Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris torracollons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris torracollons. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de febrer del 2011

Qui vulgui TV3, que la pagui

Tot el cap de setmana que vinc llegint i escoltant  arreu la indignació que suposa l'apagada de les emissions de TV3 al País Valencià. Doncs no sé si serà el meu esperit una mica "pacontràries" però no combrego amb el que sembla és l'opinió majoritària.

TV3 és un instrument molt útil per a la normalitat no només del país sino de la llengua. Conceptualment als catalans ens posa "berracos", plens d'aquest orgull molt característic nostre i que no ens allunya massa del xovinisme francés que ens fa babejar quan veiem els anuncis d'Estrella Damm, per exemple. Aixó quan no estem massa ocupats amb l'auto-odi, també molt nostre, és clar...

Com els deia malgrat ser crítics amb TV3 quan convé, n'estem orgullosos. Potser per aixó ho volem compartir amb els nostres cosins valencians. Però la Corporació costa molts calers i n'estic segur que podria ser molt més sostenible econòmicament. Al capdevall, si hi ha televisions privades serà que és negoci, no? Doncs com ja els dic en l'enunciat, si els valencians volen veure TV3, que la paguin ells també. Si volen escoltar les transmissions de la Champions en català, que com ja vaig escriure fa uns dies tant ens costarà, que s'escurin la butxaca.

La Corporació desaprofita l'ocasió de negoci que Camps els ha obert. Actualment,  la senyal internacional de TV3 es pot veure a través de la plataforma Digital+. Si com estem veient hi ha un nínxol d'espectadors tan gran al País Valencià pendents dels diferents mitjans de la Corporació, doncs podrien entrar a Digital+ amb tots els seus canals (esfereïdors els testimonis de pares que demanaven que els seus fills veièssin el Super 3) i treure`n una altra font d'ingressos. Sense la censura de Camps, no seria possible. Moltes gràcies.


Per aixó , engego aquesta contra-campanya. I als que no els agradi, que vagin a votar quan toqui i que no torni a tenir majoria absoluta aquest impresentable.

dilluns, 31 de maig del 2010

Hi ha classes i classes


Avui us parlaré de la discriminació per classe social.

Fa una setmana que a banda de la famosa retallada es debat sobre la pujada d'impostos a les rendes més altes. Una proposta del govern Zapatero que com d'altres, s'anuncien primer i es pensen després. I és que els globus sonda són la principal ocupació del govern dels desgoverns que ara hi ha a Espanya. I és que hi ha algú a la sala que pugui dir com serà aquest nou impost? I a quí realment afectarà? Perquè la xifra no s'ha donat en cap moment (que superi en molt el milió d'euros, diuen) perquè encara no en tenen ni pajolera idea.

A Catalunya, no contents amb tenir un Estatut al Constitucional i unes inversions que es veuran de nou aturades, en lloc de plorar per mamar com fan i faran altres comunitats ens estrenyerem més el cinturó per iniciativa pròpia. La consellera Marina Geli en sentir que la paraula per la que fa anys que mulla la roba interior ronda per l'horitzó, s'hi ha llençat de cap embogida pel frenesí.

El password és "co-pagament", però hi afegeixo "melafo".
No, a la Geli, no.

El co-pagament per a l'assistència sanitària és un assumpte molt més greu del que sembla. Afecta alló que se'n ha dit és imperturbable i inalterable: la sacrosanta Constitució que ens (des)ampara. I no només perquè s'hi parla de la gratuïtat del programa sanitari espanyol, sino perque en la proposta catalana es va molt més enllà. Quina és la paraula que en aquest context acompanya a "Gratuïtat"?


"Universalitat", que se us ha de dir tot!! I de nou "melafo"

A què treu cap lo de la universalitat? Doncs perquè la Consellera de Salut vol que es pagui en proporció als ingressos que tingui l'usuari. Amb tot, resulta que no tots som iguals i que la Constitució no és tan sagrada com ens la volen vendre.

