Des del menyspreu

Ja ha passat Carnestoltes

2011-03-15T19:39:00.000+01:00

Quan vaig obrir el bloc, vaig aprofitar un nom fals de merda com Anthony S. que tenia vinculat a un correu electrònic secundari (Si, el del porno i altres merdes) Al cap del temps vaig pensar que un dia, em treuria la màscara i posaria el meu nom real. Aquest dia no ha arribat.

M'he obert un compte a Twitter. Aquest si amb el nom que els meus pares van decidir posar al Registre Civil. Però me'n he adonat que m'estalviaré un munt de problemes si torno a l'anonimat. Però com fer-ho sense perdre pel camí les amistats que em coneixen en persona? Doncs tornant a falsejar una nova personalitat.

No sé si amb 160 caràcters en tinc prou. Així que el bloc torna a ser viu, amb un nom nou que serà el mateix del Twitter. Anthony S. ha passat a millor vida. En Dr. Trumbo us saluda.

Qui vulgui TV3, que la pagui

2011-02-22T02:50:00.002+01:00

Tot el cap de setmana que vinc llegint i escoltant arreu la indignació que suposa l'apagada de les emissions de TV3 al País Valencià. Doncs no sé si serà el meu esperit una mica "pacontràries" però no combrego amb el que sembla és l'opinió majoritària.

TV3 és un instrument molt útil per a la normalitat no només del país sino de la llengua. Conceptualment als catalans ens posa "berracos", plens d'aquest orgull molt característic nostre i que no ens allunya massa del xovinisme francés que ens fa babejar quan veiem els anuncis d'Estrella Damm, per exemple. Aixó quan no estem massa ocupats amb l'auto-odi, també molt nostre, és clar...

Com els deia malgrat ser crítics amb TV3 quan convé, n'estem orgullosos. Potser per aixó ho volem compartir amb els nostres cosins valencians. Però la Corporació costa molts calers i n'estic segur que podria ser molt més sostenible econòmicament. Al capdevall, si hi ha televisions privades serà que és negoci, no? Doncs com ja els dic en l'enunciat, si els valencians volen veure TV3, que la paguin ells també. Si volen escoltar les transmissions de la Champions en català, que com ja vaig escriure fa uns dies tant ens costarà, que s'escurin la butxaca.

La Corporació desaprofita l'ocasió de negoci que Camps els ha obert. Actualment, la senyal internacional de TV3 es pot veure a través de la plataforma Digital+. Si com estem veient hi ha un nínxol d'espectadors tan gran al País Valencià pendents dels diferents mitjans de la Corporació, doncs podrien entrar a Digital+ amb tots els seus canals (esfereïdors els testimonis de pares que demanaven que els seus fills veièssin el Super 3) i treure`n una altra font d'ingressos. Sense la censura de Camps, no seria possible. Moltes gràcies.

Per aixó , engego aquesta contra-campanya. I als que no els agradi, que vagin a votar quan toqui i que no torni a tenir majoria absoluta aquest impresentable.

Les teles públiques no saben què és la crisi

2011-02-19T01:36:00.001+01:00

Després de setmanes sense escriure rés, pensava fer avui una bona rajadeta pel tema Ryanair. I de passada tocar la censura del govern valencià amb les emissions de TV3. Però ves per on, TV3 serà avui la protagonista d'aquesta entrada, però no com a víctima sino com a focus de la meva crítica.

TV3 i TVE renoven els drets d'emissió dels partits de la Champions League fins al 2015. Que bé, no? Doncs no senyors, és una bona merda.

En què collons pensen els caps de les dues corporacions públiques? La televisió espanyola no fa molt va haver de fer una regulació de plantilla per rebaixar el pou sense fi del seu dèficit. I ara, que ni tan sols tenen ingressos publicitaris, decideixen gastar una morterada de diners en renovar els drets de la Champions. TV3 no ha regulat la seva plantilla, tot i que en certs moments algun capitost socialista va llençar el globus-sonda. Pot ser que TV3 no passi les mateixes angúnies que la televisió espanyola, però tampoc es troben per massa alegries económiques.

Però sigui com sigui, el cas de la televisió catalana em toca molt més la pera. En un moment en que el govern paralitza el país en ares de la crisi econòmica, a què treu cap aquest dispendi? Per què competir amb les altres televisions privades que també volien aconseguir aquests drets, en una batalla d'ofertes i contra-ofertes? Ja cal que s'expliquin la mar de bé.

I ara anem a un altre tipus d'analisi: el profit que en poden fer de la retransmissió dels partits les dues televisions. La champions té els seus propis patrocinadors que paguen una morterada a la UEFA per la seva exclusivitat. TV3 encara hi pot inserir la seva propia publicitat a la mitja part del partit, el que li dona la ocasió de recuperar una petita part dels diners invertits. Però i la televisió espanyola? Ni tan sols aixó. Les privades necessiten molt més els índex d'audiència que aquests partits els donen per a competir en el mercat publicitari televisiu.

I el dret a sentir la transmissió en català? Amb la TDT ara tots els operadors poden incloure diferents canals d'audio pel que ben probablement els partits els donarien amb opció en català. I si no, sempre queda la ràdio com s'ha fet tota la vida, si és que aquestes quadren la senyal (A Rac1 ho intenten).

I ja que parlo de la nostra, remato una antiga història. Fa uns mesos vaig escriure al bloc l'entrada La Nostra em pren el pél i em pren per imbècil. Fa unes setmanes la Sexta va emetre la pel·lícula que em va portar a escriure aquella entrada sulfurant. Ells si que van fer bé les coses, editant el final del film per incloure l'escena que TV3 ens va privar de veure. Per a descàrrec seu diré que fa unes hores a la Nostra han emés "L'increïble Hulk" i han pres la mateixa decisió per emetre una escena de les mateixes característiques. Aquest cop ho han fet molt bé.

Ens petem les caixes?

2011-01-27T03:00:00.003+01:00

Ja tocava tornar a escriure alguna cosa. Avui reprenc el meu costat tertulianesc. Crec que mica en mica , al final podré anar a dir bestieses al costat dels sospitosos habituals de les tertúlies del país. Tinc bona veu, i en pantalla no faig vomitar. Tinguin també aixó en compte, senyors dels mitjans...

Sen's volen petar les caixes. Les directrius europees que imposa al govern espanyol pretenen reconvertir aquestes entitats en bancs, peti qui peti. Les caixes estan fotudes, cert, però és des de fora que els ordenen els índex als que han d'arribar per poder aconseguir l'aprovat europeu. Vaja, que Europa marca els límits de l'estar sà, fotut o irrecuperable. I Espanya, per reblar el clau afegeix que aquelles entitats que necessitin ajuda, entre d'altres coses, necessiten fer-se bancs. Enteneu la jugada?

Diferències entre bancs i caixes

La primera d'elles és que els bancs són bàsicament entitats privades i les caixes tenen cert control públic a través dels seus consells d'administració on hi ha representants escollits de diversos estaments públics, de vegades en funció dels territoris en que han estat fundades.

Primer destrueixen un model econòmic no centralitzat. I després, forçant les caixes a ser bancs, un govern pretesament d'esquerres, inexplicablement vol incentivar la creació d'entitats privades que han de rendir comptes davant d'uns accionistes.

Aquests últims que he esmentat són molt importants, ja que ara rau la diferència més gran entre bancs i caixes. Els beneficis anuals d'un banc, repercuteix en el seu accionariat. Però els beneficis de les caixes, concretament el 50 % va destinat al que s'anomena obra social.

Les caixes amb el que inverteixen en conservació de museus, biblioteques, ajuts al foment de la cultura, l'esport, a sectors desfavorits de la població, són un gran bàlsam per les arques de l'estat. O és que ells se'n faran càrrec de tot plegat?

No és força estrany que vulguin petar-s'ho? No és sospitós que unes entitats que tenen control polític (no estatal) les facin desapareixer? O que a Catalunya hi tinguem un nombre elevat d'aquest tipus d'entitats financeres? Ens volen escanyar.

Clar que... a qui l'importen els bancs i les caixes?

Jo no tinc cap simpatia per la caixa que em té collat per a que li pagui el pis i que té als meus pares pràcticament en la ruïna. Però tinc molt clar que si aquesta fos una entitat privada que ha de presentar uns beneficis als seus accionistes seria molt més implacable.

I ja posats, per què no es reformulen les injusticies del sistema fiancer hipotecari espanyol? Per què el govern no ha parat de donar calers sense que no hagi exigit rés a canvi en benefici dels ciutadans? Per què si perdo el pis perquè no el puc pagar, a més em queda un deute amb l'entitat fiancera? Aixó no es pot canviar?

Avui ha sortit una sentència que ordena al BBVA a no reclamar aquest deute pendent a un navarrés que es va quedar sense el pis per no poder-lo pagar. El Suprem haurà de parlar, i després el Constitucional. O el que és el mateix, que acabarà pagant.

Sóc una mica lent

2011-01-11T03:29:00.001+01:00

Aquesta no es una entrada sobre la velocitat variable.

Aquesta és una d'aquelles entrades en les que parlaré de mi, i no ho faré en termes gens elogiosos. Només per aixó ja val la pena la seva lectura.

Alerta! Pantuflades als comentaris permeses i garantides!

Sabeu un d'aquells moments en que de sobte hi ha un parell de connexions neuronals que encaixen i tot d'un plegat us en adoneu d'alguna cosa que fins en aquell moment us havia passat desapercebuda? Normalment, si estàs molt capficat en el tema en qüestió, aquest desenllaç fulgurant és força immediat. Només cal deixar de pensar-hi i tot lliga per art de màgia.

Aquest no és el cas de la revelació que ahir va arribar a la saturada "safata d'entrada" del meu cervell.

Tornava de la feina cap a casa. M'agrada en la mesura del possible fer el màxim del trajecte a peu. També hi té molt a veure no tenir encara cap permís de conducció. Però aprofito les llargues passejades per anar pensant en les meves coses. I em va arribar de cop i volta.

Tenim efectes especials i tot!

Vaig tenir una revelació arribada directament des de l'abril de 1993. Era el meu aniversari i tot just feia 14 anys. Per seguir ubicant cronològicament la història, en pocs mesos acabaria l'EGB. Vaig fer una petita festa d'aniversari i a més de la meva colla hi vaig convidar també un parell de noies que em queien molt bé, principalment na M, de qui n'estava completament penjat.

Na M es fonia per en R, un dels gallets de classe, però ell no queia en els seus encants (i n'eren molts, creguin-me). A mi em tocava aguantar els seus dubtes i indecisions. I per molt que vaig intentar fer-li veure com n'estava per ella els meus intents fracassaren un rera l'altre.

Però tornem de nou al meu aniversari. Arriba el torn dels regals. Francament no recordo que cony em van regalar la gent de la meva colla. Però si que recordo que na M i la seva amiga G, que havia d'aguantar els meus frustrats intents de lligar amb la seva amiga van fer-me un regal conjunt. [...]

Per aquests afers misteriosos de la memòria acabo de recordar que en una clara mostra de l'estreta frontera entre la nostàlgia i la síndrome de Diògenes que m'impedeix desenpallegar-me d'alguns objectes, conservo el regal d'aquestes dues. L'he trobat dins una caixa de llauna i he anat a fotografiar-lo.

[...] A banda de l'inevitable targeteta de felicitació on m'agraïen que les haguès convidat (els recordo que no eren part de la meva colla), van començar a fer-me passar una gimcana de cinc proves i a cadascuna d'elles hi havia un regal associat. Hi havia alguns adhesius independentistes, una figureta de'n Jordi Culé i alguna altra tonteria més. Per aconseguir aquests obsequis ronyosos vaig haver d'aconseguir paper i boli, que deu desconeguts em signessin el paper, cantar el clavelitos enmig del carrer i... després de regalar-me aquesta bosseta de tela...

Em van desafiar a aconseguir un preservatiu per a omplir-la.

...

Doncs ahir de matinada, caminava per Barcelona tornant de la feina. Vaig creuar el passeig de Gràcia i...

Cagunlaputa! En anglés: Facepalm

Senyores i senyors, divuit anys més tard me'n he adonat que, quan tenia catorze anys i anava més calent que una mona (com si ara no hi anés), si la noia que em feia parar boig va regalar-me una bossa pels condons i em va reptar a aconseguir-ne un, es que volia fer-s'ho amb mi.

I ara ja em poden insultar.

De qui es tracta? - Resultat

2011-01-05T16:37:00.000+01:00

El concurs fàcil no era, i potser hi haurà qui després d'ensenyar la solució em recomanarà anar a l'oftalmòleg.

EL RESULTAT ÉS...

Per cert avui serà el jugador que ha vestit més cops la samarreta del Barça en partits oficials, passant per davant d'en Tarzàn Migueli.

Noa, tu ets la guanyadora. Ara et toca a tu fer la teva proposta.

Concurs de reis: De qui es tracta?

2011-01-04T01:57:00.001+01:00

En aquest impasse nadalenc abans de decidir què és el que faig amb aquest bloc, els proposo un joc.

Es tracta d'un joc de "semblances raonables", o com dirien els fills de la immersió lingüística de "paressidos rassonables". I és que de l'ús i abús d'expressions manllevades del castellà no n'hem de culpar la sentència del Suprem. El català l'estem sentenciant dia rera dia.

I després de l'opinió, canviem les tornes.

I ARA ... EL CONCURS!!

El protagonista d'aquest concurs és ben d'actualitat. Del personatge de còmic també en diuen el "noi meravelles".

De qui es tracta?

L'amic invisible dels pebrots.

2010-12-24T03:49:00.001+01:00

Qui més qui menys ja ha adoptat un nou ritual per aquestes Festes: L'amic invisible.

Noi, em sembla que t'equivoques.

S'accedeix a participar-hi de diferents maneres:

Quan es forma part d'un col·lectiu amb qui no t'uneix un vincle afectiu: Per exemple amb el companys de feina. Possiblement no ens ve gens de gust fer-ho, però tantmateix ens obliguem a comprar un "detallet" per algú de qui possiblement no en sabem poc més del nom i/o el cognom.
Quan es forma part d'un grup amb qui es té un gran un vincle afectiu però no gaudim d'un gran pressupost: Sol passar en el cercle d'amics amb qui s'acaba reduïnt el nombre de regals a un de sól. Però correm el risc de rebre una merda de part de qui se suposa que és amic nostre.
Quan ja se'ns ha passat l'edat i les ganes de celebrar les festes com cal: Ja som adults i fins i tot possiblement patim urticària per tot alló que soni a tradició.

La gran majoria opta per regalar qualsevol xorrada impersonal i econòmica. Alguns, pocs, intenten pendre-s'ho seriosament i meditar molt l'obsequi que ha de fer. També n'hi ha que un cop han pres el compromís ni se'n recorden i algú del grup es queda sense rebre rés.

M'expliqueu què heu regalat i rebut la darrera vegada que heu fet servir aquesta nova pràctica? I podrem veure quin balanç resulta.

I ara... l'anècdota!

Era a l'institut i vam sortejar l'amic invisible. En el paperet va sortir el meu nom i ho vaig dir. Vam repetir-lo i al cap dels dies vaig rebre una puta piloteta antiestrés dels xinos. Com vaig descobrir anys més tard m'hauria anat millor estant calladet.

Dos anys després la fortuna va fer que de nou el paperet que vaig agafar fos el meu. Aquest cop vaig callar com un puta i em vaig auto-regalar un video-joc (de segona mà, que hi havia una limitació pressupostuària). Com a conseqüència inesperada, va haver-hi un petit rebombori i es van disparar les suspicàcies del personal que volia esbrinar qui s'havia marcat el detallàs. Aixó em va colocar durant unes setmanes en el centre de les mirades: Si algú m'havia volgut regalar una cosa tan bona, seria perquè "yo lo valgo", no?

Ja en el món laboral, feia pocs mesos que havia entrat a treballar en una gran empresa i no m'havia fet encara gaires amistats. S'apropaven les festes i vaig recordar aquell episodi de l'Institut. Vaig amanyar el sorteig i vaig marcar el meu paper per agafar-lo i autoregalar-me alguna cosa que despertés l'admiració de la resta, o si més no, no rebre una merda de part d'algú amb qui no compartia gaires coses més que l'aire viciat de l'oficina. Sempre m'han agradat els barrets de tot tipus i me'n vaig agenciar un per a l'ocasió. Intentant repetir l'efecte d'èxit entre les femelles de l'anterior ocasió vaig voler reblar el clau afegint-hi uns calçotets sexys (amb classe, res de sex-shop ni de mercadillo).

No serien aquests precisament. Per cert, algu ho troba sexy?

Quan va arribar el moment, després del sopar d'empresa que ens haviem muntat nosaltres mateixos vaig desempaquetar el regal. Les primeres reaccions van ser de sorpresa i intercanvi de mirades, tractant d'imaginar qui era el qui havia regalat aquells calçotets al jovenet de l'oficina. Aquell dia, recordo que en el pub on vam seguir la festa molta gent em va començar a donar conversa per primera vegada en els tres mesos que feia que treballava. En el sector femení, on hi havia una certa abundància de femella "de bon veure" vaig percebre alguns moviments d'interés...

Tot un èxit!

Alerta! Ara ve quan el maten!!

Després d'una setmana de vacances, pensava que la meva rentrée seria trionfal. Cagada. El misteri sobre la meva admiradora secreta se'n va anar fer punyetes quan algú va decidir que aquesta falsa admiradora era una secretària ben vacaburra a qui ningú no podia ni veure. El consens va ser total i vaig haver d'aguantar una bona colla de mesos els rumors i les brometes. I encara pitjor, la filla de Mordor en qüestió, completament autosuggestionada s'ho va acabar creient.

Al tanto amb el que feu i Bones Festes!!

Dia de la Cançó Casposa - Epíleg

2010-12-03T02:57:00.001+01:00

A punt per prèmer "intro" i publicar una llarga bateria de respostes als seus comentaris sobre la meva entrada referent al Dia de la Cançó Casposa, m'hi he repensat. Per què? Perquè m'estava quedant molt extens i considerant que ja fa dos dies de tot plegat, possiblement no seria llegit per ningú. Així doncs escriuré un petit epíleg a tan magnífica celebració, que espero sigui tradició ben aviat, i de pas podran obtindre les seves respostes.

He vist, i em meravella, com ha impactat la darrera peça que els vaig mostrar. Aquesta petita obramestra que és "Marcianitis Total" cantada pel grup Los Colegas, té la virtut de ser molt encomanadissa com han pogut comprobar. La vaig coneixer a mitjans de la dècada dels 90, com a oient del que sens cap mena de dubte va ser el millor programa de ràdio que mai s'ha fet en el nostre país: Sábanas Con Chinchetas.

Un programa fet des de Ràdio l'Hospitalet i que va tenir enganxat al jovent (i no tant joves) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona al llarg dels 90. Uns anys que van ser molt fèrtils en les ones de les ràdios municipals i que ara, molt difícilment podria repetir-se un fenomen d'aquestes característiques. Un programa del tot políticament incorrecte i que tenia molta tirada cap aquest tipus de música a la que dedicaven més d'una nit per temporada. I creguin que escoltar tota una nit (de 12 a 6 de la matinada) de Cutredance té molt de mèrit. I muntar trobades en discoteques i que s'ompli d'oients i que demanin aquest tipus de músiques és quelcom extraordinari. Algun dia els parlaré més en profunditat d'aquest programa i del que va significar per a mi.

No oblidaré el dia que rebuscant en el fons discogràfic d'una petita emissora municipal va passar per les meves mans el single en vinil del Marcianitis, i no me'n vaig poder estar i me'l vaig emportar cap a casa.

Ha estat un plaer participar d'aquest Dia de la Cançó Casposa i recordar aquelles nits enganxat al walkman i trucant d'amagat dels pares a aquell programa que em feia anar zombi a l'institut.

Fer una llista de l'Spotify m'ho estic pensant, potser per l'any vinent. Hi ha força metralla musical, però hi faltarien alguns d'imperdibles.

I per rematar-ho, la lletra complerta (sense la pronuncia marcianil) d'aquest gran himne:

Hoy tengo la neura sideral
y mi maquinita está esperando en el bar
Prográmame una caña Sebastián
que empieza la movida espacial
(Achicornia de segorvia)
Cámbiate esto en duros y verás
(no me mates con tomates, mátame con bacalao)
como esas ladillas cibernéticas
van desintegrándose al compás, pis pas
de mi infraestructura muscular.

