divendres, 22 de gener del 2010

El negoci de la solidaritat

Situació viscuda avui. Protagonistes: una amiga meva i un individu perruflàutic (italià per a més senyes) que pressumptament col·labora amb una ONG per ajudar Haití . No és una transcripció, més aviat una recreació.

- Vols ajudar els pobres haitians que blaoblaoblao...
-  Home, doncs...
- Però no una ajuda puntual, que no serveix per rés, sino amb aportacions mensuals i... STOP

Pot ser que no n'hi hagi prou amb donar uns eurus un sol cop, però hi ha límits que no es poden creuar. Quan demanes CARITAT s'ha de ser una mica més humil. Que la gent ja va prou collada! Que els que tenim la sort (potser desgràcia per a ell) de treballar ja fem beneficiència amb la part del nostre sou dedicada a pagar pensions i altres béns que ja veurem si gaudim quan siguem grans.

Em recorda als típics manguis que demanen que els donis voluntàriament els teus calers i que es queixen si en tens pocs.


-Tienes cien pesetiya?

Continuem. Aquí ja la meva amiga es vol escaquejar.

- Pero no recordo els vint números del compte corrent...
- És igual jo demà estaré aquí tot el dia. Ja me'ls donaràs... l'important és ajudar la gent d'Haití que blaoblaoblao
- I no podries donar-me el paper, per a que m'ho miri a casa?
- QUÈ PASSA? M'estàs dient mentider, o què?


Vaja, sospitosa la reacció, oi?

Quin negoci la solidaritat...

Ja que parlem de quinquis, m'estimo més els que surrten al "Pandilleros" de la Fundación Tony Manero. Fins el 24 de gener al teatre Borràs de Barcelona. No s'ho perdin. Ep, si es volen gastar els pocs euros (15, em sembla) que val l'entrada. O és que no tens 15 eurus, filldeputa?


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

7 comentaris:

  1. Josep22 de gener del 2010, a les 2:38

    SÍ SENYOR!

    Pot ser que algú doni suport i treballi per una bona causa NOMÉS per a sentir-se superior als altres i abusar de la pretesa superioritat moral?

    ResponElimina
  2. El senyor gerent22 de gener del 2010, a les 8:30

    Sabadell, terra inhospita...

    ResponElimina
  3. Anònim22 de gener del 2010, a les 12:57

    Si fer una donació a Haití d'eximeix d'haver de justificar-te per no anar a un concert dels pesats d'en Toni Manero, crec que ho faria.

    Igualment, el que li robaria jo a aquest kinki de la foto seria el cinturó de bales.

    ResponElimina
  4. Senyor Merdevalista22 de gener del 2010, a les 18:45

    Quin tros de fillsdeputa el perroflàutic aquest. Demanda d'aportació mensual i de forma agressiva.
    Que li demani els calers al bisbe de Sant Sebastià.
    A la merda els ultres de la caritat, òstia puta.

    ResponElimina
  5. Sergi22 de gener del 2010, a les 21:43

    Primer error: aturar-se a parlar-hi. Una vegada una perroflauta d'aquestes em va acabar donant el número de mòvil, no sé si per lligar o perquè m'acabés abonant. Per evitar ambdues situacions, vaig ser coherent i vaig tirar el paperet amb el número al contenidor blau.

    ResponElimina
  6. Anònim24 de gener del 2010, a les 23:18

    Quan no n'hi ha prou portan una jupa i unes botes militars, i el sectari de la ONG s'apropa a la meva persona, li senyalo el padàs que duc a la jupa dels "caçafantasmes". Funciona.

    ResponElimina
  7. Dr. Trumbo26 de gener del 2010, a les 4:41

    Josep - 8 de cada 10. El que queda, s'ho reparteixen o bé per desgravar, o bé per ser-ne afectat o familiar d'afectat, i un darrer perquè hi creu i té conciència.

    Sr. Gerent - Inhòspita i cada cop més quilla, encara que alguns es creguin la reserva espiritual de la catalanitat.

    Iaia - En la Catalunya que somio, la FTM composen l'himne.

    Sr. MErdevalista - Com haguès dit un que jo em sé, "Foc i napalm".

    Mecànic emprenyat - ja me'n pensaré alguna que vagi acord amb la meva vestimenta. Ah, i he hagut d'anar a un company de gremi seu, espero que no s'enfadi.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)