dijous, 27 de gener de 2011

Ens petem les caixes?

Ja tocava tornar a escriure alguna cosa. Avui reprenc el meu costat tertulianesc. Crec que mica en mica , al final podré anar a dir bestieses al costat dels sospitosos habituals de les tertúlies del país. Tinc bona veu, i en pantalla no faig vomitar. Tinguin també aixó en compte, senyors dels mitjans...

Sen's volen petar les caixes. Les directrius europees que imposa al govern espanyol pretenen reconvertir aquestes entitats en bancs, peti qui peti. Les caixes estan fotudes, cert, però és des de fora que els ordenen els índex als que han d'arribar per poder aconseguir l'aprovat europeu. Vaja, que Europa marca els límits de l'estar sà, fotut o irrecuperable. I Espanya, per reblar el clau afegeix que aquelles entitats que necessitin ajuda, entre d'altres coses, necessiten fer-se bancs. Enteneu la jugada?

Diferències entre bancs i caixes

La primera d'elles és que els bancs són bàsicament entitats privades i les caixes tenen cert control públic a través dels seus consells d'administració on hi ha representants escollits de diversos estaments públics, de vegades en funció dels territoris en que han estat fundades.

Primer destrueixen un model econòmic no centralitzat. I després, forçant les caixes a ser bancs, un govern pretesament d'esquerres, inexplicablement vol incentivar la creació d'entitats privades que han de rendir comptes davant d'uns accionistes.

Aquests últims que he esmentat són molt importants, ja que ara rau la diferència més gran entre bancs i caixes. Els beneficis anuals d'un banc, repercuteix en el seu accionariat. Però els beneficis de les caixes, concretament el 50 % va destinat al que s'anomena obra social.

Les caixes amb el que inverteixen en conservació de museus, biblioteques, ajuts al foment de la cultura, l'esport, a sectors desfavorits de la població, són un gran bàlsam per les arques de l'estat. O és que ells se'n faran càrrec de tot plegat?

No és força estrany que vulguin petar-s'ho? No és sospitós que unes entitats que tenen control polític (no estatal) les facin desapareixer? O que a Catalunya hi tinguem un nombre elevat d'aquest tipus d'entitats financeres? Ens volen escanyar.

Clar que... a qui l'importen els bancs i les caixes?

Jo no tinc cap simpatia per la caixa que em té collat per a que li pagui el pis i que té als meus pares pràcticament en la ruïna. Però tinc molt clar que si aquesta fos una entitat privada que ha de presentar uns beneficis als seus accionistes seria molt més implacable.

I ja posats, per què no es reformulen les injusticies del sistema fiancer hipotecari espanyol? Per què el govern no ha parat de donar calers sense que no hagi exigit rés a canvi en benefici dels ciutadans? Per què si perdo el pis perquè no el puc pagar, a més em queda un deute amb l'entitat fiancera? Aixó no es pot canviar?

Avui ha sortit una sentència que ordena al BBVA a no reclamar aquest deute pendent a un navarrés que es va quedar sense el pis per no poder-lo pagar. El Suprem haurà de parlar, i després el Constitucional. O el que és el mateix, que acabarà pagant.

7 comentaris:

  1. LES CAIXES SON UN GRAN PASTIS,SOBRETOT PER ELS BANCS QUE SUBVENCIONES AL PARTITS,I LES VOLEN,PERO CAL RECONEIXER QUE AQUI TAMBE HEM FET TOT I MES PER AJUDAR AQUEST FINAL TANTA POLITIZACIO NO ES BONA,JA VA SENT HORA D'ASSENYALAR ELS "LLESTOS" QUE RECOMENAVANT CREDITS PER ELS AMICS DEL "PARTIDO".VAN SER CREADAS PER FER OBRA SOCIAL,NO PER PAGAR CAMPANYES ELECTORALS.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  2. Ara he llegit que La Caixa anuncia la seua transformacií en banc!

