S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 30 de gener de 2010

Ras i curt

Avui post curtet que és tard i tinc mal de cap. Com es nota que un ja no aguanta la festa tant com abans. I no vaig mamat.

Tornem als orígens del bloc, on feia observacions (digui rajades) sobre la televisió i la publicitat.

- Conoces lo nuevo en liftings?

Si sóc la senyora de l'anunci que rep aquesta pregunta de part d'una pressumtpa amiga seva, acte seguit li arrenco els ulls si és que tant de mal li fa mirar-me a la cara.

dimarts, 26 de gener de 2010

M'he descafeïnat (per no dir amariconat)

Si hi ha una sentència que posa en evidència perquè els catalans estem tan fomuts que difícilment podrem aixecar el cap és aquesta: Encara sort que...

Aquestes tres paraules són el primer pas per a consolar-nos amb que dins de la desgràcia ens podria  haver anat pitjor. Segurament pensarem de nosaltres mateixos que no, que som uns paios ben aguerrits i que no suportem la injustícia. I que qui ens la fa, ens la paga. Fins i tot servidor vivia en aquesta fantasia i he descobert que no, que sóc un il·lús. I més que paraules anem als fets.

És diumenge al matí i hem d'anar a dinar a ca la sogra. Ep, aquest no és el problema que per sort la meva sogra és collonuda (i la meva senyora no coneix l'existència d'aquest bloc, que consti en  l'acta). Anem a buscar el cotxe, que només té 9 dies i que es troba aparcat a la cantonada. I què em trobo? Doncs que un filldeputa ens ha trencat un dels vidres i ha obert el cotxe. Toca trucar l'asseguradora, que ens dóna un servei impecable, i som-hi cap el Carglass!! Que canvien i reparen i que costa zero eurus i zero molèsties! Aixó sí, hem d'anar a Barcelona, que és l'únic que obre un diumenge al matí.

Ja ens hem quedat sense dinar familiar, ja que servidor treballa per la tarda, i hem de perdre el temps al taller. Mentre anem cap a Barna vaig pronunciant, per a sorpresa meva, frases com:
  •  Encara sort que no ha estat el parabrisa o ens hauria de portar al taller una grua.
  •  Encara sort que no ens ha pispat el GPS o encara estaríem omplint paperassa amb la policia
  •  Encara sort que en no trobar res no ens ha fet una destrossa major.
  •  Ja es podria haver fet mal amb els vidres... Encara sort que no, que ens tacaria la tapisseria de sang. 
La resposta de la meva dona:
  • Encara sort que no l'he sentit perque baixo al carrer i li arrenco la pell a tires, i  després el llençaria a mar.


Crec que li cediré el meu bloc.


PostData: S'ha de ser inútil per obrir un cotxe amb un roc,  mirar el maleter, obrir la guantera i no veure el puto GPS. Però encara sort que... no et va enxampar la que porta els pantalons a casa

divendres, 22 de gener de 2010

El negoci de la solidaritat

Situació viscuda avui. Protagonistes: una amiga meva i un individu perruflàutic (italià per a més senyes) que pressumptament col·labora amb una ONG per ajudar Haití . No és una transcripció, més aviat una recreació.

- Vols ajudar els pobres haitians que blaoblaoblao...
-  Home, doncs...
- Però no una ajuda puntual, que no serveix per rés, sino amb aportacions mensuals i... STOP

Pot ser que no n'hi hagi prou amb donar uns eurus un sol cop, però hi ha límits que no es poden creuar. Quan demanes CARITAT s'ha de ser una mica més humil. Que la gent ja va prou collada! Que els que tenim la sort (potser desgràcia per a ell) de treballar ja fem beneficiència amb la part del nostre sou dedicada a pagar pensions i altres béns que ja veurem si gaudim quan siguem grans.

Em recorda als típics manguis que demanen que els donis voluntàriament els teus calers i que es queixen si en tens pocs.


-Tienes cien pesetiya?

Continuem. Aquí ja la meva amiga es vol escaquejar.

- Pero no recordo els vint números del compte corrent...
- És igual jo demà estaré aquí tot el dia. Ja me'ls donaràs... l'important és ajudar la gent d'Haití que blaoblaoblao
- I no podries donar-me el paper, per a que m'ho miri a casa?
- QUÈ PASSA? M'estàs dient mentider, o què?


Vaja, sospitosa la reacció, oi?

Quin negoci la solidaritat...

Ja que parlem de quinquis, m'estimo més els que surrten al "Pandilleros" de la Fundación Tony Manero. Fins el 24 de gener al teatre Borràs de Barcelona. No s'ho perdin. Ep, si es volen gastar els pocs euros (15, em sembla) que val l'entrada. O és que no tens 15 eurus, filldeputa?


dissabte, 9 de gener de 2010

Catalans descafeïnats

Els catalans estem perdent una de les nostres més grans tradicions. No parlo de la perpètua crisi de la sardana, ni de tantes altres manifestacions folclòriques d'aquest país, sino de ...Cremar monestirs

En aquest racó de la península ibèrica, quan el poder abusava de nosaltres, quan pensàvem que ja n'hi havia prou, que ja en teniem els ous ben plens, sortiem com una turba perseguint el monstre d'en Frankenstein i quan trobàvem un edifici religiós (monestir, convent, esglèsia...) li fotiem foc i passàvem pel ganivet a qui ens hi trovèssim.

No estic demanant que ens carreguem cap religiós, no són tan poderosos com abans, tampoc no cal pelar cap políttic, però ja n'hi ha prou d'amariconar-se amb les protestes. Aquesta setmana es publicava que a la ciutat de Barcelona al llarg del 2009 s'havien fet unes 700 manifestacions. Us repto a que em digueu més de deu coses que hagin canviat després de la protesta.

És com el cas d'aquests cooperants que volien anar a Gaza i la policia egipcia els hi ho va impedir. Què van fer? Una d'elles va començar una vaga de fam. Òstia quina dóna més sacrificada!! Quin exemple d'heroicitat!! Els que hagin pensat aixó, no sé ben bé què hi fan aquí. 

De què cony serveix una vaga de fam? Per sensibilitzar la població? Jo crec que aquests gestos serveixen per predicar als conversos, i no crec que sumin adeptes a la causa. El cas de la jubilada que va començar la vaga de fam, la van fer tornar a Barcelona i de seguida la seva capelleta ja va dir que quan ella no pugués continuar li prendrien el relleu. 

Ah! I es que aquí està la trampa! La vaga té data de caducitat! El mateix dia que van acabar els bombardejos israelians a Gaza. Quina mena de vaga és aquesta que no té per finalitat qua canvii la ignonímia contra la que protestes? És la nova modalitat dels multicultis, la "vaga commemorativa". De nou, la societat del segle XXI protesta de cara a la galeria.

Com també ho és aquest blog i altres que consulto. Estem disposats a fer alguna cosa que realment pretengui que aquesta societat que no ens agrada canvii?  Movem-nos, cony!! Però la veritat és que no sé quina pot ser l'equivalència no violenta al cremar convents d'abans, que vist com estem ara, tampoc ens ha servit de gaire.

dimarts, 5 de gener de 2010

auto-censura

Així com no he complert la (falsa) promesa d'escriure un post nadalenc, us ben asseguro que no penso escriure ni un borrall del que em passarà en els propers dos dies. Per fàstic o odi que em puguin provocar.

I rés més.

No val la pena ni comentar.