dissabte, 31 de juliol del 2010

Em comença a fastiguejar tot...

Aviso, si els espanta el començament del post, una mica derrotista i poc interessant, els prometo un gir de guió que tanca el cercle de manera més interessant. Si no els conveç, pensin que hi ha coses pitjors en la vida com llepar-li la calva a Xavi Coral, o estirar bosses de iaies.

No estic patint nàusees d'embarassada (un problema genètic m'ho impedeix: per un parell de cromosomes  XY de no-rés), però darrerament tot em fa venir basques.

La política m'està portant molt més enllà de la desafecció. Ja fa un mes de la manifestació i la trempera no em dura tant de temps, encara que no hagi arribat a culminar cap vegada. Diuen que ja hi ha data per les eleccions. ja cal que s'ho currin si algú preten que li doni el vot.

El Barça comença a portar-me-la molt fluixa. Estic tip de Cesc Fàbregues i el seu estira-i-arronsa amb el Wenger. Sobretot estic ben fart de sentir-ne parlar sense gaires novetats pel mig. I ja no parlem de la nova directiva. Sandro Rossell i la seva colla em recorden el primer tripartit i el seu modus operandi. Condemnar tot el que s'ha fet en el passat els va molt bé per amagar la seva impossibilitat de tirar endevant molts assumptes, començant per les seves pròpies promeses electorals. "És que és herència del Pujolisme Laportisme..." diuen, quan en realitat volen dir "És que no tinc ni puta idea de com fer rés, sóc inútil". Però què volen que els digui. Ara per ara, tampoc no em crec gaire els d'abans, que van fer servir el club del meu cor com el seu cortijo. 

No quedaria gaire bé queixar-se de la feina. Estic agraït de tenir-ne tot i que començo a trobar-me una mica estancat. És el que té estar-se dedicant a la branca que menys m'apassiona de la meva professió... ja em mentalitzaré, però ara, amb la poca activitat inherent a la temporada d'estiu, se'm fa més difícil de pair.

Deu ser que ja he fet les vacances, o que tot plegat és una gran merda. Sort en tinc de la dona (No, no mira el bloc, o aixó crec jo...).

Per a fer útil aquest post de caire palla-mental, si volen poden entrar a aquesta web: AscoDeVida. Dosis de fàstic i odi a parts iguals. 

---

Treiem-li ferro al post d'avui i anem a la reflexió cítrica que tanca el cercle....

Si en  català un sinònim de nàusea és basca, per alguna cosa serà. No només per l'escassa empatia que tenen vers els catalans, als qui políticament menystenen, quan no boicotegen. La societat basca també ens menysprea: els espanyols que viuen al País Basc ens tenen la mateixa tírria, sino més que a la resta d'Espanya (Extremadura inclosa) i els Euskalherritarres es creuen superiors pel sòl fet que no som uns putos cafres, es veu que el  nostre titafredisme endèmic els dóna l'autoritat de petar-nos l'ullera sempre que ens posem a l'objectiu.

Però com deia nàusea i basca són conceptes que lliguen molt i molt bé. No és menys cert que l'estereotip físic i estètic de la dona basca és aquest.



Aquest tipus de dones basques no em provoquen.
Les dones d'aquest tipus em provoquen basques.

Reflexions del món, pensaments íntims, enllaços a webs i  jocs de paraules. Finalment aquest post (el número 51) ha estat un gran post. 

I ara comentin.

12 comentaris:

  1. Benvingut al club dels desencisats i socialment autoexclosos! Ja veurà que bé s'està fora del cercle!

    ResponElimina
  2. Els bascos són com els nans (els nans rotllo senyor dels anells vull dir): tenen individus de sexe femení, però no es diferencien dels de sexe masculí perquè ambdós tenen barba.
    En el cas dels bascos és perquè tots són igual de lletjos.

    I tranquil, que al club aquest que diu el doctor s'hi està bé. No hi toca el sol i hi fa fresqueta.

    ResponElimina
  3. Aprofiti aquesta etapa de d'estancament laboral per formatejar els PC's de la feina i instalar-hi el linux, sembri el mal, actui collons.

    ResponElimina
  4. Doncs miri que jo conec algunes basques que no estan bones, sinó rematadament bones. Deu ser que aquell país seu no té terme mig i que, en conseqüència, pareix una majoria de camioneres i una minoria d'Helenes de Troia: totes iguals d'inaccessibles, totes elles obstinades i amb una infinita capacitat destructiva.

    ResponElimina
  5. Cert amb l'article en general menys en un parell de punts: el primer, el de la desafecció política. Esperem que els moviments de les darreres setmanes quallin en alguna cosa interessant. Pel que fa el Barça, ´més desafecte és difícil d'estar.
    I sobre el punt dels bascos, això era més abans. Arrel de les Consultes sobre la Independència i la gran manifestació, del 10 de julio, que això ha canviat. Noto la gent que ja passa del que succeeix allà i són ells qui més miren cap a nosaltres. Senyal que ho estem fent bé.

    ResponElimina
  6. Més que cert, la primera paraula hauria d'haver estat D'acord, ara que ho miro.

    ResponElimina
  7. Aprofitaré que treu vostè el tema de la dona basca per a penjar-me una medalla al mèrit i al valor: JO HE LLIGAT A EUSKAL HERRIA.

    ResponElimina
  8. A mi les basques també em provoquen ídem, però com diu el Senyor Merdevalista, hi ha un 2% que s'emporten tota la glòria.

    ResponElimina
  9. No hi havia pensat mai, però és veritat, les dones basques que surten per la tele semblen totes lesbianes. Dic les de la tele perquè no les conec in situ; cabells curt, zero maquillatge, vestimenta masculina...

    ResponElimina
  10. Senyoreta Noa Literal, val la pena que sàpiga que la manca de maquillatge no és distintiva de les lesbianes. En conec més d'una que duu més ombra d'ulls que una fulana d'Hamburg. En canvi, em faig amb moltes dones heteros que pràcticament un diria que no es maquillen i ni falta que els fa, doncs prou formoses són al natural. Al tanto, he dit "em faig", no "m'ho faig".

    ResponElimina
  11. Ja ha passat una setmana des que vaig fer el post. Tocaria anar responent, i ja no dic, pensar en escriure rés de nou...

    Als que heu respost a la primera part: Veig que no sóc un especimen únic. Però encara que fossim uns quants milers, poques ganes ens queden de fotre rés...

    Anem per les basques....

    N'hi ha que estan boníssimes. De fet, Euskadi és una gran exportadora de femelles presentadores, actrius i/o dones florero de les televisions d'Espanya (la minoria d'Elenes de Troia, que indica el Sr. Merdevalista o en Sergi).

    Però és tan insalvable la distància entre unes i altres, que dubto del seu genoma basc o de quin dels dos grups directament no pertany a l'especie humana (com apunta na Llesca).

    Però és que a més a més, les basques-basques, tampoc no hi foten gaire de la seva part amb les pintes que porten de camioner-catequista.

    I de pas, felicito al Sr. Josep per aquesta gran fita. Qualsevol dia el trucaran per fer-li un reportatge.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.