(Ukukí ukaká, Ululí ulalá)
Peligro de contagio marcianitis total.
(Ukukí ukaká, Ululí ulalá)

No puedo resisitir la marcianitis total
(X2)

Esto esta poniéndose fatal,
(no me mates con tomates, mátame con bacalao)
pásame otra caña Sebastián por favor,
que han sacado un laser especial
estos mongoloides sin control.

¡Esta por fulano! (ano)
¡Esta por mengano! (ano)
¡Que gustito da matar marcianos!
¡Esta por fulano! (ano)
¡Esta por mengano! (ano)
¡Que gustito da matar marciaaaaanooooos!

Estos comecocos electrónicos,
(tres catorce dieciséis)
estos señorines meningíticos
(cuadratura del círculo)
quieren deglutirme la moral con su cirulillo electrolíticoooo.

(Ukukí ukaká, Ululí ulalá)
Peligro de contagio marcianitis total.
(Ukukí ukaká, Ululí ulalá)

No puedo resisitir la marcianitis total

(... ¡terrícola!, ¡terrícola en la galaxia! ...)

(Ukukí ukaká, Ululí ulalá)
Peligro de contagio marcianitis total.
(Ukukí ukaká, Ululí ulalá)

¡No puedo resistir la marcianitisitis sinusitisitisitis y cistitis total!.
¡Siéntela!
¡¡¡Marcianitis total!!!

Pd: Sr Remitjó, no torni a esmentar Ramoncí per aquestes contrades o encara ens mercantilitzarà aquesta celebració.

Tralla musical (Música per trallar, vaja) - Dia de la Cançó Casposa 2010

2010-12-01T04:52:00.002+01:00

La música casposa és un gènere molt difícil de catalogar: Alguns podrien afirmar que la cançó de l'estiu és el màxim exponent d'aquest só caspós i llardós, però anirien molt equivocats. Dins l'univers seborreico-musical hi ha figures majors.

El pas del temps és un jutge implacable, i en ocasions alló que en el seu dia gaudia del favor del públic és vist (o escoltat) amb les nostres oïdes modernes com a autèntics crims musicals:

De totes maneres, per aixó s'han fet els revivals i la modernitat acostuma a recuperar i reivindicar cada cert temps grups i artistes que provoquen autèntica vergonya. Un cas ben actual és la cançó perpetrada pel transexual ibèric Bibi Andersen que avui amaneix la programació de TeleCinco, Sálvame. No la posaré (seria molt fàcil) però...

Han dit vostés TetaCinco?

També n'hi ha que neixen amb una vocació humorística. Valen aleshores com a candidats a ingressar en les files de la "Caspa Hall of Fame"? Jutgin vostés mateixos:

Però com n'és de gloriós quan la intenció de "l'artista" pretén ser seriosa i no ho aconsegueix. Aleshores els resultats són superiors:

Concluem

Hem estat criats en la caspa musical, en l'abominació feta partitura, i així ens va ara. Des dels grups musicals infantils, que feien les nostres delicies i que ara mateix...

Què collons!! Continuen sent uns himnes!!

I es que a mi no em faran pas renegar de la cançó caspa! No senyora! L'autèntica música higronàutica que tantes nits de gloria em va fer viure en el meravellós "Sábanas con Chinchetas" (el millor programa del món). Senyor José Miguel Cruz, als seus peus!

Tanco amb la meva favorita, el meu número 1 i que per art de "màngia" vaig aconseguir en vinil.

L'any que ve, preparo artilleria pesada. Llista Spotify amb hores i hores de merda per rebentar les seves oïdes i podrir els seus I-pods, nanos.

Fuuuuuuusió!

2010-11-21T18:39:00.000+01:00

Finalment TeleCinco i Cuatro s'han fusionat del tot en una letal operació empresarial sense precedents. Potser no ho és econòmicament parlant, ni és la primera vegada que dues teles es fusionen, però jo sé el que em dic i facin-me cas. Aquesta fusió pot trontollar el món.

Les vivències de les criatures que la cadena amiga educa a base de "Grans gitanos" i "Sálvames de Ful", es veuran reflectides a "Callejeros" "Hermanos mayores" i tants altres d'aquests espais que són els plats principals de la cadena que havia de representar el progressisme i la modernitat de la espanya de ZP.

El "millor de cada casa", que el canisme natiu acaba convertint en autèntics herois i figures exemplars que poden fer el camí de tornada i un cop descoberts a peu de carrer podrien acabar apareixent en qualsevol lloc de la graella de la tele de Berlusconi.

Una retroalimentació, un bucle infinit que pot trencar el continuum espai-temps i trinxar el teixit dimensional. Poca broma.

I posats que aquest cap de setmana (els que tinguin facebook ho sabran) al personal els ha donat per penjar fotos de dibuixos animats, m'ho faig venir bé.

FUUUUUUSIÓ!!

Frases que defineixen un imbècil(1): Aquest és un país laïc

2010-10-30T20:17:00.002+02:00

Ja em perdonareu la meva llarga absència en aquestes contrades. Un altre dia ja faré un totxo biogràfic. Anem per feina que se'ns cova l'arrós.

la setmana vinent el Papa arriba a Barcelona i farà el seu xou partícular. L'afirmació que avui critico és certa però de veracitat inexacta. La constitució sembla dir-ho així. Un text que per alguns sembla encara més intocable que les sagrades escriptures, i que no ens ha portat la felicitat com tampoc quan la "paraula de Dèu" era llei. De totes maneres no es pot obviar que hi ha moltíssima gent que és "creient", en aquesta formulació única en el món de les religions que permet a un individu ser "catòlic no practicant".

Sobre la visita del pontífex, es pot discutir el tema de les despeses (i amb discutir, vull dir que qualsevol de les dues postures poden tenir raó) però no em val esgrimir l'argument de la laïcicitat de l'estat quan ens convé. I parlo del pijoprogressisme i posturistes variats que perden el cul i mullen les calces quan altres dirigents religiosos com el Dalai Lama dels collons venen a Barcelona. Aquest ni tan sols és un Cap d'Estat i entre les pràctiques de l'ordre budista també hi ha contemplades algunes de les actituts que sancionem i censurem tan alegrement quan es parla del Vaticà.

Dit aixó, dono el meu suport a alguns dels col·lectius que pensen manifestar-s'hi en contra, per mostrar la seva disconformitat en coses concretes i sense que ningú no em vengui motos. I jo tinc coses millors a fer (com dormir) que no pas fer el xai reconsagrat.

I atenció a la branca radical, violenta i TERRORISTA (en majúscules, com ho llegeixen) del col·lectiu anomenat anti-sistema que no fotin cap disbarat.

Putes: Terms & CONDOtions

2010-09-04T21:31:00.001+02:00

Avui tenia dos temes per escriure: putes i ateus. No cal llençar la moneda a l'aire, oi?

Ha sortit puta!!

Aquesta setmana ha estat notícia el nou reglament de la Llei d'Espectacles i Activitats Recreatives. Un reglament on hi destaca un punt per damunt de tota la resta: Les marfantes professionals que exerceixen en burdells ja no estan obligades a passar cap control sanitari.

El tema de les meuques sempre ofereix un debat incómode. Les esquerres es debaten entre la criminalització de tot i tohom i un paternalisme força irracional. Es un tema que acomplexa la gent d'Iniciativa que aprofiten els pocs dies que els hi queden per "ficar mà" a aquest tema. El departament d'Interior s'ha decidit a reformar aquest decret i l'única cosa que ha escapçat de l'anterior pel que fa a la prostitució és que des d'ara no es necessari cap control mèdic preventiu. L'argument és que el bon estat de salut de les "treballadores del gaudi sexual" (sóc eufemístic de ~~mena~~ merda...) no es faci servir de reclam pels clients. Sobretot per a que els usuaris no aprofitin l'avinentesa per cardar a pél. Si algú es tan imbècil com per sucar-la sense goma, es mereix que la puta li clavi una hipodèrmica ben impregnada de tota mena de virus i xacres variades, no fotem. No seria millor la obligatorieta de l'ús del preservatiu en aquesta mena de serveis? És que per l'esquerra la bagassa és SEMPRE una víctima i el client un delinqüent (com un violador). Aquest no és el debat, però ja que per una cosa o una altra no es pot eradicar la prostitució podem fer que , si més no , no sigui un focus de malatia?

El pijo-progressisme un cop més s'equivoca de totes-totes. Es conformen amb meres campanyes de prevenció i informació d'eficacia dubtosa i d'execució incomprobable. Com es poden fer campanyes d'informació dirigides a clients de prostitució? Què potser hi ha un cens de "puteros"? Si els propietaris dels locals són tan pèrfids com per potenciar fins avui el sexe sense protecció, ara es transformaran en adalils del sexe segur i en faran pedagogia? Esperen que amb la supressió del control els clients agafin por a les putes i s'acabi amb el negoci?

Però no deixem tota la merda sobre els nostres polítics. Quan parlen els representants del ram demostren que amb la boca el millor que saben fer no és parlar. Dues perles: L'associació Genera es queixen que l'estat de salut no pot ser un requisit laboral, i que a cap colectiu laboral se l'obliga a passar controls sanitaris. La discriminació laboral per motius de salut és il·legal, però hi ha una sèrie de malaties que impedeixen el desenvolupament de determinades tasques si hi ha riscos per la salut pública.

L'altra, de la que no cito la font perquè no recordo on ho vaig sentir (crec que en un butlletí nocturn a Catalunya Ràdio) és realment acollonant: Que aquell tràmit suposava una competència deslleial envers les prostitutes que tenen SIDA. No fotem home...

Tot plegat em fa pensar en un antic acudit:

-En què s'assembla fer puenting i anar de putes?

- Que si la goma es trenca ets home mort.

deconstruïm l'Spot: Imagenio & GolTV

2010-09-01T14:20:00.001+02:00

S'acaba l'estiu i com a mostra ja ha començat el futbol. No us parlaré del "cas Ibra" , ni del President Rossell, ni del primer líder l'Atlètic de Madrid. I és que la lliga ja ha començat i molts partits els podreu veure (si pagueu, podrits) per obra i gràcia de GolTV. Deixaria un espai a continuació per a que en Jaume Roures em subvencionés, si no fos perque ara comença la rajada amb el retorn de la secció inhabitual "Deconstruïnt l'Spot"

Si senyors, el següent anunci d'Imagenio-anunciant-GolTV que per si no l'han vist és aquest:

- Uy, el senyor Anthony és un insensible i els anuncis lacrimògens l'emprenyen.

- El senyor Anthony està ressentit amb el seu pare...

- Al senyor Anthony li deu repatejar el futbol, potser és homosepsual...

- El senyor ...

DEIXA'M PARLAR, CONY!

Aquesta és la bonica història d'un pare que de ben petit inculca com a bon progenitor l'estima a uns colors (llàstima que siguin uns de blanc-i-blaus, i diria que sense pretendre-ho l'anunciant en concret els de l'espanyol). Una cerimònia d'unió entre pare i fill que es porta a terme cada diumenge, perdó cada dues setmanes, que no sempre hi ha partit en camp propi i menys encara si ets d'un equip com el perico que no juguen més enllà de la lliga i una ronda de la Copa del Rei.

El fill va creixent i el pare se'l porta a tots els desplaçaments, jugant-se el físic anant a camp contrari, menyspreant la seva propia salut portant al nen al camp amb condicions climatològiques adverses. Tot per aquesta comunió futbolística entre pare i fill.

Doncs aquesta no és cap bonica història, perquè té una fi que lluny de ser pretesament entranyable, el que ens ensenya és una amarga lliçó.

Alerta,! Deconstruïm l'Spot!!

Doncs resulta que no. Que no hi ha cap bon missatge, entranyable i familiar al darrera. És una llacrimògena història en el pitjor dels sentits. Un pare abnegat, que en la flor de la vida ha compartit i patit l'afició al futbol amb el seu fill, veu com el reietó de la casa el deixa plantat en els seus anys postrers. El progenitor, que ha passat tot tipus de penúries en bé de l'amor a uns colors i a un fill desagraït, veu com el seu fill no està disposat a fer el mateix. Fixeu-vos en com comença l'anunci: El fill(deputa) busca la seva localitat mentre el seu pare va pujant renquejant les escales. I mentre se'ns projecta una retrospectiva de la seva relació amb l'esport rei, el que s'està cuinant és la tragèdia.

- Vamos a hacer que el estadio venga a casa...

A veure avi, que estic fins els ous d'anar arrosegan-te pels puestus. I no et queixis massa o la propera vegada et baralles amb les monges de la residència que no tenen GolTV.

Però tot plegat és ben comprensible quan resulta que el fill és... ni menys que... el mateix Batman!! (Tal i com pronuncia la frase de marres, o és el puto Batman o és un degenerat que es vol ventilar el seu propi pare.... Èdip Extreme!)

Quantes lectures que té un anunci de merda com aquest!!

Em comença a fastiguejar tot...

2010-07-31T22:17:00.002+02:00

Aviso, si els espanta el començament del post, una mica derrotista i poc interessant, els prometo un gir de guió que tanca el cercle de manera més interessant. Si no els conveç, pensin que hi ha coses pitjors en la vida com llepar-li la calva a Xavi Coral, o estirar bosses de iaies.

No estic patint nàusees d'embarassada (un problema genètic m'ho impedeix: per un parell de cromosomes XY de no-rés), però darrerament tot em fa venir basques.

La política m'està portant molt més enllà de la desafecció. Ja fa un mes de la manifestació i la trempera no em dura tant de temps, encara que no hagi arribat a culminar cap vegada. Diuen que ja hi ha data per les eleccions. ja cal que s'ho currin si algú preten que li doni el vot.

El Barça comença a portar-me-la molt fluixa. Estic tip de Cesc Fàbregues i el seu estira-i-arronsa amb el Wenger. Sobretot estic ben fart de sentir-ne parlar sense gaires novetats pel mig. I ja no parlem de la nova directiva. Sandro Rossell i la seva colla em recorden el primer tripartit i el seu modus operandi. Condemnar tot el que s'ha fet en el passat els va molt bé per amagar la seva impossibilitat de tirar endevant molts assumptes, començant per les seves pròpies promeses electorals. "És que és herència del ~~Pujolisme~~ Laportisme..." diuen, quan en realitat volen dir "És que no tinc ni puta idea de com fer rés, sóc inútil". Però què volen que els digui. Ara per ara, tampoc no em crec gaire els d'abans, que van fer servir el club del meu cor com el seu cortijo.

No quedaria gaire bé queixar-se de la feina. Estic agraït de tenir-ne tot i que començo a trobar-me una mica estancat. És el que té estar-se dedicant a la branca que menys m'apassiona de la meva professió... ja em mentalitzaré, però ara, amb la poca activitat inherent a la temporada d'estiu, se'm fa més difícil de pair.

Deu ser que ja he fet les vacances, o que tot plegat és una gran merda. Sort en tinc de la dona (No, no mira el bloc, o aixó crec jo...).

Per a fer útil aquest post de caire palla-mental, si volen poden entrar a aquesta web: AscoDeVida. Dosis de fàstic i odi a parts iguals.

---

Treiem-li ferro al post d'avui i anem a la reflexió cítrica que tanca el cercle....

Si en català un sinònim de nàusea és basca, per alguna cosa serà. No només per l'escassa empatia que tenen vers els catalans, als qui políticament menystenen, quan no boicotegen. La societat basca també ens menysprea: els espanyols que viuen al País Basc ens tenen la mateixa tírria, sino més que a la resta d'Espanya (Extremadura inclosa) i els Euskalherritarres es creuen superiors pel sòl fet que no som uns putos cafres, es veu que el nostre titafredisme endèmic els dóna l'autoritat de petar-nos l'ullera sempre que ens posem a l'objectiu.

Però com deia nàusea i basca són conceptes que lliguen molt i molt bé. No és menys cert que l'estereotip físic i estètic de la dona basca és aquest.

Aquest tipus de dones basques no em provoquen.

Les dones d'aquest tipus em provoquen basques.

Reflexions del món, pensaments íntims, enllaços a webs i jocs de paraules. Finalment aquest post (el número 51) ha estat un gran post.

I ara comentin.

Boca-molls (d'alcohol)

2010-07-25T21:30:00.002+02:00

La setmana passada vaig poder assistir a un ritual gastronòmic pre-vacacional dins l'àmbit laboral. vam fer un sopar a la feina per celebrar el final de la temporada i el començament de les vacances, tot i que aquest últim fet quedi molt desdibuixat donat el gran nombre de gent que treballarà en diferents torns aquest agost.

No em vull estendre massa amb el munt de llocs comuns i tòpics que poblen aquest tipus de celebracions, que per aixó qui més qui menys ja ho ha viscut. Però si que vull deixar constància d'un factor d'una gran potència destructiva: l'alcohol allibera la llengua... massa i tot.

No és un post d'esbargiment eròtic el que proposo, sino una cosa molt més mundana. Durant el sopar, frugal (és a dir escàs, no sé si perquè l'empresa va ser garrepa tot i els èxits, o perquè els organitzadors els van ensarronar) vaig anar deambulant d'un grup a un altre. És ben curiós que tot i no ser una persona extrovertida de bones a primeres, de fer uns torns incompatibles amb la majoria de companys i el poc temps que hi treballo, vaig anar parlant ara amb uns, ara amb altres. En molts d'aquests petits grupúscols vaig haver de soportar la vergonya aliena de veure com algú massa tocat per l'alcohol passava de les converses trivials a la "rajada in situ". Vaja, qui no aprofita l'avinentesa i la coincidència per parlar malament dels caps? Però cal fer-ho enmig d'una marea d'oïdes de les qui desconeixes les filiacions o fins i tot directament davant un dels caps?

Ja sabem con s'han fet les llistes del PSC

Memorable va ser quan un d'aquests verborreics indicrets va preguntar-me que "qui era aquella morenassa".

- La filla de XX (un dels caps)

- I treballa aqui?

- Si al departament del seu pare...

- vaja... coto privado de caza, doncs...

- ejem...

- Doncs té pinta de ser una fiera al catre.

- ejem...

- És que per aquí costa trobar bon ramat..

- Ey ara torno.

Evidentment la susuditxa "morenassa" es trobava a tres metres. I tothom sap que a mesura que el consum d'alcohol augmenta, també ho fa el volum de la nostra veu. No hi vaig tornar. No m'el vaig creuar més en tota la nit. Qui sap, igual al setembre resulta que ha pegat un braguetassu.

De propina, un consell:

Si hi ha disco-mòbil, o aneu a un bar, pub o disco us aviso: si posen la cançó d'Amaral "Marta, Sebas, Guille y los demás" (la de sooooon mis amiiigooooos) no us poseu a cantar com energúmens la part de "...al imbécil de tu jefe ni un minuto mas". Feu el favor. També, directament si aneu a un lloc on soni Amaral, toqueu el dos.

I ara, que?

2010-07-11T02:48:00.001+02:00

No hi he pogut anar, ja ho sabeu, avui treballava. El que no sabia jo és que em passaria la tarda de braços creuats. Pensant en positiu, de la meva jornada laboral, més del 70 % no he fotut rés. Podriem dir que avui m'han pagat per anar a fumar a la feina. Només hauria faltat que el tabac també l'haguessin posat ells.

De totes maneres, la manifestació l'he seguida. Però vull coneixer les vostres impressions. Hi heu anat? Què us ha semblat?

La pregunta que alguns es feien és: "i dilluns, què?" . Què passarà dilluns? Per què sembla que ho hem de deixar en mans dels polítics? Avui els hem donat una lliço molt valuosa: que el poble es mou quan toca i que es posa per davant dels seus conflictes caciquils (a més de manera literal: després de tanta murga amb l'encapçalament de la manifestació, el poble s'ho ha passat pel folre dels ous) Crec que l'encàrrec que els hem enviat és força clar i contundent, però tinc la sensació que pensem que nosaltres com a societat ja hem fet el que ens tocava i que ara el problema és seu.

- YA-TÁ! Jo ja he complert amb la meva part!

No senyors. Ens hem de seguir movent. I no cal esperar a dilluns. Ara, cal decidir les properes passes a donar.

Munteu-la ben grossa!

2010-07-10T05:12:00.001+02:00

Avui no podré anar a la manifestació. Em dol, perquè no em sabria gens de greu fotre-li una empenta al President de la Generalitat per posar-m'hi al capdavant, mentre li engego "Si a tu et fa cosa, ja m'hi poso jo, cony de titafreda!!"

