dissabte, 24 d’abril del 2010

Rectificació, indignació i reflexió

Com que fa dies que no escric res per aquí tot i tenir assumptes per analitzar, avui fem un tres per u. I les tres són de franc. Diguin vostés a quin supermercat es trobaran una oferta similar.

- quina oferta més estranya: 3X1= 0 €?
- Yokesé, que soi de letrahs puras. Tiene targeta kliente to wapah?

1.Rectificació

La setmana passada vaig parlar-vos de l'esglèsia catòlica i dels atacs rebuts per part d'alguns mitjans de comunicació. Sincerament, no vaig enfocar gaire bé el tema i no se'm cauen els anells en reconeixer-ho. Havia pensat fer un post recopilatori de totes les estupideses que destacats membres de l'esglèsia han dit en les darreres setmanes sobre els casos de peidofilia que han sortit a la llum. Han estat moltes, i semblava una competició de a veure qui la deia més i més grossa. Sembla que la jerarquía eclesiàstica ara està començant a tombar de rumb sobre l'assumppte i fins i tot Monsenyor Bronco Pamela ha dit que portarà els casos a la justícia. Que ben pensat, tampoc no té molt de mèrit dir que actuaràs ddins de la legalitat vigent, com hem de fer tots.

El que sí que vull expressar és que evidentment ni els cristians ni l'esglèsia poden prendre's tota crítica a les accions criminals d'alguns dels seus membres com si d'un atac personal es tractés a les seves creences. Però al mateix temps no és de rebut atacar personalment la fé d'algunes persones pel que facin alguns individus, de la mateixa manera que ningú ataca la carrera de magisteri per molt que hi hagi casos de pederastia en el professorat.

2.Indignació

La Consellera de Treball Mar Serna ha presentat al Parlament una memòria anual dels accidents laborals enfocada en els aspectes econòmics del tema. Vaja, que ara sabem què han costat el passat 2009 els accidents laborals. Ens hem de felicitar perquè ha baixat el nombre de morts, però ai las! Quina putada, que els accidents han estat més cars els del 2009 que no pas els del 2008. Mira que som malparits de fer-nos mal i que ens hagin de curar, indemnitzar i ja en el despropòsit total que ens hagin de pagar una pensió indefinida.

Potser si que al Parlament s'han de passar tot tipus de comptes, però és molt truculent desglossar aquestes xifres no només en despeses mèdiques (Holaaaa, Seguretat Social gratuïta i universal, recordeu?) sino també en pèrdues d'ingressos i de producció.

Però el que és més indignant és que compari totes aquestes despeses, valorades en 543 milions d'euros, amb la de les possibles destinacions que haurien pogut tenir afirmant, per exemple, que s'haurien pogut fer 136 escoles donant places a 61000 alumnes. Mira que hi ha gent filladeputa que es talla un dit o la mà per tal que el seu fill continui anant a barracons en lloc d'una classe com Dèu mana. Que se'ls ha d'endurir des de petits, caguncony!!

No entenc el perquè d'aquest enfoc sobre aquest problema, i més encara quan al meu parer la Consellera infla les xifres incloent-hi els atacs de cor i els accidents neurològics dins la categoria de malaties professionals a les que vincula a l'estress. I al colesterol, i a la genètica, i al consum de substàncies perjudicials per la salut (ay no, que només es mamen els guiris en aquest pais, i no som el principal pais consumidor de coca d'Europa...)

3.Reflexió

No penso abundar, de moment, en el tema Estatut. Cada cop estic més convençut que no tenim encaix en Espanya i aixó ja no té solució. Plantegem-nos per un moment que Catalunya definitivament decideix fer un pas en ferm cap a l'autodeterminació.

