Algú ho havia de dir!!

Mireu l'anunci si és que no ho heu fet abans (que ja seria estrany)

"Con Panrico tendrás el culo tierno como la cara" és un eslogan de merda.

I si no, pregunteu-li a aquest pobre marrec.

si, pero tinc la pell com el culet d'un nadó!

 

Deconstruïm l'Spot (1): Ausònia

Comença una nova secció d'aquest raconet de l'odisfera. Com ja saben els que em segueixen, un dels temes que ha rebut una dosi més alta de menyspreu per la meva part és la publicitat. I és que hi ha anuncis dolents en si (tots i cada un dels d'Ono) perquè estan mal concebuts o parteixen d'una idea merdosa i també n'hi ha que tenen un punt malvat que mereixen ser analitzats. Veiem-ne el primer

Aquesta és la versió llarga de l’anunci que hem pogut veure a televisió.

Dels creadors del "posa’t un mocador contra el càncer de mama", ens arriba el seu nou anunci. La professora, que suposem que s’ha recuperat d’un càncer i torna de la seva baixa, es troba un passadís ple de miradetes que poden ser de complicitat (“no he tingut càncer però t’entenc”) , llàstima ("ay, pobreta..."), enveja (“tothom se la mira i a més s’ha quedat més prima”) o desig (“quina sort que no li han hagut d’amputar els pits, a veure si al proper sopar de Nadal es torna a deixar grapejar")... etc.

Arriba a la classe i es troba tooots els seus alumnes (si, els presumptes mascles també) portant el mocadoret rosa de marres. I ara arriba el moment definitiu...

- Alerta! Deconstruïm l’spot!

La professora ensumant el que és a punt de passar ordena:

-Los besos y los abrazos los dejamos para luego

I què succeeix? Doncs que una alumna que normativament no puc anomenar “pilota” ni “empollona” perquè no hi ha equivalència en català, s’aixeca i li clava una abraçada.

Ooooh! Quin final més bonic, direu. Doncs aneu molt equivocats.

Ey tu! Què t’acaba de dir la professora? Que no us aixequéssiu a fer el paperina, collons! Si els mestres d’avui en dia no fossin tant de l’escola del bonrollisme, aquesta rateta sàvia seria expulsada per desobedient i a més expedientada per organitzar un avalot enmig de classe! Menys educació en el lleure i més educació en el respecte i l'obediència!

Tantmateix, jo també em solidaritzo amb la gent que pateix càncer, faltaria més. Emperò no em posaré cap mocador ROSA per fer-ne ressò. El càncer de mama no és l’aneguet lleig de les malalties canceroses que necessita d’aparadors d’aquest tipus. Però em quedo amb el missatge malèvol del final de l’anunci: Per cada euro que et gastis en aquestes compreses ells dediquen un minut a la lluita contra el càncer. No sé com es computa tot plegat però no importa. Menyspreo profundament les campanyes publicitàries que fan servir el xantatge emocional amb l’ànim de vendre.

Ras i curt

Avui post curtet que és tard i tinc mal de cap. Com es nota que un ja no aguanta la festa tant com abans. I no vaig mamat.

Tornem als orígens del bloc, on feia observacions (digui rajades) sobre la televisió i la publicitat.

- Conoces lo nuevo en liftings?

Si sóc la senyora de l'anunci que rep aquesta pregunta de part d'una pressumtpa amiga seva, acte seguit li arrenco els ulls si és que tant de mal li fa mirar-me a la cara.

Impersonators

CSI és l'èxit de TeleCinco. House és el CSI de Cuatro. I què fan aquestes dues grans cadenes de les seves gallines dels ous d'or? Exprimir-les fins el ridícul. La mostra l'hem tingut aquest començament de setmana.

Nit de dilluns, enmig d'una pausa publicitària de CSI Miami, sento la veu de Gil Grissom (la del doblador, és clar). Miro la pantalla i el que em trobo és un tio amagat en semi-penombra amb una barba postissa digna dels "xinos" parlant amb una colega seva sobre no sé quin cony de profecia maya. Acte seguit, inserten un trailer del que serà la gran pel·lícula de catàstrofes de la temporada: 2012. Vaja, ho han tornat a fer... ens colen una trista imitació dels personatges i l'ambient del CSI original per vendre'ns una merda de peli.

Aquesta nit a Cuatro, nit de dimarts la nit de House encara que ara no l'emetin, sento la veu del dèspota doctor (la del seu doblador, un altre cop) amb un tio mal girvat i desenfocat que ens ven la cafetereta Dolce Gusto.

William Petersen o Hugh Laurie què en pensen de tot plegat? O els productors de les seves respectives sèries? Senyors de la tele, parin d'insultar la nostra intel·ligència. O si més no, no vulnerin la imatge de personatges o actors que no els pertanyen.

Com a nota final, jo mai compraria un electrodomèstic que elabora una beguda anomenada "chococino". Aixó ho serà ta puta mare.

la imatge té per nom beso_cochino.jg (ho pilleu? Be-So cochino... ja ja)

I, oi que el Grissom camina com si fos garrell?

La màquina vs. l'Home

No sé per què peró la publicitat em provoca cert nivell de rebuig. No és una postura intelectual ni molt menys política. Però és que els anuncis em posen dels nervis, sobretot els mals anuncis. I aixó que sovint els publicistes de l'estat es venten de la qualitat de la seva feina. Però no hi puc estar massa d'acord.

La publicitat fa servir certs recursos per vendre, un dels més habituals és el sentimentalisme, que pot tenir diverses brancques, la nostàlgia, el bonrollisme, la reivindicacio... tots ells molt lícits quan estan ben argumentats. Mireu aquest anunci:



Des d'un punt de vista tècnic pot semblar impecable, o argumentalment parlant un bon missatge: en aquesta companyia d'assegurances ens preocupem per les persones i per aixó són persones les que atenen els nostres clients al telèfon. Fins i tot s'adivina un missatge aprofitant la crisi econòmica i les xifres de l'atur... però aixó té trampa.

I és que ens els exemples de feines on el treballador ha esta substituït per una màquina, la veritat és que no han estat gaire fins. El senyor que et posava la gasolina ( aka gasoliner) no ha estat substituít per cap màquina, ara a la majoria de gasolineres te l'has de posar tu i punt. De la mateixa manera que no s'ha canviat l'acomodador per cap androide que t'acompanyi a la teva cadira. Escandalós? No. Gravíssim? Tampoc. Que els publicsites són uns dropos que no van fer bé la seva feina? Potser. Però més em temo que pensin que els consumidors som uns gilipolles i que amb arguments tan dèbils ens l'empassem doblegada. Però encara hi pot haver una altra possibilitat. Deu ser alguna espècie de trauma que arrosseguen des que la seva parella els va substituir per un dildo de mides descomunals.


I molt més misteriós és que en la descripció del video pujat per una web anomenada Solospots que assegura ser un "blog dedicado a difundir la mejor publicidad hecha en España" hi posi : "Únete a la lucha contra las marcas es el lema d ela nueva campaña de Liberty Seguros obra de la agencia Remo"

Aquests Remo són uns autèntics "justiciers"o més encara, uns autèntics humanistes i "progres". Lluiten contre el progrés, les màquines i les MARQUES! Una agència de publicitat que lluita contra les marques! On és vist!

Acabant amb tot plegat, curiosament la majoria d'anuncis d'assegurances em resulten repugnants. No sé si és un fenòmen que cal estudiar, però la veritat és que no mel's crec.