dissabte, 24 d’octubre del 2009

BUDDYNOTÍCIES

Tres post i m'estic estancant. Sembla que no faci cap altra cosa que mirar televisió. I el poc que la miro ni tan sols sé per què si no faig més que emprenyar-me amb la caixa dels trons. Però avui li toca la meva dosi de menyspreu als... Informatius.

No penso malparlar de l'ofici de periodista, ofici que cada cop s'exerceix pitjor, d'altra banda. Però caldria aleshores parlar de grups mediàtico-polítics o de precarietat, o de l'herència de la reforma educativa.

"Y ahora las notícias econòmicas con Mike 'down' Jones..."

Avui en dia, la taula d'un informatiu és cada cop més la barra d'un bar. Primer van ser els espais esportius qui van agafar aquest to que ja és del tot incontrolable avui en dia. Una cosa és intentar lligar amb gràcia un tema amb un altre, cosa que Matias Prats ha portat fins a la ridícula exageració. I no és del que em queixo, que pot ser una qüestió estilística, més o menys afortunada, però és un segell personal. El que trobo intolerable són les converses de col·legues, brometa i xascarrillos entre notícia i notícia. De debò fa falta? Si miro les notícies vull notícies, vull rigor, i aixó resta credibilitat. Si m'ho pregunten, prefereixo el que es coneixia com a "busts parlants" que showmans de Noche de Fiesta.


Aquest bust no em fa cap nosa, no

Però pitjor és que tot aquest ambient hagi traspassat de la presentació a les redaccions i trobar-se locucions plenes de dobles sentits i entonacions burletes com fan a TeleCinco, que no saps si és que ja ha començat el programa del Risto Mejide i no te'n has adonat (per canviar de canal, és clar).

Nova categoria que m'aportarà bons post, els informatius. Temps al temps.

3 comentaris:

  1. No es flagel·li, que la televisió ja ho té, això. És una "dronja".

    L'ofici de periodista cada vegada és més complicat. Jo estic convençut que en aquell marasme hi ha periodistes que de veritat creuen que la seva feina ha de tenir una ètica, el problema és que encara no els trobo.
    I pel que fa als informatius, totalment d'acord. El rotllo que es porten amb els dels esports i els meteoròlegs és ja propi d'una conversa de cafè. A la feina es va a fer feina. Si no, a la cafeteria, collons. Al cap i a la fi, com diu vostè, se suposa que cal rigor. Són coses serioses.

    En Pellicer li pot molt donar material, com l'inefable Piqueras. Els de TV1 també. Però anem amb compte, que a l'Est de Europa fa temps que triomfa un informatiu on les presentadores es despiloten per pujar l'audiència, i a sobre m'he enterat que a Grècia ja els ha arribat, concretament a l'hora de presentar el Temps.

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Per cert, l'estic referint al meu blog. Espero que no l'importi. Com diu vostè, ens retroalimentem. Crec que l'aportació fins i tot el pot animar a fer una altra "rajada" en breu.

    Per casualitat no tindrà vostè estudis de grec?

    ResponElimina
  3. No m'importa gens ni mica, més aviat m'honora amb la seva cita. Encara no he pogut llegir el seu post. En quan plegui de treballar, molt tard avui, ho faré. De grec en sé el clàssic i quatre coses de turista agraït, tema que dóna també pel blog.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.