divendres, 2 de juliol del 2010

Dia de la teta: Ben grosses i de dues en dues

Aquest bloc tot i no tocar gaires temes personals, és un reflexe de com sóc. Les coses que m'empipen, les meva manera de pensar, els diagnòstics que faig de l'actualitat i com tenim el país... Però no massa vegades he parlat de les meves preferències en temes més terrenals. I tenia clar que en el dia de la teta era un bon dia per a fer-ho.

Els qui em coneixen realment bé (parin atenció perque ara vostés entraran en aquest grup selecte) saben perfectament cap a quina banda tiro quan parlem de mamelles i quina és la classificació que faig servir. I és que en el meu diccionari vaig encunyar la millor definició que vaig poder-me empescar: A mi m'agrada el pitram de "tavernera medieval".

  - Què et poso, xato?

Desmesurats, quantiosos, però pel damunt de tot desbordants. Una mica maternals en el sentit més primari, el de ser alletat i sustentat per aquestes dues masses mòrbides. Influència potser dels meus primers mites sexuals, que van marcar quines serien les dones en les que em fixaria,  que no han estat necessàriament les parelles amb qui al final coincidiria. Però aixó és un altre tema.

La Sharon de "Gent del Barri" encarna aquest primer desig pre-adolescent. La filla del propietari del pub, jove, d'abundant pitrera, efervescent i una mica "lleugera de cascos". I molt semblant a Samantha Fox, mamelluda número 2 de la meva llista. 

Què els hi donen de menjar a Anglaterra?

 Porquetes angleses i femelles d'Oktoberfest. Aixó sí, no tenen pinta d'aguantar-se gaire bé (ni elles ni evidentment els pits) a partir de determinada edat.

 PD: Estic fora de termini a l'hora d'acabar el post, però quan estava fent-lo ha vingut la meva dona i no era qüestió de fer-la fora per escriure sobre els pits d'altri.

6 comentaris:

  1. En llegir-lo m'ha vingut al cap la cançó de Los Nikis "La fiesta Medieval" : rubias con trenzas, rubias pechugonas...

    ResponElimina
  2. Ostres, Gent del Barri, quins records... veient les fotos he pensat que eren la mateixa persona, amb les mateixes tetes i tot. De veritat li agraden tan grosses?

    ResponElimina
  3. Remitjo, la referència musical, tremebunda.

    Noa, cadascú té unes preferències que no han de coincidir amb les parelles sexuals amb les que hom es troba. Però aixó ja ho deixaré per l'any vinent. M'agraden els pits, així, en general. No els hi faigcap tipus fàstics si és que el mamellam en qüestió no en fa.

    ResponElimina
  4. Ah, les mamelles de tavernera, que bo! Curiosament, a les pel·lícules, sempre van acompanyades d'una cara més aviat poc agraciada o pertànyen a una senyora que ja deu tenir uns 25 fills. En qualsevol cas, dones que destaquen per la seva generositat (tetil).

    ResponElimina
  5. A les "road movies" les cambreres dels bars i restaurants de carretera nord-americans també llueixen uns escots i uns pitrams que podrien ser-hi equiparables. Tot i això, i sense que serveixi de precedent, entonaré un "hurrah!" per l'ús que fa de l'adjectiu temporal aplicat a la tabernera. Ja pot imaginar-se el per què.

    PD: Menjar mengen fatal. Curiosament, moltes tenen nas de Peggy, però... què importa?

    ResponElimina
  6. Mestre, esperàvem un missatge esperançador. Quelcom semblant a "no totes són com les que venen ací, especialment pels comiats de solteraz".
    Però veig que la realitat és inapelable.

    ResponElimina

Vinga, ja pots buidar el pap.