La publicitat fa servir certs recursos per vendre, un dels més habituals és el sentimentalisme, que pot tenir diverses brancques, la nostàlgia, el bonrollisme, la reivindicacio... tots ells molt lícits quan estan ben argumentats. Mireu aquest anunci:
Des d'un punt de vista tècnic pot semblar impecable, o argumentalment parlant un bon missatge: en aquesta companyia d'assegurances ens preocupem per les persones i per aixó són persones les que atenen els nostres clients al telèfon. Fins i tot s'adivina un missatge aprofitant la crisi econòmica i les xifres de l'atur... però aixó té trampa.
I és que ens els exemples de feines on el treballador ha esta substituït per una màquina, la veritat és que no han estat gaire fins. El senyor que et posava la gasolina ( aka gasoliner) no ha estat substituít per cap màquina, ara a la majoria de gasolineres te l'has de posar tu i punt. De la mateixa manera que no s'ha canviat l'acomodador per cap androide que t'acompanyi a la teva cadira. Escandalós? No. Gravíssim? Tampoc. Que els publicsites són uns dropos que no van fer bé la seva feina? Potser. Però més em temo que pensin que els consumidors som uns gilipolles i que amb arguments tan dèbils ens l'empassem doblegada. Però encara hi pot haver una altra possibilitat. Deu ser alguna espècie de trauma que arrosseguen des que la seva parella els va substituir per un dildo de mides descomunals.
I molt més misteriós és que en la descripció del video pujat per una web anomenada Solospots que assegura ser un "blog dedicado a difundir la mejor publicidad hecha en España" hi posi : "Únete a la lucha contra las marcas es el lema d ela nueva campaña de Liberty Seguros obra de la agencia Remo"
Aquests Remo són uns autèntics "justiciers"o més encara, uns autèntics humanistes i "progres". Lluiten contre el progrés, les màquines i les MARQUES! Una agència de publicitat que lluita contra les marques! On és vist!Acabant amb tot plegat, curiosament la majoria d'anuncis d'assegurances em resulten repugnants. No sé si és un fenòmen que cal estudiar, però la veritat és que no mel's crec.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJa pot tenir l'honor de tenir el primer comentari del blog, i a sobre esborrat per l'autor.
ResponEliminaDe fet, l'he esborrat per tornar a reescriure'l, m'havia equivocat en una lletra, una G enlloc d'una F a en Pere Llufa, però coi, ja sap, manies de iaies.
Per això li reedito el comentari:
EL pitjor -de fet, l'únic que m'ha cridat l'atenció i per tant, l'última companyia asseguradora que em faria- és el de "soy de la mútua". Una massa uniforme, un grup de gent que canta tal qual marietes en un musical (veure's blog d'en Pere Llufa, "Aneu a Cagar"), inspiren la mateixa confiança que cridar a la policia quan acabes de tenir un accident perquè vas torrat.
Benvingut a l'odisfera.
A la majoria dels publicistes els haurien de penjar d'on fa més mal. Quants anuncis estan realment ben parits, un de cada cent? A mí em reventen especialment els "Pelochos" de l'11888. És veure aquest anunci i posar-me a buscar armes, li ho ben asseguro.
ResponEliminaBon començament pel blog. Ànims i salutacions.
Distingits membres de l'odisfera iaiapunkarra i sr. merdevalista, gràcies pels seus comentaris. De deb´´o que una de les coses que més em toca els pebrots és la publicitat. Espero treure temps en els successius dies per continuar amb el menyspreu, però sense tancar-me en el mateix tema. I és ben cert que entre asseguradores i telefons d'informació hi ha una bona deixalleria de "creatius"
ResponElimina