dimecres, 30 de juny del 2010

Tranquils, que tinc un pla.

Ja n'hi ha prou. Prou excuses, prou de mariconades. Ha arribat l'hora.

Catalunya no ha d'acatar cap resolució que se salta "a la torera" el que el Parlament i el poble havien decidit pel seu futur. Pero què és el que cal  fer ara?

Jo també tinc un pla.

La fulla de ruta és ben fàcil. Un cop fetes les eleccions al Parlament de Catalunya, el President entrant ha de proclamar la República Catalana (ni federada ni associada ni polles). Que no es deixin entabanar amb lo de la "indisolubilidad de España", no tinguin por. És una amenaça buida de contingut. Mai no podrien defensar aquesta Unitat per la força de les armes. Europa no ho permetria ni tampoc les arques de l'Estat podrien suportar una acció bèlica, per molt que no tinguem amb què defensar-nos. 

I quin seria el partit polític que s'atreviria a fer-ho? La veritat és que no és important i que podem votar Laporta mateix o al primer txitxarel·lo que tingui ganes de fer aquest pas definitiu cap a l'Estat propi. Si els hi fa por pensar en aquestes alternatives exòtiques a l'stablishment polític català, el que cal és fer arribar aquest missatge als que ara xuclen de la mamella sobre què és el que volem. 

Només ens falta el boig que faci el primer pas, que la resta ja els donarem nosaltres i ben probablement contarem amb la complicitat europea, encara que sigui per evitar una nova catàstrofe econòmica per part espanyola. I s'hi mullarien, que no som com les ex-repúbliques soviètiques amb més cabres que garrulos, i Espanya no té el poder econòmic i energètic de Rússia per fer el xantatge pertinent a l'ONU.

I si fem una manifestació, que sigui salvatge. Com les dels merdes d'antiglobalització sobre els qui espero abocar el meu menyspreu supurant ben aviat. Si hem de fer-ho, que sigui una cosa èpica com les d'abans i no el titafredisme costumista actual que ja vaig denunciar aquí.


I a veure si Bardems, AnaBelens&VictorManuels i altres esquerranosos espanyols s'hi apunten... Encara que ja estaria content de veure els esquerranosos catalans.

dissabte, 26 de juny del 2010

Ramats d'ovelles

Com els vaig dir, abandonava per uns dies el país i quan he tornat no me l'he pas trobat millor. No sé què collons hauran fet en la meva absència però la cosa fins i tot ha empitjorat. Per tant, podriem descartar-me com a causa dels mals de la terra. Que quedi constància per si mai em presento a president de la Generalitat.

Ja només fotre els peus a l'aeroport ja em va retornar a l'estat de nervis i encabronament que em provoca Catalunya (per no parlar d'Espanya). Minut 1 a casa i ja començaven les males notícies en forma de pèrdua de maleta (afortunadament recuperada). 

Podria escriure un llarg post sobre les vacances que acabo de passar, però hi ha dues raons que m'ho impedeixen: cert sentit del pudor i que on vagi jo a passar una setmaneta d'esbarjo no és pas d'interés general. I no sé jo per quins set sous al ramat que segueix la premsa del cor sí que li sembla interessant el que cony hagi fet Belen Esteban en un creuer, per posar un exemple. I aixó que jo no sóc pas subnormal i segur que podria explicar alguna cosa d'interessant, divertida i/o excitant...

Aquest seguidisme inconscient és un model de conducta pròpia de les ovelles, molt semblant al que va provocar l'atropellament a l'estació de Castelldefels aquesta revetlla.  Se'n diuen i se'n diran moltes aquests dies d'animalades, segurament cada cop més grossa, però que "no nos embauquen"... que aquest cop la culpa no és del "Papa Govern". El problema no és que la passarela superior estigués tancada, ni que "presumptament" el túnel sotsterrani no tingués l'amplada necessària per a que la primera columna de l'exèrcit d'Atila passés en formació, ni que el servei de vigilància comencés el seu torn deu minuts més tard, ni molt menys del conductor de l'Euromed que va fer senyals acústiques i lumíniques per avisar del seu pas. La culpa la té "l'aborregament" del personal. 

Jo mateix he creuat alguna vegada unes vies de tren a Calella, en un tram recte enorme i sempre fixant-me molt en si passava o no un convoi. Però estic conveçut que els primers que van sortir del tren i van creuar també ho van fer, però els van seguir un fotimer de gent seguint el ramat i despreocupant-se de la resta. Ara hi ha qui vol culpabilitzar l'administració i l'empresa. El primer pas per evitar un accident moltes vegades es troba en les nostres mans, no podem demanar a l'Estat que ens faci de pare i de consciència. N'hi ha que es queixen de la vigilància: Han de posar franctiradors a la passarela aèria per evitar que la gent creui les vies? Altres han dit que si les vies són tan perilloses s'haurien de posar impediments per creuar-les: Torno a Calella on hi ha parts de les valles serrades per a poder creuar (Fins i tot al mateix lloc on hi ha passis sotsterranis que sí, poden fer pudor a pixum però són només deu segons). Altres es queixen que el túnel per sortir de l'estació estava tan plé que per aixó van decidir creuar les vies: Què passa, que la platja la tancaven? Que fugien de la justícia? Quina pressa hi ha, pressa per deixar aquest món?