Ara que hi ha excuses molt pitjors i mesquines que guanyar-se el pa per a no anar-hi.

"Un dissabte de Juliol, a les 6 de la tarda!" és com comença la frase un filldeputa per exclamar-se que si no fos per aquesta salvetat temporal hi anirien amb molt de gust.

Què collons has de fer un dissabte entrada la tarda que t'impedeixi manifestar-te en contra dels qui et trepitjen per viure a Catalunya? I és que siguis independentista o no, el TC t'ha tret drets que ja tenies i que altres autonomies gaudeixen, algunes d'elles després d'haver copiat fil-per-randa el nostre Estatut.

- Anar a fer un té a una terrasseta ...
- Anar a fer un Mojito a una terrasseta ...
- Fer el merdes en una terrasseta, en general ...
- Recuperar-me de la enculada que em va fer el poni ahir la nit, que avui m'hi torno a posar ...

Que cadascú faci el que li sembli, però ATENCIÓ, que jo em reservo el dret a fotre una patada al gec a tota persona que en els propers mesos es posi Catalunya i la independència del país a la boca i al mateix temps tracti de justificar amb excuses ridícules que no va anar a la manifestació. Aviso.

Dia de la teta: Ben grosses i de dues en dues

2010-07-02T01:09:00.002+02:00

Aquest bloc tot i no tocar gaires temes personals, és un reflexe de com sóc. Les coses que m'empipen, les meva manera de pensar, els diagnòstics que faig de l'actualitat i com tenim el país... Però no massa vegades he parlat de les meves preferències en temes més terrenals. I tenia clar que en el dia de la teta era un bon dia per a fer-ho.

Els qui em coneixen realment bé (parin atenció perque ara vostés entraran en aquest grup selecte) saben perfectament cap a quina banda tiro quan parlem de mamelles i quina és la classificació que faig servir. I és que en el meu diccionari vaig encunyar la millor definició que vaig poder-me empescar: A mi m'agrada el pitram de "tavernera medieval".

- Què et poso, xato?

Desmesurats, quantiosos, però pel damunt de tot desbordants. Una mica maternals en el sentit més primari, el de ser alletat i sustentat per aquestes dues masses mòrbides. Influència potser dels meus primers mites sexuals, que van marcar quines serien les dones en les que em fixaria, que no han estat necessàriament les parelles amb qui al final coincidiria. Però aixó és un altre tema.

La Sharon de "Gent del Barri" encarna aquest primer desig pre-adolescent. La filla del propietari del pub, jove, d'abundant pitrera, efervescent i una mica "lleugera de cascos". I molt semblant a Samantha Fox, mamelluda número 2 de la meva llista.

Què els hi donen de menjar a Anglaterra?

Porquetes angleses i femelles d'Oktoberfest. Aixó sí, no tenen pinta d'aguantar-se gaire bé (ni elles ni evidentment els pits) a partir de determinada edat.

PD: Estic fora de termini a l'hora d'acabar el post, però quan estava fent-lo ha vingut la meva dona i no era qüestió de fer-la fora per escriure sobre els pits d'altri.

Tranquils, que tinc un pla.

2010-06-30T03:38:00.003+02:00

Ja n'hi ha prou. Prou excuses, prou de mariconades. Ha arribat l'hora.

Catalunya no ha d'acatar cap resolució que se salta "a la torera" el que el Parlament i el poble havien decidit pel seu futur. Pero què és el que cal fer ara?

Jo també tinc un pla.

La fulla de ruta és ben fàcil. Un cop fetes les eleccions al Parlament de Catalunya, el President entrant ha de proclamar la República Catalana (ni federada ni associada ni polles). Que no es deixin entabanar amb lo de la "indisolubilidad de España", no tinguin por. És una amenaça buida de contingut. Mai no podrien defensar aquesta Unitat per la força de les armes. Europa no ho permetria ni tampoc les arques de l'Estat podrien suportar una acció bèlica, per molt que no tinguem amb què defensar-nos.

I quin seria el partit polític que s'atreviria a fer-ho? La veritat és que no és important i que podem votar Laporta mateix o al primer txitxarel·lo que tingui ganes de fer aquest pas definitiu cap a l'Estat propi. Si els hi fa por pensar en aquestes alternatives exòtiques a l'stablishment polític català, el que cal és fer arribar aquest missatge als que ara xuclen de la mamella sobre què és el que volem.

Només ens falta el boig que faci el primer pas, que la resta ja els donarem nosaltres i ben probablement contarem amb la complicitat europea, encara que sigui per evitar una nova catàstrofe econòmica per part espanyola. I s'hi mullarien, que no som com les ex-repúbliques soviètiques amb més cabres que garrulos, i Espanya no té el poder econòmic i energètic de Rússia per fer el xantatge pertinent a l'ONU.

I si fem una manifestació, que sigui salvatge. Com les dels merdes d'antiglobalització sobre els qui espero abocar el meu menyspreu supurant ben aviat. Si hem de fer-ho, que sigui una cosa èpica com les d'abans i no el titafredisme costumista actual que ja vaig denunciar aquí.

I a veure si Bardems, AnaBelens&VictorManuels i altres esquerranosos espanyols s'hi apunten... Encara que ja estaria content de veure els esquerranosos catalans.

Ramats d'ovelles

2010-06-26T03:32:00.005+02:00

Com els vaig dir, abandonava per uns dies el país i quan he tornat no me l'he pas trobat millor. No sé què collons hauran fet en la meva absència però la cosa fins i tot ha empitjorat. Per tant, podriem descartar-me com a causa dels mals de la terra. Que quedi constància per si mai em presento a president de la Generalitat.

Ja només fotre els peus a l'aeroport ja em va retornar a l'estat de nervis i encabronament que em provoca Catalunya (per no parlar d'Espanya). Minut 1 a casa i ja començaven les males notícies en forma de pèrdua de maleta (afortunadament recuperada).

Podria escriure un llarg post sobre les vacances que acabo de passar, però hi ha dues raons que m'ho impedeixen: cert sentit del pudor i que on vagi jo a passar una setmaneta d'esbarjo no és pas d'interés general. I no sé jo per quins set sous al ramat que segueix la premsa del cor sí que li sembla interessant el que cony hagi fet Belen Esteban en un creuer, per posar un exemple. I aixó que jo no sóc pas subnormal i segur que podria explicar alguna cosa d'interessant, divertida i/o excitant...

Aquest seguidisme inconscient és un model de conducta pròpia de les ovelles, molt semblant al que va provocar l'atropellament a l'estació de Castelldefels aquesta revetlla. Se'n diuen i se'n diran moltes aquests dies d'animalades, segurament cada cop més grossa, però que "no nos embauquen"... que aquest cop la culpa no és del "Papa Govern". El problema no és que la passarela superior estigués tancada, ni que "presumptament" el túnel sotsterrani no tingués l'amplada necessària per a que la primera columna de l'exèrcit d'Atila passés en formació, ni que el servei de vigilància comencés el seu torn deu minuts més tard, ni molt menys del conductor de l'Euromed que va fer senyals acústiques i lumíniques per avisar del seu pas. La culpa la té "l'aborregament" del personal.

Jo mateix he creuat alguna vegada unes vies de tren a Calella, en un tram recte enorme i sempre fixant-me molt en si passava o no un convoi. Però estic conveçut que els primers que van sortir del tren i van creuar també ho van fer, però els van seguir un fotimer de gent seguint el ramat i despreocupant-se de la resta. Ara hi ha qui vol culpabilitzar l'administració i l'empresa. El primer pas per evitar un accident moltes vegades es troba en les nostres mans, no podem demanar a l'Estat que ens faci de pare i de consciència. N'hi ha que es queixen de la vigilància: Han de posar franctiradors a la passarela aèria per evitar que la gent creui les vies? Altres han dit que si les vies són tan perilloses s'haurien de posar impediments per creuar-les: Torno a Calella on hi ha parts de les valles serrades per a poder creuar (Fins i tot al mateix lloc on hi ha passis sotsterranis que sí, poden fer pudor a pixum però són només deu segons). Altres es queixen que el túnel per sortir de l'estació estava tan plé que per aixó van decidir creuar les vies: Què passa, que la platja la tancaven? Que fugien de la justícia? Quina pressa hi ha, pressa per deixar aquest món?

Si tan necessitats estem d'algú que ens marqui el pas, no sé què cony fem votant polítics si el que estem demanant a crits és que en Jordi Moxach i la Coloma siguin els nostres governants... Jau Coloma!!!

Pd. Qui comenci a dir que el futbol també és de borregos i bla,bla,bla... li envio deu punts de mort per demagog. A pixar fora de test, vagi'n a fer-ho a la catenària.

Pd2: M'adhereixo a la campanya de l'1 de juliol. Bona iniciativa.

Us deixo un encàrrec

2010-06-12T12:33:00.000+02:00

M'en vaig de vacances una setmana. Quan torni espero trobar-m'ho tot recollidet i no el desastre de país que tenim ara, d'acord?

Que no m'hagi d'enfadar... Avisats queden.

PD: A mesura que vagin arreglant temes, vagin deixant-ho per escrit en els comentaris.

"La Nostra" em pren el pél i també em pren per imbècil

2010-06-03T22:08:00.002+02:00

El divendres 21 estava mirant TV3, quan vaig sentir-me indignat i estafat per la nostra televisió. Uns haurien obert la plantilla del bloc per procedir a una rajada instantània, una píndola d'indignació exprés, però ja saben que jo estic fet d'una altra pasta.

EMPRENYAMENTA

TV3 va emetre "X Men: la Decisió Final". Alguns dirien que ja n'hi ha prou amb aquest fet per queixar-se'n. No hi estic d'acord. No és la millor de la trilogia, però molt millor que altres films del gènere super-heroic, i que per a mi només té un parell de problemes que s'haurien solucionat amb un montatge diferent. Però no faig de crític i vaig al tema. Al final de la cinta, com ja passa amb moltes pel·lícules del gènere o pertanyents a sagues, després dels crèdits hi ha una escena extra. Acostumo a quedar-me al cinema fins al final i no me les acostumo a perdre. Sabent que aixó passaria, frisava per saber com actuaria TV3, que com d'altres televisions es peten els crèdits finals a la brava. I així ho van fer, però la meva ràbia no ve per aquí. Només per aquest motiu m'hauria empipat moderadament i rés més.

INDIGNACIÓ

El desembre de 2009 van emetre per primer cop aquesta pel·lícula i van fer el mateix. Aleshores vaig posar-me en contacte amb un tó conciliador amb el "defensor de l'audiència" de la Corporació, que molt amablement em va respondre donant-me la raó, com poden llegir a continuació:

benvolgut XXXXX,
Moltes gràcies per la teva indicació, del tot pertinent. Hem passat avís al Departament de Continuïtat i a l'equip de Direcció per tal que no es torni a repetir una incidència com aquesta.
Ben cordialment...

Aquí ja veus que realment t'han pres el pél. Que un any després la incidència es torna a repetir. Tot i així, no perdo la paciència ni la compostura i ho torno a provar. El meu missatge és aquest:

Em poso en contacte amb vosaltres per mostrar el meu enuig vers la vostra emissió mutilada de la pel·lícula "X-Men: la decisió final". En aquesta pel·lícula, com en tantes altres avui en dia, després dels crèdits finals hi ha una escena extra. Com que acostumeu, com fan totes les televisions, a tallar els crèdits, doncs els espectadors ens hem quedat sense veure-la. Però no és aquest fet el més greu del cas ni el que m'ha indignat més. Ho és, que en la seva primera emissió vau cometre la mateixa "errada" i em vaig posar en contacte amb vosaltres per a dir-vos-ho. Em vau respondre molt amablement, però ja veig que no ha servit pas de rés. No hi ha cap solució per a quest cas? No és la primera ni la darrera pel·lícula que té aquest tipus d'escenes al final i caldria que us plantegèssiu una solució al respecte. Per no dir que podrieu considerar realment emetre tots els crèdits sense tallar-los, si més no, a les pel·lícules d'estrena emeses en el "Prime Time" nocturn. Gràcies

Mostro la meva indignació, de manera constructiva i informativa i fins i tot em permeto el detall d'obrir un debat. El següent moviment del "defensor" és el que em portarà al següent grau de l'escala de l'odi...

GANES D'ANIHILAR-HO TOT...

Són les que em provoquen la resposta dels senyors de la teletrés:

Gràcies per la seva queixa. M'he interessat pel tema que comenta. [...] segons es pot comprovar en la gravació de seguiment d'emissió no es van emetre els crèdits íntegrament, juntament amb l'escena que hi apareix un cop finalitzat el film. He demanat als responsables de l'emissió quins són els criteris que se segueixen en aquests casos. En general, sempre que els crèdits vagin acompanyats per imatges, escenes o continguts substancials per a la comprensió del film, s'intenten respectar. Quan es tracta de la llista dels qui han intervingut en l'elaboració del film, es respecten els principals i s'intenta tallar de la manera menys brusca possible. Pel que fa a pel·lícules de producció catalana, es procura respectar el crèdits amb integritat com a col·laboració amb la indústria del país. En el cas de la pel·lícula X-Men, els crèdits, retolats sobre fons negre, tenen una durada de més de sis minuts, segons m'informen i he pogut comprovar, temps que des del punt de vista de manteniment d'emissió aconsellava el tall. És cert, com vostè afirma, que passats aquests sis minuts apareix una escena que crea expectativa de cara a una possible nova entrega [...] L'emissió de les pel·lícules fora del context original pateix uns certs condicionaments com és el cas. El mitjà televisiu acostuma a eliminar els crèdits, i això va generar un debat encara obert sobre si era convenient fer-ho ja que es podia interpretar com una lesió de la integritat de l'obra. El cas és que el context no és el d'una sala de cinema i sis minuts de crèdits, difícilment legibles en la pantalla de televisió, acaben provocant un zàping generalitzat entre un nombrós grup d'espectadors. És comprensible que els programadors optin per eliminar aquesta part del film, tenint en compte, a més, que avui dia la part informativa que aporten es pot trobar fàcilment a la xarxa. Aqustes són algunes de les raons que els programadors televisius al·leguen i cal tenir-les en compte.
Com pot veure no és un tema de blancs o negres, sinó que té la seva complexitat. He demanat als programadors que intentin respectar al màxim els crèdits sempre que hi hagi elements fonamentals per a la comprensió de la història o certament diferencials. En cas contrari cal esperar la comprensió de l'espectador atès el context d'emissió.
Gràcies per la seva aportació. Quedo a la seva disposició.
Cordialment,
Carles Pérez i Jaumira.
Defensor de l'Audiència.
CCMA.

Rás i curt? M'estan dient que m'hi posi fulles. I mirin que sóc una persona comprensiva i que puc entendre les raons que exposen, però en cap cas m'estan donant una alternativa. I aixó em fa pensar que el defensor de l'audiència no és ningú més que el "dret a rebequeria". I per tant, és una despesa inútil més. O un inútil més.

Crisi blocaire? Jo també.

2010-06-01T00:54:00.001+02:00

Un altre que s'hi suma, encara que ja hagin passat tres quarts d'hora del termini:

Quan un va decidir començar aquest bloc, vaig fer-ho com a seguidor d'aquella puixant "Odisfera". Tampoc tenia massa clar cap on em decantaria en obrir el meu propi racó, però si que vaig pensar en abocar la ràbia que les coses de la vida em provocaven.

No vaig començar amb cap tipus d'aspiració. No esperava ser especialment graciós, punyent, actual ni "brillant". I aixó és alliberador. Molt alliberador. No segueixo l'actualitat al dia i tampoc no estic obligat a haver "d'obrir la boca" quan no em ve de gust o quan no estic massa inspirat ni gaire agut. Però aleshores veus en altres blocs que t'enllacen que "Des del Menyspreu" va baixant cada dia més i més perquè fa dies que no hi escric i l'ego se'n ressenteix.

He dit l'ego, no pas "Lego"

En els inicis del bloc parlava d'unes coses, de ràbia acumulada sobretot al voltant de temes de l'audiovisual. Després he analitzat fins i tot massa exhaustivament alguns temes de l'actualitat informativa, he exhibit la meva pornografia sentimental i he mostrat el meu cantó més demagògic que he etiquetat gustosament dins la campanya "vull ser tertulià".

Però de vegades es té un tema al cap, que t'emprenya, que t'encen i que voldria analitzar llençant-hi tota la meva reserva de menyspreu més profund. Però no acaba de sortir, no trobes les paraules necessàries si a més, ets una mica perepunyeta que no es conforma amb dir el que tothom sense haver buscat una mica la informació que cal. No és un costum que es tingui massa en compte avui en dia, ni tan sols en els mitjans de comunicació. Pensin que des de divendres 21 que vull fer una rajada de l'alçada d'un campanar però he hagut d'esperar a tenir una informació prou rellevant. Espero informar-ne ben aviat.

Hi ha classes i classes

2010-05-31T05:39:00.004+02:00

Avui us parlaré de la discriminació per classe social.

Fa una setmana que a banda de la famosa retallada es debat sobre la pujada d'impostos a les rendes més altes. Una proposta del govern Zapatero que com d'altres, s'anuncien primer i es pensen després. I és que els globus sonda són la principal ocupació del govern dels desgoverns que ara hi ha a Espanya. I és que hi ha algú a la sala que pugui dir com serà aquest nou impost? I a quí realment afectarà? Perquè la xifra no s'ha donat en cap moment (que superi en molt el milió d'euros, diuen) perquè encara no en tenen ni pajolera idea.

A Catalunya, no contents amb tenir un Estatut al Constitucional i unes inversions que es veuran de nou aturades, en lloc de plorar per mamar com fan i faran altres comunitats ens estrenyerem més el cinturó per iniciativa pròpia. La consellera Marina Geli en sentir que la paraula per la que fa anys que mulla la roba interior ronda per l'horitzó, s'hi ha llençat de cap embogida pel frenesí.

El password és "co-pagament", però hi afegeixo "melafo".

No, a la Geli, no.

El co-pagament per a l'assistència sanitària és un assumpte molt més greu del que sembla. Afecta alló que se'n ha dit és imperturbable i inalterable: la sacrosanta Constitució que ens (des)ampara. I no només perquè s'hi parla de la gratuïtat del programa sanitari espanyol, sino perque en la proposta catalana es va molt més enllà. Quina és la paraula que en aquest context acompanya a "Gratuïtat"?

"Universalitat", que se us ha de dir tot!! I de nou "melafo"

A què treu cap lo de la universalitat? Doncs perquè la Consellera de Salut vol que es pagui en proporció als ingressos que tingui l'usuari. Amb tot, resulta que no tots som iguals i que la Constitució no és tan sagrada com ens la volen vendre.

Personalment, trobo que no és una mala idea el co-pagament si es tracta d'un preu simbòlic com pot ser un euro que es puguin estalviar les persones amb pensions no-contributives i els malalts crònics. Pot ser molt útil per a descongestionar les sales d'espera de gent que realment no necessita de la visita al metge i rebre ingressos extres. Del copagament ja en parlaré un altre dia, que segurament tocarà fer-ho. Però fer pagar més a uns que a d'altres em fa pensar en discriminació.

Ara els tocarà als milionaris, però ja poden preveure sense fer ús del pèndul del mag Fèlix que aviat o tard ens tocarà el rebre a la resta en matèria de serveis.

I han pensat mai en perquè hi ha gent que té més ingressos que d'altres? Que consti que no generalitzo pas. N'hi ha que neixen rics, però també n'hi ha que si tenen un millor sou o feina és perquè abans han invertit temps, diners i esforços en la seva formació o han decidit muntar una empresa en aquest país on ni els estudiants d'empresarials tenen cap intenció de fer-ho. No és pas cap fórmula matemàtica, i jo en seria un exemple: Afortunadament treballo en alló que vaig estudiar però ara visc d'una mísera mitja jornada, vaig muntar una empresa fallida i fa poc que vaig abandonar el meravellós món del falsament anomenat "treballador autònonom". La vida és plena de casos com el meu, i de molt pitjors, però resulta cómode compadir-se per estar mal pagat quan no t'has mullat mai el cul.

I és que vull constatar que l'economia espanyola s'ha fonamentat en un sector on hi ha molta gent amb poca instrucció, on s'ha defraudat molt i que ara engrossen les files de "la classe obrera", mai millor dit.