I ara els plantejaré un dels pitjors escenaris: Si alguns dels acuarteraments que tenim al territori o el gruix de l'exèrcit espanyol provés de sufocar el procés d'independència de Catalunya, quants de vostés estarien disposats a defensar-se agafant les armes? Que quedi clar que no parlo EN CAP CAS d'una acció armada DE CAP TIPUS per part del poble català per aconseguir la independència, sino de la reacció que s'hauria de prendre en cas d'una presència armada de l'exèrcit espanyol.

Que Dèu ens agafi confessats i amb els comptes llestos per si la Consellera ens passa la factura.

dilluns, 12 d’abril del 2010

La nova ase dels cops: el catolicisme


Trobo que avui en dia, carregar-se sistemàticament l'esglèsia catòlica és el nou esport de moda.

Tranquils, que no miro pas Intereconomia, ni llegeixo o escolto els mitjans afins a la dreta més rància i reaccionàriament catòlica. Ni tan sols com a exercici massoquista, inexplicablement molt en boga per aquestes contrades. Qui no ha sentit comentar les burrades matineres del Losanto, les arengues antizapatero dels tertulians de "el gato al agua" o les diatribes madridistes dels Roncero i la colla de subnormals del "Punto Pelota"? A mi no em motiva agafar una bona emprenyada per sentir imbècils carregar-se Catalunya i la majoria de les coses en les que crec. Gens ni mica.

No tinc cap tipus de simpatia per la jerarquia católica i les meves conviccions religioses són molt més respectuoses que les de la majoria de gent que s'indignen a la mínima crítica al Papa o que llencen un atac furibund contra tothom que pensi diferent a les doctrines vaticanes (o de qui sigui que les manipuli en el seu benefici des dels seus despatxos). Tantmateix, el cristianisme és la única religió que té la figura del creient no practicant... que professo amb més o menys intensitat.

Però vaig al tema. Posaré un exemple ben esclaridor. Miraba el programa "El Intermedio" de la Sexta la setmana passada quan tant es comentaven els casos de pederastia en l'esglèsia i les reaccions variopintes, la majoria d'elles censurables dels seus representants. En un moment determinat del repàs a tots aquests fets i declaracions, la presentadora Beatriz Montañez comentava la inicitiava de l'esglèsia alemanya de posar una linia telefònica de denúncia i suport a les víctimes d'abusos a mans de capellans. El gag que van fer a continuació és molt bó... però van posar la cirereta amb el següent diàleg:

- Y la linea de la conferencia episcopal española tambien está colapsada?
- Bueno Wyoming en España no se sabe por qué pero aun no se han detectado tantos casos...

Oi que l'està mirant el paquet?

Increïble. No seré jo qui defensi els pederastes ni qui pensi que aqui no hi ha casos dins l'esglèsia, (i dins el professorat, o en tot sector on hi hagi tracte amb menors) però la insinuació que llença la frase és un atac despiatat. La periodista té quantificats els casos que hi ha, o algun tipus d'aproximació estadística? En aquest estudi que no té perquè ni ho sap ni l'importa saber-ho, ha vist quants casos es donen en altres professions? Avui mateix es parlava d'una escola d'arts marcials amb una xarxa força extensa d'abusos sexuals a menors, per posar un exemple.

I ja m'avanço a dir que evidentment el que l'esglèsia no pot fer és tractar de silenciar els casos i fer desapèreixer els abusadors, sino posar-los immediatament en mans de la justícia.

Ara mateix me'n vaig  a resar un "Ave Maria"
Ave Maria, cuando serás mia... no, em sembla que no era així.

PD: Ara mateix me l'estic mirant i estan fent acudits sobre l'esglèsia, un darrera l'altre. La majoria em fan gràcia, d'altres no, però no m'escandalitzen. Però em toca la pera que la politització dels mitjans de comunicació que també afecta l'esquerra sigui injusta i practiqui l'acarnissament.

divendres, 9 d’abril del 2010

La Polèmica de la Setmana: El Saloufest

Portem un munt de dies sentint a parlar del Saloufest. I total, per què? Perquè en un parell de diaris anglesos van apareixer les farres que els seus nanos i nanes es peguen a casa nostra. I com que als mitjans d'aquí també som una mica cretins quan no hi ha noticies, ja tenim la polèmica de la setmana. I als que manen, que haurien de ser un mica més impermeables a la tonteria, de cop i volta ara els ha agafat vergonya i per ser més papistes que el mateix Benet XVI, han muntat un sidral de ca l'ample.

