La nova ase dels cops: el catolicisme

Trobo que avui en dia, carregar-se sistemàticament l'esglèsia catòlica és el nou esport de moda.

Tranquils, que no miro pas Intereconomia, ni llegeixo o escolto els mitjans afins a la dreta més rància i reaccionàriament catòlica. Ni tan sols com a exercici massoquista, inexplicablement molt en boga per aquestes contrades. Qui no ha sentit comentar les burrades matineres del Losanto, les arengues antizapatero dels tertulians de "el gato al agua" o les diatribes madridistes dels Roncero i la colla de subnormals del "Punto Pelota"? A mi no em motiva agafar una bona emprenyada per sentir imbècils carregar-se Catalunya i la majoria de les coses en les que crec. Gens ni mica.

No tinc cap tipus de simpatia per la jerarquia católica i les meves conviccions religioses són molt més respectuoses que les de la majoria de gent que s'indignen a la mínima crítica al Papa o que llencen un atac furibund contra tothom que pensi diferent a les doctrines vaticanes (o de qui sigui que les manipuli en el seu benefici des dels seus despatxos). Tantmateix, el cristianisme és la única religió que té la figura del creient no practicant... que professo amb més o menys intensitat.

Però vaig al tema. Posaré un exemple ben esclaridor. Miraba el programa "El Intermedio" de la Sexta la setmana passada quan tant es comentaven els casos de pederastia en l'esglèsia i les reaccions variopintes, la majoria d'elles censurables dels seus representants. En un moment determinat del repàs a tots aquests fets i declaracions, la presentadora Beatriz Montañez comentava la inicitiava de l'esglèsia alemanya de posar una linia telefònica de denúncia i suport a les víctimes d'abusos a mans de capellans. El gag que van fer a continuació és molt bó... però van posar la cirereta amb el següent diàleg:

- Y la linea de la conferencia episcopal española tambien está colapsada?
- Bueno Wyoming en España no se sabe por qué pero aun no se han detectado tantos casos...

Oi que l'està mirant el paquet?

Increïble. No seré jo qui defensi els pederastes ni qui pensi que aqui no hi ha casos dins l'esglèsia, (i dins el professorat, o en tot sector on hi hagi tracte amb menors) però la insinuació que llença la frase és un atac despiatat. La periodista té quantificats els casos que hi ha, o algun tipus d'aproximació estadística? En aquest estudi que no té perquè ni ho sap ni l'importa saber-ho, ha vist quants casos es donen en altres professions? Avui mateix es parlava d'una escola d'arts marcials amb una xarxa força extensa d'abusos sexuals a menors, per posar un exemple.

I ja m'avanço a dir que evidentment el que l'esglèsia no pot fer és tractar de silenciar els casos i fer desapèreixer els abusadors, sino posar-los immediatament en mans de la justícia.

Ara mateix me'n vaig  a resar un "Ave Maria"
Ave Maria, cuando serás mia... no, em sembla que no era així.

PD: Ara mateix me l'estic mirant i estan fent acudits sobre l'esglèsia, un darrera l'altre. La majoria em fan gràcia, d'altres no, però no m'escandalitzen. Però em toca la pera que la politització dels mitjans de comunicació que també afecta l'esquerra sigui injusta i practiqui l'acarnissament.