Sóc un habitual lector de les "cartes al director" de la premsa on he pogut notar, cosa que tractaré en un futur post, les mancances en dialèctica d'aquest país. Una cosa que es potencia a l'infinit si parlem dels comentaris dels mitjans on-line, però aixó ja és un altre tema.
Aquest espai habitualment de queixa, pot esdevenir en un gran cau de desinformació ja sigui de manera interessada o no. Amb freqüència es poden llegir determinades polèmiques en que cadascú en diu la seva, i en que fins i tot les persones, empreses o institucions donen la seva versió. Però en aixó ens quedem, en versions d'uns mateixos fets.
I aquí ve el meu regal als mitjans de comunicació. Una idea que no penso cobrar-la, encara que convido a aquells interessats en retribucions en espècies (entrar en consells d'administració, premis d'innovació comunicadora, etc.). No pot ser que en un mitjà de comunicació hi hagi unes pàgines en les que potencialment es cau en tot el contrari als essencials interessos periodístics. I no em sortiu ara amb que la premsa tendeix a ser benefactor de diversos poders fàctics, que ja no estic en edat d'alletament (però de teta sempre me'n ve de gust).
Per què no són una mica més actius? Per què deixar-ho tot plegat en un petit filtre per triar el gra de la palla, i aomodar-les a les limitacions d'espai de la pàgina escrita? Si hi ha un tema polèmic, intervinguin i treguin l'entrellat. Per posar un exemple: Si la senyora Pepeta diu que a l'Escola X (una escola qualsevol, no una escola del porno) es vulnera el repartiment de places, l'Escola diu que no és cert, però la picabaralla continua... per què no prenen part en el conflicte i procuren treure'n la veritat? Facin-ho, aconseguiran capgirar una fòrmula efectiva però totalment fòssil. Volen premis? Volen prestigi? Volen calers? Facin-me cas.
"No ens fem responsables de l'opinió dels nostres lectors, però sí de que tinguin opinió. Gent d'opinió, gent de Vanguardia" Promoció de La Vanguardia
ResponEliminaQuè pretèn vostè? Demostrar que un lector/subscriptor va errat i difon infundis? Què vol vostè, que el mitjà en qüestió pergui lectors/subscriptors??
Deixi vostè els debats seriosos, amb proves i dades contrastades, per a les revistes científiques.
No hi ha gaire diferència entre SÁLVAME i La Vanguardia
Interessant.
ResponEliminaCada dia llegeixo a la cafeteria un diari comarcal en què van decidir, més o menys, fer quelcom paregut. Si un lector denuncia alguna irregularitat: un forat a un carrer, una acera mal acabada, una senyal de trànsit de menys o de més... fan una foto i ho publiquen. Ho deixen uns dies i després li fan un seguiment per veure si els responsables municipals ho esmenen o no.
No és ben bé el que vostè diu, però n'és un començament.
Els periodistes, com tothom, també tendeixen a la frivolitat, però a més a més augmentada per les ganes de ser ells mateixos notícia.
ResponEliminaPer això, prefereixen parlar d'Obama, anar a tragar pols a l'Irak, o retransmetre la superfinal de la Champions, events retransmesos tots per milions de mitjans més, que no pas parlar de les queixes locals (sigui l'escandalós tema de les places escolars, sigui els cotxes sobre la vorera, sigui la bordelineanitat de les forces vives del lloc)que no cobreix cap mitjà.
Así ha sucedido, y así se lo hemos manipulado.
Ja ho saben...
Salut.
Massa feina per a ells! Potser quan totohm deixi de comprar el diari i es doni de baixa de la subscripció s'adonaran que ho estan fent ben malament.
ResponEliminaNo els hi arriba el cervell, mossènyer, que ja prou els penetra la cervellera. Ells només intervindrien per censurar i, de fet, ja ho fan, per molt que es queixin que els censuren els de més a dalt.
ResponEliminaPeriodisme. Quina xacra.
- Josep: el que passa és que fins i tot no me'n refio de les dades contrastades de les revistes científiques
ResponElimina- Remitjó: Aplaudeixo la iniciativa. Sol passar (però no és norma) que els mitjans locals siguin més propers als problemes de la gent. Però també ho és que sovint caiguin en l'ombliguisme.
- Senyor Gerent: encara recordo i m'esglaio quan l'Obama va guanyar i absolutament toooots els "pals de paller del periodisme català" (recordin que aquests són plens de merda) van anar a fer el paripé als Estats Units, per a rés més que per poder presumir algun dia de "jo vaig ser allà quan..."
- Albert: la premsa acabarà perdent la partida si no es reciclen. Són molts els perills que tenen al damunt i el més gran d'ells no és Google (a qui li demanen pasta, i amb raó) sino l'edat dels subscriptors.
- Senyor Merdevalista: amén a tot, excepte en la valoració final amb la que no combrego con a norma general.
Que reconeguin que la secció de marres és pur farciment, o que és el "dret a pataleta" dels incauts. Si de debó creuen que és una secció de servei, que s'ho facin mirar. Proposo un tacte rectal amb la tuneladora Barcino com a mètode exploratori.
M'agrada la seva proposta. Podria valer també per fer porno, una mena d'Xtreme Journalists.
ResponEliminaPer cert, ja ha sentit vostè en Carod-Rovira aquest matí? El què ens faltava.