S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 27 de febrer de 2010

La propera ensarronada quotidiana

Sempre cal estar al dia de la informació, per petita o nímia que aquesta pugui semblar, ja que una gran part de les vegades hi apareixen notícies que, llegides amb una mica de sentit observador ens alerten de com ens poden arribar a trastocar el nostre dia a dia.

De nou ens la volen colar amb la complicitat conscient o no, dels mitjans de comunicació, als que em referiré més tard. Que de què us vull parlar? Doncs mentre ahir els mitjans de comunicació parlaven del debat al Parlament sobre economia, el seu anàlisi i repercusions, una noticia breu vista en diversos mitjans em feia preocupar molt més que no pas les pica-baralles fingides i poc profitoses dels nostres governants.

- Barcelona figura entre les capitals que més subvencionen el tranport públic.

- Un informe del Govern diu que la T-10 és la més barata d'Europa.

ALERTA!! PUJADA PRÓXIMA DEL PREU DEL TRANPORT PÚBLIC AL CANTO!!

La notícia ja es va començar a preparar fa unes setmanes, quan a tot arreu van publicar la xifra de gent que el fa servir sense pagar i les pérdues que provoquen. Ara asseguren que el preu de la targeta multiviatge es paga a mitges entre l'usuari i l'administració pública. Les dades facilitades ahir pel Govern (I QUE CAP MITJÀ DISCUTEIX) parla d'un 56 % per part dels fons públics, la resta la paga l'usuari. Aixó es FALS. Per començar, perquè d'una manera i de l'altre, els que paguem som nosaltres. O és que el 56 % no surten dels nostres impostos?

Però a banda de que aquest raonament pugui ser una mica demagògic hi ha una realitat absoluta. Que ATM té molts més ingressos. Si són o han estat usuaris del metro o dels FFGC,  observaran que en totes les estacions hi ha una mitjana d'uns quatre anuncis per andana, més els que hi ha a les sortides, passadissos, les televisions que posen constants mitjans publicitaris... I encara més, tots els negocis que hi ha dins les seves instal·lacions, les màquines expenedores de menjar i beure, les accions especials de publicitat... Tots aquests diners no ajuden a sufragar la despesa d'aquest servei públic? Si no fos així, on van a parar tots aquests diners? 


I aquí ve la crítica als mitjans de comunicació. El Govern presenta un informe i aquí tothom diu amén. L'unica discussió en la redacció serà el color de la gràfica que hi posaran el costat. No hi ha cap periodista que hagi pensat el mateix que jo? De moment aquest any, no. En la pujada de preus de l'any 2009, un periodista (Raul Montilla, de La Vanguardia) s'atrevia a posar en dubte algunes de les afirmacions de l'ATM, en especial les que comparaven el preu i cost d'aquest servei a Barcelona amb altres ciutats europees, cosa que han repetit de nou.
" En esta comparación, el trabajo de la ATM ignora las importantes reducciones de las tarifas sociales de las ue se benefician los usuarios de la red parisina y también el hecho de que el coste de los desplazamientos al trabajo forma parte de los gastos a los que han de hacer frente las empresas. Esto resta presión social sobre los precios del transporte y por el contrario, incrementa las quejas de la patronal cada vez que la autoridad metropolitana de París incrementa los precios. Algo parecido ocurre en la aglomeración de Bruselas."
Al mateix temps ens expliquen que la situació s'acabarà de complicar amb les noves línies, donat que la despesa pujarà un 10% . I mentrestant, ja ens han colat aquestes dades. Quan en uns mesos es parli de la pujada, molts recordaran "ay si, que vaig llegir fa un temps que feia falta". Ens l'hauran tornada a colar. Enhorabona als premiats.


Per acabar un missatge als manifestant avui contra la pujada de preus aplicada l'u de gener. Quina mena de protesta és aquesta de taponar les màquines expenedores i llençar ous plens de pintura als vagons? Sou uns merdes. Universitaris, si, però uns merdes. Així va el país.

dimecres, 24 de febrer de 2010

NI saben, NI volen saber

El pitjor del que passa amb el jovent d'avui en dia no és que ni treballin ni estudiin, sino que ni saben ni volen saber. Sembla que visquin en el dia a dia i no tinguin cap interés en coneixer rés del passat. Els hi poso un exemple que he trobat en un blog sobre cine (No el del senyor Manel) en el que parlen de "El Hombre Lobo" de Fenicio del Moro, i on postejaven amb hilarants intencions el crític comentari sobre aquesta d'una jove fan de Crepúsculo a la web Latino Review.
“Da mala imagen de los hombres lobo y los hace parecer una mutación deforme de un perro rabioso. Empezaron a gustarme los HL después de ver a un impresionante Jacob Black (el tio merda que fa aquest paper a Crepúsculo o Luna nueva, jo què sé…) hasta que ví vuestro mierdoso remake de lo que llamáis un HL”
"[...]¿Cómo puede morir un HL con una bala de plata? Peor, has visto la transformación del hombre que se supone es el lobo? Se sienta en una silla y todo su cuerpo se transforma en el de un “freak” deforme. Si ves la transformación de Jacob Black, no parece ni de lejos tan falsa, barata o mutada”
- "¿HOYGAN, un hombre Lobo latino y de mediada edad? Son unos chingones y  me hasen yorar..."

