dissabte, 27 de febrer del 2010

La propera ensarronada quotidiana

Sempre cal estar al dia de la informació, per petita o nímia que aquesta pugui semblar, ja que una gran part de les vegades hi apareixen notícies que, llegides amb una mica de sentit observador ens alerten de com ens poden arribar a trastocar el nostre dia a dia.

De nou ens la volen colar amb la complicitat conscient o no, dels mitjans de comunicació, als que em referiré més tard. Que de què us vull parlar? Doncs mentre ahir els mitjans de comunicació parlaven del debat al Parlament sobre economia, el seu anàlisi i repercusions, una noticia breu vista en diversos mitjans em feia preocupar molt més que no pas les pica-baralles fingides i poc profitoses dels nostres governants.

- Barcelona figura entre les capitals que més subvencionen el tranport públic.

- Un informe del Govern diu que la T-10 és la més barata d'Europa.

ALERTA!! PUJADA PRÓXIMA DEL PREU DEL TRANPORT PÚBLIC AL CANTO!!

La notícia ja es va començar a preparar fa unes setmanes, quan a tot arreu van publicar la xifra de gent que el fa servir sense pagar i les pérdues que provoquen. Ara asseguren que el preu de la targeta multiviatge es paga a mitges entre l'usuari i l'administració pública. Les dades facilitades ahir pel Govern (I QUE CAP MITJÀ DISCUTEIX) parla d'un 56 % per part dels fons públics, la resta la paga l'usuari. Aixó es FALS. Per començar, perquè d'una manera i de l'altre, els que paguem som nosaltres. O és que el 56 % no surten dels nostres impostos?

Però a banda de que aquest raonament pugui ser una mica demagògic hi ha una realitat absoluta. Que ATM té molts més ingressos. Si són o han estat usuaris del metro o dels FFGC,  observaran que en totes les estacions hi ha una mitjana d'uns quatre anuncis per andana, més els que hi ha a les sortides, passadissos, les televisions que posen constants mitjans publicitaris... I encara més, tots els negocis que hi ha dins les seves instal·lacions, les màquines expenedores de menjar i beure, les accions especials de publicitat... Tots aquests diners no ajuden a sufragar la despesa d'aquest servei públic? Si no fos així, on van a parar tots aquests diners? 


I aquí ve la crítica als mitjans de comunicació. El Govern presenta un informe i aquí tothom diu amén. L'unica discussió en la redacció serà el color de la gràfica que hi posaran el costat. No hi ha cap periodista que hagi pensat el mateix que jo? De moment aquest any, no. En la pujada de preus de l'any 2009, un periodista (Raul Montilla, de La Vanguardia) s'atrevia a posar en dubte algunes de les afirmacions de l'ATM, en especial les que comparaven el preu i cost d'aquest servei a Barcelona amb altres ciutats europees, cosa que han repetit de nou.
" En esta comparación, el trabajo de la ATM ignora las importantes reducciones de las tarifas sociales de las ue se benefician los usuarios de la red parisina y también el hecho de que el coste de los desplazamientos al trabajo forma parte de los gastos a los que han de hacer frente las empresas. Esto resta presión social sobre los precios del transporte y por el contrario, incrementa las quejas de la patronal cada vez que la autoridad metropolitana de París incrementa los precios. Algo parecido ocurre en la aglomeración de Bruselas."
Al mateix temps ens expliquen que la situació s'acabarà de complicar amb les noves línies, donat que la despesa pujarà un 10% . I mentrestant, ja ens han colat aquestes dades. Quan en uns mesos es parli de la pujada, molts recordaran "ay si, que vaig llegir fa un temps que feia falta". Ens l'hauran tornada a colar. Enhorabona als premiats.


Per acabar un missatge als manifestant avui contra la pujada de preus aplicada l'u de gener. Quina mena de protesta és aquesta de taponar les màquines expenedores i llençar ous plens de pintura als vagons? Sou uns merdes. Universitaris, si, però uns merdes. Així va el país.

5 comentaris:

  1. Collons, posats a ser europeus, ja podríem fixar-nos en les autopistes d'Alemanya o els sous de Suïssa!!

    ResponElimina
  2. Aquí es parla del que volen els mitjans i ells parlen del que vol el capital o la política. Pot sonar una mica de revolucionari de postal, però es així.

    Un exemple. en futbol, el capital és el Real Madrid, aleshores els mitjans parlen d'ell toqui o no toqui. Al Cuatro el Manolo Lama dels collons porta dues setmanes parlant de les botes de CR9 (fa molt fàstic escriure-ho, no ho tornaré a fer), i al carrer ja he escoltat debats de barra de bar sobre les putes botes. Ja ens l'han colat, com diu vostè.

    Com ja vaig dir un dia: mitjans de comunicació i polítics, fills de puta.

    ResponElimina
  3. Fills de puta... ami m'he l'haguessin colat, mai havia pensat en això de les màquines, publicitat, etc.

    Gran article.

    ResponElimina
  4. Si es que tenim el que ens mereixemm. Som com un ramat d'ovelles, que traguem amb el que ens diguin... així estem...

    ResponElimina
  5. TMB: Té Molta Barra.
    No se m'acut res més enginyós a aquesta hora...

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.