dimarts, 11 de gener del 2011

Sóc una mica lent

Aquesta no es una entrada sobre la velocitat variable.

Aquesta és una d'aquelles entrades en les que parlaré de mi, i no ho faré en termes gens elogiosos.  Només per aixó ja val la pena la seva lectura.

Alerta! Pantuflades als comentaris permeses i garantides!

Sabeu un d'aquells moments en que de sobte hi ha un parell de connexions neuronals que encaixen i tot d'un plegat us en adoneu d'alguna cosa que fins en aquell moment us havia passat desapercebuda? Normalment, si estàs molt capficat en el tema en qüestió, aquest desenllaç fulgurant és força immediat. Només cal deixar de pensar-hi i tot lliga per art de màgia. 
 
Aquest no és el cas de la revelació que ahir va arribar a la saturada "safata d'entrada" del meu cervell.

Tornava de la feina cap a casa. M'agrada en la mesura del possible fer el màxim del trajecte a peu. També hi té molt a veure no tenir encara cap permís de conducció. Però aprofito les llargues passejades per anar pensant en les meves coses.  I em va arribar de cop i volta.

 Tenim efectes especials i tot!

Vaig tenir una revelació arribada directament des de l'abril de 1993. Era el meu aniversari i tot just feia 14 anys. Per seguir ubicant cronològicament la història, en pocs mesos acabaria l'EGB. Vaig fer una petita festa d'aniversari i a més de la meva colla hi vaig convidar també un parell de noies que em queien molt bé, principalment na M, de qui n'estava completament penjat. 

Na M es fonia per en R, un dels gallets de classe, però ell no queia en els seus encants (i n'eren molts, creguin-me). A mi em tocava aguantar els seus dubtes i indecisions. I per molt que vaig intentar fer-li veure com n'estava per ella els meus intents fracassaren un rera l'altre.

Però tornem de nou al meu aniversari. Arriba el torn dels regals.  Francament no recordo que cony em van regalar la gent de la meva colla. Però si que recordo que na M i la seva amiga G, que havia d'aguantar els meus frustrats intents de lligar amb la seva amiga van fer-me un regal conjunt. [...]

Per aquests afers misteriosos de la memòria acabo de recordar que en una clara mostra de l'estreta frontera entre la nostàlgia i la síndrome de Diògenes que m'impedeix desenpallegar-me d'alguns objectes, conservo el regal  d'aquestes dues. L'he trobat dins una caixa de llauna i he anat a fotografiar-lo. 

[...] A banda de l'inevitable targeteta de felicitació on m'agraïen que les haguès convidat (els recordo que no eren part de la meva colla), van començar a fer-me passar una gimcana de cinc proves i a cadascuna d'elles  hi havia un regal associat. Hi havia alguns adhesius independentistes, una figureta de'n Jordi Culé i alguna altra tonteria més. Per aconseguir aquests obsequis ronyosos vaig haver d'aconseguir paper i boli, que deu desconeguts em signessin el paper, cantar el clavelitos enmig del carrer i... després de regalar-me aquesta bosseta de tela...


Em van desafiar a aconseguir un preservatiu per a omplir-la.

...
...
...

Doncs ahir de matinada, caminava per Barcelona tornant de la feina. Vaig creuar el passeig de Gràcia i...

Cagunlaputa! En anglés: Facepalm

Senyores i senyors, divuit anys més tard me'n he adonat que, quan tenia catorze anys i anava més calent que una mona (com si ara no hi anés), si la noia que em feia parar boig va regalar-me una bossa pels condons i em va reptar a aconseguir-ne un, es que volia fer-s'ho amb mi.

I ara ja em poden insultar.

11 comentaris:

  1. Per mi és molt difícil retreure-li res. A la vida he perdut moltes oportunitats d'aquest tipus. Tenia a les mans el premi gros i finalment em quedava amb el de consolació (en forma de palla, clar)

    ResponElimina
  2. Unes preguntes: va aconseguir el preservatiu? Com s'ho va fer (per aconseguir-lo)? Com s'ho va fer (si és que el va arribar a utilitzar)?

    Jo també em trobo de tant en tant coses per l'estil dins de caixes, però no ho acostumo a llençar. Té més encant que es vagin podrint dins d'un calaix per obrir-lo anys després i que surtin disparades cap a la cara les espores dels fongs que s'hi han format.

    ResponElimina
  3. No t'has plantejat que potser et volien prendre el pèl ? no sé potser tens raó, però a tots ens han passat coses així i això entra al terreny de l'especulació.

    ResponElimina
  4. Agraeixo no haver format MAI part de cap "colla". La de regals-merda i temps que m'he estalviat!