Quan penso en política i retallades, aquesta és la imatge que em ve al cap:

- Hasta la vista, baby (no, no diu "Sayonara" en l'original)

PD: post no massa meditat escrit a quarts de cinc de la matinada, tornant de la feina. Ja em perdonaran, o no.

Algú ho havia de dir!!

2010-05-25T22:23:00.002+02:00

Mireu l'anunci si és que no ho heu fet abans (que ja seria estrany)

"Con Panrico tendrás el culo tierno como la cara" és un eslogan de merda.

I si no, pregunteu-li a aquest pobre marrec.

si, pero tinc la pell com el culet d'un nadó!

Post preventiu i post caducat

2010-05-21T01:48:00.002+02:00

Crec que tinc poders extrasensorials. I em temo que demà TV3 em donarà motius per fer una bona rajadeta. (Edit: em refereixo a divendres 21)

Si es confirma la sensació, crec que aprofitaré el meu dó per a fer el bé.

Però no malgastem espai virtual (amb el que costa) per a conjetures estúpides, que aixó no és e-noticies. I ja que potencialment domino tant l'espai-temps, parlarem de coses passades.

La setmana passada Manolo Lama ~~va fer l'imbècil~~ va mostrar-se un cop més tal i com és. Ja està prou comentat, com les patètiques disculpes, que no excuses o reconeixement d'error, que va fer l'endemà a Cuatro. Però el que ningu no ha dit és el que va passar l'endemà. Manu Carreño també té un comunicat per als espectadors: Els hi dóna les gràcies per les audiències i els agraeix que el dia anterior havien batut el seu propi rècord. Si senyor, amb dos collons. Que no fos, maco que si us van mirar tanta gent era per veure què deia el filldeputa del Lama, o per veure si us mullaveu amb el tema Paco Gonzalez. Aixó és el més pur cinisme.

Aquests feien més gràcia encara que fossin de Sants (xist!)

Reflexió gràfica i demagògica (però certa)

2010-05-17T23:35:00.002+02:00

Aquesta és la gran conclusió que extreu Jordi Hereu de la consulta sobre el tranvia (no era de la Diagonal, a mi no m'enganyen), que la ciutadania li demana que pensin en la crisi.

Abans de marxar, però, un parell de coses més:

Després de petar-se el primer tinent d'alcalde, crec que el responsable de comunicació i de la imatge municipal no és el candidat idoni per ascendir-lo. Però així són els "caps pensants" de l'Ajuntament de Barcelona.

En Portabella ara es calla com un puta, però la consulta dels pebrots, va ser idea seva...

Estrenem secció: La frase imbècil del dia

2010-05-13T18:14:00.000+02:00

Mira que em seria fàcil una bona rajada de les retallades del govern de ZP. Però m'he fixat que darrerament faig uns post antològics (per extensió). Per escriure un totxo com el que el tema requereix, desmuntant punt per punt les propostes del govern sense tenir ni la més remota idea d'economia corro el risc de ser confós amb un Marc Vidal, o un Carles Torrecilla qualsevol o el gurú de l'economia que aquesta setmana es porti i tenir el bloc inundat de Trolls fins la cuina. És per aixó i per la mandra que avui passo del tema i... inauguro nova secció!!!

LA FRASE IMBÈCIL DEL DIA!

"De la meva gestió quedaran les comissaries i no les paraules"

Barcelona, 13 de maig de 2010.
Joan Saura, Conseller d'Interior i paleta a mitja jornada.

Poden comentar vostés, s'obre la veda i l'acarnissament és permés.

Prèvia eleccions: Can barça

2010-05-07T00:24:00.001+02:00

Encara falta més d'un mes (quin gran domini de l'accent diacrític) per a que arribin les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, del que me'n enorgulleixo ser soci des de 1990.

Des que l'any va començar que em resistia a escriure'n res fins que comencés el procés electoral, però avui ja no ho he pogut resistir.

Crec que l'etapa Laporta ha portat coses positives al club, sobretot si considerem quins són els precedents que hem patit els barcelonistes. Però s'ha transformat en un personatge de tipus històric, concretament en un tirà. Escollit democràticament amb uns principis basats en la transparència, ha anat enfosquint cada cop més la gestió del club arribant ja a l'esperpèntic nomenament de Johan Cruyff com a president d'honor a dos mesos d'acabar el mandat.

Tinc clar que no votaré Rossell ni Ferrer. Per què? Per ser dos personatges molt sinistres representants del pitjor del laportisme, per molt que li pesi al Sandro que l'inclogui en la categoría.

Sandro Rossell: va ser vicepresident esportiu en els primers anys d'en Laporta. Mèrits? Haver portar Ronaldinho a un club que en aquells moments era un mort vivent. I ja està.
D'altra banda porta un munt d'anys atiant i intoxicant, sense donar massa la cara el seu odi i menyspreu vers al que va ser el seu gran amic. Quí té raó? No ho sé, i no m'importa. No som familia ni tan sols ens coneixem, així que si es maten entre ells és el seu problema.

Però perquè no votaré Rossell? Perquè crec que ser president del barça no és tant important com per merèixer el tipus de joc bruc, subterrani i manipulador que Rossell practica en llocs com el panflet disfressat de diari esportiu "GOL". Si arribar a la cadira de la llotja necessita d'aquest exercici, ni em vull imaginar què farà quan sigui president i no tingui ningú que li pugui parar els peus.

Gairebé són els mateixos motius que em porten a no donar el meu suport a la candidatura de Jaume Ferrer. I és que fins i tot que el president sortint l'hagi hagut de designar com a successor, quant a més no va ser-ne ni la primera opció, és lamentable. I és que Ferrer tenia tot el dret a voler ser president, però ara és esclau dels pitjors moments del seu cap. Com la infecta campanya mediàtica contra el Grup Godó començada pel mateix Laporta i continuada per imbècils integrals com el cocaïnòman de'n Salvador Sostres a qui li han donat feina a BarçaTV per a que faci aquesta feina destructiva.

El vot no el tinc del tot decidit, però avui s'ha presentat una candidatura que em sembla seriosa. La de Marc Ingla: Va ser directiu al començament i es va fer càrrec de l'àrea esportiva quan Rossell va tocar el dos. Va aguantar fins la moció de censura en un gest perfectament lògic i fins i tot aplaudible que Laporta, en un acte de divinitat (de diva, no de diví) va pendre's com un atac personal. El veig valedor de les millors intencions que van marcar els primers anys de l'era Laporta, també ha participat en la forja del Barça que avui tenim i gaudim i el que és més important, i que sempre he defensat (fins i tot crec que ho he escrit per aquí): que és necesari petar-se Joan Oliver, el tèrbol director general del club. Aquest tenebrós personatge de sou sobredimensionat és el braç executiu i executor del pitjor del laportisme. No m'agrada però, que Godall estigui en el projecte amb el seu numeret d'ara el president m'estima, ara no. El nou president hauria de tancar la ferida i no sé si Godall estarà per aquesta feina.

Salvat? Potser té alguna cosa a explicar que sigui positiva... però ve avalat per Minguella. Collons, si en Cruyff era un personatge maquiavèlic rera el laportisme, no m'imagino com serà un president que té com a ideòleg l'exrepresentant de jugadors i bocamoll professional. El seu nom no s'escriurà a les enciclopèdies (l'acudit era fàcil, ho sé)

Els altres, si passen de precandidats ja en faré un anàlisi més acurat. I és que fins i tot jo puc ser pre-candidat. No podria superar el tràmit mai de la vida, però...

Aviso que no em caso amb ningú i que el meu vot no està decidit, ni molt menys. S'accepten ofertes.

PD: ara estava escoltant el "Tu Diràs" de Rac1, i Ingla ha evitat caure en l'insult a Laporta després que en Joan Maria Pou l'hagi intentat fer caure-hi. Aixó és elegància.

Rectificació, indignació i reflexió

2010-04-24T02:10:00.001+02:00

Com que fa dies que no escric res per aquí tot i tenir assumptes per analitzar, avui fem un tres per u. I les tres són de franc. Diguin vostés a quin supermercat es trobaran una oferta similar.

- quina oferta més estranya: 3X1= 0 €?

- Yokesé, que soi de letrahs puras. Tiene targeta kliente to wapah?

1.Rectificació

La setmana passada vaig parlar-vos de l'esglèsia catòlica i dels atacs rebuts per part d'alguns mitjans de comunicació. Sincerament, no vaig enfocar gaire bé el tema i no se'm cauen els anells en reconeixer-ho. Havia pensat fer un post recopilatori de totes les estupideses que destacats membres de l'esglèsia han dit en les darreres setmanes sobre els casos de peidofilia que han sortit a la llum. Han estat moltes, i semblava una competició de a veure qui la deia més i més grossa. Sembla que la jerarquía eclesiàstica ara està començant a tombar de rumb sobre l'assumppte i fins i tot Monsenyor Bronco Pamela ha dit que portarà els casos a la justícia. Que ben pensat, tampoc no té molt de mèrit dir que actuaràs ddins de la legalitat vigent, com hem de fer tots.

El que sí que vull expressar és que evidentment ni els cristians ni l'esglèsia poden prendre's tota crítica a les accions criminals d'alguns dels seus membres com si d'un atac personal es tractés a les seves creences. Però al mateix temps no és de rebut atacar personalment la fé d'algunes persones pel que facin alguns individus, de la mateixa manera que ningú ataca la carrera de magisteri per molt que hi hagi casos de pederastia en el professorat.

2.Indignació

La Consellera de Treball Mar Serna ha presentat al Parlament una memòria anual dels accidents laborals enfocada en els aspectes econòmics del tema. Vaja, que ara sabem què han costat el passat 2009 els accidents laborals. Ens hem de felicitar perquè ha baixat el nombre de morts, però ai las! Quina putada, que els accidents han estat més cars els del 2009 que no pas els del 2008. Mira que som malparits de fer-nos mal i que ens hagin de curar, indemnitzar i ja en el despropòsit total que ens hagin de pagar una pensió indefinida.

Potser si que al Parlament s'han de passar tot tipus de comptes, però és molt truculent desglossar aquestes xifres no només en despeses mèdiques (Holaaaa, Seguretat Social gratuïta i universal, recordeu?) sino també en pèrdues d'ingressos i de producció.

Però el que és més indignant és que compari totes aquestes despeses, valorades en 543 milions d'euros, amb la de les possibles destinacions que haurien pogut tenir afirmant, per exemple, que s'haurien pogut fer 136 escoles donant places a 61000 alumnes. Mira que hi ha gent filladeputa que es talla un dit o la mà per tal que el seu fill continui anant a barracons en lloc d'una classe com Dèu mana. Que se'ls ha d'endurir des de petits, caguncony!!

No entenc el perquè d'aquest enfoc sobre aquest problema, i més encara quan al meu parer la Consellera infla les xifres incloent-hi els atacs de cor i els accidents neurològics dins la categoria de malaties professionals a les que vincula a l'estress. I al colesterol, i a la genètica, i al consum de substàncies perjudicials per la salut (ay no, que només es mamen els guiris en aquest pais, i no som el principal pais consumidor de coca d'Europa...)

3.Reflexió

No penso abundar, de moment, en el tema Estatut. Cada cop estic més convençut que no tenim encaix en Espanya i aixó ja no té solució. Plantegem-nos per un moment que Catalunya definitivament decideix fer un pas en ferm cap a l'autodeterminació.

I ara els plantejaré un dels pitjors escenaris: Si alguns dels acuarteraments que tenim al territori o el gruix de l'exèrcit espanyol provés de sufocar el procés d'independència de Catalunya, quants de vostés estarien disposats a defensar-se agafant les armes? Que quedi clar que no parlo EN CAP CAS d'una acció armada DE CAP TIPUS per part del poble català per aconseguir la independència, sino de la reacció que s'hauria de prendre en cas d'una presència armada de l'exèrcit espanyol.

Que Dèu ens agafi confessats i amb els comptes llestos per si la Consellera ens passa la factura.

La nova ase dels cops: el catolicisme

2010-04-12T22:03:00.002+02:00

Trobo que avui en dia, carregar-se sistemàticament l'esglèsia catòlica és el nou esport de moda.

Tranquils, que no miro pas Intereconomia, ni llegeixo o escolto els mitjans afins a la dreta més rància i reaccionàriament catòlica. Ni tan sols com a exercici massoquista, inexplicablement molt en boga per aquestes contrades. Qui no ha sentit comentar les burrades matineres del Losanto, les arengues antizapatero dels tertulians de "el gato al agua" o les diatribes madridistes dels Roncero i la colla de subnormals del "Punto Pelota"? A mi no em motiva agafar una bona emprenyada per sentir imbècils carregar-se Catalunya i la majoria de les coses en les que crec. Gens ni mica.

No tinc cap tipus de simpatia per la jerarquia católica i les meves conviccions religioses són molt més respectuoses que les de la majoria de gent que s'indignen a la mínima crítica al Papa o que llencen un atac furibund contra tothom que pensi diferent a les doctrines vaticanes (o de qui sigui que les manipuli en el seu benefici des dels seus despatxos). Tantmateix, el cristianisme és la única religió que té la figura del creient no practicant... que professo amb més o menys intensitat.

Però vaig al tema. Posaré un exemple ben esclaridor. Miraba el programa "El Intermedio" de la Sexta la setmana passada quan tant es comentaven els casos de pederastia en l'esglèsia i les reaccions variopintes, la majoria d'elles censurables dels seus representants. En un moment determinat del repàs a tots aquests fets i declaracions, la presentadora Beatriz Montañez comentava la inicitiava de l'esglèsia alemanya de posar una linia telefònica de denúncia i suport a les víctimes d'abusos a mans de capellans. El gag que van fer a continuació és molt bó... però van posar la cirereta amb el següent diàleg:

- Y la linea de la conferencia episcopal española tambien está colapsada?
- Bueno Wyoming en España no se sabe por qué pero aun no se han detectado tantos casos...

Oi que l'està mirant el paquet?

Increïble. No seré jo qui defensi els pederastes ni qui pensi que aqui no hi ha casos dins l'esglèsia, (i dins el professorat, o en tot sector on hi hagi tracte amb menors) però la insinuació que llença la frase és un atac despiatat. La periodista té quantificats els casos que hi ha, o algun tipus d'aproximació estadística? En aquest estudi que no té perquè ni ho sap ni l'importa saber-ho, ha vist quants casos es donen en altres professions? Avui mateix es parlava d'una escola d'arts marcials amb una xarxa força extensa d'abusos sexuals a menors, per posar un exemple.

I ja m'avanço a dir que evidentment el que l'esglèsia no pot fer és tractar de silenciar els casos i fer desapèreixer els abusadors, sino posar-los immediatament en mans de la justícia.

Ara mateix me'n vaig a resar un "Ave Maria"
Ave Maria, cuando serás mia... no, em sembla que no era així.

PD: Ara mateix me l'estic mirant i estan fent acudits sobre l'esglèsia, un darrera l'altre. La majoria em fan gràcia, d'altres no, però no m'escandalitzen. Però em toca la pera que la politització dels mitjans de comunicació que també afecta l'esquerra sigui injusta i practiqui l'acarnissament.

La Polèmica de la Setmana: El Saloufest

2010-04-09T02:43:00.003+02:00

Portem un munt de dies sentint a parlar del Saloufest. I total, per què? Perquè en un parell de diaris anglesos van apareixer les farres que els seus nanos i nanes es peguen a casa nostra. I com que als mitjans d'aquí també som una mica cretins quan no hi ha noticies, ja tenim la polèmica de la setmana. I als que manen, que haurien de ser un mica més impermeables a la tonteria, de cop i volta ara els ha agafat vergonya i per ser més papistes que el mateix Benet XVI, han muntat un sidral de ca l'ample.

Ara els consorcis turístics catalans i també la conselleria Max-Mix d'Innovació, Universitat i Empresa (el turisme no mereix conselleria pròpia?) volen renegar del turisme de borratxera que tants beneficis ha produït en el passat. Ara tots es volen agafar a la mamella del "turisme familiar" que deixa més beneficis perque diuen que consumeixen més. Però no és aquesta la manera de fer-ho.

Per començar, la furibunda reacció de la Generalitat foragitarà els anglesets que desitgen passar-se un quants dies entre birres, tites i pitrams lluny dels seus engolats progenitors. L'any que ve, a veure qui es queixa perquè no els arriben els cuartos. Repeteixo que les coses no es fan així.

Un atreu a la clientela que es mereix. Si vols portar families que deixin anar la mosca al comerç local, has d'oferir-lis serveis a l'alçada d'aquest tipus de visitants. Que cony té Salou per aquests visitants a banda de Port Aventura i la platja? Calella va acollir durant moltes edicions aquesta gresca. La població del Maresme fa anys que va engegar una política de turisme de qualitat i va començar amb profundes renovacions en el parc hoteler. Els hotels més rònecs que acollien el turista jove i escurat han desaparegut. Tot i així continuen arribant, però en diferent mesura. Si la Generalitat vol canviar el model, per començar haurà de contar si els de Salou hi estan d'acord i després donar recursos per canviar-lo. I menys amenaces de retirar-los la certificació de Destinació Familiar.

Però ja cal que els de Salou espavilin que amb el rebombori els Tour-operadors que organitzen la trobada se'ls han posat exigents i demanen que s'acondicionin millors instal·lacions esportives (l'excusa oficial del viatge és l'esport) si volen que hi continuïn anant.

Tantmateix hi ha unes quantes mentides, mitges veritats i molta hipocresia en tot plegat.

Primera: A molts no els molesta que vinguin anglesos (o alemanys, amb les Oktoberfest) a beure's tot el que puguin. HIPOCRESIA . Els molesta el concepte Low-Cost que fa que ho tinguin tot pagat a l'hotel i en determinats locals. Els molesta que no trepitgin el seu bar on sens dubte aprofitarien l'ocasió per cobrar-los cinc euros per una canyeta mal tirada. A aquest imbècil és al que s'ha de perseguir: al que s'aprofita del turista i que és el que ha provocat que els operadors tractin de protegir la butxaca del seu client.

Segona: El turisme familiar gasta més. MITJA VERITAT . Gasta més si el tractes bé i tens alguna cosa a oferir que sigui diferent. Per platges ja les tenen a Mallorca, les illes gregues i llocs com Bulgària que s'han posat les piles i per cuatre duros passes unes vacances de sol i mar (als que els hi agradi) de puta mare. I a més són també víctimes dels estafadors d'abans. Dinaran o soparan fora un dia, i quant els hagis fotut la clavada del segle acabaran la resta de les vacances menjant fuet i baguettes a la platja o asseguts al passeig marítim. I per descomptat que l'any següent no pensen repetir la meravellosa experiència de ser estafats a Catalunya.

Tercera: No ens podem permetre donar aquesta imatge. MENTIDA. Per si no ho recorden estem en crisi i si a en auest més, on recordin que només hi ha cuatre dies on el turista nacional té festa, venen 8000 guiris pensin com han de fer per aprofitar-ho (que no aprofitar-se'n). Quan l'any que ve no hi siguin, ja en parlarem. I ja que parlem d'imatge, desgraciadament el puto "callejeros" ha causat sensació i ara, totes les teles s'esforcen per vendre com a reportatges realistes una simple col·lecció manipulada de gent passant-se de rosca. Ja van fer emprenyar les Illes Canàries amb un reportatge sobre el carnaval de Tenerife on hi apareixia de tot (i em refereixo a tot el que pogués ser sòrdid) excepte el puto carnaval.

Cuarta: La gent del poble que es queixa de les molèsties que causen aquests visitants. HIPOCRITES. Segur que són molts menys que els que causen els seus fills de botellón. Començant pel fet que els guiris comencen a beure més d'hora i per tant acaven abans, i aquí tenim el puto costum de quedar a quarts d'una de la matinada. Avui mateix un cambrer de Salou reconeixia que ha dispensat més alcohol durant els quatre dies de setmana Santa que en la primera setmana del festival. És a dir que aquí, de mamar també en sabem una estona llarga.

Per acabar vull que tots vostés facin un exercici de memòria més o menys curt segons l'edat que tinguin i recordin aquell/a guiri que es van beneficiar de vacances. Jo no la oblidaré mai.

Quan vam acabar va dir-me que havia vist la llum,
en canvi jo l'hora de tornar a casa

Deixin que els joves d'avui en dia visquin també aquesta experiència tan increïble... aixó... que els donin pel cul. PROU SALOUFEST. MUAHAHAHAHA!