Si tan necessitats estem d'algú que ens marqui el pas, no sé què cony fem votant polítics si el que estem demanant a crits és que en Jordi Moxach i la Coloma siguin els nostres governants... Jau Coloma!!!

Pd. Qui comenci a dir que el futbol també és de borregos i bla,bla,bla... li envio deu punts de mort per demagog. A pixar fora de test, vagi'n a fer-ho a la catenària.

Pd2: M'adhereixo a la campanya de l'1 de juliol. Bona iniciativa.

dissabte, 12 de juny del 2010

Us deixo un encàrrec

M'en vaig de vacances una setmana. Quan torni espero trobar-m'ho tot recollidet i no el desastre de país que tenim ara, d'acord?


Que no m'hagi d'enfadar... Avisats queden.

PD: A mesura que vagin arreglant temes, vagin deixant-ho per escrit en els comentaris.

dijous, 3 de juny del 2010

"La Nostra" em pren el pél i també em pren per imbècil


El divendres 21 estava mirant TV3, quan vaig sentir-me indignat i estafat per la nostra televisió. Uns haurien obert la plantilla del bloc per procedir a una rajada instantània, una píndola d'indignació exprés, però ja saben que jo estic fet d'una altra pasta.

EMPRENYAMENTA

TV3 va emetre "X Men: la Decisió Final". Alguns dirien que ja n'hi ha prou amb aquest fet per queixar-se'n. No hi estic d'acord. No és la millor de la trilogia, però molt millor que altres films del gènere super-heroic, i que per a mi només té un parell de problemes que s'haurien solucionat amb un montatge diferent. Però no faig de crític i vaig al tema. Al final de la cinta, com ja passa amb moltes pel·lícules del gènere o pertanyents a sagues, després dels crèdits hi ha una escena extra. Acostumo a quedar-me al cinema fins al final i no me les acostumo a perdre. Sabent que aixó passaria, frisava per saber com actuaria TV3, que com d'altres televisions es peten els crèdits finals a la brava. I així ho van fer, però la meva ràbia no ve per aquí. Només per aquest motiu m'hauria empipat moderadament i rés més.

INDIGNACIÓ

El desembre de 2009 van emetre per primer cop aquesta pel·lícula i van fer el mateix. Aleshores vaig posar-me en contacte amb un tó conciliador amb el "defensor de l'audiència" de la Corporació, que molt amablement em va respondre donant-me la raó, com poden llegir a continuació:

benvolgut XXXXX,
Moltes gràcies per la teva indicació, del tot pertinent. Hem passat avís al Departament de Continuïtat i a l'equip de Direcció per tal que no es torni a repetir una incidència com aquesta.
Ben cordialment...

Aquí ja veus que realment t'han pres el pél. Que un any després la incidència es torna a repetir. Tot i així, no perdo la paciència ni la compostura i ho torno a provar. El meu missatge és aquest:

Em poso en contacte amb vosaltres per mostrar el meu enuig vers la vostra emissió mutilada de la pel·lícula "X-Men: la decisió final". En aquesta pel·lícula, com en tantes altres avui en dia, després dels crèdits finals hi ha una escena extra. Com que acostumeu, com fan totes les televisions, a tallar els crèdits, doncs els espectadors ens hem quedat sense veure-la. Però no és aquest fet el més greu del cas ni el que m'ha indignat més. Ho és, que en la seva primera emissió vau cometre la mateixa "errada" i em vaig posar en contacte amb vosaltres per a dir-vos-ho. Em vau respondre molt amablement, però ja veig que no ha servit pas de rés. No hi ha cap solució per a quest cas? No és la primera ni la darrera pel·lícula que té aquest tipus d'escenes al final i caldria que us plantegèssiu una solució al respecte. Per no dir que podrieu considerar realment emetre tots els crèdits sense tallar-los, si més no, a les pel·lícules d'estrena emeses en el "Prime Time" nocturn. Gràcies
Mostro la meva indignació, de manera constructiva i informativa i fins i tot em permeto el detall d'obrir un debat. El següent moviment del "defensor" és el que em portarà al següent grau de l'escala de l'odi...

GANES D'ANIHILAR-HO TOT...