Ara els consorcis turístics catalans i també la conselleria Max-Mix d'Innovació, Universitat i Empresa (el turisme no mereix conselleria pròpia?) volen renegar del turisme de borratxera que tants beneficis ha produït en el passat. Ara tots es volen agafar a la mamella del "turisme familiar" que deixa més beneficis perque diuen que consumeixen més. Però no és aquesta la manera de fer-ho.

Per començar, la furibunda reacció de la Generalitat foragitarà els anglesets que desitgen passar-se un quants dies entre birres, tites i pitrams lluny dels seus engolats progenitors. L'any que ve, a veure qui es queixa perquè no els arriben els cuartos. Repeteixo que les coses no es fan així.

Un atreu a la clientela que es mereix. Si vols portar families que deixin anar la mosca al comerç local, has d'oferir-lis serveis a l'alçada d'aquest tipus de visitants. Que cony té Salou per aquests visitants a banda de Port Aventura i la platja? Calella va acollir durant moltes edicions aquesta gresca. La població del Maresme fa anys que va engegar una política de turisme de qualitat i va començar amb profundes renovacions en el parc hoteler. Els hotels més rònecs que acollien el turista jove i escurat han desaparegut. Tot i així continuen arribant, però en diferent mesura. Si la Generalitat vol canviar el model, per començar haurà de contar si els de Salou hi estan d'acord i després donar recursos per canviar-lo. I menys amenaces de retirar-los la certificació de Destinació Familiar.

Però ja cal que els de Salou espavilin que amb el rebombori els Tour-operadors que organitzen la trobada se'ls han posat exigents i demanen que s'acondicionin millors instal·lacions esportives (l'excusa oficial del viatge és l'esport) si volen que hi continuïn anant.


Tantmateix hi ha unes quantes mentides, mitges veritats i molta hipocresia en tot plegat.

Primera: A molts no els molesta que vinguin anglesos (o alemanys, amb les Oktoberfest) a beure's tot el que puguin. HIPOCRESIA . Els molesta el concepte Low-Cost que fa que ho tinguin tot pagat a l'hotel i en determinats locals. Els molesta que no trepitgin el seu bar on sens dubte aprofitarien l'ocasió per cobrar-los cinc euros per una canyeta mal tirada. A aquest imbècil és al que s'ha de perseguir: al que s'aprofita del turista i que és el que ha provocat que els operadors tractin de protegir la butxaca del seu client.

Segona: El turisme familiar gasta més. MITJA VERITAT . Gasta més si el tractes bé i tens alguna cosa a oferir que sigui diferent. Per platges ja les tenen a Mallorca, les illes gregues i llocs com Bulgària que s'han posat les piles i per cuatre duros passes unes vacances de sol i mar (als que els hi agradi) de puta mare. I a més són també víctimes dels estafadors d'abans. Dinaran o soparan fora un dia, i quant els hagis fotut la clavada del segle acabaran la resta de les vacances menjant fuet i baguettes a la platja o asseguts al passeig marítim. I per descomptat que l'any següent no pensen repetir la meravellosa experiència de ser estafats a Catalunya.

Tercera: No ens podem permetre donar aquesta imatge. MENTIDA. Per si no ho recorden estem en crisi i si a en auest més, on recordin que només hi ha cuatre dies on el turista nacional té festa, venen 8000 guiris pensin com han de fer per aprofitar-ho (que no aprofitar-se'n). Quan l'any que ve no hi siguin, ja en parlarem. I ja que parlem d'imatge, desgraciadament el puto "callejeros" ha causat sensació i ara, totes les teles s'esforcen per vendre com a reportatges realistes una simple col·lecció manipulada de gent passant-se de rosca. Ja van fer emprenyar les Illes Canàries amb un reportatge sobre el carnaval de Tenerife on hi apareixia de tot (i em refereixo a tot el que pogués ser sòrdid) excepte el puto carnaval.