Tant preocupats que estan per la imatge i els hauria de recordar que pitjor és pensar en Salou i recordar aquesta tiparraca.

-Salou es mio, vale? Viva foro coches!!

Aixó SI que dóna mala imatge

Catalunya misteriosa (1)

2010-04-01T20:49:00.001+02:00

Fent honor al meu esperit inconformista i "pacontraries", avui era el meu darrer dia de descans setmanal. D'ara en endavant em queden quatre dies de pencar quan la resta s'estarà tocant ous i figa. Així que he decidit aprofitar el dia i anar amb dona, gossa i sogres cap a Camprodon. Allà, en la pirenaica vall ens hem trobat amb un exemplar únic, que no és la excepció que confirma la regla, si no la que fa trontollar tota una escala de valors.

- Bona i màyica nit... o dia... o yoquesé...

Com que el Professor d'Arbó no hi era, ja els hi ho explico jo, que a més de ser-ne el testimoni sé fer servir correctament els pronoms febles: Comencem la nostra visita a Camprodon pel seu Pont Nou, que de fet és un dels pocs atractius arquitectònics que té. Mentre el creuem i ens deixem fer les fotografies de rigor, pensem en deixar el gos sense lligar quan arribem a l'altra banda, on hi ha un petit passeig amb jardins a la mateixa vora del Ter. Abans d'arribar-hi veiem una senyal que ens ho impedeix. Fem unes passes més i ens trobem un gos (un dàlmata magnífic) ben lligadet en una barana, mentre els seus propietaris gaudeixen enjogassadament amb els seus fills a la riba del riu. Dos individus perroflàutics de manual, ràstes incloses, encara que de la classe pijoprogre per la seva roba que sembla ser de marca.

Ens hem anat a voltar per la muntanya on la gossa ha campat totalment lliure, i en tornar al nucli urbà ens hem trobat una estampa ben diferent: una família composada per varis membres de diverses edats i d'aparença convencional m'ha constatat la importància del fenòmen presenciat un parell d'hores abans. Al mateix pont, a la mateixa ribera del Ter on vàries senyals indiquen la prohibició de portar-hi gos, aquesta família en portava un i sense lligar.

Què ens està passant? Doncs que Catalunya, cada cop més, és un poble quillo.

Pd - Si, he comprat Galetes Birba. El contrari seria com anar a Àmsterdam i no fumar-se una puta.

PD2: prego que em suggereixin algun substítol per classificar aquest fenomen de la Catalunya, màyica, misteriossa... i quilla.

un regal per la premsa del país

2010-03-27T18:33:00.000+01:00

Sóc un habitual lector de les "cartes al director" de la premsa on he pogut notar, cosa que tractaré en un futur post, les mancances en dialèctica d'aquest país. Una cosa que es potencia a l'infinit si parlem dels comentaris dels mitjans on-line, però aixó ja és un altre tema.

Aquest espai habitualment de queixa, pot esdevenir en un gran cau de desinformació ja sigui de manera interessada o no. Amb freqüència es poden llegir determinades polèmiques en que cadascú en diu la seva, i en que fins i tot les persones, empreses o institucions donen la seva versió. Però en aixó ens quedem, en versions d'uns mateixos fets.

I aquí ve el meu regal als mitjans de comunicació. Una idea que no penso cobrar-la, encara que convido a aquells interessats en retribucions en espècies (entrar en consells d'administració, premis d'innovació comunicadora, etc.). No pot ser que en un mitjà de comunicació hi hagi unes pàgines en les que potencialment es cau en tot el contrari als essencials interessos periodístics. I no em sortiu ara amb que la premsa tendeix a ser benefactor de diversos poders fàctics, que ja no estic en edat d'alletament (però de teta sempre me'n ve de gust).

Per què no són una mica més actius? Per què deixar-ho tot plegat en un petit filtre per triar el gra de la palla, i aomodar-les a les limitacions d'espai de la pàgina escrita? Si hi ha un tema polèmic, intervinguin i treguin l'entrellat. Per posar un exemple: Si la senyora Pepeta diu que a l'Escola X (una escola qualsevol, no una escola del porno) es vulnera el repartiment de places, l'Escola diu que no és cert, però la picabaralla continua... per què no prenen part en el conflicte i procuren treure'n la veritat? Facin-ho, aconseguiran capgirar una fòrmula efectiva però totalment fòssil. Volen premis? Volen prestigi? Volen calers? Facin-me cas.

Passin i vegin: Crítica del poder al periodisme

2010-03-18T20:58:00.001+01:00

En termes generals, quan un periodista entrevista un dirigent polític del partit en el poder del mitjà públic on és treballador té mala peça al teler. En el minut zero ja té la opinió de l'espectador en contra, que prejutjarà que fa temps que va vendre's l'ètica. Després es trobarà que l'oposició dirà que ha esta massa complaent, que s'ha dedicat a fer una sessió d'escuma i massatge i que no ha tractat els temes de fons. Són molt pocs els casos en que aquestes circumstàncies no passen. I és aleshores quan cal aplaudir el periodista. (també podria donar-se el cas que no es vulgui reconeixer que ho ha fet bé, per diversos motius interessats).

Ara, hi ha un cas excepcional: Quan l'entrevistat i el seu entorn s'emprenyen. Bé, no tant excepcional, ja que moltes vegades són gent que desconeixen del tot l'art de l'oratòria que hauria de caracteritzar algú que s'erigeix en representant de la ciutadania. I que es troben intimidats per la persona, normalment més intel·ligent i preparada, que està fent les preguntes. Hi ha assessors, gabinets de premsa, responsables de comunicació, un estol de corbs en definitiva que ja s'ocuparan de tocar-li el crostó al pobre desgraciat que ha gosat contrariar o deixar en evidència que l'entrevistat sap poc més que posar una cama davant l'altra en caminar.

Quina cosa negativa pot transmetre aquesta imatge?

La sublimació d'aquesta rara avis és quan el poder, emprenyat i dolgut, ho expressa públicament. És el cas de la directora de TV3, Mònica Terribas. L'entrevista que dilluns va fer al President Montilla ha tingut violentes reaccions des del PSC. I ja abans de començar haurien de saber tots els seus assessors que es trobarien davant un gegantí "Epic Fail". Terribes no tenia cap ganes ni necessitat d'entrevistar-lo, ell si. Entre el temporal i les enquestes (les que ells deuen tenir i també les de La Vanguardia, que segur que coincideixen) Montilla va concertar-se una entrevista a Tv3. El President no té el do de la paraula, i no em refereixo al domini de la llengua, que sincerament tampoc és tan dolent, sino que s'adoleix d'un baix ritme i d'una poca convicció que de vegades et preguntes si s'està creient mitja paraula del que diu.

Les reaccions

Joan Ferran fa anys que com a portaveu adjunt del PSC al Parlament fa oposicions a ser el successor de'n Zaragoza per atiar l'oposició. El seu èxit més important en aquest sentit va ser crear la teoria de la "Crosta Nacionalista" dels mitjans públic catalans... ay, perdó... de TV3 i Catalunya Ràdio, encara que ben mirat a la Com no han tingut mai aquest problema, el del nacionalisme, no el de la manca de pluralitat. Ferran afirma que na Terribas va sotmetre al President a un "interrogatori". La réplica que puc escriure no arriba a la sóla de la sabata del que ha escrit en Iu Forn a la Contraportada de l'Avui.

Però hi ha un altre personatge, que en Forn també esmenta i que paga la pena comentar. Miguel Ángel Martín López, una d'aquelles persones a qui la sort d'afiliar-se a un determinat partit l'han convertit en un home multi-càrrec : conseller de l'ajuntament de Barcelona, vice-president del Districte de Sant Martí i i president de l'Institut Metropolità del Taxi (segurament el responsable de que en la nevada de fa uns dies fos impossible trobar un taxi fent el servei públic que se suposa que són)´. Aquest home segurament molt preparat per a fer tantes i tan ben remunerades tasques va posar en el seu Feisbuc frases com "No es pot ser tan mala persona, tan tendenciosa, tant cínica, tant despectiva cap el seu president...", però la perla de totes les seves desqualificacions va ser quan va afirmar que la directora de Tv3 "va mal follada". Encara que va tenir la delicadesa d'escriure abans "Vaig a ser groller però..." Una mica com el títol d'aquest bloc. QUan algú comença una frase afirmant que va des del respecte... prepara't que la dirà ben grossa. Un cop s'ha sabut ha reaccionat amb una sèrie d'excuses d'alló més melíflues i buides de tota convicció i en cap cas amb ànim de contradir-se. Una de les seves excuses favorites ha constat en dir que el que va dir en el feisbuc forma part de la seva intimitat i que la seva divulgació l'ha sobtat... una intimitat formada per milions de persones que podien mirar el que fins ahir era un perfil públic? Però què es pot esperar d'algú que acte seguit de menysprear la feina de la periodista (per no dir la seva vida familiar que em consta que té unes dificultats que encara haurien de fer avergonyir més la persona que ha gosat esmentar-la) afirma que "tots els seues esforços li han sortit malament, perque hem vist un IMMENS president Montilla..."

- no hase falta disir nada más..

Una última cosa, que si des del PSC s'afirma que totes aquestes opinions són a títol personal, que no toquin la pera quan els altres xerren coses que no els agraden i demanen dimissions...

Estic fet un puzzle (POST ACTUALITZAT)

2010-03-14T06:26:00.008+01:00

Hi ha dos tipus de blocaires masculins (i fins i tot femenins): els que diuen que "totes putes" i els que no. Aquest post no és del tipus A, com tampoc ho és el que l'escriu. Vull parlar d'algunes dones del meu passat sobre les que trobo tinc algun tipus de deute. Aviso que el que a continuació llegiran no és cap magnífica epopeia (i encara menys un detallat repàs) per la meva vida sentimental, ni una versió dels brillants LQDQN del senyor Josep. Podrà semblar ridícul, o pot ser una mena d'exhibició afectiva fora de lloc. Però com que m'ho vull treure del pap, endevant les atxes.

Val a dir, per començar, que jo em considero molt sentimental i que dono una gran importància a totes les dones que han passat per la meva vida amorosa: ja fossin parella, nòvies, amants o rotllets més o menys ocasionals. Totes elles han contribuït d'una manera o altra en la mena de persona que sóc avui en dia, de totes he aprés alguna cosa, de manera directa o indirecta he descobert alguna cosa sobre mi mateix i evidentment sobre el sexe femení.

El fet és que gràcies a les xarxes socials (una manera fina d'anomenar al puto feisbuc) he tingut l'ocasió de retrobar-me algunes d'elles, el que no significa reiniciar el contacte. De fet, n'hi ha hagut algunes que no han acceptat ni una trista sol·licitut d'amistat. El comú denominador de les que parlaré és que són persones que vaig perdre de vista fa molts anys, en la meva més tendra joventut. Entenc la reacció d'algunes d'elles, altres em desconcerten, però sé que n'hi ha que tenen les seves raons. O potser no són més que cabòries meves, que en la seva ment no deuen ser més que ínfims records que es perden en els racons de la seva memòria, i jo vinga a donar-li voltes. Però me'n he adonat que em preocupa tenir una percepció errònia del meu passat, ja sigui aquesta propia o aliena.

Na C: Vaig mantenir una sèrie d'encontres tòrrids i morbosos amb la C. Un affaire que vaig decidir tancar de manera abrupta quan vaig pensar per primer cop amb el cap que duc damunt les espatlles i en la persona amb qui estava mantenint una relació. Ho vaig tallar en sec, sense anestèsies. No sé com s'ho va pendre ella, me'n vaig desentendre. M'agradava pensar que va ser la millor manera de tallar-ho de soca-rel, per a que no patís ningú. I vull pensar que no vaig explicar a ningú tot el que havíem arribat a fer, però no n'estic segur i ja se sap que a l'institut fer una confidència d'aquell calibre a una sola persona és l'equivalent al "Sálvame deluxe" (anava a escriure el Butlletí Oficial de l'Estat però seriosament, quí se'l mira?). Crec que el fet d'haver sommiat amb ella ha originat aquest post. Va ser passat festes quan vaig somiar que ens topàvem al carrer, li oferia un somriure sincer i ella em responia amb una mirada plena de ressentiment que em va fer despertar de cop. I des d'ençà no sé què pensar quan recordo aquells anys. Setmanes després i d'una manera molt meditada li vaig enviar una sol·licitut d'amistat, acompanyada d'un inofensiu missatge molt ben calibrat per poder rependre el contacte amb delicadesa per, qui sap si amb el temps arribar a parlar del tema com les dues persones adultes que ja som. No va trigar ni un parell d'hores a rebutjar-me internàuticament i corroborar que em guarda algun tipus de rancúnia.

Na E: Ella i jo no vam tenir rés, excepte un flirteig. Ella era la noia més maca del BUP i ho sabia. Però no era inaccessible... com a amiga. només li vaig coneixer una relació amb un amic meu més gran que ella i que se'n va cansar per la seva immaduresa. Burro! De tant en tant na N i jo ens quedàvem sols quan sortiem amb la colla. Un cop però, sortint amb uns altres amics me la vaig trobar. Lliures doncs de la pressió social vam seguir la festa en pràctica intimitat i a les tantes de la nit va convidar-me a passar el que quedava de vetllada a casa seva, amb intencions que tot i el pas dels anys i l'experiència, no podria assegurar que aquestes fossin carnals. En aquell moment vaig haver de dir que no, ja que els horaris a casa els meus pares no els marcava jo.
Amb ella no vaig fer cap mal pas, pel que no crec que em tingui en cap llista negra, excepte que com deia, ella sap que estava i està ben bona. No s'ha socialitzat gaire amb la resta de classe via Feisbuc, només hi tenim sis amics en comú, dels quals només dos són mascles, del tot inofensius. La nostra (inexistent) relació continua com aleshores, ni m'ha confirmat com amic ni m'ha rebutjat. Estic en el limb del Feisbuc.

Na M: Poc després de deixar una relació més amistosa que no amorosa, va fer un sobtat canvi d'actitut. Va convertir-se en una espècie de joguina sexual que anava de mà en mà. Primer en relacions breus en un grupet molt endogàmic (depenent de com bufava el vent, anaven canviant les parelles) però després encara es va anar desmadrant més i tots els tios provaven d'aprofitar-se de les seves carències afectives. De tant en tant m'envia alguna estupidesa o em deixa algun comentari, però sempre troba alguna excusa per no fer acte de presència en les diferents trobades d'antics alumnes que s'han convocat. Crec que no vaig estar a l'alçada, que hi ha alguna cosa que podria haver fet que hagués impedit aquesta deriva. Potser sóc l'únic a qui recorda amb cert afecte. No ho sé, perquè no hi ha manera delicada d'encarar una qüestió com aquesta.

La N: aquest cas em fa vergonya d'explicar. Vam ser noviets a una edat moooolt primerenca i precoç... Què collons... tampoc no m'han vist mai la cara... Na N va ser la meva nuvieta del parvulari. Ja poden començar a riure... Quan ja vam tenir prou edat per anar a l'escola ens vam haver de separar, ja que no vam anar a parar al mateix centre, però compartiem catequesi. Al final d'aquell primer any, on gairebé no haviem estat ni cinc minuts junts vaig sentir com un altre marrec parlava d'ella com la seva nòvia, em vaig emprenyar, la vaig insultar i ja no ens vam tonar a veure el pél. És una cosa ben estúpida i insignificant. De fet, ni tan sols hi hagués mai parat a pensar-hi si no fos perquè ja en l'adolescència, intermitentment però durant molt anys ens trobàvem a la mateixa andana del metro. Ens miràvem, potser les primeres vegades no em recordaria, però al cap del temps era ben evident que tots dos sabíem qui era l'altre. A banda de les mirades (sense odi) no vam compartir ni una sola paraula. Mentre escrivia el post, l'he buscada a la xarxa amb certa dificultat ja que només en sé el nom de pila, però també hi ajuda ser un bon fisonomista. L'he trobada i ja veuré què passa amb la meva sol·licitut. M'agradaria poder preguntar-li si se'n recorda d'aquesta ridícula tensió esperant el metro i fer-nos un tip de riure.

Na S: Amb ella si que vaig ser cruel. Va començar en una discoteca on ja començava a tenir parròquia. Vaig llençar la canya amb la guapa i no va picar l'ham, pulutant opció B: l'amiga que orquejava una mica però era una presa fàcil i ja era hora de tocar el dos. Ens vam donar una bona rebregada camí de i dins l'autobús. Va resultar que anava al mateix institut que jo però un curs per sota. Mesos després, gràcies al meu interés per l'estudi, vam acabar compartint classe. Des d'aquell dia no havíem creuat paraula ni fluids. Un parell de cops que me la vaig trobar pel carrer en cap de setmana la vaig usar per treure'm les ganes, sense importar-me els seus sentiments, i de vegades fins i tot posant-la en situacions delicades com grapejar-la al portal de casa seva en una gran avinguda a mitja tarda amb plé sol. Sense sentiments, sense compromis, sense respecte. De totes elles, és la que menys m'esperava que volgués saber rés de mi. Crec que va ser ella la que es va posar en contacte i fins i tot em felicita pel meu aniversari.

Amb totes aquestes peces, costa fer-se la idea de quina és la imatge final del puzzle. De totes maneres, aquesta merda del feisbuc no serveix per arreglar les coses que s'han de fer cara a cara. Si, ara tenim molta més gent a la nostra agenda, però molt poques amb les que parlis de veritat.

PD - 16/03/2010 . ACTUALITZACIÓ

Na N ha acceptat la meva amistat feisbuquera, aixó sí, sense el detall d'enviar-me un mail o un missatge de resposta. He fet el primer i em tocarà fer el segon pas. Que semblaria un "cara a cara no parlavem però aixó pot canviar a la xarxa" ? Massa directe?

Ras i curt (II) ma mare odia la Beth Rodergas

2010-03-10T00:03:00.002+01:00

Avui he dinat a casa ma mare. - I què? - preguntaran vostés amb tota raó...
Doncs que ma mare m'ha sobtat amb una dosi d'odi en essència. L'odi d'una mare és com l'amor, és únic, pur i incondicional.

- nen, has vist mai el programa de la Trinca?

La veritat és que no. No hi tinc rés en contra, ans el contrari, em sembla molt bé recuperar una icona com aquesta, però sempre he tingut coses millors a fer o veure.

- És molt divertit, però a la Beth aquesta li trencaria la cara...

Davant aixó no hi hauria rés més a dir, però he volgut comprovar el que ma mare em deia i sempre m'ha semblat. Amb els cinc primers minuts n'he tingut prou. Comença amb una actuació coral, correcta, però poc conjuntada. Entra l'estrella : Es veu que avui han de triar un Miquel Àngel (el de la barba que no va tenir vista amb Gestmusic i va tocar el dos) i en la seva gairebé primera frase aquesta noieta s'equivoca de personatge. Un minut més tard acomiada els candidats amb un "Adiós-adiós-adiós" d'alló més odiós. Gràcies mama, però abans de trencar-li la cara, ara que ja no bruteja tant li perforaria amb un canó carnal de fabricació materna però de la meva entera possessió (sub-arrendat a la meva senyora).

Apa! Espero escriure aviat amb un text més elaborat. O no, que els camins de l'odi no sé per on em portaran.

Ah, si. Ahir va nevar.. tant me fot. Ahir no em tocava treballar i la meva dona va plegar abans. Collonut.

Alcaldes, la culpa és vostra

2010-03-02T23:43:00.002+01:00

La inseguretat ciutadana és una de les majors preocupacions de la nostra societat segons les darreres enquestes. Una sensació que ha anat creixent en els darrers dies i dels que pocs se'n salven. Ni servidor, que ja ha canviat algun dels seus costums.

Ara, alguns alcaldes catalans demanen que es despleguin més Mossos d'Esquadra al territori. Per començar, jo estic d'acord parcialment amb aquesta afirmació. Crec que una major presència policial als carrers pot ser positiva, com a mètode dissuasiu i efectiu en la posterior detenció. Però el que amaguen aquests alcaldes és un fet molt greu que intenten descarregar sobre altres administracions.

El pla de desplegament dels Mossos d'Esquadra en les diferents demarcacions catalanes tenia uns terminis molt clars, amb la intenció de poder crear una fornada suficient tant en nombre com en nivell. Un cos del que ens en hauríem sentit orgullosos, si tot s'hagués fet com cal.

