb un company de curs i tal dia farà 14 anys. Aquesta setmana he trobat el seu perfil a Facebook i una foto que m’havia passat desapercebuda d’un sopar d’ex-alumnes al que no hi vaig anar. Els ous em van caure al terra. S’ha abandonat “como se abandonan los zapatos viejos” que diria el Sabina. I el seu marit és aquell que es va acabar el plat que vaig deixar a mitges.

Com pot permetre aquest cretí que aquell tros de femella sigui ara aquest tros de carns abundants des d’un punt de vista no-sexual? Encara que sigui per egoisme, i pel teu propi gaudi, no ho pots permetre, home! Que ets el puto Botero, o què?


- Cariño, esta vez la lluvia en lugar de dorada, la dejo en bronce, que hay crisis

Aquest filldeputa es mereix que s’aprimi i li acabin birlant la dona davant els nassos. I res no li garanteix que quan això passi no acabi sent servidor. Ara mateix no m’ho penso pas proposar però sé que, amb absoluta modèstia per part meva, aquelles brases les puc encendre en un tres i no-res encara que esclati en flames el seu propi matrimoni. GILIPOLLES!!

dimecres, 2 de desembre de 2009

La nostra, contesta.

Fa més d'una setmana que vaig enviar una carta elèctrica a totes les putes cadenes de televisió espanyoles per intentar que em donèssin les dades d'audiència de dues dates determinades. Ho vaig fer amb l'excusa de ser un estudiant de Ciències de la Comunicació que les necessitava per fer un treball de merda. En realitat les volia pel blog. Volia saber què collons mira la gent en un horari determinat. Volia saber què cony mirava el 92% de gent que a les dues de la matinada es troba davant la tele i no mira "True Blood", per exemple.

Doncs rés, ni una sola televisió de les espanyes m'ha respost, a excepció de TV3. Serà aquest el tret diferencial?

Benvolgut XXXXXX,

Les audiències no estan disponibles per al públic. Les medicions audiomètriques no les fem nosaltres, sinó l'empresa Sofres AM, que ens subministra les dades a través de pagament. Sofres n'és, doncs, la propietària, i per tant no les subministra al públic i de franc. Ens sap greu.

Ben cordialment,

Televisió de Catalunya
Atenció a l'Audiència


Me'n he sortit amb la meva? No. Ho comprenc en certa manera, però no m'acaba de fer el pes la resposta, perquè és falsa. Tv3 com la resta de televisions filtren les dades als mitjans quan els convé. D'on collons surten sino les que apareixen en premsa o en la infinitat de blogs que parlen de notícies del món catòdic? Sobretot perque en aquests mitjans difusors el que maneguen són xifres molt generals i no pas detallades com les que necessitava, si ells paguèssin a SOFRES, publicarien fins l'últim punt i coma.

Tot i l'enrabiada, si més no són els únics que m'han fet cas. I no és la primera vegada que m'adreço al defensor de l'espectador de TV3. L'altra cop va ser protestant perque en l'emissió de la pel·lícula X-Men 3 s'havien petat una escena que hi havia rera els crèdits per la puta mania de que en quan apareixen dues línies de lletres, talla i a publicitat. Si m'han fet realment cas, no crec que ho arribi a comprovar perquè no me la tornaré a mirar.

I aixó explica perquè fa una setmana que no actualitzo el blog dels collons.


PD: I pel sopar de l'empresa, rés destacable... quan no sigui el nou (espero, l'any vinent) ja podré remenar més el cistell de les cireres. Ni violentes borratxeres, ni ningú va acabar a mar (pel que sé), i aquest cop tampoc vaig mullar.