Són les que em provoquen la resposta dels senyors de la teletrés:
Gràcies per la seva queixa. M'he interessat pel tema que comenta. [...] segons es pot comprovar en la gravació de seguiment d'emissió no es van emetre els crèdits íntegrament, juntament amb l'escena que hi apareix un cop finalitzat el film. He demanat als responsables de l'emissió quins són els criteris que se segueixen en aquests casos. En general, sempre que els crèdits vagin acompanyats per imatges, escenes o continguts substancials per a la comprensió del film, s'intenten respectar. Quan es tracta de la llista dels qui han intervingut en l'elaboració del film, es respecten els principals i s'intenta tallar de la manera menys brusca possible. Pel que fa a pel·lícules de producció catalana, es procura respectar el crèdits amb integritat com a col·laboració amb la indústria del país. En el cas de la pel·lícula X-Men, els crèdits, retolats sobre fons negre, tenen una durada de més de sis minuts, segons m'informen i he pogut comprovar, temps que des del punt de vista de manteniment d'emissió aconsellava el tall. És cert, com vostè afirma, que passats aquests sis minuts apareix una escena que crea expectativa de cara a una possible nova entrega [...]  L'emissió de les pel·lícules fora del context original pateix uns certs condicionaments com és el cas. El mitjà televisiu acostuma a eliminar els crèdits, i això va generar un debat encara obert sobre si era convenient fer-ho ja que es podia interpretar com una lesió de la integritat de l'obra. El cas és que el context no és el d'una sala de cinema i sis minuts de crèdits, difícilment legibles en la pantalla de televisió, acaben provocant un zàping generalitzat entre un nombrós grup d'espectadors. És comprensible que els programadors optin per eliminar aquesta part del film, tenint en compte, a més, que avui dia la part informativa que aporten es pot trobar fàcilment a la xarxa. Aqustes són algunes de les raons que els programadors televisius al·leguen i cal tenir-les en compte.
Com pot veure no és un tema de blancs o negres, sinó que té la seva complexitat. He demanat als programadors que intentin respectar al màxim els crèdits sempre que hi hagi elements fonamentals per a la comprensió de la història o certament diferencials. En cas contrari cal esperar la comprensió de l'espectador atès el context d'emissió.
Gràcies per la seva aportació. Quedo a la seva disposició.
Cordialment,
Carles Pérez i Jaumira.
Defensor de l'Audiència.
CCMA.

Rás i curt? M'estan dient que m'hi posi fulles. I mirin que sóc una persona comprensiva i que puc entendre les raons que exposen, però en cap cas m'estan donant una alternativa. I aixó em fa pensar que el defensor de l'audiència no és ningú més que el "dret a rebequeria". I per tant, és una despesa inútil més. O un inútil més.


dimarts, 1 de juny del 2010

Crisi blocaire? Jo també.


Un altre que s'hi suma, encara que ja hagin passat tres quarts d'hora del termini:


Quan un va decidir començar aquest bloc, vaig fer-ho com a seguidor d'aquella puixant "Odisfera". Tampoc tenia massa clar cap on em decantaria en obrir el meu propi racó, però si que vaig pensar en abocar la ràbia que les coses de la vida em provocaven. 

No vaig començar amb cap tipus d'aspiració. No esperava ser especialment graciós, punyent, actual ni "brillant". I aixó és alliberador. Molt alliberador. No segueixo l'actualitat al dia i tampoc no estic obligat a haver "d'obrir la boca" quan no em ve de gust o quan no estic massa inspirat ni gaire agut. Però aleshores veus en altres blocs que t'enllacen que "Des del Menyspreu" va baixant cada dia més i més perquè fa dies que no hi escric i l'ego se'n ressenteix.


He dit l'ego, no pas "Lego"

En els inicis del bloc parlava d'unes coses, de ràbia acumulada sobretot al voltant de temes de l'audiovisual. Després he analitzat fins i tot massa exhaustivament alguns temes de l'actualitat informativa, he exhibit la meva pornografia sentimental i he mostrat el meu cantó més demagògic que he etiquetat gustosament dins la campanya "vull ser tertulià".

Però de vegades es té un tema al cap, que t'emprenya, que t'encen i que voldria analitzar llençant-hi tota la meva reserva de menyspreu més profund. Però no acaba de sortir, no trobes les paraules necessàries si a més, ets una mica perepunyeta que no es conforma amb dir el que tothom sense haver buscat una mica la informació que cal. No és un costum que es tingui massa en compte avui en dia, ni tan sols en els mitjans de comunicació. Pensin que des de divendres 21 que vull fer una rajada de l'alçada d'un campanar però he hagut d'esperar a tenir una informació prou rellevant. Espero informar-ne ben aviat.