Les primeres passes donades van ser molt positives i aquest optimisme desfermat va fer que s'avancessin els plans en les successives circumscripcions. A més, el bon sou que s'oferia va crear un efecte crida molt interessant, complementat amb l'arrodoniment de Guardies Civils que es passarien al nou cos, amb menys èxit de l'esperat.

Però el drama ve a partir del 2006. S'acosten eleccions municipals i els alcaldes aprofiten qualsevol excusa per esgarrapar vots i simpaties ciutadanes. Aquests alcaldes, pensant en el curt termini van esgarrar-ho tot. Com? Molt fàcil. Cada cop que la consellera (la Tura, en aquest cas) es reunia amb un alcalde o amb les diverses "meses de seguretat" s'acabava amb el mateix compromís, avançar entre sis mesos i un any el desplegament en el determinat lloc. I de reunions n'hi van haver moltes... Per tant, d'aquesta culpa també en dono part a la Consellera d'Interior responsable de portar a terme l'arribada dels Mossos, que per treure's del damunt les mosques colloneres va donar sempre la mateixa solució com a resposta a les seves interessades demandes.

I com t'ho fas per avançar els terminis? Intentant arribar a la dotació necessària per la via ràpida fent molt més laxes els requisits per entrar-hi, descuidant la formació i segons el que m'han arribat a explicar, manegant alguns exàmens. Una autèntica tupinada.

I ara alcaldes, què voleu? Que "papa Generalitat" us salvin ~~la vida~~ les eleccions? Doncs tranquils, que venen al rescat. Barcelona i Salt ja poden estar tranquil·les. El president de l'Associació Catalana de Municipis no ha trigat a demanar el mateix.

I pel problemà logístic, cap problema. En Saura té a punt la cadena de muntatge per ensamblar nous agents.

- Amb aquest dit pitjaré el botó!

Per primera vegada en Saura no té la culpa, ves per on...

PD (totalment fora de tema): Fa pocs minuts acabo de veure com el filldeputa d'en Pablo Motos simulava tallar una serp viva per la meitat amb unes tisores. Visca l'espectacle per tota la familia, si senyor.

Me'n oblidava

2010-03-02T01:21:00.000+01:00

Doncs que avui podria haver escrit moltes coses. Tantes coses sobre les que despotricar, que les deixaré per demà.

En canvi us deixo un efímer i breu homenatge a en Pepe Rubianes, que ens va deixar fa un any. Hasta luego, Pepe!

Demà ja escriuré amb un odi supurat i fermentat des del divendres. I si volen vídeos del Rubianes, se'l busquen vostés aquí o aquí .

La propera ensarronada quotidiana

2010-02-27T00:49:00.004+01:00

Sempre cal estar al dia de la informació, per petita o nímia que aquesta pugui semblar, ja que una gran part de les vegades hi apareixen notícies que, llegides amb una mica de sentit observador ens alerten de com ens poden arribar a trastocar el nostre dia a dia.

De nou ens la volen colar amb la complicitat conscient o no, dels mitjans de comunicació, als que em referiré més tard. Que de què us vull parlar? Doncs mentre ahir els mitjans de comunicació parlaven del debat al Parlament sobre economia, el seu anàlisi i repercusions, una noticia breu vista en diversos mitjans em feia preocupar molt més que no pas les pica-baralles fingides i poc profitoses dels nostres governants.

- Barcelona figura entre les capitals que més subvencionen el tranport públic.

- Un informe del Govern diu que la T-10 és la més barata d'Europa.

ALERTA!! PUJADA PRÓXIMA DEL PREU DEL TRANPORT PÚBLIC AL CANTO!!

La notícia ja es va començar a preparar fa unes setmanes, quan a tot arreu van publicar la xifra de gent que el fa servir sense pagar i les pérdues que provoquen. Ara asseguren que el preu de la targeta multiviatge es paga a mitges entre l'usuari i l'administració pública. Les dades facilitades ahir pel Govern (I QUE CAP MITJÀ DISCUTEIX) parla d'un 56 % per part dels fons públics, la resta la paga l'usuari. Aixó es FALS. Per començar, perquè d'una manera i de l'altre, els que paguem som nosaltres. O és que el 56 % no surten dels nostres impostos?

Però a banda de que aquest raonament pugui ser una mica demagògic hi ha una realitat absoluta. Que ATM té molts més ingressos. Si són o han estat usuaris del metro o dels FFGC, observaran que en totes les estacions hi ha una mitjana d'uns quatre anuncis per andana, més els que hi ha a les sortides, passadissos, les televisions que posen constants mitjans publicitaris... I encara més, tots els negocis que hi ha dins les seves instal·lacions, les màquines expenedores de menjar i beure, les accions especials de publicitat... Tots aquests diners no ajuden a sufragar la despesa d'aquest servei públic? Si no fos així, on van a parar tots aquests diners?

I aquí ve la crítica als mitjans de comunicació. El Govern presenta un informe i aquí tothom diu amén. L'unica discussió en la redacció serà el color de la gràfica que hi posaran el costat. No hi ha cap periodista que hagi pensat el mateix que jo? De moment aquest any, no. En la pujada de preus de l'any 2009, un periodista (Raul Montilla, de La Vanguardia) s'atrevia a posar en dubte algunes de les afirmacions de l'ATM, en especial les que comparaven el preu i cost d'aquest servei a Barcelona amb altres ciutats europees, cosa que han repetit de nou.

" En esta comparación, el trabajo de la ATM ignora las importantes reducciones de las tarifas sociales de las ue se benefician los usuarios de la red parisina y también el hecho de que el coste de los desplazamientos al trabajo forma parte de los gastos a los que han de hacer frente las empresas. Esto resta presión social sobre los precios del transporte y por el contrario, incrementa las quejas de la patronal cada vez que la autoridad metropolitana de París incrementa los precios. Algo parecido ocurre en la aglomeración de Bruselas."

Al mateix temps ens expliquen que la situació s'acabarà de complicar amb les noves línies, donat que la despesa pujarà un 10% . I mentrestant, ja ens han colat aquestes dades. Quan en uns mesos es parli de la pujada, molts recordaran "ay si, que vaig llegir fa un temps que feia falta". Ens l'hauran tornada a colar. Enhorabona als premiats.

Per acabar un missatge als manifestant avui contra la pujada de preus aplicada l'u de gener. Quina mena de protesta és aquesta de taponar les màquines expenedores i llençar ous plens de pintura als vagons? Sou uns merdes. Universitaris, si, però uns merdes. Així va el país.

NI saben, NI volen saber

2010-02-24T02:57:00.000+01:00

El pitjor del que passa amb el jovent d'avui en dia no és que ni treballin ni estudiin, sino que ni saben ni volen saber. Sembla que visquin en el dia a dia i no tinguin cap interés en coneixer rés del passat. Els hi poso un exemple que he trobat en un blog sobre cine (No el del senyor Manel) en el que parlen de "El Hombre Lobo" de Fenicio del Moro, i on postejaven amb hilarants intencions el crític comentari sobre aquesta d'una jove fan de Crepúsculo a la web Latino Review.

“Da mala imagen de los hombres lobo y los hace parecer una mutación deforme de un perro rabioso. Empezaron a gustarme los HL después de ver a un impresionante Jacob Black (el tio merda que fa aquest paper a Crepúsculo o Luna nueva, jo què sé…) hasta que ví vuestro mierdoso remake de lo que llamáis un HL”

"[...]¿Cómo puede morir un HL con una bala de plata? Peor, has visto la transformación del hombre que se supone es el lobo? Se sienta en una silla y todo su cuerpo se transforma en el de un “freak” deforme. Si ves la transformación de Jacob Black, no parece ni de lejos tan falsa, barata o mutada”

- "¿HOYGAN, un hombre Lobo latino y de mediada edad? Son unos chingones y me hasen yorar..."

Tampoc no cal entrar massa a valorar aquesta mostra (o monstre) d'ignorància superlativa.

També va ser prou comentat el cas d'una adolescent que s'havia trobat amb un video-clip d'un grup als que acusava de plagiar el só i les pintes dels seus estimats Tokio Hotel... i resulta que parlava de Guns 'n' Roses i el "Welcome to the Jungle". Els semblarà extrem, però si tenen contacte o senten a parlar a qualsevol jove (adolescents i alguns ja no tant) ho podran percebre.

No tenen cap referent cultural, per molt que aquesta generació llegeixi més (encara que siguin llibres de ràpid consum) . Són la generació que han nascut amb un accés total a la cultura i a tot tipus d'informació, però incomprensiblement no el fan servir. Si, segurament tots ells sabran el que és un bukkakke, però al mateix temps preguntaran en qualsevol fòrum si poden deixar prenyada la seva "periquilla" per mirar-li la xona amb lluna plena...

Minister's Clit

2010-02-18T02:35:00.003+01:00

Diuen els economistes que un dels principals errors històrics de l'economia d'aquest estat en el que vivim és no haver apostat decididament en la investigació. Una gran errada d'aquest i altres governs que es vol solucionar des d'un Ministeri... el d'Igualtat. Llàstima confondre investigació amb encarregar estudis més o menys inútils.

I és que la Ministra Bibiana Aido destinarà 1.450.000 € en diversos estudis d'una importància tan vital que no entenc com hem pogut anar passant dies i empenyent anys. Més endavant en donaré alguns títols, que us faran compendre com de bé estan emprats aquests diners quan el govern ha remarcat un cop i un altre la necessitat de l'austeritat en l'administració de cabdals públics, que també podria anomenar-se "no gasteu calers en merdes, que la cosa està mu malita".

Però dins de tot plegat també hi ha un fet extremadament remarcable: Dels vint-i-dos investigadors beneficiats d'aquesta remesa del ministeri, només n'hi ha un que sigui home. Ministeri d'Igualtat, diu?

- El tema investigat més turbador de tots és aquest: "Elaboración de un Mapa de Inervación y Excitación Sexual en Clitoris y Labios Menores; aplicación en Genitoplastia"

- heu vist l'àcid acudit del paràgraf anterior?

Admeto que no sé què coi significa tot aquest pompós títol, dedueixo que potser parla de les dificultats d'arribar a l'excitació sexual per part d'aquelles dones que han patit algun tipus de mutilació genital. Aixó ho dedueixo jo solet, ja que no he trobat en cap nota d'agència, article de premsa o blog on surtia aquesta notícia una explicació. I molts obviaven la part de "aplicación en Genitoplastia", deixant a entendre que la ministra investiga com s'han d'escòrrer les dones espanyoles. Un cop feta l'estirada d'orelles al periodisme en general, seguim.

Aixó es manipulació. Lo dels periodistes, també.

- "Topografías domésticas en el imaginario femenino. Una visión comparativa, transnacional y hemisférica". Maniiii...? Fent un ús intens de les meves capacitats neurològiques, endevino que és un estudi de com és "la casa dels seus somnis" de dones de tota mena.

- Molt bona nit, i benvinguts a "topografies domèstiques

de personalitats que gaudeixen de popularitat"

Al tanto, que trobo que entre els estudis n'hi ha de ben profitosos i útils, però necessiten d'aquesta dotació econòmica? Per què tot els estudis s'han fet en clau femenina? És aquest el millor moment per aprobar dues partides de 845.000 i 600.000 euros? No ens estan prenent el pél? Oi que els mascles que visiten aquest blog es tirarien la ministra igual que jo? Aixó si que és un exemple d'igualtat.

- Com ministre d'igualtat juro solemnement que malgastaré els

calers de tots els contribuents ja siguin homes o dones

Deconstruïm l'Spot (1): Ausònia

2010-02-11T21:01:00.003+01:00

Comença una nova secció d'aquest raconet de l'odisfera. Com ja saben els que em segueixen, un dels temes que ha rebut una dosi més alta de menyspreu per la meva part és la publicitat. I és que hi ha anuncis dolents en si (tots i cada un dels d'Ono) perquè estan mal concebuts o parteixen d'una idea merdosa i també n'hi ha que tenen un punt malvat que mereixen ser analitzats. Veiem-ne el primer

Aquesta és la versió llarga de l’anunci que hem pogut veure a televisió.

Dels creadors del "posa’t un mocador contra el càncer de mama", ens arriba el seu nou anunci. La professora, que suposem que s’ha recuperat d’un càncer i torna de la seva baixa, es troba un passadís ple de miradetes que poden ser de complicitat (“no he tingut càncer però t’entenc”) , llàstima ("ay, pobreta..."), enveja (“tothom se la mira i a més s’ha quedat més prima”) o desig (“quina sort que no li han hagut d’amputar els pits, a veure si al proper sopar de Nadal es torna a deixar grapejar")... etc.

Arriba a la classe i es troba tooots els seus alumnes (si, els presumptes mascles també) portant el mocadoret rosa de marres. I ara arriba el moment definitiu...

- Alerta! Deconstruïm l’spot!

La professora ensumant el que és a punt de passar ordena:

-Los besos y los abrazos los dejamos para luego

I què succeeix? Doncs que una alumna que normativament no puc anomenar “pilota” ni “empollona” perquè no hi ha equivalència en català, s’aixeca i li clava una abraçada.

Ooooh! Quin final més bonic, direu. Doncs aneu molt equivocats.

Ey tu! Què t’acaba de dir la professora? Que no us aixequéssiu a fer el paperina, collons! Si els mestres d’avui en dia no fossin tant de l’escola del bonrollisme, aquesta rateta sàvia seria expulsada per desobedient i a més expedientada per organitzar un avalot enmig de classe! Menys educació en el lleure i més educació en el respecte i l'obediència!

Tantmateix, jo també em solidaritzo amb la gent que pateix càncer, faltaria més. Emperò no em posaré cap mocador ROSA per fer-ne ressò. El càncer de mama no és l’aneguet lleig de les malalties canceroses que necessita d’aparadors d’aquest tipus. Però em quedo amb el missatge malèvol del final de l’anunci: Per cada euro que et gastis en aquestes compreses ells dediquen un minut a la lluita contra el càncer. No sé com es computa tot plegat però no importa. Menyspreo profundament les campanyes publicitàries que fan servir el xantatge emocional amb l’ànim de vendre.

Els que neden contra corrent...moren

2010-02-10T03:20:00.001+01:00

Ja ha arribat el principi del final de Lost. Però aquest post, no va de les excel·lències o misèries de tan sublim sèrie. Ni de fabular les mil i una teories més o menys plausibles que desentrallin el misteri de l'illa i els ocupants del vol 815 d'Oceanic. Va de la gent que afirma amb orgull... que ELLS no miren Lost.

No puc aspirar a que tothom tingui els mateixos gustos que jo, encara que aixó els converteixi en gent una mica més ensorrada en la subnormalitat que no pas la resta. Però m'he trobat concretament entre la facció moderniqui de les meves amistats que afirmen amb orgull que ells no l'han mirada mai ni pensen fer-ho. Ei, puc entendre que no t'agradi aquesta sèrie, però no em vulguis convèncer que per no seguir-la ets millor que la resta.

Fent una mica de recerca al Facebook, us detallo una llista de comentaris i arguments anti-Lost.

Avui fan LOST. És trist, però cert. Així que si els LOSTIANS ens marginen, els podem dir que com a mínim ja som 700 els que no ho mirem! (bufa, quin èxit! 700 persones que pensen com tu!)
mai ho he vist, realment, si la televisió dona la felicitat...la meva idea de felicitat dista bastant de la tele xD (aixó ho diu un pájaru que s'ha fet fan de tretze pàgines que fan referència a programes televisius. Encara que em quedo amb aquest "Ir al banco con un kilo de spaguettis i decir "quiero ingresar toda esta pasta")
Serie,x llamarle algo, q no soporto y mnos ver al d al lado q no deja d mirar ls pantslla...cm si lo hipnotizaran....no lo entenderé nunca! me parece patética y aburrida cm ninguna.... ( si el teu manso no et fot cas, la culpa no és de la tele... i apren a escriure, puta!)
Els meus companys co-caps d'agrupa del Joan Maragall estan abduïts per aquesta sèrie de "Buscando el Valle Perdido". Em sento desplaçat... (Ha de ser molt fotut ser el marginat dins el món dels escoltes)
és una pèrdua de temps, no només pels qui ho miren, sino pels que hem d'aguantar llaargues converses sobre el punt de la temporada en que es troba cadascun d'ells. es podria parlar de tantes altres coses,.,! (parlarem del que tu vulguis, que tu ets el centre del món i ens en havíem oblidat)
tampoc! Crec que he guanyat moltes hores per fer altres coses. Perquè la gent fan de Lost no es conforma amb veure las 340 temporades, si no que xerren, pensen i creen teories sobre con acabarà. Això és molt de temps invertit. (que ho digui un tio del Madrid i defensor del Villarato, ja té pebrots)

Però em quedo amb el millor de tots.

- Alerta! A les trinxeres, que arriba el comentari bonrollista!

Lost,es una serie como muchas otras como por ejemplo GH, FAMA, PROGRAMAS DEL CORAZON, etz. (reina, crec que quan a bàsica et van explicar la teoria dels conjunts et vas fer un gran embolic) Peinso q Tal y como esta el mundo hoy en dia,(haiti, la economia mundial, la salud, el medioambiente....),que la unica preocupacion sea no perderse el capitulo, enterarse de los cotilleos y marujeos, me parece muy triste.No me g...ustaria acusar a estos programas basura de fomentar la estupidez (no m'agradaria dir-te imbècil però... ups! ho he dit!) porque la culpa es de quienes los ven (no s'assembla al la culpa és de los padres que las visten como p...?). Sin lugar a dudas, hoy triunfa la estupidez. Ya lo dijo el gran Albert Einstein: solo hay dos cosas infinitas en el mundo, el universo y la estupidez humana.(aquí et dono la raó. Per cert et recordo que formes part de la humanitat, i de l'estupidesa) Aprovechemos el tiempo para dedicarlo a temas que nos afectan a todos/as y asi cambiar el mundo en que vivimos, que al fin y al cabo es deber de todos. un saludo. (Durant el temps que has fet servir per escriure tot plegat, que coi has fet per salvar el món, maca? No és una pèrdua de temps unir-se a 201 pàgines de Facebook? O totes les hores que has fet servir jugant al Fishville? Que sàpigues que seguint el teu raonament, ets responsable de la mort de tres mil haitians mentre teclejaves bejenades per la teva inacció)

Aquesta gent no té cap recança en titllar de freaks els que sí que ens la mirem. Perdoneu, però seguir una de les sèries que des de la seva estrena i ara més que mai és un fenòmen de nivell mundial, automàticament us converteix en uns putus outsiders a tots els que no ho feu. Vaja, que el frikisme no casa amb la corrent general. Perdedors.

Pd: El Bharma, però, és una puta merda.

- Com deia l'Ampariues , "me l'imaxinava més gran".

Boicot als cines, premis i un joc.

2010-02-02T23:51:00.002+01:00

Ahir algunes sales de cinema van decidir tancar les seves portes en senyal de protesta per la nova "llei del cinema" aprovada pel Parlament de Catalunya.

1- Acte estèril. Algú creu que es faran enrera perquè unes sales de cinema, un sector poc significatiu dins l'economia, tanqui un dia? Alguna cosa ha canviat quan milers de treballadors fabrils de sectors com l'automoció, s'han manifestat davant la Generalitat? Au va, a més de fatxes, gilipolles (i no és un oximoron).
2- Que un cinema obrís ahir no significa que recolzi la llei. Vaig sentir a El Món a Rac1 responsables d'altres sales que de fet consideraven la nova llei una imposició. La democràcia del pensament únic contra la dictadura de les opcions. Fatxes i gilipolles de nou. Però encara queden els pitjors...
3- Els cinemes Verdi. aquests van tancar, però atenció! Perquè es van veure obligats per les distribuïdores diu l'excusa oficial! És a dir que les multi-cultis, modernes, culturetes i perroflàutiques sales del carrer Verdi de Gràcia van tancar doblegades pel diabòlic capital! Però tampoc és d'estranyar, considerant que el tipus d'individus que les freqüenten es solidaritzen amb qualsevol causa menys la catalana.

Total, que anar o deixar d'anar al cinema de rés no valdrà. Sobretot perquè la llei s'aplicarà... i punt

La cerimònia dels Premis Gaudí, tampoc no va estar tan malament, excepte per la deficient sonorització dels comentaris de l'Àlex Gorina I l'Òscar Andreu. Tampoc va ser per cagar-s'hi. Ja veurem les dels Oscar (els de Hollywood) que aquest any presenten novetats. Ah, i espero que el Cameron no repeteixi l'èxit de Titànic.

