Un altre que s'hi suma, encara que ja hagin passat tres quarts d'hora del termini:
Quan un va decidir començar aquest bloc, vaig fer-ho com a seguidor d'aquella puixant "Odisfera". Tampoc tenia massa clar cap on em decantaria en obrir el meu propi racó, però si que vaig pensar en abocar la ràbia que les coses de la vida em provocaven.
No vaig començar amb cap tipus d'aspiració. No esperava ser especialment graciós, punyent, actual ni "brillant". I aixó és alliberador. Molt alliberador. No segueixo l'actualitat al dia i tampoc no estic obligat a haver "d'obrir la boca" quan no em ve de gust o quan no estic massa inspirat ni gaire agut. Però aleshores veus en altres blocs que t'enllacen que "Des del Menyspreu" va baixant cada dia més i més perquè fa dies que no hi escric i l'ego se'n ressenteix.
He dit l'ego, no pas "Lego"
En els inicis del bloc parlava d'unes coses, de ràbia acumulada sobretot al voltant de temes de l'audiovisual. Després he analitzat fins i tot massa exhaustivament alguns temes de l'actualitat informativa, he exhibit la meva pornografia sentimental i he mostrat el meu cantó més demagògic que he etiquetat gustosament dins la campanya "vull ser tertulià".
Però de vegades es té un tema al cap, que t'emprenya, que t'encen i que voldria analitzar llençant-hi tota la meva reserva de menyspreu més profund. Però no acaba de sortir, no trobes les paraules necessàries si a més, ets una mica perepunyeta que no es conforma amb dir el que tothom sense haver buscat una mica la informació que cal. No és un costum que es tingui massa en compte avui en dia, ni tan sols en els mitjans de comunicació. Pensin que des de divendres 21 que vull fer una rajada de l'alçada d'un campanar però he hagut d'esperar a tenir una informació prou rellevant. Espero informar-ne ben aviat.
Per estar en crisi ha quedat bonic l'apunt...
ResponEliminaSuposo que tots els que correm per aquí som un punt egocentrics. Estic d'acord amb vosté que la informació és necessària.
ResponEliminaPerò vosté ho te tot força clar.. i ho exposa força be.
Esperem la seva gran rajada, doncs.
ResponEliminaEls blogs tenen de bo varies coses:
- Són gratuïts.
- No hi ha horaris ni plaços a complir, el tens a la teva disposió sempre.
-Ningú et diu què pots escriure-hi o posar-hi i què no.
- El bog és teu; a qui no li agradi que s'hi posi fulles.
Ergo, "sempre ens quedarà el blog".
Crisi? No ho crec. Si vosté té ràbia acumulada, bon humor, pocs escrúpols, estones lliures i el graduat escolar, ja té blog.
Un cop més, ens deixes amb la intriga. A vegades, la idea llençada anar més de sobre i inconscientment acaba sent la bona. Tan bon punt hi pensis, deixa-ho anar!
ResponEliminaRemitjó i Srta. Tiquismiquis, gràcies pels compliments. Però ara no m'enviin cap premi d'aquests de merda prefabricada
ResponEliminaLlesca, no hi estic gaire d'acord amb el que diu. Perque cabrons exigents n'hi ha a dojo. Només cal que visiti alguna web de descàrregues de sèries i fagi un cop d'ull als "comentaris" que més aviat són "exigències". Cert és que no hi tinc cap obligació, però sempre haurà el filldeputa que es creurà que si.
Albert i per tota la resta, no sé quan publicaré el nou post (tampoc no vull crear cap espectativa) que ara mateix tinc un naixement pendent. I no sóc el pare ni metge.
l'odisfera són els pares
ResponElimina