Ras i curt (II) ma mare odia la Beth Rodergas

Avui he dinat a casa ma mare. - I què? - preguntaran vostés amb tota raó...
Doncs que ma mare m'ha sobtat amb una dosi d'odi en essència.  L'odi d'una mare és com l'amor, és únic, pur i incondicional.

- nen, has vist mai el programa de la Trinca?

La veritat és que no. No hi tinc rés en contra, ans el contrari, em sembla molt bé recuperar una icona com aquesta, però sempre he tingut coses millors a fer o veure.

- És molt divertit, però a la Beth aquesta li trencaria la cara...

Davant aixó no hi hauria rés més a dir, però he volgut comprovar el que ma mare em deia i sempre m'ha semblat. Amb els cinc primers minuts n'he tingut prou. Comença amb una actuació coral, correcta, però poc conjuntada. Entra l'estrella : Es veu que avui han  de triar un Miquel Àngel (el de la barba que no va tenir vista amb Gestmusic i va tocar el dos) i en la seva gairebé primera frase aquesta noieta s'equivoca de personatge. Un minut més tard acomiada els candidats amb un "Adiós-adiós-adiós" d'alló més odiós. Gràcies mama, però abans de trencar-li la cara, ara que ja no bruteja tant li perforaria amb un canó carnal de fabricació materna però de la meva entera possessió (sub-arrendat a la meva senyora).

Apa! Espero escriure aviat amb un text més elaborat. O no, que els camins de l'odi no sé per on em portaran.

Ah, si. Ahir va nevar.. tant me fot. Ahir no em tocava treballar i la meva dona va plegar abans. Collonut.