I ara el joc. Rés complicat. Heu d'endevinar el títol de la pel·lícula (en versió original).

Vinga, participeu. A veure si en faig un post de profit, de tot plegat. A partir del tercer comentari, ja posaré alguna pista si no aneu ben encaminats.

PD: Veure Invictus doblada (al català o al castellà) és d'imbècils. I fins i tot en versió original, pel que diuen els que l'han vista.

Ras i curt

2010-01-30T05:09:00.001+01:00

Avui post curtet que és tard i tinc mal de cap. Com es nota que un ja no aguanta la festa tant com abans. I no vaig mamat.

Tornem als orígens del bloc, on feia observacions (digui rajades) sobre la televisió i la publicitat.

- Conoces lo nuevo en liftings?

Si sóc la senyora de l'anunci que rep aquesta pregunta de part d'una pressumtpa amiga seva, acte seguit li arrenco els ulls si és que tant de mal li fa mirar-me a la cara.

M'he descafeïnat (per no dir amariconat)

2010-01-26T04:28:00.003+01:00

Si hi ha una sentència que posa en evidència perquè els catalans estem tan fomuts que difícilment podrem aixecar el cap és aquesta: Encara sort que...

Aquestes tres paraules són el primer pas per a consolar-nos amb que dins de la desgràcia ens podria haver anat pitjor. Segurament pensarem de nosaltres mateixos que no, que som uns paios ben aguerrits i que no suportem la injustícia. I que qui ens la fa, ens la paga. Fins i tot servidor vivia en aquesta fantasia i he descobert que no, que sóc un il·lús. I més que paraules anem als fets.

És diumenge al matí i hem d'anar a dinar a ca la sogra. Ep, aquest no és el problema que per sort la meva sogra és collonuda (i la meva senyora no coneix l'existència d'aquest bloc, que consti en l'acta). Anem a buscar el cotxe, que només té 9 dies i que es troba aparcat a la cantonada. I què em trobo? Doncs que un filldeputa ens ha trencat un dels vidres i ha obert el cotxe. Toca trucar l'asseguradora, que ens dóna un servei impecable, i som-hi cap el Carglass!! Que canvien i reparen i que costa zero eurus i zero molèsties! Aixó sí, hem d'anar a Barcelona, que és l'únic que obre un diumenge al matí.

Ja ens hem quedat sense dinar familiar, ja que servidor treballa per la tarda, i hem de perdre el temps al taller. Mentre anem cap a Barna vaig pronunciant, per a sorpresa meva, frases com:

Encara sort que no ha estat el parabrisa o ens hauria de portar al taller una grua.
Encara sort que no ens ha pispat el GPS o encara estaríem omplint paperassa amb la policia
Encara sort que en no trobar res no ens ha fet una destrossa major.
Ja es podria haver fet mal amb els vidres... Encara sort que no, que ens tacaria la tapisseria de sang.

La resposta de la meva dona:

Encara sort que no l'he sentit perque baixo al carrer i li arrenco la pell a tires, i després el llençaria a mar.

Crec que li cediré el meu bloc.

PostData: S'ha de ser inútil per obrir un cotxe amb un roc, mirar el maleter, obrir la guantera i no veure el puto GPS. Però encara sort que... no et va enxampar la que porta els pantalons a casa

El negoci de la solidaritat

2010-01-22T02:20:00.005+01:00

Situació viscuda avui. Protagonistes: una amiga meva i un individu perruflàutic (italià per a més senyes) que pressumptament col·labora amb una ONG per ajudar Haití . No és una transcripció, més aviat una recreació.

- Vols ajudar els pobres haitians que blaoblaoblao...
- Home, doncs...
- Però no una ajuda puntual, que no serveix per rés, sino amb aportacions mensuals i... STOP

Pot ser que no n'hi hagi prou amb donar uns eurus un sol cop, però hi ha límits que no es poden creuar. Quan demanes CARITAT s'ha de ser una mica més humil. Que la gent ja va prou collada! Que els que tenim la sort (potser desgràcia per a ell) de treballar ja fem beneficiència amb la part del nostre sou dedicada a pagar pensions i altres béns que ja veurem si gaudim quan siguem grans.

Em recorda als típics manguis que demanen que els donis voluntàriament els teus calers i que es queixen si en tens pocs.

-Tienes cien pesetiya?

Continuem. Aquí ja la meva amiga es vol escaquejar.

- Pero no recordo els vint números del compte corrent...
- És igual jo demà estaré aquí tot el dia. Ja me'ls donaràs... l'important és ajudar la gent d'Haití que blaoblaoblao
- I no podries donar-me el paper, per a que m'ho miri a casa?
- QUÈ PASSA? M'estàs dient mentider, o què?

Vaja, sospitosa la reacció, oi?

Quin negoci la solidaritat...

Ja que parlem de quinquis, m'estimo més els que surrten al "Pandilleros" de la Fundación Tony Manero. Fins el 24 de gener al teatre Borràs de Barcelona. No s'ho perdin. Ep, si es volen gastar els pocs euros (15, em sembla) que val l'entrada. O és que no tens 15 eurus, filldeputa?

Catalans descafeïnats

2010-01-09T19:39:00.003+01:00

Els catalans estem perdent una de les nostres més grans tradicions. No parlo de la perpètua crisi de la sardana, ni de tantes altres manifestacions folclòriques d'aquest país, sino de ...Cremar monestirs

En aquest racó de la península ibèrica, quan el poder abusava de nosaltres, quan pensàvem que ja n'hi havia prou, que ja en teniem els ous ben plens, sortiem com una turba perseguint el monstre d'en Frankenstein i quan trobàvem un edifici religiós (monestir, convent, esglèsia...) li fotiem foc i passàvem pel ganivet a qui ens hi trovèssim.

No estic demanant que ens carreguem cap religiós, no són tan poderosos com abans, tampoc no cal pelar cap políttic, però ja n'hi ha prou d'amariconar-se amb les protestes. Aquesta setmana es publicava que a la ciutat de Barcelona al llarg del 2009 s'havien fet unes 700 manifestacions. Us repto a que em digueu més de deu coses que hagin canviat després de la protesta.

És com el cas d'aquests cooperants que volien anar a Gaza i la policia egipcia els hi ho va impedir. Què van fer? Una d'elles va començar una vaga de fam. Òstia quina dóna més sacrificada!! Quin exemple d'heroicitat!! Els que hagin pensat aixó, no sé ben bé què hi fan aquí.

De què cony serveix una vaga de fam? Per sensibilitzar la població? Jo crec que aquests gestos serveixen per predicar als conversos, i no crec que sumin adeptes a la causa. El cas de la jubilada que va començar la vaga de fam, la van fer tornar a Barcelona i de seguida la seva capelleta ja va dir que quan ella no pugués continuar li prendrien el relleu.

Ah! I es que aquí està la trampa! La vaga té data de caducitat! El mateix dia que van acabar els bombardejos israelians a Gaza. Quina mena de vaga és aquesta que no té per finalitat qua canvii la ignonímia contra la que protestes? És la nova modalitat dels multicultis, la "vaga commemorativa". De nou, la societat del segle XXI protesta de cara a la galeria.

Com també ho és aquest blog i altres que consulto. Estem disposats a fer alguna cosa que realment pretengui que aquesta societat que no ens agrada canvii? Movem-nos, cony!! Però la veritat és que no sé quina pot ser l'equivalència no violenta al cremar convents d'abans, que vist com estem ara, tampoc ens ha servit de gaire.

auto-censura

2010-01-05T01:26:00.000+01:00

Així com no he complert la (falsa) promesa d'escriure un post nadalenc, us ben asseguro que no penso escriure ni un borrall del que em passarà en els propers dos dies. Per fàstic o odi que em puguin provocar.

I rés més.

No val la pena ni comentar.

Telonejant el post nadalenc: Aigua al vi (II)

2009-12-25T13:06:00.001+01:00

Del Nadal ja parlaré més endevant, però hi ha una cosa que he de treure del pap. Potser és a destemps, però mira, un té temps quan pot, no quan vol.

- El público tambien tiene su calidad, pero los que no han venido,

utomáticamente són unos hijos de puto.

Estic d'acord amb Johan Cruyff. El Camp Nou hauria d'haver estat ple. És més, jo hauria afegit que els que van preferir mirar-ho per la tele, són uns fillsdeputa. Que sí, que també calia un respecte per als 53000 espectadors que van mig omplir el Camp Nou i que omplirien tots els camps de la primera divisió (Ay, que ara es diu lliga BBVA), exceptuant també el Bernabeu. Per descomptat, a cals pericos més de 10.000 persones quedarien al carrer. Però tornant a les paraules del mestre, tornem a preferir els gestos de cara a la galeria que tant han destrempat l'afició que la sinceritat per dolorosa que sigui.

I acabant, un pal a l'organització que ningú no ha destacat. Per a mi, va faltar un homenatge per al jugador de Sant Boi que sens dubte hauria estat convocat pel partit, Dani Jarque. El problema és que a banda del seleccionador, no hi ha ningú amb el cap clar dins la direcció de la Federació.

Bones Festes, fillsdeputa!

Aigua al vi

2009-12-20T15:29:00.003+01:00

El Barça de Guardiola serà un que farà època.

Sens dubte és el millor Barça de la història.

Potser tingui finalment el reconeixement internacional de ser ja no el millor club del segle passat, sino el millor club de tota la història per palmarés, filosofía, trajectòria, estima...

Amb la victòria d'ahir, s'instaura un rècord dificilment igualable i pràcticament insuperable, pero...

NO HEM GUANYAT TOTS ELS TÍTOLS QUE HEM DISPUTAT!!

- què dius ara, Anthony?

I la Copa Catalunya?

Aquesta la vam deixar passar jugant una semifinal pensosa plena de nanos del juvenil a St Carles de la Ràpita.

Però tranquils, amants de l'estadística, es va jugar a l'octubre del 2008.
Si la Federació Catalana no anes fent invents any si, any també, ja s'hagués jugat i guanyat. Vinga Pep, que tu pots. I l'Espanyol ja té motiu per viure, intentar fer el set de set.

El post de la setmana

2009-12-18T01:00:00.000+01:00

Com que s'acumulen els temes, resumint els esdeveniments (odio els que diuen aconteixement, o pitjor encara, event) dels darrers dies:

Veni, Vidi ... i signi?

Ja tinc l'exemplar de "Jesucrist era marica" signat pel gran Guionista Brillant. Ara no sé amb que forrar-lo per no tenir problemes al transport públic.

Si, el meu mòbil fa una merda de fotos

Lliga anti-Cirurgia

Un italià contrari a la cirurgia estètica ha honrat el president de la seva república tornant-li la dignitat. Per fi, Berlusconi sembla de l'edat que té. Tot gràcies a que li faltin les dents. No descartin que Il Cavaliere aprofiti per perfeccionar la seva tècnica menjant figues verdes.

Un tio dur com Berlusconi, segur que es farà unes fundes amb el Souvenir

Belen Esteban, pots estar tranquila, que al paio aquest no el trobaran fins que es reemprenguin les prospeccions arqueològiques a Pompeia.

Matrimonis catòdics

No, no va de quins periodistes carden entre ells. Que segur que són molts, que ja se sap el ques es diu de la gent de la faràndula... ah, que els periodistes NO són de la faràndula? No serà en aquest estat...

Però al que anava... Antena 3 i la Sexta es fusionen. També ho farà TeleCinco i Cuatro. Llàstima, m'han espatllat un acudit GENIAL. Tant és, el poso igual.

con un seis y con un cuatro, aquí tienes tu retrato

Tots som iguals.... Taxi!!

2009-12-08T22:18:00.000+01:00

Aprofitant que ahir m’acusaven de masclista en els comentaris, m’hi torno.

Taxis roses. La nova collonada feminista.

Pels qui no sapigueu de què va aixó, us ho explico. A Barcelona començaran a entrar en servei taxis conduïts per a dones i que només agafaran passatgers del seu mateix sexe. Aquesta iniciativa va sorgir a Londres i que després ha estat copiat a per exemple Nova York. I tot plegat per resoldre un problema de seguretat que patien les dones que necessitaven d’aquest servei en franges nocturnes on hi ha menys nombre de taxis circulant. Un problema que, atenció, es reduïa a robatoris i violacions que patien aquestes dones a mans de conductors de taxis il·legals. Coi, que et fots sortint d’una discoteca (amb el que implica en horari, estat etílic i factor meuca) dins un cotxe d’un paio sense llicència ni taxímetre de matinada. L’equivalent urbanita de fer dit a un camioner un kilòmetre abans d’arribar a un puticlub.

L’adaptadora local de la idea, reconeix que no és una situació que es doni a les nostres terres. Vaja, que tampoc caldria portar-ho a terme. Però ens surt amb que “el servei serviria també per aquelles dones víctimes de la violència masclista i que se senten més segures amb un cotxe conduït per una dona.” Genial.

És a dir, que ben aviat es posarà en funcionament un servei públic que marginarà a certs elements de la societat. En concret els que ostenten un parell de cromosomes XY. No havíem quedat que érem iguals? On queda la presumpció d’innocència? Vinga, reconec que portant-ho a l’extrem, si una dona víctima d’una agressió necessita aquest tipus de tranquil·litat, pot fer-ne ús. Però segur que si trucava a l’emissora de taxis i demanava una taxista li portarien sense tanta cerimònia.

La idea prosperarà però no passarà com les altres ciutats on el servei és implantat. No, no aniran els taxis pintats de rosa. Seguiran sent negres i grocs i senzillament portaran un distintiu d’aquest color. Creieu que aquestes ments benpensants d’esquerres contemplaran el dret a demanar que em porti un taxista no estranger? Segur que si...

Distintius Rosa per a taxis femenins, com haurien de ser els d’altres col·lectius del taxi?

- Taxistes que escoltin la cope

- Taxistes bakales

- Taxistes que et donen la tabarra

- Taxistes que t’estafen

- Taxistes lents

- Taxistes kamikazes

Però si us hi fixeu, tots aquests trets també els poden complir les conductores del taxi rosa.Jo vull un distintiu especial per als taxistes com els d'abans que es coneguin els carrers i no vagin mirant el puto GPS.

-Donde le llevo, jefe?

Últim apunt. Dels 14000 taxistes que operen normalment a Barcelona, unes 700 són dones, col·lectiu beneficiat amb aquest nou servei, que podrà gaudir d’una exclusivitat que es passa per la bossa escrotal la lliure competència.

Nostàlgia i odi (ex-nòvies 1)

2009-12-04T16:34:00.001+01:00

Recordar ex nòvies o rollets passats és beneficiós, sobretot perquè dona per a palla. Rememores aquells moments del despertar sexual i ho sublimes tot amb els anys passats reescrivint la fantasia al teu propi gust. Però amb els Facebooks i aquestes galindaines pot ser un suplici.

I és que entre sopar d’antics alumnes (que dóna per a tema però m’ espero que al proper al que m’hi convidin hi hagi una llista de més de 12 persones confirmades i que a mi em vagi bé per poder treure conclusions) i cops d’ulls a perfils i fotos, es reparteixen tot tipus de sorts en el sector femení. I és que desenganyem-nos, els mascles quan arribem a la trentena, o estem més o menys iguals o pitjor.

Com que no estic descobrint rés que no sapigueu ja, vaig una mica més al gra:

Foto mostra (forània, of course) amb una mica de tot. Orcos de Mordor, alguna

francament beneficiable i la lesbiana que no hi pot faltar en totes les salses

Com estan ara les que vaig o hauria volgut beneficiar-me?

La gran majoria es mantenen força bé i em recorre una gran admiració per la justícia poètica que s’ha encarregat de les que em van fer patir per raons diverses i les ha convertit en infra-èssers. Però hi ha un cas que em té els collons ben inflats i no pas d’amor contingut.

Vam ser companys de pupitre una bona temporada. Xerràvem de manera amistosa d’un munt de coses. No m’hi havia fixat massa en ella com a objectiu carnal per la roba carrinclona que portava habitualment. Fins que un dia me la vaig trobar en una discoteca amb indumentària força diferent. De les amples bruses (si,si, bruses de iaia) que portava freqüentment, vaig passar a contemplar-la amb una samarreta més arrapada que la pròpia epidermis, mostrant tot allò que intentava dissimular en aquella escola concertada i religiosa. A més, lo collonut era que l’única competència testosterònica la tenia fora de les parets de l’ institut, pel que sortia amb un gran avantatge sobre els galifardeus que intentaven portar-la a un raconet fosc els caps de setmana.

Jo no m’hi llençava però ella sabia llegir entre línies i sense proposar-nos-ho ens vam acabar embolicant en dues de les situacions més morboses que he viscut mai en la vida. Però ai las! La consciència! El puto pepito grillo que em va recordar que jo tenia una relació extramurs i vaig tallar la situació d’arrel... En efecte, algú, sobretot ella, podria pensar que la vaig tractar com un tros de carn. Però en la meva defensa diré que si més no, no ho vaig explicar a ningú.

I ara arriba l’odi.

Setmanes després va iniciar una relació amb un company de curs i tal dia farà 14 anys. Aquesta setmana he trobat el seu perfil a Facebook i una foto que m’havia passat desapercebuda d’un sopar d’ex-alumnes al que no hi vaig anar. Els ous em van caure al terra. S’ha abandonat “como se abandonan los zapatos viejos” que diria el Sabina. I el seu marit és aquell que es va acabar el plat que vaig deixar a mitges.

Com pot permetre aquest cretí que aquell tros de femella sigui ara aquest tros de carns abundants des d’un punt de vista no-sexual? Encara que sigui per egoisme, i pel teu propi gaudi, no ho pots permetre, home! Que ets el puto Botero, o què?

- Cariño, esta vez la lluvia en lugar de dorada, la dejo en bronce, que hay crisis

Aquest filldeputa es mereix que s’aprimi i li acabin birlant la dona davant els nassos. I res no li garanteix que quan això passi no acabi sent servidor. Ara mateix no m’ho penso pas proposar però sé que, amb absoluta modèstia per part meva, aquelles brases les puc encendre en un tres i no-res encara que esclati en flames el seu propi matrimoni. GILIPOLLES!!

La nostra, contesta.

2009-12-02T19:42:00.000+01:00

Fa més d'una setmana que vaig enviar una carta elèctrica a totes les putes cadenes de televisió espanyoles per intentar que em donèssin les dades d'audiència de dues dates determinades. Ho vaig fer amb l'excusa de ser un estudiant de Ciències de la Comunicació que les necessitava per fer un treball de merda. En realitat les volia pel blog. Volia saber què collons mira la gent en un horari determinat. Volia saber què cony mirava el 92% de gent que a les dues de la matinada es troba davant la tele i no mira "True Blood", per exemple.

Doncs rés, ni una sola televisió de les espanyes m'ha respost, a excepció de TV3. Serà aquest el tret diferencial?

Benvolgut XXXXXX,

Les audiències no estan disponibles per al públic. Les medicions audiomètriques no les fem nosaltres, sinó l'empresa Sofres AM, que ens subministra les dades a través de pagament. Sofres n'és, doncs, la propietària, i per tant no les subministra al públic i de franc. Ens sap greu.

Ben cordialment,

Televisió de Catalunya
Atenció a l'Audiència

Me'n he sortit amb la meva? No. Ho comprenc en certa manera, però no m'acaba de fer el pes la resposta, perquè és falsa. Tv3 com la resta de televisions filtren les dades als mitjans quan els convé. D'on collons surten sino les que apareixen en premsa o en la infinitat de blogs que parlen de notícies del món catòdic? Sobretot perque en aquests mitjans difusors el que maneguen són xifres molt generals i no pas detallades com les que necessitava, si ells paguèssin a SOFRES, publicarien fins l'últim punt i coma.

Tot i l'enrabiada, si més no són els únics que m'han fet cas. I no és la primera vegada que m'adreço al defensor de l'espectador de TV3. L'altra cop va ser protestant perque en l'emissió de la pel·lícula X-Men 3 s'havien petat una escena que hi havia rera els crèdits per la puta mania de que en quan apareixen dues línies de lletres, talla i a publicitat. Si m'han fet realment cas, no crec que ho arribi a comprovar perquè no me la tornaré a mirar.

