Sóc un habitual lector de les "cartes al director" de la premsa on he pogut notar, cosa que tractaré en un futur post, les mancances en dialèctica d'aquest país. Una cosa que es potencia a l'infinit si parlem dels comentaris dels mitjans on-line, però aixó ja és un altre tema.
Aquest espai habitualment de queixa, pot esdevenir en un gran cau de desinformació ja sigui de manera interessada o no. Amb freqüència es poden llegir determinades polèmiques en que cadascú en diu la seva, i en que fins i tot les persones, empreses o institucions donen la seva versió. Però en aixó ens quedem, en versions d'uns mateixos fets.
I aquí ve el meu regal als mitjans de comunicació. Una idea que no penso cobrar-la, encara que convido a aquells interessats en retribucions en espècies (entrar en consells d'administració, premis d'innovació comunicadora, etc.). No pot ser que en un mitjà de comunicació hi hagi unes pàgines en les que potencialment es cau en tot el contrari als essencials interessos periodístics. I no em sortiu ara amb que la premsa tendeix a ser benefactor de diversos poders fàctics, que ja no estic en edat d'alletament (però de teta sempre me'n ve de gust).
Per què no són una mica més actius? Per què deixar-ho tot plegat en un petit filtre per triar el gra de la palla, i aomodar-les a les limitacions d'espai de la pàgina escrita? Si hi ha un tema polèmic, intervinguin i treguin l'entrellat. Per posar un exemple: Si la senyora Pepeta diu que a l'Escola X (una escola qualsevol, no una escola del porno) es vulnera el repartiment de places, l'Escola diu que no és cert, però la picabaralla continua... per què no prenen part en el conflicte i procuren treure'n la veritat? Facin-ho, aconseguiran capgirar una fòrmula efectiva però totalment fòssil. Volen premis? Volen prestigi? Volen calers? Facin-me cas.