    ResponElimina
  3. Jugant amb Barcelona, no pensi que sóc ingenu. Pero l'anarquisme que representen missatges com el seu, em deixen més aviat fred. Que les caixes han estat al servei dels partits? Ja ho sé, però encara els queda prou per rapartir beneficis entre les diferents obres socials que la llei els obliga. Si passen a ser bancs, potser la cosa anirà a millor?
    Ara no sigui ingenu vosté, o és que pensa que no hi haurà control polític en la seva reconversió en bancs? El que passa és que no sabrem qui hi ha al darrera i per descomptat no passaran comptes davant dels ciutadans , sino dels seus accionistes. I aquests només volen entendre de previsions de beneficis inflats que s'han de complir escanyant als seus clients.

    ResponElimina
  4. Afegir només que amb aquesta reconversió, el control passa de ser català a ser espanyol.

    ResponElimina
  5. Pere Llufa, creia que ja ho havia deixat clar amb lo de "destrueixen un model econòmic no centralitzat" i "No és sospitós que unes entitats que tenen control polític (no estatal) les facin desapareixer".

    Al final el globus sonda de fa deu dies sobre l'autonomisme ha quedat maquillat amb les caixes, que no és rés més que arrencar la "regionalitat" de totes elles.

    ResponElimina
  6. La gestió de les caixes per part dels polítics ha estat molt dolenta (l'exemple més clar és el de Caixa Catalunya). Amb aquesta excusa, el govern espanyol imposa unes condicions encara més dures que les que imposa Europa per a laminar una nova competència a Catalunya. Ara pot venir qualsevol inversor d'on sigui i prendre el control del que fins ara han estat les nostres caixes. I, tot i que assegurin que l'obra social no es veurà "sensiblement" afectada, en pocs temps veurem com la redueixen de forma important.
    L'Alfons López Tena, el 2009, ja va dir que el govern espanyol ho intentaria. No es va equivocar.

    ResponElimina
  7. La verdadera historia de la EPOC que cambió la vida.
    Mi padre fue fumador durante cuarenta años. Comenzó cuando era un adolescente en la escuela secundaria a principios de la década de 1950 y continuó fumando alrededor de un paquete al día hasta que lo dejó en 1995. Durante años pensó "¿Sabes? Fumé durante cuarenta años y me salí con la mía". !" No. No, no lo hizo. En 2014, diecinueve años después de dejar de fumar, comenzó a notar que tenía problemas con las sibilancias y sentía que le faltaba mucho el aire. Fue diagnosticado con EPOC en etapa temprana. Durante el primer año, pudo arreglárselas simplemente usando inhaladores de rescate de vez en cuando, pero a finales de 2015 necesitaba oxígeno suplementario. Al principio, podía arreglárselas con la configuración más baja del tanque de 1 litro por minuto, pero a medida que pasaba el tiempo, necesitaba un concentrador de oxígeno en casa y necesitaba más y más oxígeno. El año pasado (2020) alcanzó la configuración más alta del concentrador de oxígeno de 5 litros por minuto, incluso mientras estaba sentado. En ese momento me había mudado con él para cuidarlo. A veces él estaba jadeando por aire y me preguntaba "Hijo, ¿la máquina está encendida? Simplemente no puedo obtener suficiente aire" su condición empeoró, nuestros corazones se derritieron cada momento mientras lo veíamos jadear, estábamos seguros él moriría en cualquier momento, cuando comencé a leer los comentarios de YouTube, me topé con un comentario que decía que hay un médico herbolario tradicional llamado Dr. Itua Herbal Center hombre que cura esta dolencia y otras enfermedades humanas, lo contacté rápidamente y ordené el hierbas con el dinero de mi padre porque ya no las necesitaría porque se moriría en cualquier momento, yo recibí las hierbas en dos días y desde ese momento las usó, empezó a sentirse cada vez mejor, a las pocas semanas estaba completamente curado, gracias por leer esta historia sobre la experiencia de mi padre con la EPOC. Si conoce a alguien que fuma y lo ama, anímelo a dejar de hacerlo. Amamos a Daddy.all gracias al Dr. Itua.
    si tiene esta dolencia u otras dolencias como... Alzheimer, cáncer, Parkinson, VIH, herpes, VPH, enfermedad renal, diabetes, hepatitis, envíe un correo electrónico al Dr. Itua Herbal Center en
    drituaherbalcenter@gmail.com también conversó con él en el número de whatsapp: +2348149277967.
    WWW.drituaherbalcenter.com y él te enviará hierbas para curarte por completo.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.