Tampoc no cal entrar massa a valorar aquesta mostra (o monstre) d'ignorància superlativa.

També va ser prou comentat el cas d'una adolescent que s'havia trobat amb un video-clip d'un grup als que acusava de plagiar el só i les pintes dels seus estimats Tokio Hotel... i resulta que parlava de Guns 'n' Roses i el "Welcome to the Jungle". Els semblarà extrem, però si tenen contacte o senten a parlar a qualsevol jove (adolescents i alguns ja no tant) ho podran percebre.

No tenen cap referent cultural, per molt que aquesta generació llegeixi més (encara que siguin llibres de ràpid consum) . Són la generació que han nascut amb un accés total a la cultura i a tot tipus d'informació, però incomprensiblement no el fan servir. Si, segurament tots ells sabran el que és un bukkakke, però al mateix temps preguntaran en qualsevol fòrum si poden deixar prenyada la seva "periquilla" per mirar-li la xona amb lluna plena...

dijous, 18 de febrer de 2010

Minister's Clit

Diuen els economistes que un dels principals errors històrics de l'economia d'aquest estat en el que vivim és no haver apostat decididament en la investigació. Una gran errada d'aquest i altres governs que es vol solucionar des d'un Ministeri... el d'Igualtat. Llàstima confondre investigació amb encarregar estudis més o menys inútils.

I és que la Ministra Bibiana Aido destinarà 1.450.000 € en diversos estudis d'una importància tan vital que no entenc com hem pogut anar passant dies i empenyent anys. Més endavant en donaré alguns títols, que us faran compendre com de bé estan emprats aquests diners quan el govern ha remarcat un cop i un altre la necessitat de l'austeritat en l'administració de cabdals públics, que també podria anomenar-se "no gasteu calers en merdes, que la cosa està mu malita".

Però dins de tot plegat també hi ha un fet extremadament remarcable: Dels vint-i-dos investigadors beneficiats d'aquesta remesa del ministeri, només n'hi ha un que sigui home. Ministeri d'Igualtat, diu?

- El tema investigat més turbador de tots és aquest: "Elaboración de un Mapa de Inervación y Excitación Sexual en Clitoris y Labios Menores; aplicación en Genitoplastia"

- heu vist l'àcid acudit del paràgraf anterior?

Admeto que no sé què coi significa tot aquest pompós títol, dedueixo que potser parla de les dificultats d'arribar a l'excitació sexual per part d'aquelles dones que han patit algun tipus de mutilació genital. Aixó ho dedueixo jo solet, ja que no he trobat en cap nota d'agència, article de premsa o blog on surtia aquesta notícia una explicació. I molts obviaven la part de "aplicación en Genitoplastia", deixant a entendre que la ministra investiga com s'han d'escòrrer les dones espanyoles. Un cop feta l'estirada d'orelles al periodisme en general, seguim.


Aixó es manipulació. Lo dels periodistes, també.

- "Topografías domésticas en el imaginario femenino. Una visión comparativa, transnacional y hemisférica". Maniiii...? Fent un ús intens de les meves capacitats neurològiques, endevino que és un estudi de com és "la casa dels seus somnis" de dones de tota mena.

- Molt bona nit, i benvinguts a "topografies domèstiques
de personalitats que gaudeixen de popularitat"

 Al tanto, que trobo que entre els estudis n'hi ha de ben profitosos i útils, però necessiten d'aquesta dotació econòmica? Per què tot els estudis s'han fet en clau femenina? És aquest el millor moment per aprobar dues partides de 845.000 i 600.000 euros? No ens estan prenent el pél? Oi que els mascles que visiten aquest blog es tirarien la ministra igual que jo? Aixó si que és un exemple d'igualtat.

- Com ministre d'igualtat juro solemnement que malgastaré els
calers de tots els contribuents ja siguin homes o dones

dijous, 11 de febrer de 2010

Deconstruïm l'Spot (1): Ausònia

Comença una nova secció d'aquest raconet de l'odisfera. Com ja saben els que em segueixen, un dels temes que ha rebut una dosi més alta de menyspreu per la meva part és la publicitat. I és que hi ha anuncis dolents en si (tots i cada un dels d'Ono) perquè estan mal concebuts o parteixen d'una idea merdosa i també n'hi ha que tenen un punt malvat que mereixen ser analitzats. Veiem-ne el primer


Aquesta és la versió llarga de l’anunci que hem pogut veure a televisió.