    ResponElimina
  5. Assegui's que ara li explico la meva... temps era temps, quant tot just tenia 4 pels a les aixelles i la veu em començava a canviar, una certa tarda parlant de fumar o no fumar amb una nana que em tenia el cor robat se m'acosta i em diu amb cara de tigresa i un pitillo als llavis rojos i carnosos "Jo només demano foc a qui m'agrada". La conversa va seguir i tal i tal. I l'endemà, el primer que fa en veure'm és una aproximació directe, sense paràbola innecesària, i em diu... "Tens foc?". Un servidor es va quedar tant cagat que el molt capullo, va, li dona foc, i se'n va a parlar amb els seus col.legues. Que cabron. Mil vegades i he pensat i mil vegades m'he cagat en mí mateix.

    Tant la seva experiència com la que li acabo de relatar em fan arribar a la següent conclusió: quant una dona et demana l'hora, el que vol és que te la follis.
    I avui pau, i demà glòria.

    (...i dispensi el rotllet, però vostè m'ha fet evocar vells malsons)

    ResponElimina
  6. Veig que als 14 ja era independentista. Senyal que de ben jovenet ja tenia seny.
    Els homes a vegades som d'efectes retardats i ens costa captar les indirectes. No es podria redimir l'error 18 anys després?

    ResponElimina
  7. Remitjó, jo també he patit moltes altres vegades la pèrdua de claus segurs (o de rotllets quan era més jove) no tant per ser incapaç d'interpretar les enyals, sino per una timidesa que em va perseguir durant molt de temps, sobretot amb les desconegudes. Per exemple, una rosseta molt mona amiga d'una companya de classe va venir un dia a la sortida de l'institut només per veure'm. Gairebé no vaig creuar ni mitja frase amb ella i no va tornar a apareixer per allà.

    Llesca, no recordo si ho vaig fer o no. El més probablement es que jo ja en portés un dins de la cartera. En aquella edat ja era molt llegit en aquests temes (no només pel porno), certa fama en aquest sentit em precedia però en canvi no havia tingut l'ocasió d'experimentar. Aixó dels objectes és ben cert, però a poc a poc me'n he anat desempallegant. Aquests s'han salvat perquè es trobaven dins unca caixa de llauna que guardava altres tresors. Miri, una de les darreres víctimes de les operacions de neteja ha estat una xorbagenda (tinc la foto, però no la puc penjar als comentaris)

    Manel, per començar és vosté nou? Si és així, benvingut. Ben bé podria tenir raó. Ahir, al recuperar els objectes vaig veure que la noteta que acompanyava el regal era un "era broma!!", però amb la perspectiva dels anys crec que té més a veure amb una maniobra de desviar l'atenció de la resta de presents que no pas una retirada. Sabent el que jo sentia per ella hauria estat una crueltat innecessària.

    Dr Muerte, no sé que dir-li. Si jo no hagués estat tan burro i la historia que els expliqués fos que en un aniversari la noia que m'agradava em va regalar un condó i vam fotre un clau als lavabos, no ho consideraria una pèrdua de temps, no creu?

    Senyor Gerent, n'hi hauria més que li podria explicar. Quan ens fem grans pensem que les ties són indesxifrables i "tant de bó que fossin més directes". Collons, si de vegades només els falta un megàfon per anunciar que volen carda...

    Albert B. i R. , hi ha coses que des de ben jove que tinc clares, però aixño del seny...no estic segur de tenir-ne ni ara, als 31. I no, ara no ho faria per dos factors molt importants: L'un, que la titular com a usufructuària de la meva cigala és la meva dona i l'altre, que havent-la vist ara farà un parell d'anys no la tocaria ni amb un "punter làser"... No tant, però volia poder fer servir la frase. Deixem-ho en que ha desmilorat molt.

    ResponElimina
  8. No sabia que existien bosses per a condons. De totes maneres crec que el seu subconcient l'enganya. Però si vostè és feliç pensant que la noia volia tema, endavant. Però la noia ha tingut 18 anys per retrobar-lo i, lamentablement, "nai de nai"...

    Ep, però que d'il.lusions també es viu!

    ResponElimina
  9. Jo crec que és molt millor pensar que realment en tenia ganes, que no pas pensar que va ser molt cruel amb mi en el meu aniversari. Suposo que ja sé què és el que vosté hauria fet, no?

    I que no ens hem retrobat s'ho ha tret vosté de la màniga.

    ResponElimina
  10. projectar al passat és un esport de dèbils. no es preocupi: una noia de 14 no vol follar, vol dominar. es vol aprofitar de tu. una noia de 14 no t'hauria fet més home. no passa res. deixa-ho córrer. la ingenuitat és un mecanisme molt bo de l'evolució que als homes ens estalvia molts marrons.el felicito per haver estat ingenu!

    ResponElimina
  11. Vostè va quedar com un home que estava sobrat, cosa que el feia més atractiu.

    Ella va quedar com una desesperada que no triomfava, cosa que la feia encara més fàcil.

    Sí, ja sé que aquests raonaments són propis d'algú que passa dels 30, no pas d'un que no arriba als 15, però... oi que us fa sentir millor?

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.