No emprenyis el meu gos

Aquest post és una rèplica al que publicava Lo Gené a L’increïble Blog d’un Estudiant Qualsevol. Us asseguro que no serà cap costum fer servir el blog per polemitzar amb altres blocaires, però a mesura que hi escrivia un comentari i que aquest cada cop s’anava fent més i més llarg he considerat que valia la pena fer-ho aquí. I que consti que no discrepo gaire del que diu.

De què va tot plegat? Feu un cop d’ull a l’enllaç que no costa tant i a més Lo Gené té un bloc de puta mare que paga la pena llegir.

Els gossos i els seus amos. Aquest és un binomi indisoluble pel que no es pot jutjar a un sense l’altre. Les voreres plenes de caques fan pudor i fan fàstic i un no hauria de caminar per un carrer com si fos un camp de mines.Però la culpa no és només de l'animal que buida allà on pot o li han ensenyat.

Ey, no em posaré ara a defensar els gossos a capa i espasa perquè no tindria raó. És el poder de la generalització, però m’agrada singularitzar-me ja que no vull quedar com un filldeputa brut i de mala casta.

Jo sóc dels que quan el meu gos caga, li recullo la merda fins i tot al pipican (que és obligatori i ningú no ho fa) i si les coses van mal dades (vaja, femtes tovetes) passo un kleenex. Fins i tot llenço la bosseta amb la brossa orgànica, que no sé si s’ha de fer així, però miri, matèria orgànica ho és, i de la bona, que em costa una pasta el pinso que li dono. Lo de pixar-se, no hi puc fer gaire cosa, ja que pixa on vol i quan vol. L’unic que procuro és que no s’aturi davant de botigues o portals i encara sort que s’estima més fer-ho sorra o la gespa dels parcs i en ser femella no pixa rodes ni façanes. Per cert, que no entenc com de temerari pot ser l'individu que deixa el casc de la moto lligat a la roda... perquè el més normal és que se t’ompli de merda literalment o que acabi xop de pluja o el que sigui.

ara ve molt de gust un Coulant de xocolata, no?

Amb tot plegat vull dir que el problema és que el gos estigui ben educat i sobretot l'humà que el posseeix. I com a dog-owner he de dir que la brutícia humana també em dona pel sac, ja que la puta gossa procura ficar-se a la boca tot kleenex o paper de plata que hi hagi per les voreres. I aquests els llencen els que van sobre dues potes tinguin gos o no en tinguin.

I de l’espècie humana hi ha dos tipus amb els que vaig amb mil ulls, els maleïts nens i els histèrics dels seus progenitors. La conducta de tots dos ha fet canviar les meves rutines. i el que reclamo és que siguin els nens els que vagin lligats!! Ja no duc mai el gos al parc quan hi ha nens i per descomptat només la deixo sense lligar quan és de nit i no hi ha ningú pels carrers que no estigui passejant el gos, i és que Sabadell a partir de les deu de la nit és un puto desert.

Amanim-ho amb anècdotes que es fa més comprensible i queda més entretingut:

Sóc en un parc on hi ha una zona delimitada per les criatures, amb tanca i tot i a l'altra banda ens hi trobem un grup de gent amb els seus gossos. Hi arribo i sent convidat per la resta de propietaris deixo la meva gossa lliure que es disposa a flirtejar amb els mascles de la colla. I de cop i volta apareix un nen que es troba amb els gossos a uns deu metres de distància i es fot a plorar. Arriba la mare un minut després i ens clava una bronca descomunal per no tenir-los lligats i que el parc és pels nens. no sé on ho ha llegit que el parc és pels nens, pero en tot moment nosaltres estàvm controlant els nostres animals i ella va trigar un minut a adonar-se on era el seu nen petit que estava plorant com un garrí i a més de cent metres d'on es trobava el parc infantil amb tanca i la puta de sa mare.

I és que els nens no hi ha qui els controli. Com el dia que estic aturat al semafor amb la gossa asseguda com l'he ensenyat a fer i de cop i volta surt una nena del no-rés que li fa l'abraçada digna d'un ós. La sort és que com que li encanten les persones i ja està acostumada als assalts de carícies no va reaccionar, però bé que es podria haver espantat i fotre-li una queixalada. I la gossa, repeteixo, lligada i asseguda als meus peus. Aquest cop la bronca va ser per la nena, faltaria més!

El gest va ser una mica més amorós...

Darrer cas de nen i gos. Fent un té en una terrassa. Se'ns hi planta al costat una nena d'uns 8 anys i ens pregunta si la pot acaronar i si mossega. Collons, per fi algú demana permís!! I tant que pots! I ja la nena no sen's va desenganxar en tota l'estona. I la conversa que teniem la meva xicota i jo se'n va anar a pendre pel cul per aaguantar la filla de la mestressa del bar del costat que en cap mooment va fer acte de presència. però és encara pitjor quan la nena no contenta amb tocar-nos la moral a nosaltres va començar a fer el mateix amb el gos estirant-la de la cua i fotent-li cops a les potes del darrera, zona altament sensible des que la vam haver d'operar. Tot i advertir-li que no ho fes, finalment vam pagar el compte i vam marxar ràpidament, no fos cas que la gossa reaccionés al maltracte de la bagassa aquella i ens acabèssim menjant un bon marrón.

La meva és igual i entenc que la vulguin acaronar, però no ens passem

Potser sóc tan inusualment primmirat perquè fins que en vaig acollir un (ja que de propietari no m’hi veig i no el vaig comprar) els gossos no em feien puta gràcia.però el problema és que jo en un moment donat vaig decidir tenir un gos i molta gent no pot dir el mateix dels seus fills.