Passin i vegin: Crítica del poder al periodisme

En termes generals, quan un periodista entrevista un dirigent polític del partit en el poder del mitjà públic on és treballador  té mala peça al teler. En el minut zero ja té la opinió de l'espectador en contra, que prejutjarà que fa temps que va vendre's l'ètica. Després es trobarà que l'oposició dirà que ha esta massa complaent, que s'ha dedicat a fer una sessió d'escuma i massatge i que no ha tractat els temes de fons. Són molt pocs els casos en que aquestes circumstàncies no passen. I és aleshores quan cal aplaudir el periodista. (també podria donar-se el cas que no es vulgui reconeixer que ho ha fet bé, per diversos motius interessats).

Ara, hi ha un cas excepcional: Quan l'entrevistat i el seu entorn s'emprenyen. Bé, no tant excepcional, ja que moltes vegades són gent que desconeixen del tot l'art de l'oratòria que hauria de caracteritzar algú que s'erigeix en representant de la ciutadania. I que es troben intimidats per la persona, normalment més intel·ligent i preparada, que està fent les preguntes. Hi ha assessors, gabinets de premsa, responsables de comunicació, un estol de corbs en definitiva que ja s'ocuparan de tocar-li el crostó al pobre desgraciat que ha gosat contrariar o deixar en evidència que l'entrevistat sap poc més que posar una cama davant l'altra en caminar.

Quina cosa negativa pot transmetre aquesta imatge?

La sublimació d'aquesta rara avis és quan el poder, emprenyat i dolgut, ho expressa públicament. És el cas de la directora de TV3, Mònica Terribas. L'entrevista que dilluns va fer al President Montilla ha tingut violentes reaccions des del PSC. I ja abans de començar haurien de saber tots els seus assessors que es trobarien davant un gegantí "Epic Fail". Terribes no tenia cap ganes ni necessitat d'entrevistar-lo, ell si. Entre el temporal i les enquestes (les que ells deuen tenir i també les de La Vanguardia, que segur que coincideixen) Montilla va concertar-se una entrevista a Tv3. El President no té el do de la paraula, i no em refereixo al domini de la llengua, que sincerament tampoc és tan dolent, sino que s'adoleix d'un baix ritme i d'una poca convicció que de vegades et preguntes si s'està creient mitja paraula del que diu.

Les reaccions

Joan Ferran fa anys que com a portaveu adjunt del PSC al Parlament fa oposicions a ser el successor de'n Zaragoza per atiar l'oposició. El seu èxit més important en aquest sentit va ser crear la teoria de la "Crosta Nacionalista" dels mitjans públic catalans... ay, perdó... de TV3 i Catalunya Ràdio, encara que ben mirat a la Com no han tingut mai aquest problema, el del nacionalisme, no el de la manca de pluralitat. Ferran afirma que na Terribas va sotmetre al President a un "interrogatori". La réplica que puc escriure no arriba a la sóla de la sabata del que ha escrit en Iu Forn a la Contraportada de l'Avui.

Però hi ha un altre personatge, que en Forn també esmenta i que paga la pena comentar. Miguel Ángel Martín López, una d'aquelles persones a qui la sort d'afiliar-se a un determinat partit l'han convertit en un home multi-càrrec : conseller de l'ajuntament de Barcelona, vice-president del Districte de Sant Martí i i president de l'Institut Metropolità del Taxi (segurament el responsable de que en la nevada de fa uns dies fos impossible trobar un taxi fent el servei públic que se suposa que són)´. Aquest home segurament molt preparat per a fer tantes i tan ben remunerades tasques va posar en el seu Feisbuc frases com "No es pot ser tan mala persona, tan tendenciosa, tant cínica, tant despectiva cap el seu president...", però la perla de totes les seves desqualificacions va ser quan va afirmar que la directora de Tv3 "va mal follada". Encara que va tenir la delicadesa d'escriure abans "Vaig a ser groller però..." Una mica com el títol d'aquest bloc. QUan algú comença una frase afirmant que va des del respecte... prepara't que la dirà ben grossa. Un cop s'ha sabut ha reaccionat amb una sèrie d'excuses d'alló més melíflues i buides de tota convicció i en cap cas amb ànim de contradir-se. Una de les seves excuses favorites ha constat en dir que el que va dir en el feisbuc forma part de la seva intimitat i que la seva divulgació l'ha sobtat... una intimitat formada per milions de persones que podien mirar el que fins ahir era un perfil públic? Però què es pot esperar d'algú que acte seguit de menysprear la feina de la periodista (per no dir la seva vida familiar que em consta que té unes dificultats que encara haurien de fer avergonyir més la persona que ha gosat esmentar-la) afirma que "tots els seues esforços li han sortit malament, perque hem vist un IMMENS president Montilla..."

- no hase falta disir nada más..

Una última cosa, que si des del PSC s'afirma que totes aquestes opinions són a títol personal, que no toquin la pera quan els altres xerren coses que no els agraden i demanen dimissions...