Personalment, trobo que no és una mala idea el co-pagament si es tracta d'un preu simbòlic com pot ser un euro que es puguin estalviar les persones amb pensions no-contributives i els malalts crònics. Pot ser molt útil per a descongestionar les sales d'espera de gent que realment no necessita de la visita al metge i rebre ingressos extres. Del copagament ja en parlaré un altre dia, que segurament tocarà fer-ho. Però fer pagar més a uns que a d'altres em fa pensar en discriminació.

Ara els tocarà als milionaris, però ja poden preveure sense fer ús del pèndul del mag Fèlix que aviat o tard ens tocarà el rebre a la resta en matèria de serveis. 

I han pensat mai en perquè hi ha gent que té més ingressos que d'altres? Que consti que no generalitzo pas. N'hi ha que neixen rics, però també n'hi ha que si tenen un millor sou o feina és perquè abans han invertit temps, diners i esforços en la seva formació o han decidit muntar una empresa en aquest país on ni els estudiants d'empresarials tenen cap intenció de fer-ho. No és pas cap fórmula matemàtica, i jo en seria un exemple: Afortunadament treballo en alló que vaig estudiar però ara visc d'una mísera mitja jornada, vaig muntar una empresa fallida i fa poc que vaig abandonar el meravellós món del falsament anomenat "treballador autònonom". La vida és plena de casos com el meu, i de molt pitjors, però resulta cómode compadir-se per estar mal pagat quan no t'has mullat mai el cul.

I és que vull constatar que l'economia espanyola s'ha fonamentat en un sector on hi ha molta gent amb poca instrucció, on s'ha defraudat molt i que ara engrossen les files de "la classe obrera", mai millor dit.

Quan penso en política i retallades, aquesta és la imatge que em ve al cap:

- Hasta la vista, baby (no, no diu "Sayonara" en l'original)

PD: post no massa meditat escrit a quarts de cinc de la matinada, tornant de la feina. Ja em perdonaran, o no.

divendres, 25 de desembre del 2009

Telonejant el post nadalenc: Aigua al vi (II)

Del Nadal ja parlaré més endevant, però hi ha una cosa que he de treure del pap. Potser és a destemps, però mira, un té temps quan pot, no quan vol.
- El público tambien tiene su calidad, pero los que no han venido,
utomáticamente són unos hijos de puto.

Estic d'acord amb Johan Cruyff. El Camp Nou hauria d'haver estat ple. És més, jo hauria afegit que els que van preferir mirar-ho per la tele, són uns fillsdeputa. Que sí, que també calia un respecte per als 53000 espectadors que van mig omplir el Camp Nou i que omplirien tots els camps de la primera divisió (Ay, que ara es diu lliga BBVA), exceptuant també el Bernabeu. Per descomptat, a cals pericos més de 10.000 persones quedarien al carrer. Però tornant a les paraules del mestre, tornem a preferir els gestos de cara a la galeria que tant han destrempat l'afició que la sinceritat per dolorosa que sigui.

I acabant, un pal a l'organització que ningú no ha destacat. Per a mi, va faltar un homenatge per al jugador de Sant Boi que sens dubte hauria estat convocat pel partit, Dani Jarque. El problema és que a banda del seleccionador, no hi ha ningú amb el cap clar dins la direcció de la Federació.

Bones Festes, fillsdeputa!

diumenge, 20 de desembre del 2009

Aigua al vi

El Barça de Guardiola serà un que farà època.
Sens dubte és el millor Barça de la història.
Potser tingui finalment el reconeixement internacional de ser ja no el millor club del segle passat, sino el millor club de tota la història per palmarés, filosofía, trajectòria, estima...

Amb la victòria d'ahir, s'instaura un rècord dificilment igualable i pràcticament insuperable, pero...


NO HEM GUANYAT TOTS ELS TÍTOLS QUE HEM DISPUTAT!!



- què dius ara, Anthony?


I la Copa Catalunya?
Aquesta la vam deixar passar jugant una semifinal pensosa plena de nanos del juvenil a St Carles de la Ràpita.



Però tranquils, amants de l'estadística, es va jugar a l'octubre del 2008. 
Si la Federació Catalana no anes fent invents any si, any també, ja s'hagués jugat i guanyat. Vinga Pep, que tu pots. I l'Espanyol ja té motiu per viure, intentar fer el set de set.