Next Coming

Mireu, em falta temps i unes dades (des de quan es necessiten dades a Internet per despotricar i supurar odi?) per acabar el proper post d'aquest humil racó de la xarxa. I no, encara no m'atreveixo a intentar postularme com a membre de l'odisfera... em falten osques a la culata.

Però en rigurosa exclusiva mundial us anuncio que ben aviat tractaré de El que miren els altres i n'estic convençut que en set dies, vuit a molt estirar, tindré material per parlar de Sopars d'empresa.

I vinga, per què no dir-ho:
-Senyoreta... no he penjat cap post perquè el gat s'ha menjat el ratolí...

La brometa fàcil

El món de l’humor no és fàcil. Ho sé. Ho he intentat en diverses ocasions i pel que es veu, i fixant-me en la meva actual situació laboral, no sóc prou bo o no he tingut prou sort. I això que quan em trobo amb algunes amistats antigues no paren de recordar-me que no saben què faig que no ho intento de nou. Ja arribarà el moment indicat. Però no he vingut a parlar del meu llibre...

Quan escolto o miro un programa de televisió d’humor hi ha certes coses que no tolero. I és la broma fàcil i l’acudit de manual. Això no es pot permitir quan es compta amb un equip prou ample, quan s’està a primera fila.

Exemples:

Carla Bruni

És evident que de la dona del president francès se’n pot fer broma. No escric això per censurar cap guionista ni humorista. Però cal posar cada cop el “quelqu’un m’a dit” i que aquesta inserció musical sigui l’acudit en si? S’ha d’afinar una mica més, senyors...

I no em resisteixo a dir que la Bruni em posa molt calent. Físicament i musicalment. I reconeguin quants de vostès no mullen els calçotets quant senten una paia xiuxiuejar qualsevol merda en gavatxo.

- En motu xupa-xupaa... ega així la chansón, Anthony?
- Si, xupa-xupa

I quants cops haurem de sentir acudits de Falete? Ep, aquest no em fot calent. Ni recitant-me el Bukowski dels collons. Però es el contrapunt perfecte per a quedar lliure de la sospita de favoritisme.

Falete La Nuit, Oliver de Jour

Un altre dia els parlaré dels monologuistes. Gènere tan explotat avui en dia, que fins i tot m’hi veig amb cor d’entrar-hi. Però francament m'estimo més esperar que passi la febre i intentar competir amb els realment bons i que o bé em fotin una pallissa o triomfar com un campió que estar-me anys navegant en l'autocomplaença de la mediocritat enganyant-me en aquests circuits de merda.

Acabem-ho bé amb una altra cançoneta, preciosa, de la Bruni

Impersonators

CSI és l'èxit de TeleCinco. House és el CSI de Cuatro. I què fan aquestes dues grans cadenes de les seves gallines dels ous d'or? Exprimir-les fins el ridícul. La mostra l'hem tingut aquest començament de setmana.

Nit de dilluns, enmig d'una pausa publicitària de CSI Miami, sento la veu de Gil Grissom (la del doblador, és clar). Miro la pantalla i el que em trobo és un tio amagat en semi-penombra amb una barba postissa digna dels "xinos" parlant amb una colega seva sobre no sé quin cony de profecia maya. Acte seguit, inserten un trailer del que serà la gran pel·lícula de catàstrofes de la temporada: 2012. Vaja, ho han tornat a fer... ens colen una trista imitació dels personatges i l'ambient del CSI original per vendre'ns una merda de peli.

Aquesta nit a Cuatro, nit de dimarts la nit de House encara que ara no l'emetin, sento la veu del dèspota doctor (la del seu doblador, un altre cop) amb un tio mal girvat i desenfocat que ens ven la cafetereta Dolce Gusto.

William Petersen o Hugh Laurie què en pensen de tot plegat? O els productors de les seves respectives sèries? Senyors de la tele, parin d'insultar la nostra intel·ligència. O si més no, no vulnerin la imatge de personatges o actors que no els pertanyen.

Com a nota final, jo mai compraria un electrodomèstic que elabora una beguda anomenada "chococino". Aixó ho serà ta puta mare.

la imatge té per nom beso_cochino.jg (ho pilleu? Be-So cochino... ja ja)

I, oi que el Grissom camina com si fos garrell?