I aixó explica perquè fa una setmana que no actualitzo el blog dels collons.

PD: I pel sopar de l'empresa, rés destacable... quan no sigui el nou (espero, l'any vinent) ja podré remenar més el cistell de les cireres. Ni violentes borratxeres, ni ningú va acabar a mar (pel que sé), i aquest cop tampoc vaig mullar.

Next Coming

2009-11-21T20:47:00.000+01:00

Mireu, em falta temps i unes dades (des de quan es necessiten dades a Internet per despotricar i supurar odi?) per acabar el proper post d'aquest humil racó de la xarxa. I no, encara no m'atreveixo a intentar postularme com a membre de l'odisfera... em falten osques a la culata.

Però en rigurosa exclusiva mundial us anuncio que ben aviat tractaré de El que miren els altres i n'estic convençut que en set dies, vuit a molt estirar, tindré material per parlar de Sopars d'empresa.

I vinga, per què no dir-ho:
-Senyoreta... no he penjat cap post perquè el gat s'ha menjat el ratolí...

La brometa fàcil

2009-11-13T02:07:00.000+01:00

El món de l’humor no és fàcil. Ho sé. Ho he intentat en diverses ocasions i pel que es veu, i fixant-me en la meva actual situació laboral, no sóc prou bo o no he tingut prou sort. I això que quan em trobo amb algunes amistats antigues no paren de recordar-me que no saben què faig que no ho intento de nou. Ja arribarà el moment indicat. Però no he vingut a parlar del meu llibre...

Quan escolto o miro un programa de televisió d’humor hi ha certes coses que no tolero. I és la broma fàcil i l’acudit de manual. Això no es pot permitir quan es compta amb un equip prou ample, quan s’està a primera fila.

Exemples:

Carla Bruni

És evident que de la dona del president francès se’n pot fer broma. No escric això per censurar cap guionista ni humorista. Però cal posar cada cop el “quelqu’un m’a dit” i que aquesta inserció musical sigui l’acudit en si? S’ha d’afinar una mica més, senyors...

I no em resisteixo a dir que la Bruni em posa molt calent. Físicament i musicalment. I reconeguin quants de vostès no mullen els calçotets quant senten una paia xiuxiuejar qualsevol merda en gavatxo.

- En motu xupa-xupaa... ega així la chansón, Anthony?
- Si, xupa-xupa

I quants cops haurem de sentir acudits de Falete? Ep, aquest no em fot calent. Ni recitant-me el Bukowski dels collons. Però es el contrapunt perfecte per a quedar lliure de la sospita de favoritisme.

Falete La Nuit, Oliver de Jour

Un altre dia els parlaré dels monologuistes. Gènere tan explotat avui en dia, que fins i tot m’hi veig amb cor d’entrar-hi. Però francament m'estimo més esperar que passi la febre i intentar competir amb els realment bons i que o bé em fotin una pallissa o triomfar com un campió que estar-me anys navegant en l'autocomplaença de la mediocritat enganyant-me en aquests circuits de merda.

Acabem-ho bé amb una altra cançoneta, preciosa, de la Bruni

Impersonators

2009-11-04T01:36:00.000+01:00

CSI és l'èxit de TeleCinco. House és el CSI de Cuatro. I què fan aquestes dues grans cadenes de les seves gallines dels ous d'or? Exprimir-les fins el ridícul. La mostra l'hem tingut aquest començament de setmana.

Nit de dilluns, enmig d'una pausa publicitària de CSI Miami, sento la veu de Gil Grissom (la del doblador, és clar). Miro la pantalla i el que em trobo és un tio amagat en semi-penombra amb una barba postissa digna dels "xinos" parlant amb una colega seva sobre no sé quin cony de profecia maya. Acte seguit, inserten un trailer del que serà la gran pel·lícula de catàstrofes de la temporada: 2012. Vaja, ho han tornat a fer... ens colen una trista imitació dels personatges i l'ambient del CSI original per vendre'ns una merda de peli.

Aquesta nit a Cuatro, nit de dimarts la nit de House encara que ara no l'emetin, sento la veu del dèspota doctor (la del seu doblador, un altre cop) amb un tio mal girvat i desenfocat que ens ven la cafetereta Dolce Gusto.

William Petersen o Hugh Laurie què en pensen de tot plegat? O els productors de les seves respectives sèries? Senyors de la tele, parin d'insultar la nostra intel·ligència. O si més no, no vulnerin la imatge de personatges o actors que no els pertanyen.

Com a nota final, jo mai compraria un electrodomèstic que elabora una beguda anomenada "chococino". Aixó ho serà ta puta mare.

la imatge té per nom beso_cochino.jg (ho pilleu? Be-So cochino... ja ja)

I, oi que el Grissom camina com si fos garrell?

No emprenyis el meu gos

2009-10-31T04:49:00.000+01:00

Aquest post és una rèplica al que publicava Lo Gené a L’increïble Blog d’un Estudiant Qualsevol. Us asseguro que no serà cap costum fer servir el blog per polemitzar amb altres blocaires, però a mesura que hi escrivia un comentari i que aquest cada cop s’anava fent més i més llarg he considerat que valia la pena fer-ho aquí. I que consti que no discrepo gaire del que diu.

De què va tot plegat? Feu un cop d’ull a l’enllaç que no costa tant i a més Lo Gené té un bloc de puta mare que paga la pena llegir.

Els gossos i els seus amos. Aquest és un binomi indisoluble pel que no es pot jutjar a un sense l’altre. Les voreres plenes de caques fan pudor i fan fàstic i un no hauria de caminar per un carrer com si fos un camp de mines.Però la culpa no és només de l'animal que buida allà on pot o li han ensenyat.

Ey, no em posaré ara a defensar els gossos a capa i espasa perquè no tindria raó. És el poder de la generalització, però m’agrada singularitzar-me ja que no vull quedar com un filldeputa brut i de mala casta.

Jo sóc dels que quan el meu gos caga, li recullo la merda fins i tot al pipican (que és obligatori i ningú no ho fa) i si les coses van mal dades (vaja, femtes tovetes) passo un kleenex. Fins i tot llenço la bosseta amb la brossa orgànica, que no sé si s’ha de fer així, però miri, matèria orgànica ho és, i de la bona, que em costa una pasta el pinso que li dono. Lo de pixar-se, no hi puc fer gaire cosa, ja que pixa on vol i quan vol. L’unic que procuro és que no s’aturi davant de botigues o portals i encara sort que s’estima més fer-ho sorra o la gespa dels parcs i en ser femella no pixa rodes ni façanes. Per cert, que no entenc com de temerari pot ser l'individu que deixa el casc de la moto lligat a la roda... perquè el més normal és que se t’ompli de merda literalment o que acabi xop de pluja o el que sigui.

ara ve molt de gust un Coulant de xocolata, no?

Amb tot plegat vull dir que el problema és que el gos estigui ben educat i sobretot l'humà que el posseeix. I com a dog-owner he de dir que la brutícia humana també em dona pel sac, ja que la puta gossa procura ficar-se a la boca tot kleenex o paper de plata que hi hagi per les voreres. I aquests els llencen els que van sobre dues potes tinguin gos o no en tinguin.

I de l’espècie humana hi ha dos tipus amb els que vaig amb mil ulls, els maleïts nens i els histèrics dels seus progenitors. La conducta de tots dos ha fet canviar les meves rutines. i el que reclamo és que siguin els nens els que vagin lligats!! Ja no duc mai el gos al parc quan hi ha nens i per descomptat només la deixo sense lligar quan és de nit i no hi ha ningú pels carrers que no estigui passejant el gos, i és que Sabadell a partir de les deu de la nit és un puto desert.

Amanim-ho amb anècdotes que es fa més comprensible i queda més entretingut:

Sóc en un parc on hi ha una zona delimitada per les criatures, amb tanca i tot i a l'altra banda ens hi trobem un grup de gent amb els seus gossos. Hi arribo i sent convidat per la resta de propietaris deixo la meva gossa lliure que es disposa a flirtejar amb els mascles de la colla. I de cop i volta apareix un nen que es troba amb els gossos a uns deu metres de distància i es fot a plorar. Arriba la mare un minut després i ens clava una bronca descomunal per no tenir-los lligats i que el parc és pels nens. no sé on ho ha llegit que el parc és pels nens, pero en tot moment nosaltres estàvm controlant els nostres animals i ella va trigar un minut a adonar-se on era el seu nen petit que estava plorant com un garrí i a més de cent metres d'on es trobava el parc infantil amb tanca i la puta de sa mare.

I és que els nens no hi ha qui els controli. Com el dia que estic aturat al semafor amb la gossa asseguda com l'he ensenyat a fer i de cop i volta surt una nena del no-rés que li fa l'abraçada digna d'un ós. La sort és que com que li encanten les persones i ja està acostumada als assalts de carícies no va reaccionar, però bé que es podria haver espantat i fotre-li una queixalada. I la gossa, repeteixo, lligada i asseguda als meus peus. Aquest cop la bronca va ser per la nena, faltaria més!

El gest va ser una mica més amorós...

Darrer cas de nen i gos. Fent un té en una terrassa. Se'ns hi planta al costat una nena d'uns 8 anys i ens pregunta si la pot acaronar i si mossega. Collons, per fi algú demana permís!! I tant que pots! I ja la nena no sen's va desenganxar en tota l'estona. I la conversa que teniem la meva xicota i jo se'n va anar a pendre pel cul per aaguantar la filla de la mestressa del bar del costat que en cap mooment va fer acte de presència. però és encara pitjor quan la nena no contenta amb tocar-nos la moral a nosaltres va començar a fer el mateix amb el gos estirant-la de la cua i fotent-li cops a les potes del darrera, zona altament sensible des que la vam haver d'operar. Tot i advertir-li que no ho fes, finalment vam pagar el compte i vam marxar ràpidament, no fos cas que la gossa reaccionés al maltracte de la bagassa aquella i ens acabèssim menjant un bon marrón.

La meva és igual i entenc que la vulguin acaronar, però no ens passem

Potser sóc tan inusualment primmirat perquè fins que en vaig acollir un (ja que de propietari no m’hi veig i no el vaig comprar) els gossos no em feien puta gràcia.però el problema és que jo en un moment donat vaig decidir tenir un gos i molta gent no pot dir el mateix dels seus fills.

Tots som uns corruptes

2009-10-30T20:42:00.001+01:00

Un cop més ha tornat a passar. El tema de la setmana ha estat l’escàndol de l’ajuntament de Santa Quillola. Que encara que s’exclamin alguns per la fi de l’oasi català, no és cap novetat. Com tampoc ho és que un munt de comentaristes (tertulians o internàutics) s’apuntin al “fa temps que feia pudor” “tota la ciutat n’anava plena...”, “era qüestió de temps que esclatés”

I tot plegat tornarà a passar. Quantes sentències per nomenaments a dit hi ha sobre ajuntaments catalans? Uns quants. Vigileu i guardeu aquests noms pels propers mesos. Sabadell i Manuel Bustos. Però ara no parlem de desafecció política, perquè tots som iguals. I és que no és el poder el que corromp, perquè és inherent en l’home. Però és obvi que com més poder tens més t’embutxaques

Qui no té un amic (o ell mateix) que intenta fer tot tipus de pirules en la declaració de la renda? Qui no ha cobrat o pagat “en negre”? O s’ha agafat una baixa fraudulenta? Són coses petites, però són petits furts que tenim a l’abast de la nostra mà. N’hi ha una altra de molt catalana: La martingala dels abonaments del Barça, que pel qui no ho conegui és la mar de curiós. És un dels pocs bens que un català comú pot fer servir per traficar. I és que resulta que ningú es dona de baixa de l’abonament del barça. Vol dir això que cap barcelonista ha mort en els darrers anys, o que no han notat la crisi, o ni tan sols van acabar fins els ous en etapes fosques com les de Van Gaal? Estem fets d’una altra fusta els del Barça? Som éssers superiors? Si, però no tant. Fa divuit anys que en sóc soci i en aquest temps el meu número d’associat ha minvat en ens 40.000. Això vol dir que són abonaments que han desaparegut? No. Perquè el pots cedir fent un senzill tràmit de canvi de nom, amb un petit desemborsament al club, i aquest abonament no queda lliure per la disposició de qualsevol altre soci que espera pacientment que arribi el seu torn. La cessió implica gratuïtat, però no és el cas. El meu cunyat fa 9 anys que és soci i en aquest temps no ha tingut l’oportunitat d’aconseguir la seva cadira al Camp Nou. Per sort, el 1991 sobrava lloc.

aquest encara tindrà l'abonament? O se l'haurà venut?

I ara imagineu que teniu poder real. Pot ser una cosa senzilla com ser el directiu d’una empresa. No hi col·locaríeu algun parent vostre encara que no sigui el millor candidat? No cal que sigueu tant fillsdeputa per col·locar un inútil. No, això no ho feu mai de la vida per l’amor de Dèu. Doncs comenceu a pensar en gran escala i en cobrar-vos els favors.

I Figo, filldeputa.

BUDDYNOTÍCIES

2009-10-24T20:46:00.000+02:00

Tres post i m'estic estancant. Sembla que no faci cap altra cosa que mirar televisió. I el poc que la miro ni tan sols sé per què si no faig més que emprenyar-me amb la caixa dels trons. Però avui li toca la meva dosi de menyspreu als... Informatius.

No penso malparlar de l'ofici de periodista, ofici que cada cop s'exerceix pitjor, d'altra banda. Però caldria aleshores parlar de grups mediàtico-polítics o de precarietat, o de l'herència de la reforma educativa.

"Y ahora las notícias econòmicas con Mike 'down' Jones..."

Avui en dia, la taula d'un informatiu és cada cop més la barra d'un bar. Primer van ser els espais esportius qui van agafar aquest to que ja és del tot incontrolable avui en dia. Una cosa és intentar lligar amb gràcia un tema amb un altre, cosa que Matias Prats ha portat fins a la ridícula exageració. I no és del que em queixo, que pot ser una qüestió estilística, més o menys afortunada, però és un segell personal. El que trobo intolerable són les converses de col·legues, brometa i xascarrillos entre notícia i notícia. De debò fa falta? Si miro les notícies vull notícies, vull rigor, i aixó resta credibilitat. Si m'ho pregunten, prefereixo el que es coneixia com a "busts parlants" que showmans de Noche de Fiesta.

Aquest bust no em fa cap nosa, no

Però pitjor és que tot aquest ambient hagi traspassat de la presentació a les redaccions i trobar-se locucions plenes de dobles sentits i entonacions burletes com fan a TeleCinco, que no saps si és que ja ha començat el programa del Risto Mejide i no te'n has adonat (per canviar de canal, és clar).

Nova categoria que m'aportarà bons post, els informatius. Temps al temps.

La Sexta és un frau

2009-10-19T23:35:00.000+02:00

Comencem nova categoria per abocar-hi fems: la puta tele.

Hi ha la tira de canals on triar i probablement n'hi ha molts més que es mereixin que els hi fotin canya, però tampoc són masses els canals que miro de la multi-oferta poc variada de la TDT, i aquells que no segueixo no els hi demano rés.

Per començar, el que més m'interessa de la programació televisiva són les sèries. Sobretot la producció estrangera, perquè siguem seriosos, quantes sèries produïdes aquí valen els calers que costen? Cap ni una.

M’importa una merda la línia editorial de la cadena. Els programes d’entreteniment no són tampoc tan dolents, amb notables excepcions com el “videos de primera” que foten i altres merdes per l’estil que sí són autèntica gasòfia. O les pel·lícules que programen, de videoclub de barri els 80. Però les sèries, això ja és una altra cosa...

Quan Cuatro va començar a fer de TeleCinco, posant fins a quatre capítols seguits dels èxits de la cadena, la Sexta semblava l’alternativa. Van probar Prison Break, de la que tothom en parlava, que no els va anar malament fins que la trama va anar desinflant-se com un sufflé. Però van apostar per l’especialització en el que van denominar com a “sèries de culte”. Una bona tria que emetien després de Buenafuente. Encara que l’etiqueta és discutible perquè Extras, Larry David o The office (US version) sí que són prou minoritàries des de l’optica del teleespectador nacional hi ha altres que a Cuatro arrasarien com Entourage o Como conocí a vuestra madre. Me llamo Earl no sé en quin grup encaixaria. Però no sé si es que no les mira prou gent (que a quarts de dues no sé què esperen) o que a la Sexta no surten els números perque estrenar estrenen, però de temporades noves no n’emeten. Bé, ara mateix en el seu lloc tornen a posar l’Intermedio i després algun CallTv.

Entourage, sis temporades. Dues a la sexta repetides fins l’avorriment.

Què pot fer que un grapat de bones sèries o, si més no de sèries exitoses no acabin de funcionar en un canal? Doncs perquè segurament no et mira ni Dèu (que deu mirar Intereconomia).
O perquè un cop ja has vist tots els capítols més d'un parell de vegades i no hi ha esperances de veure'n de nous et desinfles. I perquè el tipus d'espectador al que et dirigeixes si no li dones el que vol ni li dones esperances de veure-ho, se'n va de pet a la xarxa, burros!!

I és que la Sexta ha esdevingut un canal que no té res a oferir. La fórmula 1 i el futbol que no té en exclusiva i que no representa més que una molt petita part de la seva programació i en la que, a més tampoc són líders indiscutibles? És una cadena contranatura perquè qualsevol empresa en aquestes condicions plegaria. Però no és el cas quan ets a la nómina del govern. Per aixó és un frau, perque si no saps fer una bona tele, o si més no una tele que la gent es miri, i has demostrat ser incapaç de tenir idees per fer-ho, plega.

Ah! I que ara s'omplin la boca amb lloances al Montes quan fa un més el van fotre al carrer, és de jusgat de guàrdia.

PD: i als de Prisa avui els ha donat per endarrerir True Blood més d'una hora i quart per posar un reportatge de la BBC sobre gerontofilia. Es clar que True Blood va del mateix afegint-hi la part necrófila.

La màquina vs. l'Home

2009-10-10T17:49:00.000+02:00

No sé per què peró la publicitat em provoca cert nivell de rebuig. No és una postura intelectual ni molt menys política. Però és que els anuncis em posen dels nervis, sobretot els mals anuncis. I aixó que sovint els publicistes de l'estat es venten de la qualitat de la seva feina. Però no hi puc estar massa d'acord.

La publicitat fa servir certs recursos per vendre, un dels més habituals és el sentimentalisme, que pot tenir diverses brancques, la nostàlgia, el bonrollisme, la reivindicacio... tots ells molt lícits quan estan ben argumentats. Mireu aquest anunci:

Des d'un punt de vista tècnic pot semblar impecable, o argumentalment parlant un bon missatge: en aquesta companyia d'assegurances ens preocupem per les persones i per aixó són persones les que atenen els nostres clients al telèfon. Fins i tot s'adivina un missatge aprofitant la crisi econòmica i les xifres de l'atur... però aixó té trampa.

I és que ens els exemples de feines on el treballador ha esta substituït per una màquina, la veritat és que no han estat gaire fins. El senyor que et posava la gasolina ( aka gasoliner) no ha estat substituít per cap màquina, ara a la majoria de gasolineres te l'has de posar tu i punt. De la mateixa manera que no s'ha canviat l'acomodador per cap androide que t'acompanyi a la teva cadira. Escandalós? No. Gravíssim? Tampoc. Que els publicsites són uns dropos que no van fer bé la seva feina? Potser. Però més em temo que pensin que els consumidors som uns gilipolles i que amb arguments tan dèbils ens l'empassem doblegada. Però encara hi pot haver una altra possibilitat. Deu ser alguna espècie de trauma que arrosseguen des que la seva parella els va substituir per un dildo de mides descomunals.

I molt més misteriós és que en la descripció del video pujat per una web anomenada Solospots que assegura ser un "blog dedicado a difundir la mejor publicidad hecha en España" hi posi : "Únete a la lucha contra las marcas es el lema d ela nueva campaña de Liberty Seguros obra de la agencia Remo"

Aquests Remo són uns autèntics "justiciers"o més encara, uns autèntics humanistes i "progres". Lluiten contre el progrés, les màquines i les MARQUES! Una agència de publicitat que lluita contra les marques! On és vist!

Acabant amb tot plegat, curiosament la majoria d'anuncis d'assegurances em resulten repugnants. No sé si és un fenòmen que cal estudiar, però la veritat és que no mel's crec.