Dels creadors del "posa’t un mocador contra el càncer de mama", ens arriba el seu nou anunci. La professora, que suposem que s’ha recuperat d’un càncer i torna de la seva baixa, es troba un passadís ple de miradetes que poden ser de complicitat (“no he tingut càncer però t’entenc”) , llàstima ("ay, pobreta..."), enveja (“tothom se la mira i a més s’ha quedat més prima”) o desig (“quina sort que no li han hagut d’amputar els pits, a veure si al proper sopar de Nadal es torna a deixar grapejar")... etc.

Arriba a la classe i es troba tooots els seus alumnes (si, els presumptes mascles també) portant el mocadoret rosa de marres. I ara arriba el moment definitiu...
- Alerta! Deconstruïm l’spot!

La professora ensumant el que és a punt de passar ordena:
-Los besos y los abrazos los dejamos para luego

I què succeeix? Doncs que una alumna que normativament no puc anomenar “pilota” ni “empollona” perquè no hi ha equivalència en català, s’aixeca i li clava una abraçada.

Ooooh! Quin final més bonic, direu. Doncs aneu molt equivocats.

Ey tu! Què t’acaba de dir la professora? Que no us aixequéssiu a fer el paperina, collons! Si els mestres d’avui en dia no fossin tant de l’escola del bonrollisme, aquesta rateta sàvia seria expulsada per desobedient i a més expedientada per organitzar un avalot enmig de classe! Menys educació en el lleure i més educació en el respecte i l'obediència!

Tantmateix, jo també em solidaritzo amb la gent que pateix càncer, faltaria més. Emperò no em posaré cap mocador ROSA per fer-ne ressò. El càncer de mama no és l’aneguet lleig de les malalties canceroses que necessita d’aparadors d’aquest tipus. Però em quedo amb el missatge malèvol del final de l’anunci: Per cada euro que et gastis en aquestes compreses ells dediquen un minut a la lluita contra el càncer. No sé com es computa tot plegat però no importa. Menyspreo profundament les campanyes publicitàries que fan servir el xantatge emocional amb l’ànim de vendre.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Els que neden contra corrent...moren

Ja ha arribat el principi del final de Lost. Però aquest post, no va de les excel·lències o misèries de tan sublim sèrie. Ni de fabular les mil i una teories més o menys plausibles que desentrallin el misteri de l'illa i els ocupants del vol 815 d'Oceanic. Va de la gent que afirma amb orgull... que ELLS no miren Lost.

No puc aspirar a que tothom tingui els mateixos gustos que jo, encara que aixó els converteixi en gent una mica més ensorrada en la subnormalitat que no pas la resta. Però m'he trobat concretament entre la facció moderniqui de les meves amistats que afirmen amb orgull que ells no l'han mirada mai ni pensen fer-ho. Ei, puc entendre que no t'agradi aquesta sèrie, però no em vulguis convèncer que per no seguir-la ets millor que la resta.

Fent una mica de recerca al Facebook, us detallo una llista de comentaris i arguments anti-Lost.
  • Avui fan LOST. És trist, però cert. Així que si els LOSTIANS ens marginen, els podem dir que com a mínim ja som 700 els que no ho mirem! (bufa, quin èxit! 700 persones que pensen com tu!)
  • mai ho he vist, realment, si la televisió dona la felicitat...la meva idea de felicitat dista bastant de la tele xD (aixó ho diu un pájaru que s'ha fet fan de tretze pàgines que fan referència a programes televisius. Encara que em quedo amb aquest "Ir al banco con un kilo de spaguettis i decir "quiero ingresar toda esta pasta")
  • Serie,x llamarle algo, q no soporto y mnos ver al d al lado q no deja d mirar ls pantslla...cm si lo hipnotizaran....no lo entenderé nunca!   me parece patética y aburrida cm ninguna.... ( si el teu manso no et fot cas, la culpa no és de la tele... i apren a escriure, puta!)
  • Els meus companys co-caps d'agrupa del Joan Maragall estan abduïts per aquesta sèrie de "Buscando el Valle Perdido". Em sento desplaçat... (Ha de ser molt fotut ser el marginat dins el món dels escoltes)
  • és una pèrdua de temps, no només pels qui ho miren, sino pels que hem d'aguantar llaargues converses sobre el punt de la temporada en que es troba cadascun d'ells. es podria parlar de tantes altres coses,.,! (parlarem del que tu vulguis, que tu ets el centre del món i ens en havíem oblidat)
  • tampoc! Crec que he guanyat moltes hores per fer altres coses. Perquè la gent fan de Lost no es conforma amb veure las 340 temporades, si no que xerren, pensen i creen teories sobre con acabarà. Això és molt de temps invertit. (que ho digui un tio del Madrid i defensor del Villarato, ja té pebrots)
Però em quedo amb el millor de tots.
- Alerta! A les trinxeres, que arriba el comentari bonrollista!

