Aquestes tres paraules són el primer pas per a consolar-nos amb que dins de la desgràcia ens podria haver anat pitjor. Segurament pensarem de nosaltres mateixos que no, que som uns paios ben aguerrits i que no suportem la injustícia. I que qui ens la fa, ens la paga. Fins i tot servidor vivia en aquesta fantasia i he descobert que no, que sóc un il·lús. I més que paraules anem als fets.
És diumenge al matí i hem d'anar a dinar a ca la sogra. Ep, aquest no és el problema que per sort la meva sogra és collonuda (i la meva senyora no coneix l'existència d'aquest bloc, que consti en l'acta). Anem a buscar el cotxe, que només té 9 dies i que es troba aparcat a la cantonada. I què em trobo? Doncs que un filldeputa ens ha trencat un dels vidres i ha obert el cotxe. Toca trucar l'asseguradora, que ens dóna un servei impecable, i som-hi cap el Carglass!! Que canvien i reparen i que costa zero eurus i zero molèsties! Aixó sí, hem d'anar a Barcelona, que és l'únic que obre un diumenge al matí.
Ja ens hem quedat sense dinar familiar, ja que servidor treballa per la tarda, i hem de perdre el temps al taller. Mentre anem cap a Barna vaig pronunciant, per a sorpresa meva, frases com:
- Encara sort que no ha estat el parabrisa o ens hauria de portar al taller una grua.
- Encara sort que no ens ha pispat el GPS o encara estaríem omplint paperassa amb la policia
- Encara sort que en no trobar res no ens ha fet una destrossa major.
- Ja es podria haver fet mal amb els vidres... Encara sort que no, que ens tacaria la tapisseria de sang.
- Encara sort que no l'he sentit perque baixo al carrer i li arrenco la pell a tires, i després el llençaria a mar.
Encara sort que no ens veu en persona, que si no, segons quins comentaris acabarien com el Rosari de l'Aurora
ResponEliminaEncara sort que la seva dona no ha obert un blog, seria la substituta perfecta del guionista brillant.
ResponEliminaExigim que la teva dona obri un blog!!
ResponEliminaLi recomano altes dosis de Death Metall i Metallcore, sino funciona, cedeixi el bloc a la seva senyora.
ResponEliminaJo també vaig sofrir el mateix (descafeïnar-me). Un dels símptomes més evidents és pensar que la sogra és collonuda. Des d'aquest punt, tot va ja pendent avall. Segur que el bloc l'ajuda.
ResponEliminaConvidi la dona a escriure el blog a duo, home.
ResponEliminaLa veritat és que alguna cosa he de fer per recuperar l'extremisme que havia caracteritzat aquesta terra, començant per servidor. Hauré d'escoltar més la meva germana, que té unes arrancades molt més irracionals que les de la meva dona, a la que no éstic ocnvençut de confessar aquest secret, que pot ser útil el dia que aprofiti per fotre una rajada de campionat sobre temes familiars.
ResponEliminaEl que si que sembla anar de conya és fer servir aquests titulars per rebre uns quants comentaris. De nou resulta ser útil haver estat lector del Guionista Brillant. Per cert, algú ha estat convidat a poder llegir-lo?
La seva dona no coneix l'existència del blog? I allò que "en la parella no hi ha secrets"?
ResponEliminaJo no he estat convidat, però comptant que ni tan sols havíem creuat cap comentari, no em treu pas la son.
ResponEliminaAlàs, el revisionisme odisfèric...
Descafeinar-se no és dolent, denota debilitat, una actitut molt humana i per tant entendridora. Segueixi així i deixi la mala llet per la seva dona o per altres bloggers amargats. Encara sort que queden persones com vosté, que no van de durs per la vida. Fan llàstima.
ResponEliminasi noi , ja se sap que els catalans tenim poc collons , som uns merdes resumint ho grollerament...
ResponElimina