Ja em perdonareu la meva llarga absència en aquestes contrades. Un altre dia ja faré un totxo biogràfic. Anem per feina que se'ns cova l'arrós.
la setmana vinent el Papa arriba a Barcelona i farà el seu xou partícular. L'afirmació que avui critico és certa però de veracitat inexacta. La constitució sembla dir-ho així. Un text que per alguns sembla encara més intocable que les sagrades escriptures, i que no ens ha portat la felicitat com tampoc quan la "paraula de Dèu" era llei. De totes maneres no es pot obviar que hi ha moltíssima gent que és "creient", en aquesta formulació única en el món de les religions que permet a un individu ser "catòlic no practicant".
Sobre la visita del pontífex, es pot discutir el tema de les despeses (i amb discutir, vull dir que qualsevol de les dues postures poden tenir raó) però no em val esgrimir l'argument de la laïcicitat de l'estat quan ens convé. I parlo del pijoprogressisme i posturistes variats que perden el cul i mullen les calces quan altres dirigents religiosos com el Dalai Lama dels collons venen a Barcelona. Aquest ni tan sols és un Cap d'Estat i entre les pràctiques de l'ordre budista també hi ha contemplades algunes de les actituts que sancionem i censurem tan alegrement quan es parla del Vaticà.
Dit aixó, dono el meu suport a alguns dels col·lectius que pensen manifestar-s'hi en contra, per mostrar la seva disconformitat en coses concretes i sense que ningú no em vengui motos. I jo tinc coses millors a fer (com dormir) que no pas fer el xai reconsagrat.
I atenció a la branca radical, violenta i TERRORISTA (en majúscules, com ho llegeixen) del col·lectiu anomenat anti-sistema que no fotin cap disbarat.