  • Lost,es una serie como muchas otras como por ejemplo GH, FAMA, PROGRAMAS DEL CORAZON, etz. (reina, crec que quan a bàsica et van explicar la teoria dels conjunts et vas fer un gran embolic) Peinso q Tal y como esta el mundo hoy en dia,(haiti, la economia mundial, la salud, el medioambiente....),que la unica preocupacion sea no perderse el capitulo, enterarse de los cotilleos y marujeos, me parece muy triste.No me g...ustaria acusar a estos programas basura de fomentar la estupidez (no m'agradaria dir-te imbècil però... ups! ho he dit!) porque la culpa es de quienes los ven (no s'assembla al la culpa és de los padres que las visten como p...?). Sin lugar a dudas, hoy triunfa la estupidez. Ya lo dijo el gran Albert Einstein: solo hay dos cosas infinitas en el mundo, el universo y la estupidez humana.(aquí et dono la raó. Per cert et recordo que formes part de la humanitat, i de l'estupidesa) Aprovechemos el tiempo para dedicarlo a temas que nos afectan a todos/as y asi cambiar el mundo en que vivimos, que al fin y al cabo es deber de todos. un saludo. (Durant el temps que has fet servir per escriure tot plegat, que coi has fet per salvar el món, maca? No és una pèrdua de temps unir-se a 201 pàgines de Facebook? O totes les hores que has fet servir jugant al Fishville? Que sàpigues que seguint el teu raonament, ets responsable de la mort de tres mil haitians mentre teclejaves bejenades per la teva inacció)
Aquesta gent no té cap recança en titllar de freaks els que sí que ens la mirem. Perdoneu, però seguir una de les sèries que des de la seva estrena i ara més que mai és un fenòmen de nivell mundial, automàticament us converteix en uns putus outsiders a tots els que no ho feu. Vaja, que el frikisme no casa amb la corrent general. Perdedors.

Pd: El Bharma, però, és una puta merda.




 - Com deia l'Ampariues , "me l'imaxinava més gran".

dimarts, 2 de febrer de 2010

Boicot als cines, premis i un joc.

Ahir algunes sales de cinema van decidir tancar les seves portes en senyal de protesta per la nova "llei del cinema" aprovada pel Parlament de Catalunya.
1- Acte estèril. Algú creu que es faran enrera perquè unes sales de cinema, un sector poc significatiu dins l'economia, tanqui un dia? Alguna cosa ha canviat quan milers de treballadors fabrils de sectors com l'automoció, s'han manifestat davant la Generalitat? Au va, a més de fatxes, gilipolles (i no és un oximoron).
2- Que un cinema obrís ahir no significa que recolzi la llei. Vaig sentir a El Món a Rac1 responsables d'altres sales que de fet consideraven la nova llei una imposició. La democràcia del pensament únic contra la dictadura de les opcions. Fatxes i gilipolles de nou. Però encara queden els pitjors...
3- Els cinemes Verdi. aquests van tancar, però atenció! Perquè es van veure obligats per les distribuïdores diu l'excusa oficial! És a dir que les multi-cultis, modernes, culturetes i perroflàutiques sales del carrer Verdi de Gràcia van tancar doblegades pel diabòlic capital! Però tampoc és d'estranyar, considerant que el tipus d'individus que les freqüenten es solidaritzen amb qualsevol causa menys la catalana.
Total, que anar o deixar d'anar al cinema de rés no valdrà. Sobretot perquè la llei s'aplicarà... i punt

La cerimònia dels Premis Gaudí, tampoc no va estar tan malament, excepte per la deficient sonorització dels comentaris de l'Àlex Gorina I l'Òscar Andreu. Tampoc va ser per cagar-s'hi. Ja veurem les dels Oscar (els de Hollywood) que aquest any presenten novetats. Ah, i espero que el Cameron no repeteixi l'èxit de Titànic.

I ara el joc. Rés complicat. Heu d'endevinar el títol de la pel·lícula (en versió original).

Vinga, participeu. A veure si en faig un post de profit, de tot plegat. A partir del tercer comentari, ja posaré alguna pista si no aneu ben encaminats.

PD: Veure Invictus doblada (al català o al castellà) és d'imbècils. I fins i tot en versió original, pel que diuen els que l'han vista.