Cuarta: La gent del poble que es queixa de les molèsties que causen aquests visitants. HIPOCRITES. Segur que són molts menys que els que causen els seus fills de botellón. Començant pel fet que els guiris comencen a beure més d'hora i per tant acaven abans, i aquí tenim el puto costum de quedar a quarts d'una de la matinada. Avui mateix un cambrer de Salou reconeixia que ha dispensat més alcohol durant els quatre dies de setmana Santa que en la primera setmana del festival. És a dir que aquí, de mamar també en sabem una estona llarga.

Per acabar vull que tots vostés facin un exercici de memòria més o menys curt segons l'edat que tinguin i recordin aquell/a guiri que es van beneficiar de vacances. Jo no la oblidaré mai.

Quan vam acabar va dir-me que havia vist la llum,
 en canvi jo l'hora de tornar a casa

Deixin que els joves d'avui en dia visquin també aquesta experiència tan increïble... aixó... que els donin pel cul. PROU SALOUFEST. MUAHAHAHAHA!





Tant preocupats que estan per la imatge i els hauria de recordar que pitjor és pensar en Salou i recordar aquesta tiparraca.

-Salou es mio, vale? Viva foro coches!!

Aixó SI que dóna mala imatge


dijous, 1 d’abril del 2010

Catalunya misteriosa (1)


Fent honor al meu esperit inconformista i "pacontraries", avui era el meu darrer dia de descans setmanal. D'ara en endavant em queden quatre dies de pencar quan la resta s'estarà tocant ous i figa. Així que he decidit aprofitar el dia i anar amb dona, gossa i sogres cap a Camprodon. Allà, en la pirenaica vall ens hem trobat amb un exemplar únic, que no és la excepció que confirma la regla, si no la que fa trontollar tota una escala de valors.

- Bona i màyica nit... o dia... o yoquesé...

Com que el Professor d'Arbó no hi era, ja els hi ho explico jo, que a més de ser-ne el testimoni sé fer servir correctament els pronoms febles: Comencem la nostra visita a Camprodon pel seu Pont Nou, que de fet és un dels pocs atractius arquitectònics que té. Mentre el creuem i ens deixem fer les fotografies de rigor, pensem en deixar el gos sense lligar quan arribem a l'altra banda, on hi ha un petit passeig amb jardins a la mateixa vora del Ter. Abans d'arribar-hi veiem una senyal que ens ho impedeix. Fem unes passes més i ens trobem un gos (un dàlmata magnífic) ben lligadet en una barana, mentre els seus propietaris gaudeixen enjogassadament amb els seus fills a la riba del riu. Dos individus perroflàutics de manual, ràstes incloses, encara que de la classe pijoprogre per la seva roba que sembla ser de marca.

Ens hem anat a voltar per la muntanya on la gossa ha campat totalment lliure, i en tornar al nucli urbà ens hem trobat una estampa ben diferent: una família composada per varis membres de diverses edats i d'aparença convencional m'ha constatat la importància del fenòmen presenciat un parell d'hores abans. Al mateix pont, a la mateixa ribera del Ter on vàries senyals indiquen la prohibició de portar-hi gos, aquesta família en portava un i sense lligar.


Què ens està passant? Doncs que Catalunya, cada cop més, és un poble quillo.


Pd - Si, he comprat Galetes Birba. El contrari seria com anar a Àmsterdam i no fumar-se una puta.


PD2: prego que em suggereixin algun substítol per classificar aquest fenomen de la Catalunya, màyica, misteriossa... i quilla.